Introducció
Pel que s'ha descrit al capítol precedent, es pot considerar que els resultats de les accions desenvolupades durant els quatre anys de vigència del I Pla han estat satisfactoris, tant des del punt de vista dels col.lectius a qui s'han adreçat, com de la necessitat política que té qualsevol Govern de transmetre a la societat idees concretes respecte a l'Acció de Govern.
Sense oblidar aquestes fites, per estructurar la segona edició del Pla i definir els seus continguts, s'ha considerat indispensable analitzar la situació actual del nostre Sistema de Ciència i Tecnologia per tal que els objectius definits en el nou Pla responguin a les necessitats científiques i de desenvolupament del nostre país i emmarquin les accions de política científica del Govern de la Generalitat.
Els informes emesos per diferents institucions respecte a la situació del Sistema de Ciència i Tecnologia europeu, destaquen, en el cas espanyol, l'evolució certament positiva que ha experimentat en els darrers anys. Tot i amb això posen de relleu una sèrie de problemes que dificulten el seu creixement harmònic i la seva equiparació a nivell internacional en el context europeu en què es desenvolupa. Aquests problemes es poden resumir en:
- Baix nivell de despesa total en R+D respecte al VAB del país, en comparació a la despesa de la mitjana dels països de la UE i de l'OCDE.
- Insuficient implicació del sector privat en el Sistema de Ciència i Tecnologia.
- Saturació de la capacitat d'absorció de personal investigador per part del sector públic i manca d'interès del sector privat per incorporar aquest tipus de professionals.
Aquesta situació és perfectament identificable també en el cas concret de Catalunya. Tot i amb això, de l'anàlisi de les dades de l'INE es dedueix que Catalunya pot ser considerada, en el conjunt de l'Estat, com la Comunitat Autònoma amb un Sistema de Ciència i Tecnologia propi més equilibrat ja que la seva distribució percentual de la despesa en R+D per sectors, públic i privat, manté una proporció força equivalent a l'europea. Aquest equilibri, però, no ha de fer oblidar que el percentatge de la despesa total respecte el VAB, a Catalunya va ser, l'any 1993, de l'1,01%, només lleugerament per sobre de la mitjana de l'Estat (0,98%), mentre que a la Unió Europea, la mitjana se situava a l'entorn del 2%.
D'altra banda, així com en els darrers anys, la despesa pública a Catalunya ha experimentat un creixement realment significatiu, passant de 26.400 Mpta l'any 1991 a 38.800 Mpta l'any 1993, l'esforç inversor del sector privat ha crescut poc, passant, en el mateix període, de 66.500 Mpta a 68.700 Mpta com es mostra a la taula següent:
|
||||||||||||||||||||
En conseqüència, queda clar que l'increment de la despesa total en R+D que ha permès mantenir la posició relativa de Catalunya dins l'Estat, ha estat degut, bàsicament, a l'esforç del sector públic i molt particularment de la Generalitat. Ara bé, actualment, la situació de contenció pressupostaria de les administracions no permet preveure a curt termini un creixement significatiu de la despesa pública destinada a la R+D. No obstant això, si es vol que Catalunya disposi d'un Sistema de Ciència i Tecnologia potent, equivalent als dels països europeus més desenvolupats, que actuï com a motor del desenvolupament econòmic, cultural i social del país, serà necessari aconseguir que la interrelació dels dos sectors, el públic i el privat, rendibilitzi les inversions públiques, incentivi les privades i proporcioni competitivitat a les empreses.
El desenvolupament del I Pla de Recerca ha aportat al Sistema de Ciència i Tecnologia de Catalunya la revalorització del concepte de treball en equip i la dinamització de les activitats de recerca dels nostres investigadors, incrementant la seva capacitat d'acollir-se a fons competitius estatals o comunitaris.
El I Pla de Recerca ha donat major vitalitat a l'actual sistema públic de recerca, el qual s'ha incentivat per mitjà de la creació de tres noves figures que, a mesura que es vagin consolidant, han d'actuar com a elements bàsics per millorar la competitivitat, l'organització i la coordinació de l'activitat investigadora. Aquestes figures són:
- Els grups de recerca
- Les xarxes temàtiques
- Els Centres de Referència en R+D de la Generalitat
Les estratègies aplicades en el marc del I Pla de Recerca, per fomentar la recerca de qualitat i per estructurar el Sistema, han d'anar evolucionant a mesura que els objectius assolits confirmen la seva validesa i l'estabilitat dels resultats. És evident, però, que qualsevol mesura correctora que es pugui incloure en el II Pla amb la finalitat de modificar les deficiències estructurals encara existents haurà de tenir molt present el camí recorregut fins avui.
 Anterior |
II Pla de recerca | Següent |