Actuacions del programa de foment general de la recerca 1993-96

Els objectius principals d'aquest programa han estat potenciar la recerca bàsica i aplicada de qualitat, aconseguir una cobertura adequada de les diferents àrees del coneixement i identificar tant línies de treball com grups i centres de recerca de qualitat, per tal de promoure les seves activitats en el context més àmpli de la recerca internacional.

També han estat objectius importants, la consolidació o creació d'estructures pròpies en R+D vinculades a la Generalitat de Catalunya i la complementació de les Línies Prioritàries.

El conjunt d'actuacions destinades a donar compliment a aquests objectius s'han desenvolupat per mitjà de subprogrames, d'entre els quals els més importants han estat:

• La formació de recursos humans.
• El suport i el foment de la recerca.
• El foment de l'esperit científic.

Subprograma de formació de recursos humans

Aquest subprograma ha integrat totes les beques i estades de formació i perfeccionament de personal investigador. Les concessions totals, atorgades en les diferents modalitats, es poden agrupar en dos grans apartats: la formació de personal a Catalunya i la formació a l'estranger.

Formació de personal investigador i tècnic a Catalunya

Per aconseguir els objectius del Programa, a partir de l'inici del I Pla de Recerca, s'han anat adaptant les diferents accions que s'havien endegat anteriorment des de la CIRIT i la Direcció general d'Universitats. Així, per exemple, la convocatòria de beques de química fina, que havia donat suport al programa iniciat l'any 1989, va quedar integrada en la convocatòria general de formació de personal investigador, per mitjà d'un apartat específic destinat a la dotació de beques predoctorals relacionades amb les línies prioritàries.

Les altres convocatòries de formació a Catalunya també han anat evolucionant d'acord amb les noves directrius derivades del Pla. En aquest sentit, les de formació en àrees docents deficitàries i de formació de doctorants docents han anat desapareixent atès que ja havien complert els objectius pels quals havien estat iniciades l'any 1992. Pel que fa a les convocatòries de reincorporació de doctors i d'estades de doctors estrangers a Catalunya, així com part de la de tècnics de suport a la recerca, a partir de l'any 1995, s'han anat integrant a la convocatòria general d'ajuts a grups de recerca, amb la intenció d'aconseguir donar major consistència a l'activitat de recerca dels grups.

D'altra banda, la convocatòria de beques relacionades amb l'activitat de recerca de les empreses, a partir de l'any 1995, es va transferir al CIDEM per tal que fos gestionada en paral.lel a la d'ajuts a projectes d'innovació tecnològica de les petites i mitjanes empreses catalanes.

Finalment, la convocatòria de personal qualificat de suport a la recerca, s'ha mantingut amb els mateixos criteris atès que aquest tipus de personal està essencialment destinat al funcionament i manteniment de serveis comuns o generals de les universitats i centres públics de recerca de Catalunya per tal de contribuir, des d'un punt de vista genèric, a la millora de la recerca que es duu a terme en aquestes institucions.

En total, durant el quadrienni 1993-96, s'han concedit 3.610 beques de formació d'investigadors a Catalunya, les quals han representat una despesa de 7.112 milions de pta. El resum de l'evolució d'aquestes convocatòries ha estat el següent:

Formació de personal investigador a l'estranger

Aquest apartat inclou dues modalitats d'ajuts, les beques de llarga durada i les estades curtes a centres estrangers. Segons la finalitat de cada convocatòria, els destinataris dels ajuts han estat llicenciats en formació predoctoral, doctors o bé professors i investigadors de plantilla de les universitats i centres públics de recerca.

En aquest cas, les grans convocatòries també han anat evolucionant a partir de l'entrada en vigor del Pla de Recerca. Així, l'any 1994, les dues convocatòries de beques i d'estades a l'estranger es van fusionar en una sola i, a partir de l'any 1995, també s'hi va integrar la corresponent al programa de cooperació amb les regions o institucions signatàries d'acords de col.laboració amb la Generalitat, per tal de donar a aquest nou conjunt d'actuacions una major coherència i millor coordinació.

En total, durant el quadrienni 1993-96, s'han concedit 1.060 beques per incorporar-se a centres de recerca estrangers, entre els quals destaquen el Masachussetts Institute of Technology i la Universitat de Califòrnia (Programa d'Estudis Catalans Gaspar de Portolà) amb els quals s'havien signat sengles convenis de col.laboració. La despesa global ha estat de 1.493 milions de pessetes i el resum de l'evolució d'aquestes convocatòries, pel que fa al nombre de concessions, ha estat el següent:

En el conjunt d'aquest apartat, els percentatges de les concessions des del punt de vista de la seva distribució per àmbits científics, són els següents:

Percentatges concessions formació a Catalunya, 1993-1996 per àmbits científics.

