III Pla de Recerca

Pròleg | Presentació | 1. El Marc general | 2. Balanç del II Pla de Recerca de Catalunya (1997/2000) | 3. III Pla de Recerca de Catalunya (2001/2004)

2.3 Actuacions a les Àrees Temàtiques del II Pla

El II Pla de Recerca estava estructurat en una sèrie d'Àrees Temàtiques. Als apartats anteriors s'ha fet un balanç de les accions dutes a terme en el marc dels dos programes horitzontals.La majoria d'elles corresponien a l'Àrea del Progrés General del Coneixement. Es presenten a continuació les actuacions més destacades en la resta d'Àrees Temàtiques:

En l'Àrea Temàtica de Cultura i Societat, s'han emprès accions adreçades a preservar i potenciar l'especificitat catalana a diferents nivells com són el lingüístic, l'etnològic, l'històric i el patrimonial. En aquest sentit, s'han finançat activitats arqueològiques, s'han estudiat casos concrets de reconstrucció del patrimoni, com per exemple el monestir de Sant Pere de Rodes, i s'han desenvolupat estudis sobre cultura popular.
En el camp lingüístic, s'han portat a terme estudis sobre les llengües minoritàries que es parlen a Catalunya, s'ha avançat en terminologia, mitjançant el Termcat, i s'ha desenvolupat un procés d'adquisició de llenguatge per garantir la presència de la llengua catalana a la Societat de la Informació. Cal tenir present, també, la creació del Centre de Referència en Enginyera Lingüística (CREL) al final del I Pla, el qual ha fet una tasca important i s'ha consolidat durant el període de vigència del II Pla.
També s'ha treballat en l'estudi de la realitat social del país. S'ha definit un mapa dels serveis socials de Catalunya, des dels punts de vista jurídic, econòmic i sociodemogràfic. D'altra banda, la immigració estrangera ha esdevingut un fenomen habitual i creixent. Aquest tema ha estat també tractat per tal d'optimitzar l'acollida a Catalunya de noves comunitats, noves llengües i noves cultures.

La recerca social en les disciplines jurídiques s'ha anat consolidant amb les edicions del Premi Justiforum. A més, s'ha estudiat l'adopció de menors, l'aplicació de jurats populars, les presons (reeducació i reinserció), l'evolució de la delinqüència, els maltractaments infantils, la violència domèstica, etc.

En l'Àrea Temàtica de Salut i Qualitat de Vida s'han millorat les infraestructures d'investigació mitjançant la consolidació d'alguns Instituts de Recerca. D'altra banda, l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques ha modificat els seus objectius i denominació, abastant ara també l'àmbit de la recerca mèdica.

És molt remarcable, en aquesta àrea, una activitat que s'ha realitzat a Catalunya durant els darrers anys. Es tracta de la Marató de TV3, que ha recaptat recursos per a l'estudi de diverses patologies, com són les malalties genètiques hereditàries, la diabetis i altres malalties metabòliques, els transplantaments, i els trastorns mentals greus. La Marató no només ha significat un flux de finançament gens menyspreable, sinó que alhora ha contribuït molt positivament a la difusió de les activitats científiques implicades en el tractament de cada patologia.

L'Àrea Temàtica de Medi Ambient i Recursos Naturals ha permès de desenvolupar un ampli ventall d'activitats de recerca dirigides a la resolució de problemes del sector. S'ha creat una base de dades de flora i s'han cartografiat els diferents hàbitats naturals de Catalunya, entre d'altres projectes d'ecologia aplicada.

L'Agència Catalana de l'Aigua ha treballat per conèixer millor el problema que suposa l'expansió de l'alga Caulerpa taxifolia en el litoral català. Accions més orientades a sectors d'interès econòmic han estat els estudis sobre la restauració d'activitats extractives (explotacions mineres abandonades) amb fangs de depuradora i purins de porc, l'impacte ambiental de les obres públiques i de les activitats industrials, el soroll del trànsit, la previsió de la climatologia amb radars meteorològics, els processos enzimàtics a la indústria tèxtil, el reciclat de runes i la valoració d'escòries.

La competitivitat econòmica del país depèn en gran mesura del bon funcionament de les empreses. Aquest punt s'ha recollit en l'Àrea Temàtica de Tecnologies Industrials. Entre les seves actuacions, cal destacar l'inici de l'elaboració d'un Pla d'Innovació que definirà les principals línies i accions d'innovació tecnològica. A l'entorn de l'activitat de les empreses, s'ha creat la xarxa de centres de suport a la innovació tecnològica (Xarxa IT). Així mateix, s'ha continuat la línia de finançament de projectes de recerca CIRIT-CIDEM, els qual han permès incorporar un centenar d'investigadors qualificats a les empreses i, alhora, desenvolupar projectes de recerca i d'innovació en els diferents sectors productius.

