II SITUACIÓ ACTUAL
1. El coneixement de tercers idiomes dels alumnes que accedeixen a la universitat | 2. Presència de tercers idiomes a les universitats | 3. Marc legal

2.3 Serveis d'idiomes universitaris

2.3.1. Activitats dels serveis d'idiomes universitaris

Els serveis d'idiomes universitaris despleguen la seva activitat en diverses direccions, que fonamentalment són la docència i l'assessorament lingüístic.

Pel que fa a l'activitat docent, s'ofereixen cursos d'idioma de caràcter general i cursos amb finalitats específiques o professionals. S'organitzen també cursos preparatoris per a exàmens externs tant de llengua general com de llengua amb finalitats específiques o professionals.
Així mateix, hi ha serveis d'idiomes que disposen d'aules d'autoaprenentatge.

Pel que fa a la tasca d'assessorament lingüístic, els serveis d'idiomes ofereixen servei de traducció, de correcció i d'assessorament lingüístic en general.
Algunes universitats disposen d'un servei d'assessorament lingüístic on-line d'anglès per als estudiants.

El quadre següent recull el conjunt d'activitats realitzades pels serveis d'idiomes universitaris.

Llegenda
BEC: Business English Certificates;CAE: Certificate in Advanced English; CPE: Certificate of Proficiency in English; FCE: First Certificate in English; KET: Key English Test; PET: Preliminary English Test

2.3.2. Nombre total de matriculats als serveis d'idiomes universitaris

El nombre total d'alumnes matriculats als serveis d'idiomes universitaris durant un curs acadèmic representa menys del 10% del total d'estudiants de les respectives universitats i, en el cas de la UdG i la URV, vora el 5%.
Aquestes xifres corresponen als alumnes matriculats a tots els cursos ordinaris -que, segons les escoles i l'idioma, disposen d'entre tres i sis nivells- i a tots els cursos especials -per exemple cursos de fluïdesa oral, de llenguatges tècnics, de preparació per a exàmens externs, etc.-.
Tot i així, per a valorar aquesta dada, que pot resultar numèricament poc satisfactòria, cal tenir en compte que els serveis d'idiomes universitaris estan realitzant un servei de formació molt rellevant i de qualitat, i que funcionen a ple rendiment. Això vol dir que, tal i com són ara, per les seves característiques i dimensions, tampoc no es podrien fer càrrec de la formació d'un nombre massiu d'estudiants.

Les dades corresponen a cursos acadèmics i en cap cas inclouen els cursos d'estiu.

2.3.3. Nombre i tipologia d'alumnes del SIM (Servei d'Idiomes Moderns de la UAB) i l'EIM (Escola d'Idiomes Moderns de la UB)

Les facultats de ciències, tant a la Universitat Autònoma de Barcelona com a la Universitat de Barcelona, són les que tenen el percentatge més elevat d'alumnes que acudeixen als serveis d'idiomes de les respectives universitats.
A la UAB, hi destaca el 12,70% d'estudiants de la facultat de Ciències que acudeixen al servei d'idiomes, percentatge que pràcticament dobla el del total d'estudiants de la UAB que aprèn idiomes al SIM, que és de 6,60%.
Pel que fa a la UB, hi destaca la facultat de Química, que compta amb un 25% d'alumnes que estudia a l'EIM. Per divisions, també hi destaca la número III, de Ciències Experimentals i Matemàtiques, amb un 16% dels seu alumnat estudiant idiomes, és a dir, un percentatge que gairebé dobla el percentatge total d'estudiants de la UB que estudia idiomes a l'EIM, que és de 8,77%.

2.3.3.1. SIM: Servei d'Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de Barcelona

Dades facilitades pel SIM

2.3.3.2. EIM: Escola d'Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona

2.4. Mobilitat d'estudiants

Els programes d'intercanvi europeus funcionen de manera regular a totes les universitats que, en general, es mostren satisfetes amb els projectes de mobilitat. Tot i així, cal assenyalar que la incidència de la mobilitat és excessivament escassa i cal impulsar-la per tal que tingui una incidència rellevant. Per això, és necessari i molt important donar suport a totes les iniciatives que la Comunitat Europea duu a terme per tal de millorar i promoure la mobilitat i la cooperació entre les universitats europees, tant pel que fa als fluxos dels estudiants que rebem com pels d'estudiants que marxen.
La presència d'estudiants d'altres països a les nostres universitats suposa un incentiu i una oportunitat per als estudiants d'aquí a l'hora de practicar idiomes i compartir experiències, i constitueix un enriquiment tant personal com professional. Pel que fa als alumnes d'aquí que marxen a universitats d'altres països, es tracta d'una experiència especialment positiva ja que comporta l'aprenentatge escrit i oral d'un tercer idioma i, al mateix temps, l'adquisició d'un nivell superior pel que fa al llenguatge específic de la pròpia titulació.

Aquí només contemplem la mobilitat d'estudiants dins el marc del Programa Erasmus, tot i que les universitats catalanes també participen en molts altres programes de mobilitat amb Amèrica Llatina, països de l'Est, Estats Units i Canadà, i amb països de tot el món mitjançant altres programes i convenis bilaterals. De tota manera, el Programa Erasmus és el que genera més volum d'intercanvis i el que està més homogèniament arrelat a totes les universitats.
El curs 99-00, el volum d'estudiants de les nostres universitats que van gaudir d'una beca Erasmus per a la realització d'estudis a universitats d'altres paÏsos va ser de 2.840, que, respecte del nombre total d'estudiants de les universitats de Catalunya que van participar en aquest programa de mobilitat aquell mateix curs, 150.825 , en va representar un 1,88%.

Els països que més estudiants van acollir van ser Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia, essent el Regne Unit i França els països que van rebre el major nombre d'estudiants Erasmus, amb un total de 556 i 549 respectivament.

El quadre següent recull la mobilitat dels estudiants de les universitats catalanes que han passat un període d'estudis a universitats d'altres paÏsos dins el marc del Programa Erasmus durant el curs 99-00.

Font : dades proporcionades per les universitats corresponents. Direcció General d'Universitats, 13 de febrer de 2001

2.5. Llengua de les tesis doctorals

Actualment les llengües de redacció de les tesis doctorals de les universitats són fonamentalment el català, el castellà i l'anglès. D'entre elles hi destaca la Universitat Pompeu Fabra, que és la que produeix un percentatge més alt de tesis en anglès.

Llengua de redacció de les tesis doctorals (dades del 1998)

Anterior

Sumari

Següent