Avui anem de camí cap a Resolute, un poble que es troba molt, molt al nord. Ja estem a més de 74 graus de latitud nord (tinc una foto de la pantalla de navegació on indica la nostra posició)… mai havia imaginat que arribaria tan lluny. El mar s'està congelant, té una capa fina de gel al damunt, per la qual cosa el vent no aconsegueix moure l'aigua; sembla com si tingués una capa d'oli en la superfície, és una meravella! El sol està cada vegada més baix, els dies es van escurçant, ja ha començat la tardor, i el fred, encara que no ens impedeix sortir a coberta, ja s'està fent sentir. És sorprenent veure el cel tan diferent de com l'he vist sempre a l'hemisferi sud; no hi ha ni una estrella que es vegi allà. L'Ossa Major, que indica el nord, es veu amb tanta presència com es veu la Creu del Sud a l'altre banda del món. Quina emoció! Acabo de veure una morsa al costat del vaixell, al damunt d'un tros gel! Estava un xic lluny com per a fer-li una foto, però em m'han deixat uns binoculars; és la primera vegada que veig una d'aquestes bèsties amb aquests ullals gegants. Al·lucinant! I, a més, hem vist les primeres petjades d'óssos en el gel!

Ja és de nit, el cel està buit, la lluna decreixent es veu a ran de l'horitzó; endarrere queden Resolute, i dos altres vaixells trencaglaç que estaven ancorats en les proximitats d'aquest petit poble perdut en el no-res. Ara tornem a anar cap al sud per a passar per un estret. El camí està gairebé totalment tancat pel gel, així que el viatge és un poc més lent i més sorollós, degut al glaç que el vaixell va trencant i que passa per la finestra de la meva cabina. Sembla que un d'aquests dies serà el “bateig” de la gent que creua per primera vegada el Cercle Polar Àrtic. A l'Antàrtida també es fa una cosa semblant; en aquest cas el bateig es realitza en el vaixell; jo mai he estat batejat aquí: és la primera vegada que creuo el cercle. Tot és molt secret i ningú diu res, ningú sap en què consisteix aquesta cerimònia; el més segur és que serà algun tipus de broma, però gens terrible. Només em resta esperar...

Demà començarem a posar a punt el laboratori per als mostrejos que començaran en un parell de dies. Fins ara, totes les coses estaven lligades a les taules dels laboratoris perquè pel fet d'estar a mar obert hi havia perill que les coses sortissin volant. A partir d'avui continuarem navegant per llocs on el mar no estarà tan mogut, i per tant ja podrem començar a preparar el nostre material de treball. Per sort, vaig poder preparar tots el reactius de laboratori abans de salpar, però encara queda muntar les bombes de buit per a filtrar l'aigua que mostrejarem, posar a punt el microscopi per als recomptes dels organismes més petits (bacteris i protistes flagel·lats), equipar el laboratori de radioactivitat on estimarem la producció bacteriana a partir de la incorporació d'aminoàcids radioactius (Leucina) i tantes altres coses que ja aniré explicant més endavant.

Fernando Unrein

Participació a la campanya: Torn 1 ( 5 setembre - 14 octubre 2003)

Data ultima actualizació: 7 setembre de 2004