3.4.2.5. Salut i qualitat de vida
Les actuacions d'aquest Àrea Concertada correspondran bàsicament al Departament de Sanitat.
La recerca en ciències de la salut i de la vida incideix directament sobre la qualitat de vida dels ciutadans i sobre les formes de vida social, ja que el seu propòsit principal és millorar el nivell sanitari, tant individual com col·lectiu.
En aquest àrea, la recerca avança cap a una organització multi i interdisciplinària, gràcies a la qual se superen les tradicionals divisions i fragmentacions entre les diferents disciplines biomèdiques. En tots els nivells de la recerca mèdica, des de la recerca molecular fins a la recerca assistencial, sorgeixen preguntes de recerca, bàsica o aplicada, mèdicament rellevants. Els resultats han de permetre respondre, de forma eficient, a l'aparició de noves malalties, a l'elevada prevalença de trastorns crònics, i a l'increment dels problemes de salut associats al progressiu envelliment de la població.
Adoptant criteris basats en la magnitud i gravetat de les malalties i en l'existència de mesures efectives per al seu tractament, les prioritats en recerca s'han d'adreçar cap als problemes que generen més mortalitat (mesurada, per exemple, en anys potencials de vida perduts) i morbiditat (tenint en compte, entre d'altres, les discapacitats o els anys de vida ajustats per qualitat). A més, les línies de recerca s'han de centrar no només en la malaltia, sinó també en els seus determinants o factors de risc. En efecte, aprofundir en el coneixement dels factors de risc contribueix a tenir millor informació, especialment de caràcter preventiu i de pronòstic, sobre diferents malalties que els comparteixen. Això s'ha d'emmarcar en la recerca i desenvolupament de tecnologies diagnòstiques més precises i d'intervencions terapèutiques que modifiquin, de forma més efectiva i favorable, el procés natural de les malalties.
Una particularitat de la recerca a Catalunya en ciències de la salut i de la vida és el protagonisme del sector assistencial sanitari. En efecte, la majoria de la recerca es duu a terme als hospitals i universitats catalanes (73% de la producció científica), fet que condiciona les polítiques de recerca que impulsen els diversos departaments de la Generalitat, en especial el de Sanitat.
Per això, cal posar atenció en el cost de la recerca. És convenient disposar d'una estimació del finançament global de la recerca en salut a Catalunya, identificant tant els recursos que s'hi esmercen de manera directa, com aquells que s'hi inverteixen de forma indirecta des dels serveis sanitaris, sigui quin sigui l'organisme finançador. En concret, caldria distingir entre els fons adreçats específicament a la recerca i els fons assistencials, una part dels quals es destinen implícitament a activitats de recerca, alhora que identificar, segregar i quantificar aquells costos addicionals vinculats a línies de producció no assistencial. En aquest sentit, i en el procés de separació de funcions que caracteritza el sistema sanitari català, caldria estudiar si la gestió del finançament de la recerca en salut, avui fet des dels organismes encarregats de garantir la cobertura sanitària a la població, no hauria de recaure, amb el consens de totes les parts interessades, en entitats amb experiència en temes d'avaluació i recerca en ciències de la salut.
Objectius
- Consolidar la recerca mèdica i afavorir la internacionalització i la mobilitat dels investigadors.
- Potenciar els recursos humans i expandir el sistema mitjançant la formació i la incorporació d'investigadors.
- Coordinar i avaluar el sistema d'R+D sanitari de Catalunya i impulsar la comptabilitat analítica dels fons assistencials i dels fons utilitzats per a recerca.
- Fomentar la intercomunicació entre els diferents elements del sistema sanitari i la societat, i valorar la percepció ciutadana de la recerca mèdica.
- Donar suport a l'adhesió a les normes ètiques de respecte a la vida i a la dignitat humanes en el context de la investigació biomèdica i de les aplicacions clíniques.
Línies d'actuació
Assistència sanitària i social. Mecanismes de l'envelliment i tractament de les malalties neurodegeneratives. Rehabilitació en les principals patologies relacionades i desenvolupament de tecnologia per millorar l'autonomia, la qualitat de vida i la mobilitat dels individus. Eficàcia, efectivitat i eficiència dels tractaments en malalties cròniques i inguaribles. Prevalença de l'afectació indirecta en la salut i qualitat de vida de cuidadors i familiars. Formes de prevenció.
Serveis sanitaris, epidemiologia i salut pública. Determinants sobre la salut a nivell individual i poblacional, com a resultat de la contaminació ambiental, de les radiacions ionitzants, de soques microbianes i de les activitats industrials. Desigualtat en salut. Organització, accessibilitat i efectivitat del sistema sanitari, amb especial atenció a la integració entre atenció primària i atenció hospitalària. Variabilitat en la pràctica clínica. Utilització dels medicaments per part dels usuaris. Relació entre salut i nutrició de la població. Efectivitat i cost-efectivitat de les intervencions en malalties i factors de risc evitables. Seguiment de tecnologies mèdiques emergents per a la seva correcta inclusió en el sistema sanitari.
Biomedicina bàsica i aplicada. Recerca en malalties identificades pel Pla de Salut com a principals problemes de la població catalana i responsables d'una gran mortalitat i morbiditat. Història natural de les malalties i mecanismes genètics, moleculars, cel·lulars i fisiològics que originen les diferents patologies i
susceptibilitat a les mateixes. Marcadors biològics i avaluació pronòstica. Malalties o complicacions (iatrogènia) que sorgeixen de la pràctica mèdica. Disseny d'estudis que minimitzin els biaixos i permetin una major inferència causal de les intervencions mèdiques.
Biotecnologia. Noves tècniques d'anàlisi genètica: genòmica estructural, genòmica funcional. Proteòmica i farmacogenòmica. Bioinformàtica. Teràpia gènica amb especial atenció en el camp de l'oncologia i malalties hereditàries, i en el desenvolupament de vectors segurs, eficaços i específics. Anàlisi dels mecanismes moleculars i cel·lulars de malalties. Desenvolupament de models animals i cel·lulars per a l'estudi de malalties humanes. Tècniques d'aïllament i manipulació de cèl·lules progenitores i totipotencials, models experimentals de trasplantament de cèl·lules i teixits.
Farmacologia i productes sanitaris. Disseny, síntesi i anàlisi biològica de noves molècules i productes d'interès farmacològic, noves fórmules de vehiculització de fàrmacs i dispositius per a l'administració de fàrmacs. Productes bioactius obtinguts per tecnologia recombinant: anticossos monoclonals, enzims, factors de creixement, hormones, receptors, mediadors. Biomaterials d'aplicació sanitària: implants, equips electromèdics, sensors i microsistemes. Tecnologies d'aplicació en cirurgia mínimament invasiva. Enginyeria de teixits i òrgans artificials. Robòtica.
Tecnologies de la informació i de la comunicació en Biomedicina. Sistemes d'emmagatzematge de la informació, d'extracció de dades per a la planificació sanitària, per a l'avaluació de les intervencions sanitàries i per al suport del judici clínic i la gestió assistencial. Entorns intel·ligents per a la gestió de la salut dels ciutadans. Sistemes segurs i portàtils de monitoratge i teleassistència a pacients. Microtecnologies, microsistemes i biosensors aplicats a la medicina. Sistemes avançats de telediagnosi per la imatge. Sistemes robotitzats per a aplicacions quirúrgiques.
 Anterior |
 |
Següent |