Percentatges concessions formació a l'estranger, 1993-1996 per àmbits científics

La comparació del volum de beques per a cada una de les modalitats comentades és la que segueix:

Subprograma de suport i foment de la recerca

Aquest subprograma ha agrupat un conjunt d'accions destinades a incrementar la qualitat de la recerca que es fa a Catalunya. Així, per mitjà dels convenis específics corresponents, s'ha atorgat a les universitats catalanes un total de 141 milions de pessetes per impulsar el desenvolupament d'actuacions i programes de recerca propis; s'ha finançat l'activitat de quatre Càtedres UNESCO amb seu a la UPC, la UAB i la UB; i s'ha potenciat, en col.laboració amb el Patronat Català Pro-Europa, el Servei Europa-Universitat que proporciona als investigadors de les universitats catalanes, informació corresponent als programes de recerca de la Unió Europea. Finalment, s'ha finançat la participació a la xarxa estatal REDINET de bases de dades en matèria de recerca educativa.

Pel que fa a les convocatòries, les d'aquest apartat s'han centrat en les dotacions per a l'adquisició i el manteniment de la infraestructura científica, i el finançament i la consolidació tant de grups com de centres de recerca. Finalment, les accions mobilitzadores de l'activitat científica han actuat com a complement destinat a facilitar la comunicació i les relacions entre els grups catalans i entre aquests i d'altres de fora de Catalunya.

Infraestructura científica

El I Pla de Recerca ha disposat de 3.233 milions de pessetes per dotar les universitats i centres públics de recerca, d'infraestructura científica i per ajudar a finançar el seu manteniment. A partir de l'any 1995, una part d'aquesta actuació ha estat coordinada amb les convocatòries del Plan Nacional de I+D. Aquesta coordinació ha permès, a partir de l'any 1995, incrementar les dotacions d'infraestructura fins a un total de 1.089 milions de pessetes provinents dels pressupostos de l'Estat.

Per àmbits cientificotècnics, el de ciències ha disposat del 23% dels recursos totals, seguit dels de ciències de la vida i d'enginyeria i arquitectura amb dotacions equivalents al 21%; l'àmbit de ciències mèdiques i de la salut ha obtingut el 12% i les ciències socials l'11%. Finalment, les humanitats han disposat del 9% dels recursos totals. L'evolució de les dotacions anuals atorgades ha estat la següent:

Finançament de grups de recerca

L'activitat investigadora (projectes) dels grups que treballen a Catalunya s'ha anat finançant durant el període de vigència del Pla de Recerca amb recursos provinents del Plan Nacional estatal, dels diferents Programes Marc de la Unió Europea i d'institucions privades, principalment empreses. Els dos primers estableixen unes prioritats cientificotècniques que, en la majoria dels casos, són força coincidents atès que responen bàsicament als interessos estratègics internacionals i als criteris de subsidiarietat i complementarietat entre les polítiques de la Unió Europea i els països que la componen. I és a partir de la capacitat investigadora adquirida en aquests àmbits que es poden establir relacions de tipus contractual amb sectors empresarials. Tenint en compte aquest marc, els recursos del Pla de Recerca per finançar activitats de R+D a Catalunya s'han destinat primordialment a millorar el nivell de competitivitat dels grups. En aquest sentit, l'inici del Pla de Recerca va significar l'aplicació d'un principi de dinamització de l'activitat de recerca en funció del qual es va proporcionar als grups, recursos per potenciar les seves capacitats.

Així, l'any 1993 es va iniciar una nova convocatòria que pretenia, en primer lloc identificar els grups que treballen en cadascun dels àmbits científics, en segon lloc reconèixer la qualitat de la tasca que duen a terme i, com a conseqüència, proporcionar el finançament de les despeses complementàries que, derivades de la seva activitat de recerca, no estiguessin contemplades per les fonts de finançament esmentades. Aquesta actuació ha permès anar configurant el mapa dels grups de recerca de Catalunya, el qual constituirà un instrument estratègic essencial per al desplegament de la política científica a Catalunya. El mapa, a més, identifica dues tipologies diferenciades de grups de recerca, segons que mostrin una trajectòria estable d'activitats en comú consolidada en els darrers anys, o bé aquells que hagin iniciat més recentment l'activitat conjunta dels seus membres.