S'ha continuat el suport a l'LGAI i a l'IDIADA, i, en aquest context, és també significatiu el canvi de nom del CIDEM que ha passat a anomenar-se Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial.
La recerca en l'Àrea Temàtica d'Agroalimentació ha tingut un important ressò mediàtic durant els darrers anys pel consum d'aliments genèticament manipulats, pels episodis d'intoxicacions i per les malalties transmeses via aliments.

En aquest àmbit, l'IRTA ha concentrat la majoria d'activitats, en molt bona sintonia amb el sector i amb un grau de qualitat científica destacable. En aquest marc d'expansió, s'han millorat les infraestructures i s'ha avançat en els aspectes de col·laboració amb altres institucions públiques. Així, s'ha creat el CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal), una Fundació Privada entre l'IRTA i la Universitat Autònoma de Barcelona per impulsar la recerca i la innovació tecnològica en l'àmbit de la Sanitat Animal. S'han ampliat les accions experimentals de l'Estació Experimental de Lleida, i el Centre Nacional d'Aqüicultura ha passat a integrar-se en l'estructura de l'IRTA. Aquest sector, actualment molt dinàmic, ha generat 125 projectes de recerca i 396 contractes amb empreses, essent un exemple important del que pot representar la transferència de tecnologia cap al sector empresarial. Els objectius dels projectes han convergit entorn de l'ús i de l'estalvi dels recursos hídrics en agricultura, de la producció integrada, de la millora genètica en la producció animal, de l'aqüicultura, de la tecnologia d'aliments, amb especial referència al vi, i dels cultius d'alt valor afegit.

L'Àrea Temàtica d'Ordenació del Territori, Tecnologies de les Obres Públiques i de la Construcció ha aplegat, en aquest període, activitats que van des de la creació i el desenvolupament del laboratori virtual anomenat Ciutat Sostenible, fins al suport a la recerca d'organismes com, per exemple, l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC), l'Institut d'Estudis Territorials per a la Recerca i Difusió Urbanístiques, i l'Institut de Geomàtica.

Durant el període de vigència del II Pla s'han redactat el Pla de Ports i el Pla Territorial Metropolità de Barcelona. A més, s'han potenciat les activitats d'R+D de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, del Centre d'Estudis per al Transport de la Mediterrània Occidental (CETMO) i de la Junta d'Aigües, entre d'altres.
Una actuació d'especial interès pràctic ha estat l'aplicació pilot, a una línia de serveis ferroviaris, de l'ús de targetes intel·ligents, amb la intenció d'extrapolar posteriorment els resultats a d'altres serveis de transport públic. Així mateix, en el context de l'estudi de fotogrametria i geodèsia, s'ha desenvolupat el Sistema de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya (SPGIC). La valoració del risc sísmic, relacionant la perillositat amb els efectes dels sòls i la vulnerabilitat dels edificis, ha estat també un dels objectius dels projectes de recerca en aquesta Àrea Temàtica.

2.4 Accions de coordinació

Un dels principals objectius dels Plans de Recerca de Catalunya ha estat impulsar la coordinació de les activitats d'R+D que duen a terme els diferents Departaments de la Generalitat i els organismes que en depenen. Per tal de facilitar l'assoliment d'aquest objectiu, el Ple de la CIRIT, en la seva reunió de data 10 de març de 1994, va acordar la recopilació anual de la informació referent a totes les actuacions realitzades en R+D. D'aquesta manera, es pretenia disposar d'un marc de referència per a la presa de decisions i per a l'establiment d'una política adequada de programació de les activitats d'R+D.

De fet, aquest acord, ratificat pel Govern de la Generalitat en data 6 d'abril de 1994, ha permès que la CIRIT disposi d'una informació detallada de les actuacions que els diferents Departaments realitzen des de l'any 1993. Això facilita el seguiment del Pla de Recerca, el coneixement dels recursos totals que l'Administració catalana dedica a la investigació, al desenvolupament i a la innovació tecnològica, el cost de la creació i el manteniment de les infrastructures necessàries, i també l'establiment d'acords específics de col·laboració interdepartamental.

La taula XVII presenta l'evolució de la despesa en R+D de cadascun dels Departaments de la Generalitat durant el període 1996/1999. Aquest període abasta el darrer any del I Pla de Recerca (1996) i els tres primers anys (1997/1999) del II Pla de Recerca. S'ha inclòs també el percentatge del capítol I de les universitats públiques que correspon a recerca, d'acord amb la metodologia emprada per l'INE i l'OCDE.

Per tal de tenir una idea de l'ordre de magnitud dels recursos que el Govern de la Generalitat destina a R+D, resulta útil comparar-los amb els que els investigadors i les empreses de Catalunya han obtingut al llarg dels 4 anys de vigència del IV Programa Marc de la Unió Europea (1995/1998). El total de recursos obtinguts va ascendir a 13.965 MPTA, la qual cosa equival a una quantitat anual d'uns 3.500 MPTA.

Anterior

Següent