A l'Amundsen està prohibit fumar. Els fumadors han de sortir a la coberta principal i desafiar el fred per poguer fumar. Com a mínim, aquesta coberta ha estat protegida per plafons de roba tensats sobre una bastida de fusta. El vent no hi arriba, però el fred si. Cada cop que surto l'aire fred i sec s'em fica a la gola i em fa sentir com si m'ofegués, em fa tossir. I això que no fumo. Es veu que el fred afecta els alvèols dels pulmons. En canvi, a en Noel s'el troba sobint en aquest lloc, amb una cigarreta i mirant l'horitzó.

– Good MORRRning Carrr-louus? – Hem saluda amb la seva entonació característica.

Sota l'anorac porta uns pantalons de camuflatge i al cap una gorra de beisbol. Crec que m'ha agafat afecte, perque sempre està disposat a xerrar i explicar-me alguna cosa.

– Quin lloc més insòlit, oi? – Comento mirant també a l'horitzó.
– FORRR you? PERRRhaps. –

Es clar, en Noel és de Paulatuk, un llogaret de 300 habitants a la badía del costat. Des de casa seva veu aquest paisatge cada dia de l'any. A Paulatuk tots pertanyen a una de tres famílies i, lògicament, tots es coneixen. Però en Noel també coneix un altre tipus de gent. Coneix molt bé a determinat tipus d'home, normalment ja bastant gran, amb molts centims i caçador. Aquest tipus d'home està disposat a pagar 20000 dòlars per poder tenir el privilegi de caçar un ós polar. El habitants de Paulatuk com en Noel, tenen una quota anual d'animals que poden caçar.

– És el Consell Inuvialuit de la Caça qui distribueix aquests permisos. – m'explica en Noel. – Tens gossos? Et pregunten. I si tens gossos tens al menys un ós assegurat.

Però el que fan es vendre-la en aquests caçadors del sud, de Nova Iork o de Toronto, que estan tips de caçar cérvols a Wisconsin i volen una aventura diferent. A l'Hemisferi nord, l'ós polar és la presa més cobejada, el trofeu amb el que tot caçador somia. En Noel és un dels encarregats de materialitzar aquest somni.

– Diuen que són caçadors experimentats, però jo no els crec ni per un minut. –
– Per qué no? –
– Per que fins que no veuen l'ós estan enutjats i tensos, però quan veuen la seva béstia es posen molt excitats. Un caçador experimentat no s'excita amb la presa! –
– Però Noel. Imagina que estàs a l'Àfrica i que de sobte s'et posa al devant un elefant i estàs a punt de caçar-lo. Tu no estaries excitat? –

En Noel riu i reconeix que potser si que ho estaria una mica amb un elefant. Però encara no sap avenir-se de lo contents que es posen aquests homes rics i importants quan veuen el seu ós, com si fossin uns nens petits.

– Alguns fins i tot es posen a tremolar. – Diu en Noel.- HONest-to-God? –

Un mariner assajant la seva punteria

Francament jo els entenc molt bé. Hom puja del sud i paga una quantitat de centims desmesurada. Entra en contacte amb en Noel i pensa que ha tingut sort amb el guia. Perque en Noel és una persona afable, amb sentit de l'humor i cumplidor. Llavors arriba el dia. En Noel treu els seus gossos, la seva motoneu i el komatik. El komatik és un trineu de fusta muntat sobre esquís. Els esquís han estat acuradament tractats amb aigua. Aquesta aigua es congela sobre l'esquí i fa que llisqui per la neu amb molt poc fregament. Incidentalment, aquest petit detall en Roald Amundsen el va aprofitar amb avantatge per arribar al pol sud sense grans problemes.

