CIRIT: Introducció històrica

L’article 9.7 de l’Estatut d’Autonomia de 1979 atorga competència exclusiva en matèria de recerca a la Generalitat de Catalunya, sense perjudici de les competències que l’article 149.1.15 de la Constitució Espanyola confereix al Govern de l’Estat en relació al foment i la coordinació general de la investigació científica i tècnica. Dins d’aquest marc, al novembre de 1980 (decret 217/1980, de 5 de novembre) es crea la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), òrgan col·legiat presidit pel president de la Generalitat, i que té com a primer vicepresident el senyor Gabriel Ferraté i Pascual (Decret 227/1980). La creació de la CIRIT té el suport de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), agrupacions professionals i dels mateixos partits polítics.

L’objectiu de la CIRIT era coordinar tots els sectors afectats per tal de programar les prioritats científiques, fixar els criteris d’avaluació i impulsar la recerca amb la finalitat d’assolir resultats beneficiosos en l’elaboració d’una política científica adequada a Catalunya, donar suport a la investigació científica en tots els seus aspectes, i impulsar la recerca en el camp de la investigació tecnològica.

La CIRIT estava assistida per un Consell Científic i Tecnològic, que va presidir el senyor Joan Oró i Florensa. Inicialment l’òrgan executiu del Consell, que també assumeix la Secretaria de la CIRIT, va ser el Gabinet Tècnic de Recerca, adscrit orgànicament al Departament d’Ensenyament i més endavant, a la Direcció General d’Ensenyament Universitari. No obstant això, l’any 1981 (Decret 476), es crea la Secretaria de la CIRIT amb nivell de Servei i adscrita orgànicament i funcional al Departament de la Presidència la qual assumeix aquestes funcions. El senyor Narcís Majó i Clavell va ser el seu primer secretari. Els recursos econòmics necessaris per al funcionament d’ambdós organismes provenien del Departament de la Presidència.

L’any 1982 la CIRIT multiplica per cinc el seu pressupost respecte al de l’any 1980, i passa de 50 a 250 Mptes. Es posen en marxa diverses iniciatives orientades a fomentar la formació de recursos humans i a la modernització, millora i ampliació de la infraestructura d’equipaments científics que es materialitzen en convocatòries d’ajuts i subvencions, algunes de les quals encara ara són vigents. També s’enceten d’altres iniciatives orientades a incentivar l’interès per la recerca, s’estableixen actuacions en Línies Prioritàries, i es financen cursos especialitzats organitzats per l’IEC.

Entre les actuacions més destacades durant la dècada dels 80, hi ha l’impuls per a l’elaboració del Llibre Blanc de la Recerca a Catalunya mitjançant la signatura d’un conveni amb l’IEC amb l’objectiu d’establir un cens d’investigadors al nostre país, i que es va presentar l’any 1990.

L’any 1983 és va produir un fet destacable, la presentació i admissió a tràmit per part de la Mesa del Parlament, de la Proposició de Llei de Recerca i Innovació Tecnològica impulsada per ERC i presentada per tots els grups parlamentaris. Aquesta Llei preveia la CIRIT com l’òrgan de govern encarregat d’elaborar i planificar la política científica i d’innovació tecnològica, i els seus pressupostos; de coordinar les actuacions en matèria de recerca dels diferents departaments de la Generalitat i de portar a terme la coordinació primària de tota l’activitat científica que es realitzés a Catalunya.

No obstant, la seva tramitació va quedar estroncada en el moment en què es va aprovar la Ley de Fomento y Coordinación General de la Investigación Científica y Tècnica (Ley 13/1986, de 14 d’abril de 1986), contra la qual el Govern de la Generalitat va interposar recurs d’inconstitucionalitat per entendre que no contemplava un correcte repartiment de competències ni la coordinació del seu l’exercici, i a més, pel que feia als organismes nascuts a l’empara de la legislació preconstitucional, no es contemplava una adequació a l’estructura de l’Estat de les Autonomies. Aquest recurs es va desestimar l’any 1992.

En aquest escenari s’obre una llarga etapa (1983-1992) que comença amb una certa inquietud i incertesa. L’any 1984 la marcada tendència alcista dels pressupostos de la CIRIT, - en concret, en tres anys s’havien multiplicat per deu -, s’estronca, i s’evidencia la difícil situació financera de la Generalitat de Catalunya, conseqüència per una banda, d’un deficient sistema de finançament de les comunitats autònomes, i de l’altra, de la manca de recursos transferits per tal d’executar la política científica a Catalunya. De fet, els traspassos queden aturats després d’aconseguir les transferències necessàries per a la creació de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària (IRTA), l’any 1985. Els centres de recerca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) no seran transferits.

