Form@tic

5. ALTRES MESURES D' ORDRE NORMATIU

5.1. De millora de l'accés als estudis tècnics

Un aspecte, establert per l'actual normativa, que limita l'accés dels alumnes als estudis universitaris d'informàtica i telecomunicació, és la modalitat de transició des de les PAU a aquests estudis.

Així, com estableix l'ordre ministerial del 25.11.99, l'accés als estudis de primer i segon cicle d'enginyeria de camins, canals i ports, enginyeria geològica, enginyeria de mines, enginyeria industrial, enginyeria naval, etc., es pot realitzar des de dues opcions de les PAU, des de la científico-tècnica i la de ciències de la salut. En contraposició, a l'enginyeria informàtica o a l'enginyeria de telecomunicació només és possible accedir-hi des d'una opció: la científico-tècnica.

Anàlogament, en el cas dels estudis universitaris de primer cicle, l'esmentada ordre ministerial estableix que es pot accedir a les enginyeries tècniques en mecànica, mines, química industrial, naval, obres públiques, etc., des de les dues opcions esmentades anteriorment. Però, l'accés a l'enginyeria tècnica de telecomunicació, en les seves quatre especialitats, i a les enginyeries tècniques d'informàtica, de gestió i de sistemes es limita, pels estudiants que no han cursat els cicles formatius de grau superior, a l'opció científico-tècnica de les PAU.

Aquest caràcter restrictiu incideix en les possibilitats d'elecció dels estudis universitaris dels alumnes i, conseqüentment, dificulta la demanda d'estudis d'informàtica i telecomunicacions dels alumnes que han seguit l'opció de les ciències de la salut de les PAU. Aquesta incidència és especialment significativa en el cas de les noies atès que són majoritàries en aquesta opció. Així, per exemple, en la preinscripció universitària de juny del 2000, dels 4.351 que segueixen l'opció de ciències de la salut, 3.450 són dones, el que representa un 79,3%.

Sembla convenient endegar les actuacions necessàries davant de l'Administració Central, que és la competent en aquesta matèria. Més quan aquests estudis estan a la base de la configuració de la societat de la informació, la qual cosa fa que cada vegada més s'enforteixi el seu caràcter transversal.

D'altra banda, cal afegir que aquesta diversificació de les vies d'accés existeix ja en l'àmbit dels cicles formatius de grau superior. Així, des d'aquests es pot accedir a les enginyeries tècniques d'informàtica i de telecomunicacions procedint d'una àmplia diversitat de titulacions, com per exemple, administració, arts gràfiques, publicitat, etc.

Així mateix, és necessari complementar aquests canvis de caràcter normatiu amb una intensificació de l'orientació als estudiants, per tal d'assessorar-los sobre l'elecció de les assignatures pertinents a fi de disposar d'una base sòlida per cursar els estudis de l'àmbit de les TIC.

5.2 Reforma dels plans d'estudis

Com s'ha indicat, la influència del canvi tecnològic té caràcter horitzontal. És a dir, no es limita a aquelles disciplines que, per la seva plena especialització en informàtica i telecomunicacions, són el motor del canvi tecnològic, sinó que s'estén al conjunt de disciplines.

És doncs, molt important garantir que els graduats de les diferents professions, puguin exercir-les més eficientment pel fet de disposar d'una formació adequada a les noves necessitats. Els cursos de reciclatge hauran de jugar el seu paper, però fora il·lògic que no s'adoptessin les accions necessàries per aconseguir que els nous titulats rebin una formació degudament actualitzada mentre cursen els seus estudis.

Malauradament, encara trobem casos de plans d'estudis que no incorporen assignatures d'informàtica com a matèria que és necessari cursar -troncals i obligatòries-. Si bé és cert que els alumnes poden complementar la seva formació amb crèdits optatius o de lliure elecció, pot donar-se la tendència a obviar aquestes matèries, a causa d'una integració insuficient en l'especificitat del pla d'estudis, o simplement per no disposar de la necessària formació prèvia.

Així, a tall d'exemple, és significatiu que dels 10 estudis més sol·licitats en primera preferència en el procés de preinscripció per al curs 2000-2001, analitzats els 95 centres os s'imparteixen aquests estudis, en 28 d'ells tenen la informàtica en alguna de les seves modalitats (informàtica aplicada, llenguatge i sistemes informàtics, informàtica i relacions laborals, ...), com a assignatura troncal o obligatòria, però en 67 centres (el 70,5%) encara no consta en el pla d'estudis amb aquest caràcter de troncal o obligatòria.

També, és rellevant, que en quatre titulacions orientades a la formació de formadors, que s'imparteixen a 23 centres, només en 7 centres (un 30%) consta la informàtica en el pla d'estudis com assignatura troncal o obligatòria.

D'altra banda, en aquest procés de reforma dels plans d'estudis, una modalitat que és també convenient considerar és la de les dobles titulacions (en particular essent una d'elles de l'àmbit de les TIC), a les quals pot accedir l'estudiant cursant les assignatures troncals d'ambdues i aquelles obligatòries, optatives i de lliure elecció que la universitat, o universitats que ho plantegin conjuntament, determinin. Aquestes opcions, de les quals ja existeixen precedents en el sistema universitari català, poden suposar allargar un o més anys la durada dels estudis, però ofereixen més opcions a l'estudiant per al seu desenvolupament professional.

5.3 Ciclicitat

Tal com s'ha indicat, un objectiu a assolir és aconseguir que els alumnes finalitzin els seus estudis i que es redueixi el nivell d'abandonaments.

Ara bé, tant per incentivar que aquells que abandonen ho facin amb el màxim nombre de crèdits, com que, en cas que ho facin disposin d'un reconeixement dels estudis realitzats, es plantejarà establir un diploma de caràcter intermedi que serveixi d'acreditació de la formació rebuda.

D'altra banda, per a les carreres de primer i de segon cicle pot ser convenient impulsar la seva estructuració per cicles, en la línia que impulsa la Carta de Bolònia, per tal d'afavorir també la gradualitat en els estudis i l'especialització progressiva en un marc de flexibilització d'itineraris.

Següent