Estructura científica i tecnològica
El Sistema de Ciència i Tecnologia de Catalunya està regit per un conjunt d'estructures d'àmbit català, estatal i europeu que actuen sota els principis de subsidiarietat i complementarietat. Aquestes estructures apleguen les de primer nivell o de planificació, les de segon nivell o de foment i programació, les de tercer nivell o d'execució, com són les universitats i centres de recerca, fins les de quart nivell o de serveis complementaris a la recerca, com poden ser biblioteques, arxius o serveis centificotècnics tant de l'Administració com de les universitats i centres de recerca.
La Generalitat de Catalunya, en exercici de les competències en recerca atorgades per l'Estatut, va crear, l'any 1980, la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, CIRIT, com a òrgan de coordinació, planificació i foment de la recerca. D'ençà de la seva creació, el suport donat per la Generalitat a la R+D ha anat experimentant un creixement continuat que es va consolidar, l'any 1992, amb l'aprovació per part del Govern català del I Pla de Recerca de Catalunya 1993-1996, el qual s'ha mostrat com un element especialment útil per desenvolupar i coordinar la política científica a Catalunya.
Després d'aquesta primera fase de planificació i d'acord amb l'experiència adquirida, s'ha establert el II Pla de Recerca de Catalunya, 1997-2000, amb l'objectiu de donar pas a una nova etapa en la qual prengui protagonisme la competitivitat del Sistema de Ciència i Tecnologia de Catalunya.
En aquest context, convé fer una anàlisi breu de l'estructura científica i tecnològica actual per tal d'aconseguir que aquest II Pla de Recerca actuï realment com a instrument dinamitzador de les activitats de R+D que es duen a terme a Catalunya, potenciant i optimitzant les estructures existents i pal.liant les mancances o disfuncions que es puguin detectar. En conseqüència, l'anàlisi que es fa a continuació es centra, tant en les estructures d'execució de la R+D, com en les d'aquells serveis que són necessaris per aconseguir la realització òptima de les activitats de recerca i innovació tecnològica.
Des del punt de vista de l'estructura genèrica de recerca, cal fer esment del Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) que possibilita l'ús d'eines de càlcul avançat a la comunitat científica. Per la seva banda, les universitats i centres de recerca de Catalunya disposen, en general, de bones dotacions en infraestructura científica. A més, en algunes d'elles, hi ha Serveis Centificotècnics amb gran equipament i instal.lacions obertes, també, a la utilització per part dels sectors industrials. D'altra banda, Catalunya disposa d'una bona xarxa de biblioteques universitàries, les quals, per mitjà de les accions del I Pla de Recerca, han quedat interconnectades i disposen d'un catàleg col.lectiu unificat que recull tant els fons documentals propis, com el de la Biblioteca de Catalunya. Es pot considerar, doncs, que Catalunya disposa, en termes generals, d'una bona base per fer recerca.
El I Pla de Recerca ha permès, a més, identificar 269 grups de recerca consolidats que integren un total de 3.859 investigadors i 158 grups amb una estructura més incipient que, en conjunt, apleguen 1.434 investigadors més. Aquests grups constitueixen l'estructura de suport bàsic a la recerca en el sector públic.
L'anàlisi específica de les estructures i l'organització existents, en cadascuna de les àrees temàtiques establertes en aquest II Pla de Recerca, ens permetrà avaluar millor la nostra capacitat investigadora i identificar aquelles prioritats que caldrà atendre en el proper quadrienni.
Cultura i societat
Dins d'aquesta àrea temàtica, i per extensió a totes les humanitats, el volum principal d'activitat es basa en la recerca individual o en grups de magnitud petita. D'un temps ençà, i com a conseqüència de les accions endegades en el marc del I Pla, es constata, però, un canvi en el sentit de tendir cap a la formació de grups més estables i definits.
Una altra característica d'aquesta àrea és que la recerca continua fent-se majoritàriament en el si dels departaments universitaris. Amb tot, aquest II Pla de Recerca no pot oblidar que Catalunya disposa d'un conjunt de centres que dediquen els seus esforços al treball en aquests àmbits, i que la seva relació amb els grups de recerca de les universitats pot facilitar la coordinació general d'aquests tipus d'activitats i la major difusió dels resultats aconseguits.
