Form@tic

2. PROGRAMA PER A L' AUGMENT DEL RENDIMENT ACADÈMIC

2.1 Definició de rendiment acadèmic

La relació entre el nombre d'estudiants que accedeixen a un estudi i els qui finalment obtenen la corresponent titulació constitueix un indicador del rendiment acadèmic. Aquesta relació pot tenir diferents expressions. Així, pot circumscriure's als titulats d'una determinada cohort, és a dir, indicar quants d'aquells alumnes que ingressaren un mateix curs han assolit la titulació, bé a l'any que correspon a la duració teòrica de l'estudi, bé en aquest i en els anys posteriors. També, pot expressar-se com la relació entre el nombre total d'alumnes que es titula en un any determinat, i el nombre total dels qui entraren en algun curs precedent (que es correspondria amb la durada teòrica dels estudis), sense tenir en compte si tots aquells que es graduen el mateix any formen part d'una mateixa cohort d'ingrés.

En el marc d'aquest pla s'ha optat per aquesta segona opció, atès que com s'ha indicat, l'objectiu central del Pla és incrementar el nombre de titulats, i per tant, en aquest aspecte, el més significatiu és que els alumnes no abandonin els seus estudis sinó que els finalitzin, independentment de si ingressaren en un any o en un altre.

És a dir, essent important que la durada efectiva dels estudis no superi excessivament la seva durada teòrica, ho és més, especialment per als estudiants que compatibilitzen treball i estudi, que els finalitzin encara que sigui en un nombre d'anys superior als teòrics.

Així, el mètode a través del qual s'han calculat les previsions de titulats del quadre núm. 9 es basa en l'evolució, durant els propers cursos, del percentatge que resulta de la raó entre el nombre de titulats en un estudi en un curs determinat, i l'oferta de places d'aquell estudi n+1 cursos anteriors, on n és la durada teòrica de l'estudi. És a dir:

A la fórmula, m és el curs en què s'expressa el percentatge i n és la durada teòrica de l'estudi, que s'incrementa en un curs, atès que l'obtenció de la titulació suposa, freqüentment, l'elaboració d'un projecte que, en la pràctica, requereix en moltes ocasions perllongar-la un curs més.

És clar que hi ha molts estudiants que segueixen una via més lenta i es titularan en un nombre de cursos superior a n+1, però aquests estudiants també estan comptabilitzats, atès que el nombre de titulats al curs m, reflecteix tots els qui es titulen en aquest curs independentment del curs en què començaren els seus estudis. Bàsicament, l'anàlisi que segueix no depèn de si la duració normal és n+1 o més gran.

D'altra banda, i com a base de referència s'ha adoptat l'oferta de places, atès que en aquestes titulacions no hi ha pràcticament places buides, per la qual cosa des d'una perspectiva global es considera que l'oferta de places es correspon amb els estudiants de nou ingrés.

2.2 El rendiment acadèmic és excessivament baix

Un dels aspectes que limita notablement el nombre de titulats en els estudis d'informàtica, telecomunicacions i matèries relacionades i vinculades és el nivell de rendiment acadèmic insatisfactori, especialment en les diplomatures. Una comparació dels quadres núm. 2 i 3 ens indica un rendiment acadèmic de diplomatures de l'ordre del 50%.

Cal dir que en els darrers anys, s'han fet esforços significatius per incrementar el nivell del rendiment acadèmic. Així les universitats, conjuntament amb l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, han dut a terme un procés d'avaluació d'estudis, per tal d'identificar els punts forts i febles de les titulacions i per endegar les propostes de millora conseqüents. En el decurs d'aquests darrers tres anys s'han avaluat un total de 201 estudis. D'aquests, en l'àmbit de la informàtica, telecomunicacions i matèries vinculades s'han avaluat els següents:

- Enginyeria de Telecomunicació. UPC
- Enginyeria Electrònica. UB-UAB
- Enginyeria Automàtica i Electrònica Industrial. UPC
- Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Electrònica Industrial. UdG-URV
- Comunicació Audiovisual. UAB-UPF

També, s'han avaluat amb caràcter transversal, per tal de disposar d'elements comuns de referència, els següents estudis:

- Enginyeria en Informàtica. UAB-UPC
- Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes. UAB-UPC-UdG-UdL-URV
- Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió. UAB-UPC (Mataró, Barcelona, Vilanova i la Geltrú)-UdG-UdL-URV

Pel que fa a la Universitat Politècnica de Catalunya, on existeix la major oferta en aquest àmbit, les dades de titulats en els darrers anys són:

En el període 1995-96 a 1999-00, el nombre de titulats de la UPC, en l'àmbit de les TIC ha crescut des de 1.028 a 1.521, el que representa un increment del 47,9%. Un 15,7% en enginyeries superiors i llicenciatures -incloent-hi els estudis de segon cicle- i un 82,0% en les diplomatures. Aquestes amb 910 titulats al 1998-99, representen el 59,8% del total per un 40,2% les enginyeries superiors i llicenciatures. Tot això és indicatiu d'un esforç important, sobretot tenint en compte que, bàsicament, l'oferta de places en els diferents estudis de l'àmbit TIC de la UPC, n+1 cursos anteriors, és a dir en el període 1991-92 a 1996-97 s'ha mantingut pràcticament estable.

