Ja soc a Quebec. De fet sóc en una gran superfície a prop de l'aeroport. En Warwick, el nostre amfitrió i coordinador de tots els microbiòlegs del projecte CASES, m'ha portat a una de les moltes botigues especialitzades en roba d'hivern: “L'Équipeur”. A fora hi ha dos metres de neu i estem a 24 graus sota zero, però les botes de la meva talla costen de trobar. Perquè ja han començat a rebre el material d'estiu i no tenen estoc del d'hivern. Estan bojos aquests quebecois. Qui pot pensar en comprar-se un vestit de bany en aquestes condicions?
La neu acumulada a mitjans de febrer al Quebec
Finalment en Francois-Xavier, rebuscant pels armaris, troba unes botes que m'aniran molt bé. Diu que estan certificades per 97 graus sota zero (!). En Warwick, que porta molts anys treballant tant a l'Àrtic com a l'Antàrtida, em diu que les botes són l'element essencial. Les que em vol vendre en Francois-Xavier tenen nou capes a les soles. En contacte amb el terra hi ha la sola de cautxú, que es manté flexible fins i tot a les temperatures més baixes. Després venen una capa de polipropilè, un altre de cautxú, una de feltre, una malla, un altre feltre, una de Radiantex (una mena de Goretex que deixa sortir la suor però no deixa entrar l'aigua), una altre de llana i polipropilè i l'última de polipropilè. En total amb aquestes botes seré 3 centímetres més alt. Espero no marejar-me per l'alçada.
Però no s'acaba aquí la cosa. La canya de la bota és de nylon i poliester que són permeables a l'aire però repel·leixen la humitat i la neu. Per dins porta una mena de botí de 9 mm de gruix que també té varies capes: una exterior de Radiantex, una intermitja de llana i polipropilè i una interior de polipropilè. Segons en Francois-Xavier és “the ultimate boot”, la bota definitiva. “Quan estiguis sobre el gel ho agrairàs a pesar del preu”. En Francois-Xavier m'acaba de convèncer. No voldria perdre la oportunitat de caminar sobre el mar glaçat per culpa de les botes. Com podeu imaginar, la mateixa escena es repeteix per la parca, els pantalons, els calçotets llargs i les samarretes, els mitjons, els guants, les manyoples, la bufanda, el passamuntanyes, les ulleres de sol, i les ulleres de boira.
Surto de “L'Équipeur” amb un forat a la butxaca, però sentint-me com un explorador polar de veritat, capaç de passejar-me per l'Àrtic com si fos Amundsen. Però no sé, tot plegat em deprimeix una mica. I és que totes aquestes capes i materials tan tècnics no són més que formes d'imitar el que un ós polar fa despullat: trobar-se a gust en mig de l'hivern àrtic.
Carles
Pedrós-Alió
El Chateau Frontenac l'edifici més emblemàtic de Quebec
Participació
a la campanya: Torn 5
(18 febrero - 31 marzo 2004)
