Ja fa uns dies que estem mostrejant. A la nit vam aixecar les àncores i ja anem rumb oest cap a la desembocadura del riu i des d'allí mostrejarem en diferents punts. Fa molt fred. A dins del vaixell s'hi està molt bé però fora cal abrigar-se.
Durant el dia alguns investigadors col·loquen a l'aigua uns aparells anomenats "moorings" que serveixen per mesurar moltes variables físiques i químiques relacionades principalment amb els canvis de salinitat de l'aigua, els corrents, etc. Aquests aparells es col·loquen de dia i tota la maniobra requereix bastant de temps. Per això, les mostres d'aigua es recullen de nit a les 2 de la matinada aproximadament, i per això, em quedo treballant fins a les 8 o 9 del matí i després ràpidament em poso al llit. Per sort, aquests mostrejos són cada dos dies, així que tinc temps per a descansar. Tot i això, cal anar ràpid perquè el mar a poc a poc s'està congelant i pot ser complicat si volem acabar tota la feina.
Perquè es facin una idea del que fem i del que significa una campanya oceanogràfica, el primer que deuen imaginar-se que aquí tot és en gran. Per a extreure aigua per exemple es submergeixen unes ampolles amb una grua, en aquest vaixell tenim una roseta amb 24 ampolles de 12 litres cadascuna. A aquesta roseta se li adossa un CTD que és un aparell que mesura les variables més importants que ens interessen a mesura que es submergeixen les ampolles. Mesura per exemple la temperatura, l'oxigen dissolt, la clorofil·la de les algues, la salinitat, etc. I amb un sistema electrònic des de dalt del vaixell es pot tancar cada ampolla a la profunditat que un li interessa.
Ahir vam estar una mica més al nord encara, i el mar està molt tancat pel gel, pràcticament no es veu aigua, el mar és blanc. Abans d'ahir, mentre navegàvem pel mar congelat vam veure moltíssimes petjades d'óssos, semblava com si estiguéssim travessant una autopista. Vam veure dos óssos sobre el gel i un era tan curiós que en lloc d'espantar-se quan va veure el vaixell, s'apropava cada vegada més, fins que es va adonar que el més encertat era sortir corrents i així ho va fer; són molt simpàtics (si no tenen gana). A més em va impressionar la quantitat de petjades que hi havia.
Canviant de tema, fa poc vam fer un diccionari amb les paraules bàsiques de cada idioma de la gent que és en el vaixell. Tenim: anglès, francès, espanyol, italià, àrab, xinès, japonès i polonès. Està molt bé perquè a més de ‘gràcies', ‘si-us-plau, ‘bon dia', etc., ara saps com demanar una cervesa com a mínim amb vuit idiomes diferents!
Fernando Unrein
A bord d'una llanxa al Àrtic
El CTD en aigües àrtiques
Participació a la campanya: Torn 1 (5 setembre - 14 octubre 2003)