Malgrat aquesta situació, aquest mateix any 1985 es dóna una nova empenta a la CIRIT que passa a tenir rang de Direcció General (Decret 365/1985) i els seus pressupostos tornen a estar en consonància amb la tendència inicial. Més endavant, s’estructura internament la Secretaria de la CIRIT i s’impulsen noves iniciatives com la creació de l’Agència de Biotecnologia de Catalunya (Decret 140/1986), organisme adscrit al Departament de Presidència, i agrupat dins la Secretaria de la CIRIT.

L’any 1988 (Decret 144/1988) la Secretaria de la CIRIT s’adscriu al Departament d’Ensenyament i és presidida pel conseller d’Ensenyament. El seu secretari tindrà rang assimilat a subdirector general. El senyor Heribert Barrera substitueix al senyor Gabriel Ferraté com a vicepresident i, al seu torn el senyor Artur Bladé al senyor Narcís Majó com a secretari.

En aquest moment, i aprofitant l’escletxa de l’art. 6.2.c de la Lei 13/1986 de fomento y coordinación general de la investigación científica y Técnica, s’aconsegueix la incorporació al Plan Nacional de I+D del Programa de Química Fina, gestionat per les Comunitats Autònomes. La convocatòria es va publicar l’any 1989 i va comportar un finançament de 15,8 M€ en un període total de set anys. A diferència d’altres programes de la Generalitat, aquesta era una convocatòria per projectes.

Durant aquest període, s’inicien actuacions que tindran un fort pes específic més endavant. Entre elles, les convocatòries de formació de personal investigador, la d’infraestructures de recerca o la de personal altament qualificat a les universitats públiques catalanes. Tot això, en el mateix moment que s’estava fent el desplegament del sistema universitari públic, mitjançant la creació de les universitats Pompeu Fabra, Girona, Lleida i Rovira i Virgili .

L’any 1991 es dóna un pas important en la coordinació de la recerca i de reorganització de la CIRIT (Decret 195/1991), ja que les funcions de planificació, coordinació i finançament generals seran assumides per la CIRIT i se la dotarà dels instruments adequats de consulta, avaluació i estudi de les activitats de R+D a Catalunya, mentre les de gestió seran competència dels departaments implicats en les actuacions. Quant a les de foment general de la recerca, seran competència d’un nou òrgan. És en aquest sentit que l’any 1992 (Decret 318/1992) es crea el càrrec de Comissionat per a Universitats i Recerca i es regulen l’organització i distribució de funcions en matèria d’universitats i recerca. En la seva estructura, es crea de nou la Direcció General de Recerca, de la qual passen a dependre la Subdirecció General de Recerca i el Gabinet Tècnic de Recerca, fins ara vinculats a la Direcció General d’Universitats del Departament d’Ensenyament. La creació del Comissionat coincideix amb la desestimació dels recursos d’inconstitucionalitat presentats contra la Ley de Fomento y Coordinación General de la Investigación Científica y Técnica.

D’ara endavant, la CIRIT, i d’acord amb la nova formulació, centrarà una part important dels seus esforços en l’elaboració i l’impuls dels successius plans de recerca. Així l’any 1993 s’aprova el I Pla de Recerca (1993-1996), l’objectiu del qual era el de continuar amb les accions que s’estaven duent a terme i que havien d’aconseguir vertebrar el sistema de Ciència i Tecnologia de Catalunya. El pla també va suposar la posada en marxa d’elements dinamitzadors de la R+D entre els quals cal destacar, la creació de la xarxa de centres de referència de recerca i desenvolupament de la Generalitat de Catalunya; com a instruments de coordinació, les xarxes temàtiques i els grups de recerca, així com la creació de la Comissió promotora d’un laboratori de sincrotró a Catalunya que era una de les línies prioritàries que recollia el pla. També posarà en marxa, com faran els plans successius, els òrgans de suport a la CIRIT i els d’avaluació, en concret, la Comissió d’Assessorament i Seguiment i el Consell d’Avaluació Científica i Tècnica

L’any 1994, mitjançant el Decret 203/1994 de coordinació de la recerca i de reorganització de la CIRIT, s’estructura el Gabinet Tècnic de Recerca que dependrà directament del vicepresident i serà dirigit pel secretari i realitzarà les funcions d’estudi, assessorament i suport tècnic i administratiu del Ple i de la Comissió delegada.

