|
II SITUACIÓ ACTUAL
1. El coneixement de tercers idiomes dels alumnes
que accedeixen a la universitat | 2.
Presència de tercers idiomes a les universitats | 3.
Marc legal
1. El coneixement de tercers idiomes dels alumnes
que accedeixen a la universitat
1.1. Vies d'accés a la universitat
Tots els alumnes que accedeixen a la universitat a través
de les PAU han estudiat obligatòriament una tercera
llengua. Els alumnes que accedeixen a la universitat provinents
de la formació professional a través de cicles
formatius de grau superior (CFGS) no sempre han cursat un
tercer idioma obligatori, això depèn de si cicle
formatiu de grau superior de què s'han matriculat inclou
o no la matèria de tercera llengua. Tot i així,
a les proves d'accés als CFGS hi ha un examen d'idioma
obligatori. A més, cal tenir en compte que molts alumnes
dels CFGS provenen del batxillerat, que sí que preveu
la matèria obligatòria de tercer idioma.
Pel que fa als estudiants i titulats universitaris, els seus
coneixements de terceres llengües depenen de com van
accedir a la universitat i també de si el seu pla d'estudis
preveia aquesta matèria.
| Assignació
per vies d'accés (curs 00-01) |
| Vies |
Total |
% |
| Alumnes provinents de PAU |
25.793 |
66,9 |
| Alumnes provinents d'FP |
5.562 |
14,42 |
| Estudiants universitaris (canvis de carrera) |
6.056 |
15,7 |
| Titulats universitaris (segones carreres) |
1.143 |
2,96 |
| TOTAL |
38.554 |
100 |
|
El quadre mostra l'assignació del total d'alumnes per
vies d'accés del curs 00-01. L'assignació entre
les diferents vies s'ha distribuït proporcionalment de
forma similar en els cursos anteriors.
1.2. Les terceres llengües a les PAU
A les PAU els alumnes han d'examinar-se del tercer idioma
que han estudiat al batxillerat, on poden triar entre anglès,
francès, alemany o italià.
El quadre següent presenta els percentatges i els totals
de la distribució d'alumnes segons l'idioma de què
s'examinen a les PAU. El quadre està referit al curs
99-00, però, tal i com es reflexa a continuació,
segons l'evolució seqüencial des del curs 92-93,
el percentatge d'alumnes que escullen anglès a les
PAU és cada vegada més elevat.
En termes generals, la dada més destacada en l'evolució
de la distribució dels estudiants segons l'idioma de
què s'examinen a les PAU, durant els darrers vuit cursos,
ha estat la del 10% d'alumnes que s'han desplaçat del
francès a l'anglès. Pel que fa als alumnes que
s'examinen d'alemany, el percentatge s'ha mantingut pràcticament
invariable, mentre que el percentatge d'alumnes que fan la
prova d'italià mostra una evolució decreixent.
| Curs
99-00 (*) |
| Alumnes
ordinaris, convocatòria de juny |
| matèria |
nombre |
% |
| anglès |
24.312 |
95,47 |
| francès |
1.076 |
4,22 |
| alemany |
72 |
0,28 |
| italià |
5 |
0,01 |
|
(*) Fins al curs 98-99 les dades corresponen
als alumnes de PAU provinents de COU. L'evolució
decreixent del nombre d'alumnes respon al descens de la
natalitat i al fet que els centres es van acollint progressivament
al batxillerat LOGSE. El curs 99-00, en canvi, ja recull
les dades dels alumnes procedents del batxillerat LOGSE
| Alumnes ordinaris,
convocatòria de juny |
| matèria |
curs 92-93 (*) |
curs 93-94 |
curs 94-95 |
curs 95-96 |
curs 96-97 |
curs 97-98 |
curs 98-99 |
| |
nombre |
% |
nombre |
% |
nombre |
% |
nombre |
% |
nombre |
% |
nombre |
% |
nombre |
% |
| anglès |
25.277 |
85,35 |
22.722 |
88,31 |
23.303 |
89,72 |
23.318 |
91 |
22.175 |
92,09 |
19.996 |
92 |
17.579 |
92,64 |
| francès |
4.220 |
14,24 |
2.905 |
11,29 |
2.581 |
9,93 |
2.221 |
8,66 |
1.828 |
7,59 |
1.642 |
7,55 |
1.320 |
6,95 |
| alemany |
78 |
0,26 |
70 |
0,27 |
72 |
0,27 |
68 |
0,26 |
61 |
0,25 |
84 |
0,38 |
63 |
0,33 |
| italià |
40 |
0,13 |
30 |
0,11 |
17 |
0,06 |
18 |
0,07 |
15 |
0,06 |
14 |
0,06 |
13 |
0,06 |
|
(*) : Ordinaris i repetidors
1.3. Nivell de coneixements d'idioma dels alumnes de PAU
El nivell de coneixements d'idioma dels alumnes que s'examinen
de les PAU o, el que és el mateix, el nivell que s'exigeix
per a superar la prova de tercer idioma a les PAU, correspon
al segon curs de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Tal i com es descriu a la introducció d'aquest Programa
, la correspondència amb el segon curs de l'Escola
Oficial d'Idiomes es desprèn, d'una banda, de les normatives
de crèdits de lliure elecció de les diverses
universitats i, d'altra banda, d'un estudi publicat recentment
pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu
de Catalunya del Departament d'Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya.
Les normatives de crèdits de lliure elecció
de les universitats atorguen crèdits per a cursos i
certificats d'idiomes a partir de nivells equivalents al tercer
de l'Escola Oficial d'Idiomes quan aquest idioma és
el mateix de què es van examinar a les PAU. Aquesta
normativa considera, doncs, implícitament, el nivell
de coneixements d'idiomes dels alumnes procedents de les PAU
com a equivalent al segon curs de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Pel que fa a l'estudi dut a terme pel Departament d'Ensenyament,
que està dedicat en concret a l'avaluació de
la llengua anglesa, una de les seves conclusions mostra que
un 40% dels alumnes de segon de batxillerat aprovaria el tercer
curs de l'Escola Oficial d'Idiomes, i que un 20% estaria a
prop de fer-ho. Segons aquest estudi, doncs, el nivell mig
de coneixements d'anglès dels alumnes de segon de batxillerat
se situa una mica per sobre del segon curs de l'Escola Oficial
d'Idiomes.
| Darrera actualització: 10 de desembre de 2001 |
|