El viatge es va acabant, ahir va ser l'últim dia de mostreig per a mi, el que implica que vaig tenir força feina aquests últims dos dies. Avui és diumenge i com de costum, venen vi pels que vulguin sopar amb un bon tinto. Oh, sorpresa! Quan vaig anar a comprar, vaig veure que tenien uns 10 tipus diferents de vi i entre ells un Malbec argentí que, segons he vist, la gent a Quebec aprecia molt. Sembla que el menú promet ser increïble: ja veurem.
El clima és bo i el cel bastant clar; qui sap potser aquesta nit veurem aurores, encara que no crec, perquè hi ha una lluna gairebé plena. Ahir la vaig veure aparèixer enmig del mar congelat: increïble! Ara estem navegant per una zona on el mar comença a congelar-se i es formen a la superfície com “panqueques” de gel; de fet ho diuen així. Després neva, la neu es congela, les capes es van engrossint i així fins a formar una capa de diversos metres a l'hivern.
Ja només ens queda arribar a Kugluktuk, on ens vénen a buscar amb avió i hi haurà la gent que farà el relleu.El paisatge és indescriptiblement bonic, l'hivern a poc a poc va arribant. Cada dia el fred es sent més i els dies s'escurcen a una velocitat sorprenent. El sol polar es fa veure cada vegada menys. Treballar i navegar per aquests mars congelats és senzillament increïble. Sens dubte una de les experiències més inoblidables que em m'ha regalat aquesta vida.
Fernando Unrein
L'Amundsen
Sopar de comiat del primer torn
(Fernando, Alex, Christine i Atsushi)
A punt de pujar a l'helicòpter
(Atsushi i Fernando)
Vista des de l'helicòpter
Participació a la campanya: Torn 1 (5 setembre - 14 octubre 2003)