L’any 1997 s’aprova el II Pla de Recerca de Catalunya 1997-2000, amb l’objectiu de consolidar el model iniciat en el primer Pla i estructurar el sistema, posant èmfasi especial en la transferència i utilització dels coneixements científics i tecnològics. Tot i els seus resultats positius, va patir les restriccions econòmiques que es va imposar per acomplir les condicions de convergència europea i de participació en la zona euro.

L’any 2000 es crea el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) (Decret 123/2000) i la CIRIT s’adscriu al DURSI (Decret 127/2000). La presidència del Ple l’ostenta el president de la Generalitat, el vicepresident és el conseller del DURSI i el director de la CIRIT passa a tenir rang orgànic de director general, càrrec que ocupa el senyor Antoni Oliva.

L’any 2001 s’aprova el III Pla de recerca de Catalunya 2001-2004, amb la mirada posada en un futur espai europeu de recerca i amb els objectius concrets de millorar l’organització i coordinació dels programes d’R+D dels estats membres, incentivar les xarxes de centres d’excel·lència, incrementar la mobilitat dels recursos humans, planificar les grans instal·lacions, incentivar les inversions de les empreses en recerca i innovació tecnològica, i fer un esforç per apropar la ciència als ciutadans.

El gener del 2004 la Sra. Marta Aymerich és nomenada directora del CIRIT.

Amb la reestructuració del DURSI de l’any 2004 (Decret 313/2004) la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica passa a denominar-se Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). Amb aquesta reestructuració, es manté la rellevància política de l’organisme i en continua assumint la Presidència el president de la Generalitat, i la vicepresidència primera, el conseller del DURSI. A més, s’hi sumen dues vicepresidències més, la segona, que ocupa el conseller de Treball i Indústria i la tercera, la consellera de Salut. Per altra banda, el CIRIT es dota d’un Comitè Assessor Científic i un Comitè Assessor Social amb caràcter d’òrgans assessors, als quals podrà consultar sobre qualsevol aspecte relacionat amb la política de recerca i innovació de Catalunya. Finalment, es reestructura la seva organització funcional per donar compliment als nous objectius estratègics.

El gener de 2005 s’aprova el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 on, per primer cop, s’engloba en un sol pla, la Recerca i la Innovació. Aquest pla, sota la coordinació del CIRIT, s’elabora fonamentalment, i de manera conjunta, pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) i el Departament de Treball i Indústria (DTI), juntament amb la participació del Departament de Salut, així com amb l'aportació de la resta de Departaments de la Generalitat de Catalunya. Entre els seus objectius hi ha l’augment de la qualitat de la recerca, àmbit en què para molta atenció a les disciplines emergents i els camps frontera, i la promoció de la innovació en el conjunt del sistema productiu català. Entre les novetats que aporta el Pla és la d’afavorir que la recerca alimenti el potencial dels sectors econòmics prioritaris dins del Pla, així com afavorir les estructures de col·laboració entre les grans infraestructures, les universitats i els centres de recerca, i les empreses, per al desenvolupament d’entorns productius locals en camps emergents i interdisciplinaris.

L'abril de 2006 cessa com a directora la Sra. Marta Aymerich. El seu pas pel CIRIT ha estat cabdal per impulsar el primer Pla conjunt de Recerca i Innovació, per reestructurar el CIRIT i consolidar el seu paper de coordinació interdepartamental, crear els comitès assessors (científic i social) del CIRIT, així com el CIAR, racionalitzar la recollida de dades de Recerca i Innovació de la Generalitat, col·laborar en la internacionalització  de la recerca a Catalunya i impulsar projectes tant emblemàtics com biocat, la BioRegió, el Tic.Cat i la TecnoRegió.

El mes de maig de 2006 s'incorpora al càrrec el Sr. Ramon Maspons i Bosch que cessa el dia 20 de juny de 2006.

El maig de 2006 es fa una reestructuració dels departaments de la Generalitat (Decret 143/2006 de 13 de maig) per la qual el CIRIT passa a adscriure's al nou Departament d'Educació i Universitats (Decret 212/2006, de 23 de maig). El 20 de maig s’incorpora al càrrec el Sr. Ramon Agustí i Comes que cessa el 29 de desembre de 2006.

L’11 de desembre de 2006 es reestructura el Govern (Decret 571/2006), i el CIRIT passa a dependre orgànicament del Comissionat d’Universitats i Recerca del Departament d’Innovacio, Universitats i Empresa.

Actualment, el Sr. Joan Roca i Acín és el titular de la Direcció del CIRIT.

La Direcció es dota d'una oficina formada, actualment, per deu persones: 1 coordinadora tècnica, 5 tècnics/ques superiors, 1 tècnica de gestió i 2 administratives.