Però tornem al nostre caçador. S'ha vestit una mica com jo, en alguna botiga de Minneapolis o de Montreal. Porta la “parca definitiva” immaculada, les botes definitives sense estrenar i està ansiós perque no sap com s'adaptarà al fred. En Noel s'el mira en silenci. El seu cerbell està avaluant aquest individu, decidint si aguantarà o no els 20 dies de viatjar sobre el gel, si se li glaçaran els peus o li agafarà una feridura. El caçador tracta de fer bona impressió explicant anècdotes de les seves caceres. En totes aquestes anècdotes ell surt molt ben parat, es clar. En Noel carrega el komatik amb la tenda de campanya, els sacs de dormir, els menjar per varis dies, els rifles, els prismàtics. El caçador intenta disimular la seva ansietat (trobarà un ós? patirà congelacions? anirà tot bé?), tractant de mantenir-se “cool”. Els dos pujen a la matoneu i en Noel acelera cap a la banquisa seguit pels gossos...

– Aquell paio senzillament no podia aguantar el fred. Les galtes se li congelaven per segons. No vaig poder fer més que treurem els guants i escalfar-li la cara amb les mans. –
– Vam tenir un blizzard i ens varem haver de quedar tres dies seguits a la tenda. Però aquests paios no ho entenen això. No estan fets per anar amb el flux de les coses com nosaltres. –
– N'hi havia un que cada nit plorava recordant la seva dona que s'havia quedat sola a Vancouver. Jo no ho entenc per què venent aquests paios si no estan preparats. –
– L'home estava desesperat. Portàvem 18 dies i encara no havíem trobat el seu ós. Jo em pensava que es suicidaria si no en trobàvem un. –

Finalment, després de dues setmanes explorant els sastrugis, recorrent les esquerdes al gel, veient petjades que desapareixen sota la neu; només amb la companyia del vent; del vent i del fred; del fred i del menjar escàs; del menjar escàs i de les incomoditats. D'haver de fer les necessitats en un cubell només protegit per un tros de llona; de dormir en sacs humits; de portar els dits del peus o bé estovats per la suor o gelats; d'haver rebut a la cara les punxades de milions d'agulles de neu disparades pel vent; d'haver-se cremat el front per la reverberació del sol sobre la neu; d'haver-se congelat un pòmul en un moment d'oblit. Llavors, al costat d'un turonet de neu, en Noel veu moviment.

– Un mascle de cinc o sis anys.- Diu, sabent que, al menys aquesta vegada, el client tornarà a casa content. –
– Un paio fins i tot es va pixar quant es va veure a 40 iardes de l'ós. HONest-to-God? –

En Noel deixa que el seu client decideixi la distància. Quan estan a unes 70 iardes, deixa anar dos gossos. Els gossos surten corrent i bordant cap a l'ós. Li salten a sobre, li mosseguen una pota. L'ós els aparta amb parsimònia, com qui espanta mosques. Però els gossos insisteixen i l'ataquen pel devant i pel darrera. L'ós no pot correr, es sobrescalfaria deseguida. Sap que els gossos no li poden fer res i senzillament seu al gel, esperant que es cansin. En Noel prepara el seu rifle per si de cas. El caçador arriba a 50 iardes, a 40, s'apropa fins a 30. Aixeca el rifle i encara la bèstia. L'ós s'el mira amb aquest posat passota, sense entendre que està a punt de morir. Al caçador li tremola una mica el pols, per l'emoció. Però respira a fons. Prem el gallet. Dispara. Se sent un cop sec. L'ós sembla dubtar uns moments i cau pesadament sobre la banquisa. Un rierol vermell vessa del seu cap i va fonent el gel, formant un petit pou on la sang primer s'acumula i immediatament després es congela.

– Jo no els entenc aquests paios. HONest-to-God? Caçar óssos és llei de vida. Un home amb experiència no s'excita així, no et sembla? Carrr-louus?

En Noel acaba la seva cigarreta i jo ja començo a estar pelat de fred. Tornem a l'interior de l'Amundsen i reprenem la nostre feina.

Carles Pedrós-Alió

Participació a la campanya: Torn 5 (18 febrer - 31 març 2004)

Data utima actualització: 30 setembre 2004