Una part d'aquests centres depenen de la mateixa Generalitat, com és el cas, entre d'altres, de l'Institut d'Estudis Autonòmics, l'Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació, el Centre d'Estudis de la Comunicació o el Centre d'Història Contemporània. D'altres depenen de l'Administració de l'Estat com per exemple l'Institut d'Anàlisi Econòmica o l'Institut Milà i Fontanals que formen part de l'estructura del Consell Superior d'Investigacions Científiques. N'hi ha d'altres, també, com poden ser la Fundació Jaume Bofill o la Fundació Catalana per a la Recerca que s'inclouen en l'apartat de les institucions privades sense finalitat de lucre. I, finalment, cal esmentar els centres mixtos creats entre la Generalitat i altres institucions com és el cas del Centre de Terminologia Catalana, l'Institut d'Estudis Demogràfics o el Centre de Governabilitat de la Universitat de les Nacions Unides.
Cal destacar el protagonisme de l'Institut d'Estudis Catalans com a corporació acadèmica que aplega científics de totes les disciplines i, a través de les seves Societats filials, dinamitza l'activitat investigadora. El Parlament de Catalunya, per mitjà de la Llei de 24 d'abril de 1991, va encarregar a l'Institut l'establiment i l'actualització de la normativa lingüística del català i la Generalitat li va encomanar funcions d'assessorament, per mitjà del Decret 195/1991, de coordinació de la recerca i reorganització de la CIRIT.
D'altra banda, en el marc del I Pla de Recerca es va integrar a la Xarxa de centres de Referència en R+D de la Generalitat, el Centre de Referència en Enginyeria Lingüística, que aplega grups de recerca punters en enginyeria lingüística, lingüística computacional i lingüística aplicada.
En aquest àmbit de recerca cal que el II Pla de Recerca continuï fomentant el procés d'interconnexió i coordinació de les activitats d'uns i altres per mitjà d'una política que afavoreixi la creació de grups multidisciplinars estables i competitius.
Salut i qualitat de vida
A més dels departaments, Instituts universitaris i dels grups del Consell Superior d'Investigacions Científiques existents a Catalunya, en el sistema sanitari català s'han configurat una trentena de centres públics de recerca.
Per la seva banda, el I Pla de Recerca va potenciar, la creació de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, així com l'activitat de recerca de diverses fundacions relacionades amb els grans hospitals públics de Catalunya, amb les quals es van signar acords específics per tal de facilitar la contractació de nous investigadors. També, el Departament de Sanitat i Seguretat Social, per mitjà de l'Agència Catalana de Tecnologia Mèdica, va iniciar l'any 1995, accions destinades a finançar projectes de recerca punters en l'àmbit de la salut.
D'altra banda, en la darrera avaluació de 1996 de la Red de Unidades de Investigación del Servicio Nacional de Salud (REUNI), a Catalunya es reconeix l'existència de 16 Unitats de Recerca, de les quals 6 es consideren adequadament consolidades. Entre els 20 centres públics més productius en publicacions originals de recerca internacionals a tot Espanya, 9 són centres de Catalunya. Igualment, dins de les 12 institucions sanitàries més productives a tot Espanya (amb més de 250 originals en quatre anys), 6 són institucions catalanes que aporten el 56% del total de la producció d'aquestes 12.
Des del punt de vista del sector privat, la indústria quimicofarmacèutica catalana, conforma un dels sectors industrials més actius en relació als temes de R+D.
La positiva valoració de la recerca que es fa a Catalunya en aquest àmbit no pot obviar, però, que encara existeixen importants dèficits estructurals que poden comprometre la seva futura viabilitat. Per tal de consolidar aquesta competitivitat les accions de complementarietat del II Pla de Recerca de Catalunya s'hauran de dirigir especialment a l'ordenació i consolidació del sistema de recerca sanitari.
Medi ambient i recursos naturals
En aquest àmbit, entre els centres bàsics que fan recerca mediambiental a Catalunya, alguns són departaments universitaris o del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i d’altres són centres dependents dels Departaments de la Generalitat o bé pertanyen a d'altres administracions del país.
