Arribem a Paulatuk. Ja som a prop del lloc de mostreig. Estem ancorats davant d'aquesta petita població que no deu tenir més de 40 o 50 cases. És al mig del no-res. No hi ha rutes que arribin fins a aquí. Només es pot arribar per aire o per mar. En realitat aquestes poblacions no són naturals. La població està formada gairebé exclusivament per Inuits, és a dir esquimals. El govern els va anar agrupant en petits pobles, suposo que per a “civilitzar-los”. La idea era baixar al poble per visitar-lo, però no vam poder quedar-nos-hi gaire temps perquè som molts i anem amb retràs; és una llàstima perquè hagués sigut molt interessant poder apropar-se una mica a una cultura tan diferent. Tot i això, alguns d'ells van poder pujar al vaixell i vam poder compartir una tarda amb ells a l'Amundsen.
Ja travessem l'anomenat “pas del nord-oest” descobert per Amundsen (un dels més grans expedicionaris) i que permet passar entre les illes, des de Groenlàndia fins a Alaska. Si un mira en el mapa podria pensar, “però, si hi ha un munt d'espai entre les illes...”. Això és cert, però està tapat pel gel i no es pot circular, excepte per aquest pas, durant l'estiu. El trajecte que vam fer és el següent: Mar de Pagès - Estret Davis - Bahia Baffin - Estret Eclipsi - Estret Lancaster - Estret Barrow - Estret Franklin - Estret Larsen - Estret Victòria - Perdulari Moud - Estret Dease - Perdulari Coronacion - Esstret Delfin i Union - Perdulari de Amundsen. Demà serà un dia de reunions i preparatius perquè segurament el diumenge ja estarem en plena feina.
Fernando Unrein
Vista del estret de Lancaster
Un visitant Inuit a bord
Participació a la campanya: Torn 1 (5 setembre - 14 octubre 2003)
