Sortim a coberta. La nit estava nítida excepte per alguns núvols que es veien prop de l'horitzó. Això ens va confondre. Darrere dels núvols va començar a observar-se una resplendor blanquí que va comença prenent un color verdós i es va anar fent cada vegada més intens. De poc vam veure com en el cel enfront de nosaltres es formaven “cortines” de llum que queien en forma vertical sobre la terra. Per moments la seva intensitat augmentava i per moments semblava que volien desaparèixer, però tornaven a aparèixer un poc més enllà, en l'altre extrem d'aquesta estranya resplendor. El cel semblava tenir vida. Els blancs i verds per moments es transformaven en vermells. El més sorprenent no obstant això no va ser solament observar el cel nocturn il·luminat, sinó que aquestes estranyes cortines de llums es movien de la mateixa forma que ho fan les cortines d'una finestra quan són mogudes pel vent. Però en aquest cas eren de llums que apareixien i desapareixien. És la primera vegada que veig aurores boreals, i creo sens dubte, són una de les coses més belles que he vist en la meva vida.
Nit del dimecres 24 de setembre aproximadament a 68 graus de latitud nord, prop del poble de Kugluktuk en el nord de Canadà.
Fernando Unrein
Voleu saber-ne més sobre l'aurora boreal?
aquí hi ha un link a una pagina amb explicació i moltes fotos
Participació a la campanya: Torn 1 (5 setembre - 14 octubre 2003)