Les aigües continentals, superficials o subterrànies, són objecte de l’activitat de recerca de diversos departaments universitaris i de l’Institut d’Ecologia Aquàtica, de la Universitat de Girona. Els estudis sobre el medi terrestre es fan essencialment a alguns departaments universitaris i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, CREAF.
Els estudis sobre el medi marí es concentren en diversos centres dependents del CSIC (Institut de Ciències del Mar, Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Centre d’Investigació i Desenvolupament, etc.) i d'alguns departaments universitaris (UB i UPC, especialment). En aquest apartat, cal destacar el Centre Internacional d'Investigació de Recursos Costaners, CIIRC, creat a través d'un consorci entre diferents Departaments de la Generalitat, la UPC i la International Federation of Institutes for Advanced Studies (IFIAS).
L’Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental, ITEMA, de la UPC realitza estudis relacionats amb la mesura i modelització de contaminants atmosfèrics i aquàtics i amb la valoració de residus. El Centre d’Investigació i Desenvolupament (CSIC) i bon nombre de departaments universitaris es dediquen a la investigació de contaminants en medis aquàtics i terrestres. Els estudis ambientals de caire geològic, són objecte d'estudi en alguns departaments de la UB i la UAB així com a l’Institut Jaume Almera (CSIC).
Finalment, dependent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, tenim l’Institut Cartogràfic que acull també el Servei Geològic de Catalunya i la Junta d'Aigües als quals ens referirem més endevant. Tot i tenir un caràcter diferent, es poden considerar també peces bàsiques de la recerca i serveis en el seu àmbit.
La col.aboració d'aquests centres en el desenvolupament de la recerca que es realitzi en el marc d'aquesta àrea temàtica serà molt important per estimular la realització d'investigacions interdisciplinars.
Agroalimentació
A Catalunya, la recerca relacionada amb l'agricultura, la ramaderia i la pesca, és l'única que ha estat objecte de transferència de recursos i serveis per part de l'Estat envers el Govern de la Generalitat. En aquest cas, l'assumpció de les competències de la Generalitat en R+D, es va materialitzar, l'any 1985, amb la creació de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, IRTA, el qual fou dotat d'una estructura jurídica d'empresa pública, i amb la creació, l'any 1991, del Centre Nacional d'Aqüicultura adscrit a la Direcció General de Pesca Marítima del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. L'IRTA ha constituït un entramat de Centres de Recerca i Estacions Experimentals agrícoles fortament vinculades a la comunitat científica catalana i a sectors productius, que actua com un Sistema Cooperatiu de Recerca Agroalimentària de caràcter fortament innovador.
Amb anterioritat, aquest Departament també havia creat l'Institut Català de la Vinya i del Vi com un organisme autònom destinat al foment de la millora del conreu de la vinya i de la qualitat dels vins.
D'altra banda, en el marc del I Pla de Recerca 1993-1996, es van crear dos Centres de Referència en R+D de la Generalitat: el de Biotecnologia i el de Tecnologia d'Aliments. Aquests dos centres aglutinen l'activitat de 13 unitats de recerca, les quals agrupen un total de 165 doctors pertanyents al conjunt de les universitats i centres de recerca de Catalunya.
Aquests dos centres, juntament amb el centre mixt IRTA-UdL i amb l'estructura creada per la Generalitat per mitjà del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, constitueixen els eixos centrals per al desenvolupament d'aquesta àrea temàtica, en els quals convergeixen les diferents universitats i institucions catalanes, d'una forma estructurada i oberta a totes les capacitats i unitats investigadores que ho desitgin.
Tecnologies industrials
Un dels principals problemes del Sistema de Ciència i Tecnologia de Catalunya és la insuficient activitat de recerca que, en general, realitza el sector empresarial català i la indústria privada en particular.
Independentment de la problemàtica pròpia del sector que genera aquesta situació, és evident que l'Administració i, en general, el sistema públic de recerca no han trobat encara els mecanismes adequats que estimulin de forma decidida l'interès dels empresaris pel món de la recerca.