Amb tot es fa necessari perseverar en el conjunt d'actuacions destinades a continuar millorant el rendiment acadèmic. Aquestes s'hauran d'adreçar als tres aspectes que, en grau variable en diferents titulacions, dificulten més notablement l'assoliment d'un millor nivell de rendiment acadèmic:

(i) El desajust entre la preparació prèvia dels estudiants de nou accés i el que s'espera d'ells.
(ii) Un enfocament excessivament selectiu en la configuració dels primers anys de les titulacions.
(iii) Els abandonaments d'aquells estudiants que, com a conseqüència de l'elevada demanda del mercat laboral en aquest sector, un cop han assolit un nivell de coneixements que els permet accedir a un lloc de treball, deixen els estudis abans de graduar-se.

Millorar el rendiment acadèmic suposa, doncs, endegar tot un seguit d'actuacions específiques orientades a fer front a la diversitat de causes que el condicionen, una tasca que correspon dur a terme als propis centres i universitats. En conseqüència, el suport de l'Administració s'instrumentarà mitjançant la negociació de contractes programa -ajustats a les característiques dels diferents centres i titulacions- amb les universitats.

2.3 Objectiu de rendiment acadèmic

L'augment del rendiment acadèmic no pot ser resultat d'un canvi radical, sinó que cal assolir-lo gradualment. Així, en base als resultats de les actuacions dutes a terme en els anys precedents, la millora assolible del rendiment acadèmic s'ha estimat en un 5% anual a partir del nivell del curs 98-99, el darrer per al qual existeixen dades reals per a totes les universitats.

Lògicament, la progressió del rendiment no pot ser indefinida i així, s'estima com objectiu final un percentatge del 75%, a partir del qual es considera que la millora ha arribat al seu nivell d'estabilització.

En algunes titulacions, es considera que serà possible arribar, en l'horitzó 2003-2004 del Pla, al nivell d'estabilització del 75% i en altres, ateses les xifres de partida i el percentatge d'increment anual, es preveu un nivell inferior.

D'acord amb aquests criteris i prenent com a base de càlcul les dades desagregades dels diferents estudis, l'evolució del nombre de titulats en l'horitzó del Pla seria, tal com expressa el quadre núm. 9, la següent:

A aquesta previsió caldria afegir-hi els titulats que en el curs 2003-04 derivin de l'ampliació de places o de noves titulacions de 2n cicle, així com els titulats de la Universitat Oberta de Catalunya.

3. PROGRAMA D' AUGMENT DE PLACES I TITULACIONS

L'augment de la demanda de titulats, fruit del xoc tecnològic de la nova economia, així com el desequilibri entre l'oferta pública de places i la demanda en 1a preferència que expressa el quadre núm. 4, requereix una actuació específica orientada a la creació de noves places i titulacions.

Aquesta actuació ha de ser prudent, a causa de la davallada demogràfica i el progressiu increment de l'oferta en cicles formatius de grau superior. També han de tenir en compte que l'efecte sobre les titulacions es notarà abans en les diplomatures que en les titulacions superiors. Ara bé, el desequilibri oferta pública-demanda en primera preferència, és superior en l'àmbit de les llicenciatures i enginyeries que en el de les diplomatures. Sembla, doncs, raonable concloure que, inicialment, cal potenciar alhora els estudis de primer cicle i l'accés dels titulats de primer cicle als estudis de segon cicle.

En conseqüència, en aquest programa, serà necessari endegar quatre línies d'actuació:

(i) Augmentar el nombre de places a titulacions ja existents.
(ii) Crear noves titulacions de primer, primer i segon, i de segon cicle.
(iii) Contemplar la possibilitat de dobles titulacions entre una titulació TIC i una de propera (p. ex. Matemàtiques i Informàtica).
(iv) Facilitar l'accés a segon cicle dels titulats de primer cicle.

La determinació del nombre de places i dels centres que han d'impartir els nous estudis no serà una concreció d'aquest Pla, sinó que s'incorporarà en els treballs que actualment s'estan elaborant per determinar la programació (i desprogramació) universitària en l'horitzó 2003. De tota manera sí que podem estimar en 400-500 el nombre de places de tots tipus a crear en els cursos 2001-02 i 2002-03. És clar, que no totes aquestes places es traduiran en nous titulats a 2003-04, però les titulacions de segon cicle podrien ja tenir un efecte en aquest horitzó.

Anterior

Següent