|
Pròleg | Presentació
| 1. El Marc general | 2.
Balanç del II Pla de Recerca de Catalunya (1997/2000) | 3.
III Pla de Recerca de Catalunya (2001/2004)
PRESENTACIÓ Tots els indicadors, bibliomètrics o d'altra mena, ens diuen que en els darrers 20 anys la recerca feta a Catalunya ha augmentat molt en quantitat i en qualitat. És sobre aquesta base que ara ens podem plantejar un pas endavant, el de fer front, amb possibilitats de reeixir, al repte de la construcció de l'espai europeu de recerca. Encara més, hauríem d'ambicionar jugar un paper destacat en aquest procés. El III Pla de Recerca (2001-2004) és l'instrument polític de la Generalitat de Catalunya per contribuir a la dinamització de la societat catalana cap a aquesta fita. Convé remarcar que la nostra política de recerca es caracteritza per la seva continuïtat. El III Pla de Recerca sorgeix naturalment del II. Alhora, aquest fou el perllongament lògic del primer. Com els dos anteriors, el III Pla contempla la realitat de la recerca catalana com a essencialment inserida en un context espanyol i europeu i, com ells, entén la nostra política de recerca com un estri orientat a la creació d'una estructura material i humana forta i capaç d'atreure els recursos externs indispensables per a l'expansió de la nostra recerca. Amb aquesta intenció es continua, però també es refina i es desenvolupa, la política de recursos humans. I també és per això que el III Pla de Recerca aprofundirà la política de grups consolidats cap a fórmules que permetin institucionalitzacions de més envergadura i amb més potencial competitiu a Europa. Pel que fa a les àrees que convé impulsar, el III Pla de Recerca es posiciona a favor de garantir una presència a les grans àrees, però no de prioritzar subàrees. El que ens cal és una recerca d'impacte extern. És a dir, ens cal un sector de recerca que exporti. Per assolir aquest objectiu no hi ha altra fórmula que recolzar l'èxit. És clar que hi ha temes que són d'un interès específicament nostre perquè responen a la nostre realitat i a les nostres necessitats. Pensem que aquestes les detecten els diferents departaments de la Generalitat i, per tant, és lògic que els plans de recerca específics siguin desenvolupats a partir d'una concertació entre Departaments, coordinada i seguida des de la CIRIT. Per darrera d'aquest capteniment hi batega la idea que la recerca no és cosa d'un departament específic sinó de tota la Generalitat. Tampoc no és cosa només de la Generalitat. A la recerca hi participen altres administracions públiques, però, sobretot, en fan, i en faran - o n'encarregaran - cada cop més, les empreses privades. En el món d'avui l'estructura de recerca que cal impulsar haurà de tenir per usuaris principals, encara que no únics, les empreses i haurà de fer de la recerca un motor econòmic. És, per això, Per acabar, voldria donar les gràcies a tots els que, des d'instàncies molt diverses, però sempre amb molta il·lusió, han treballat per fer possible un Pla de Recerca
|