Tot i amb això, la Generalitat ha posat a disposició de la indústria, un seguit d'estructures per facilitar, tant la realització d'activitats de recerca industrial, com la transferència a la indústria dels resultats de la recerca pública. En el primer cas, un bon exemple és el Laboratori General d'Assaigs i Investigacions, LGAI, que posa a l'abast de la indústria un seguit de laboratoris d'anàlisi i assaigs, d'entre els quals destaca el Centre de Desenvolupament de Processos de Química Fina, creat en el marc del I Pla de Recerca en col.laboració amb el II Plan Nacional de I+D.
En el segon cas, el Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial, CIDEM, proporciona a la indústria informació referent a les activitats d'R+D dels grups de les universitats i centres, a les possibilitats de participació en programes de R+D de la Unió Europea i de l'Administració de l'Estat i, des de l'any 1995, gestiona i cofinança la convocatòria de la CIRIT d'ajuts a projectes d'innovació tecnològica a les empreses. El CIDEM, a més, és un dels 52 centres europeus que formen part de la xarxa de Centres d'Enllaç per a la Innovació (Innovation Relay Centers) creats per la Unió Europea per promoure el progrés tecnològic del teixit industrial.
Dels altres centres relacionats amb aquesta àrea temàtica, destaquen, com a centres dependents de la Generalitat, l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil, IDIADA, adscrit a la UPC com a institut universitari i l'Institut Català d'Energia, ICAEN, i com a centres mixtos en els quals, a més de la Generalitat, hi participen diverses institucions, el Centre de Visió per Computador, el Centre CIM (computer integrated manufacturing), i l'Institut Català de Tecnologia, ICT.
D'altra banda, en el marc del I Pla de recerca, es va incorporar el Centre de Referència de Tecnologies Avançades de la Producció, a la Xarxa de Centres de Referència en R+D de la Generalitat, destinada a facilitar la transferència de resultats de la recerca pública a les indústries de sectors determinats.
Tanmateix els resultats d'aquestes iniciatives no poden esperar-se mai a curt termini, però el que sembla evident és que el Sistema de Ciència i Tecnologia de Catalunya té encara un buit important pel que fa a la figura de centres tecnològics específics o multisectorials capaços de realitzar un tipus de recerca més adequada a les necessitats reals de la nostra indústria.
Ordenació del territori i tecnologies de les obres públiques i de la construcció
A Catalunya, les tasques de recerca i desenvolupament en aquesta àrea temàtica es realitzen fonamentalment, als departaments universitaris, als instituts i als laboratoris de les mateixes universitats i als centres de recerca dependents de les Administracions.
Pel que fa a l'Administració Catalana, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques disposa de diversos centres com són l'Institut Cartogràfic de Catalunya, el Servei Geològic de Catalunya, la Junta d'Aigües, l'Institut Català per al Desenvolupament del Transport i l'Institut d'Estudis Territorials. Els tres primers, i molt especialment la Junta d'Aigües, seran capdals pel que fa als temes relacionats amb la hidrologia, d'acord amb els plantejaments de futur que vol portar a terme aquest Departament.
D'altra banda, la Generalitat ha potenciat la creació de centres de recerca consorciats amb altres institucions. En relació amb aquesta àrea temàtica, els més importants són el CIIRC, ja esmentat a l'apartat de medi ambient, el Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria, CIMNE, i el Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània. En l'àmbit dels ports i costes existeix el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC i, referent als temes relacionats amb la geologia i la hidrologia, es pot destacar l'Institut Jaume Almera, adscrit al CSIC.
En relació a la problemàtica específica de la construcció, i des del punt de vista del sector privat, a més de la recerca que puguin fer les empreses constructores, les oficines d'enginyeria i arquitectura o els laboratoris de control i d'assistència tècnica, cal destacar l'Institut de Tecnologia de la Construcció, ITEC, que ofereix els resultats de la seva recerca a totes les empreses d'aquest sector.
En aquest àmbit, els problemes de degradació del patrimoni construït fan cada cop més evident la necessitat d'avaluar, mantenir, conservar i reparar les infraestructures i els edificis. En aquest cas caldrà aglutinar de forma coordinada amb l'Administració, les empreses, les universitats, els laboratoris i els centres de recerca públics i privats amb l'objectiu de promoure línies de recerca que permetin avançar en el coneixement d'aquesta problemàtica.
 Anterior |
II Pla de recerca | Següent |