El total de recursos que hi ha destinat el Pla ha estat de 2.272 milions de pessetes que s'han aplicat a la contractació de tècnics de suport o de doctors i a l'adquisició de petit equipament o de material fungible d'un total de 427 grups de recerca adscrits a les universitats i als centres públics de recerca de Catalunya. La distribució entre les dues tipologies de grup, per cadascun dels àmbits científics ha estat la següent:

Centres de recerca

Des del punt de vista de la consolidació de les estructures de recerca, el Pla de Recerca ha seguit una política de suport a centres sectorials consorciats amb les universitats i amb projectes cofinançats pels Departaments. Així s'ha continuat donant suport als Centres següents: Centre d'Estudis Demogràfics, Institut de Física d'Altes Energies, Centre de Recerca Matemàtica, Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria, Centre CIM (manufactura integrada per computador) i Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Als centres creats anteriorment, i que constitueixen la xarxa pròpia de la Generalitat, s'hi han afegit, els Centres següents: Centre de Visió per Computador, en col.laboració amb el Departament d'Indústria i Energia; Centre Internacional d'Investigació de Recursos Costaners, en col.laboració amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques; Centre de Computació i Comunicacions de Catalunya, C⁴, que coordina les activitats del Centre de Paral.lelisme i el CESCA. Aquesta actuació ha disposat d'una dotació de 500 milions de pessetes.

Accions mobilitzadores

Com a complement de les actuacions anteriors, les accions mobilitzadores del I Pla de Recerca, pretenen estimular la promoció de l'intercanvi d'informació i de difusió dels coneixements científics i tecnològics, així com la col.laboració entre els diferents grups d'investigació. Per mitjà d'aquestes accions, el Pla de Recerca ha estimulat la creació de xarxes temàtiques amb l'objectiu de facilitar la col.laboració entre grups afins i potenciar la realització d'activitats pluridisciplinars. També ha facilitat l'organització de diverses activitats de difusió de resultats de la investigació com poden ser congressos, simposis o cursos científics, i ha subvencionat l'estada de professors de fora de Catalunya a departaments i instituts universitaris.

En conjunt, la dotació pressupostària que el Pla de Recerca ha aportat a aquestes actuacions ha estat de 951 milions de pessetes, i la distribució de les concessions ha estat la següent:

Pel que fa a les estades de professors de fora de Catalunya als departaments i instituts universitaris, d'un total de 170 professors visitants, més d'un 60% procedien d'Europa, seguit d'un 26% d'americans i un 11% d'asiàtics. Cal destacar l'augment del nombre de visitants provinents dels països de l'est d'Europa i molt especialment de països de l'antiga Unió Soviètica. En el quadre següent es mostra aquesta distribució, agrupada per blocs geogràfics.

Subprograma de foment de l'esperit científic

El I Pla de Recerca ha continuat fomentant l'interès general per la recerca per mitjà de diverses actuacions com són els Premis CIRIT, les Trobades amb la Ciència i els Ajuts d'Abast Comarcal. Tant els Premis com les Trobades, s'adrecen als alumnes d'ensenyament mitjà amb la intenció d'iniciar el jovent en la metodologia científica i despertar el seu interès per la recerca.

Els Premis CIRIT van aplegar un total de 1.022 treballs elaborats per grups d'estudiants d'ensenyament secundari dirigits per un professor del seu centre. Els treballs premiats durant aquest quadrienni han estat 280 i, en reconeixement de la seva tasca incentivadora, s'ha premiat, també, un total de 40 centres.

Per la seva banda, les Trobades amb la Ciència van integrar 45 grups de treball distribuïts per les comarques catalanes del Pallars, l'Empordà, la Vall d'Aran, el Bages i Osona. En total, han participat en aquestes activitats més de 1.500 noies i nois de 16 a 18 anys.

Finalment, la convocatòria d'ajuts a projectes d'interès comarcal ha facilitat l'apropament al món de la recerca a aquells grups amb capacitat investigadora que, per raó de la seva situació geogràfica, tenen dificultats per integrar-se en les estructures dels grans nuclis d'investigació de Catalunya. En total es van concedir 108 ajuts per a l'execució d'estudis relacionats amb temàtiques clarament localitzades en les comarques o zones on estan situats els centres per mitjà dels quals s'han sol.licitat els ajuts.

Anterior

II Pla de recerca

Següent