Comunicació científica: La cuina de la física

Estudis bibliomètrics sobre la recerca en física a Catalunya

Pròleg

Malgrat que s'han fet esforços remarcables en difusió i comunicació científica a Catalunya, encara enguany les anàlisis globals sobre la ciència poden resultar alienes a alguns sectors de la societat com la ciutadania en general, intel·lectuals, polítics, gestors, i a voltes per als mateixos científics de disciplines afins.

Històricament un dels primers intents de posar un cert ordre a aquesta situació fou l'edició de l'anomenat "Llibre Blanc de la Recerca" (La recerca científica i tecnològica a Catalunya, 1990; CIRIT, IEC; Barcelona, 1990). Més recentment, l'IEC (amb el suport de la CIRIT) ha elaborat la col·lecció "Reports de la recerca a Catalunya", els quals estan constituint fites força valuoses en la creació d'una visió de conjunt de la recerca, i un dels primers que es van editar correspon de a l'àmbit de la Física.

Una anàlisi descriptiva rigorosa i crítica de l'estat de la recerca permet encetar avaluacions globals o sectorials. Sense aquestes eines per prendre decisions, els polítics i els gestors es podrien sentir insegurs en el finançament i en la necessitat de la seva ampliació i consolidació, i la societat ignoraria completament l'existència i els resultats de l'esforç investigador.

Aquest volum aplega dos treballs força detallats sobre alguns aspectes bibliomètrics de la recerca en Física a Catalunya: una anàlisi basada en les publicacions, i les citacions d'aquestes, entre 1981 i 1998; i un estudi sobre els articles i llibres de física més citats escrits amb la participació d'algun investigador de les universitats o altres institucions de recerca de Catalunya, o d'investigadors catalans en centres estrangers. Els estudis que presentem ací són bibliomètrics, i conseqüentment som ben conscients de les seves limitacions o problemàtiques associades, no tan sols perquè hi ha molts altres aspectes de la ciència a ponderar i tenir en compte, sinó també intrínsecament pel seu propi caràcter: la categoria i grandesa d'un monument o d'una obra literària són difícilment reduïbles al nombre de visitants o de lectors; així mateix passa amb els articles, alguns dels quals poden fructificar lentament, indirectament, tot exercint una influència profunda però fèrtil en uns pocs investigadors i estenent les seves ramificacions pausadament a través de moltes referències interposades. És més: insistir excessivament i de forma massa unilateral en aquests criteris tindria el risc de fomentar un cert academicisme, cosa especialment perillosa en un país com el nostre, tan deficitari en connexions entre recerca pura, desenvolupament i aplicació.

Tot i això, l'anàlisi bibliomètrica dóna lloc a un conjunt de paràmetres que -admeses aquestes, i d'altres, consideracions- resulten útils per a descobrir algunes de les línies de recerca que han assolit més ressonància i visibilitat; paràmetres que en complementen d'altres i que permeten d'establir comparacions entre diferents països, ciutats, o centres en un camp donat, o entre diferents àrees; un conjunt de paràmetres, en fi, àmpliament utilitzat pels gestors de la recerca, pels avaluadors, i que comença a ser-ho pels historiadors.

Pel que fa als comentaris dels autors sobre els articles -inspirant-nos en el Science Citation Classics que publicava el Current Contents- constitueixen un document amb doble interès: el científic, ja que constitueix un retrat dels poblemes de la física en el seu moment, i l'històric, perquè a través de testimonis personals proporcionen un tris de les dificultats i les il·lusions de fer recerca des del nostre país.

Aquest text vol ser també una invitació, a qui la vulgui acceptar, a efectuar més estudis. Els temes que queden per explorar, per conèixer, per discutir, són molts: el finançament, el preu i el cost de la recerca i també de no fer-la, la interfície universitat-empresa, la cadena teoria-desenvolupament-aplicació, les infrastructures, l'organització de la recerca, l'organització de congressos, els mecanismes de recuperació de joves doctors; o els aspectes comparatius entre el que hi ha i es fa a Barcelona i en altres ciutats de població i envergadura semblant, ... Poder disposar de dades fiables que estimulin la discussió interna i el debat públic, que invitin a interpretacions i crítiques constructives, que duguin a establir estratègies de futur en ciència i en política científica, ens sembla una tasca digna d'atenció. Esperem que aquest treball tingui continuïtat, i que qui hi trobi esmenes a fer, suggeriments a formular, crítiques a plantejar, ens ho faci saber, per tal d'assolir, amb el temps, un gruix d'informació àmpliament contrastada i fiable.

Lluís Rovira, Pau Senra i David Jou
Estudis bibliomètrics sobre la recerca en física a Catalunya