Estem navegant pel golf d'Amundsen, a l'altre costat del cercle polar àrtic. Fa uns dies que el temps ha empitjorat; tothom deia que teníem massa sort amb el temps. Molts dies amb sol, amb poc vent i cel moltes vegades nítid, són coses rares per aquests llocs. Abans-d'ahir va nevar encara que no gaire. La neu és molt fina i gairebé no arriba a acumular-se; només en alguns llocs s'acumula i després es congela i aquí cal anar amb compte alhora de caminar.

La temperatura no és tan baixa àdhuc, aquests dies es troba entre -2ºC i -4ºC. No és massa però si hi ha vent el fred es nota. Fa dos dies estàvem navegant més cap a l'oest i el mar estava completament cobert de gel, però el gel estava en trossos i no formava una capa compacta. Era com un cúmul de gel de diferents gruixos i colors començant a congelar-se, formaven com un mosaic de gels. Però el més al·lucinant va ser que el mar estava mogut però en lloc de formar-se ones hi havia ones, molt llargues i molt altes. El vaixell es movia molt però quan miraves per les finestres no entenies gens perquè el mar semblava quiet, fins que ens ho vam mirar amb atenció, i es veia que la superfície de l'aigua coberta pel gel pujava i baixava.

Els estic escrivint a les 11hs del matí mentre em prenc uns mates i acabo de filtrar les mostres que traiem a les 3:30 de la matinada. Si bé la feina en realitat no és tanta, el ritme et cansa molt perquè com mostrejem de nit cada 3 dies aproximadament, quan et tornes a habituar a l'horari normal, et torna a tocar quedar-te despert tota la nit, dormir de dia i així. En fi, però no em queixo de res, això és només una anècdota del viatge.

Ja ens queda poc, avui és divendres i el dilluns ja tornem cap a Coppermine (pels canadencs) o Kugluktuk (pels inuit). El vaixell ens deixarà aquí el dimecres al matí i d'aquí un avió ens durà a Quebec, al mateix temps que recollirà a la gent que es quedarà en el pròxim període.

Fernando Unrein

Participació a la campanya: Torn 1 (5 setembre - 14 octubre 2003)

Data ultima actualizació: 15 desembre 2004