En aquesta campanya els noms de Franklin i Amundsen es superposen una i un altra vegada com un joc de nines russes. El nostre trencaglaç s'havia dit Franklin però ara es diu Amundsen. L'Amundsen està ancorat a 70 graus 2 minuts nord i 126 graus 20 minuts oest, en una badia. A que no endevineu com es diu la badia? Evidentment és la Badia de Franklin. Però quant ja semblaria que la lluita la guanyava el vell explorador britànic, resulta que el noruec Amundsen encara li quedava un cop amagat. Perquè la Badia de Franklin és una de les moltes dins d'un golf molt més gran, que es diu inevitablement Golf d'Amundsen.
Naturalment, aquesta macedònia de noms m'ha fet interessar pels dos exploradors. Cal reconèixer que Amundsen és el meu favorit. Em sembla l'epítom de com hauria de ser un explorador. Em sembla que les seves qualitats són les essencials per trobar el nord, tant en la geografia com en la vida. Però no puc deixar de pensar en el 16 d'agost de 1825, quan encara faltaven quasi cinquanta anys per que naixés Amundsen. Aquell dia, John Franklin plantava la Union Jack a la desembocadura del Mackenzie, relativament a prop d'Inuvik. Havia recorregut 5000 milles des de Nova Iork fins al Gran Llac de l'Esclau, i havia baixat el Mackenzie fins al seu delta. Aquest viatge era ja un gran triomf. L'estiu següent els homes sota el seu comandament explorarien 2000 milles de la costa àrtica des d'Alaska fins a la desembocadura del Coppermine, passant per on estem ara, la Badia de Franklin. Dos anys més tard Franklin seria anomenat “Sir” i considerat un heroi nacional per aquestes descobertes.
Però aquell dia d'agost al delta del Mackenzie, amb la llum obliqua, inacabable, de la tardor àrtica daurant les molses de la tundra, amb els seus homes eufòrics per la fita assolida, John Franklin plantava la bandera amb un forat a l'estómac, amb llàgrimes camuflades darrera un somriure amarg, perquè Eleonor Porden havia mort de tuberculosi a la llunyana Anglaterra. Potser el que més admiro de'n Franklin són aquestes llàgrimes camuflades per no aigualir la joia dels seus companys i la força de voluntat per seguir endavant amb el seu viatge de tres anys cap al nord, a pesar d'aquesta inabastable solitud després de la mort d'Eleonor.
Carles Pedrós-Alió
Roald Amundsen
John Franklin
Participació a la campanya: Torn 5 (18 febrer - 31 març 2004)
John Franklin