Era el dia 31 de Març a Quebec i el despertador va sonar a les 4 del mati. La Marta i jo vàrem sortir de l'hostal i el taxi ens va portar a la terminal de l'aeroport on ens esperaven els companys de viatge (científics i tripulació). Moltes cares noves i alguna de coneguda. Vàrem fer les presentacions i a les 6 del mati pujàvem a l'avió, I, cap a Inuvit. A mig camí vàrem fer una parada tècnica a Churchill on vàrem repostar i al cap d'una hora vàrem seguir el camí. A baix només hi havia gel, una mica massa trencat pel gust del comandant del vaixell que seia al meu costat.
No havia passat ni mitja hora que el comandant de l'avió ens va comunicar que el temps havia empitjorat molt i que possiblement hauríem de quedar-nos a Yellowknife (mai havia sentit a parlar d'aquest lloc). La visibilitat era molt dolenta per fer l'últim tram del viatge des de Inuvit fins a la Badia Franklin que era on estava ancorat l'Amundsen. Quan vam arribar a Yellowknife, vàrem esperar un parell d'hores fins que ens van dir que efectivament ens quedàvem fins l'endemà. A l'aeroport hi havia un diorama "tipus" ós polar que caça una foca, que va ésser molt fotografiat. Mentre passàvem l'estona a l'aeroport vam aprendre coses de Yellowknife. Les condicions climàtiques són extremes, i malgrat que els habitants estan fets al fred extrem, s'observa una pèrdua dels costums autòctons per abocar-se a la vida del Mc-Donald. Em va sorprendre que un poble tan remot (Noroest del Canadà) fos una de les ciutats importants d'aquesta part del Canadà. Això era degut a la seva riquesa: Mines d'or i diamants, i pous de petroli.
Cap a Inuvit
Ós a Yellowknife
Teníem quasi 24 hores de festa. La Marta i jo vàrem sortir a la recerca de l'Old Town, això volia dir unes construccions de fusta que es remuntaven a 20, 30 anys d'antiguitat. Pel cel voleiaven avionetes particulars o comercials, per zones congelades (llacs) corrien les motos de neu i per "la carretera" (la única) els cotxes ens esquitxaven al seu pas. Caminàvem, patinàvem, badàvem, fins i tot ens vàrem aturar a prendre un cafè, vàrem visitar el monument al pilot i el museu de la ciutat. Finalment el dia havia passat volant i esperàvem l'endemà per saber si arribaríem al nostre destí
Dolors Vaqué
Paisatge a Yellowknife
Caminant per un carrer a Yellowknife
La Marta prenent un café a Yellowknife
El monument de l'homenatge al pilot
Participació a la campanya: Torn 6 (1 abril -12 maig 2004)
Caminant per un carrer a Yellowknife 
