Finalment i després de tan preàmbul salpem el dissabte però després de fer aproximadament uns 25 Km. pel riu San Lorenzo, ens parem per problemes elèctrics, així és que, ens quedem parats durant 12 hores fins que aconsegueixen arreglar el problema, i després podem continuar el nostre rumb cap el nord.

Tot i això, l'experiència de la meva primera expedició oceanogràfica a l'Àrtic feia ja un parell de mesos que havia començat. Des de l'instant en que em van proposar participar d'aquesta increïble expedició, van començar els preparatius del que seria un any a l'àrtic. Això sí, durant aquest any ens aniríem tornant els diferents participants del nostre grup d'investigació cada sis setmanes. La preparació en si, va ésser tota una aventura, tan sols pel fet de que en Carles hagi aconseguit coordinar amb èxit aquesta campanya científica va ser tot un assoliment. Finalment, després de molts dies de treball vam omplir més de 15 baguls amb material científic que van ser enviats a Quebec (Canadà) unes setmanes abans de nosaltres arribar allí.

El tres de setembre, en Pep i jo, havíem arribat a Quebec per equipar els laboratoris de dins del vaixell. Tot això, conjuntament amb cinquanta científics més, que estaven allí amb el mateix objectiu. Desguarnir els baguls, definir quin lloc ocuparia cada equip de treball, guardar els materials que no s'utilitzarien fins el cap d'uns mesos, o sigui, proveir un laboratori quasi de zero. A més a més, el vaixell amb el qual navegaríem estava refet de nou i hi havia encara algunes coses per acabar i tan sols quedaven quatre dies, que finalment es van convertir amb deu. Vam sortir quasi amb una setmana de retràs

Fernando abans d'embarcar-se a l'Amundsen cap a l'Àrtic

El vaixell s'allunya de la ciutat de Quebec: comença l'aventura

Però tots aquests preparatius ja havien quedat enrere i la primera nit de navegació dalt del vaixell, ens vam ajuntar tots a l'hangar de l'helicòpter per beure unes cerveses i contemplar la vesprada. Avui el vaixell segueix camí al nostre objectiu; ara ja força ràpid doncs portem una mica de retràs. El mar quasi bé no es mou i es veu tot gris; el cel, l'aigua, tot té un mateix to; no sé com explicar-ho: és un color de “fred”. Ja hem passat els seixanta graus de latitud i seguim rumb al nord, cada cop fa més fred; estem més o menys a l'alçada de Groenlàndia.

La gent del vaixell és d'allò més heterogènia. Hi ha gent de tants països que és molt comú, trobar-se en una mateixa taula, on hi ha més de sis persones, escoltar fins a tres idiomes diferents al mateix temps. Els de Quebec, tenen un francès tan diferent dels francesos, que quan parlen entre ells no aconsegueixo entendre'ls gens ni mica ... De fet, jo tampoc parlo bé el francès ... de totes maneres, es nota que parlen diferent. La cabina és molt còmode i és per a dos persones; el meu company és de Boston, una mica ermità i força irònic alhora de parlar, però em porto bé amb ell. És tot un “personatge”, només li agrada el beisbol i s'en va endur més de 15 llibres per llegir i dorm més que jo. De futbol només coneix en Maradona, i porta una campera amb un dibuix d'en Che (que no n'estic segur que sàpiga qui és).

embla que tenim uns dies de viatge abans d'arribar al lloc de mostreig; segons diuen, no arribarem abans del 28 de setembre. A més a més, el pas pel nord s'està tancant cada cop més pels gels i serà difícil travessar-lo. El diumenge em van explicar que l'any passat van trobar-se amb una tempesta que va durar tres dies amb onades de fins a 90 peus d'alçada ( feu el compte : 27 metres!). De la tempesta que esperàvem encara no tenim noticies. Tenim una bicicleta fixa i avui he fet una mica de gimnàstica perquè per sort ( o per desgràcia) el menjar és molt bo, així és que m'he de cuidar perquè l'experiència m'indica que tranquil·lament puc augmentar cinc quilos amb un mes. Bé, això és tot per ara; m'acomiado fins aviat, tot prenent uns mates ben amargants, que per suposat, em vaig emportar en el vaixel.

Fernando Unrein

Participació a la campanya: Torn 1 ( 5 setembre - 14octubre 2003)

Data ultima actualització: 18 juny 2004