Com ja s’ha fet públic per aquest i altres mitjans, durant la primavera de 2003 es va elaborar un document que pretén donar idees sobre com fer avançar Catalunya en la Societat de la Informació. Les conclusions fonamentals del document han estat discutides en aquest butlletí i poden ser consultades en detall a la pàgina del DURSI (www.gencat.net/dursi).

El projecte va néixer amb l’objectiu de copsar la situació actual de la Societat de la Informació i d’intentar esbrinar la visió que de la mateixa i del seu futur tenen diferents estaments la societat catalana. A través d’aquesta diagnosi, es volien trobar possibles línies d’actuació que les administracions i (o en col·laboració amb) el sector privat podien endegar per posar Catalunya al capdavant de la societat del coneixement.

Aquests tipus d’estudis presenten sempre dues vessants: una quantitativa, que descriu la situació i fixa objectius mesurables (nombre d’equips Pc, línies d’alta velocitat, freqüència d’ús, etc.); i una segona qualitativa, que resulta especialment important quan es tracta de generar idees per al futur.

L’aspecte quantitatiu és fàcil de resoldre. De fet, tant Localret com la Secretaria de Telecomunicacions i la Societat de la Informació del DURSI disposen d’institucions estadístiques i observatoris que recullen d’una forma bastant acurada la situació del país. La fotografia qualitativa és més difícil d’obtenir i es poden cometre greus errors metodològics en la seva elaboració. Per tal d’evitar l’esbiaixament dels resultats i de mantenir el màxim nivell d’objectivitat, la recollida de les dades qualitatives va ser encomanada a l’escola de negocis IESE.

La nostra tasca consistia en organitzar una consulta pública que permetés obtenir un ampli ventall d’opinions que cobrissin, en la mesura del possible, els diferents punts de vista polítics, econòmics i socials que hi ha a Catalunya.

Per fer-ho, els impulsors del projecte (STSI i Localret) ens van proporcionar una llista de possibles contactes –la majoria d’ells participants en el darrer Pla Estratègic de la Societat de la Informació--, però van donar llibertat a la institució encarregada de l’informe per convidar a tothom que semblés adient. La suma d’aquestes fonts va donar lloc a la convocatòria d’unes quatre-centes persones.

En general, hi han dues maneres d’afrontar sondejos d’opinió massius. La primera, que vam desestimar, és preguntar mitjançant procediments mecànics com carta, e-mail, qüestionari web o, fins i tot, entrevista telefònica subcontratada a empreses especialitzades. Aquest procediment té uns índexs de resposta molt baixos i s’ha demostrat repetidament ineficaç degut al direccionisme implícit de les preguntes, que contribueix a esbiaixar cap als extrems les respostes. Nosaltres vam optar per un segon enfoca, molt més personal: convidar als experts a unes reunions a fi i efecte de que, amb tota llibertat i amb les seves pròpies paraules, poguessin expressar la seva visió de la Societat de la Informació a Catalunya i ens diguessin què farien per fer avançar el país.

Aquest sistema presentava el problema d’haver de coordinar molta gent, per la qual cosa es va optar per una metodologia de dos nivells. Un grup d’experts transversal, format per 18 persones reconegudes en matèria de la Societat de la Informació, que van reflexionar durant quatre mesos sobre tots els temes i ens va aconsellar sobre com dividir la resta dels experts en taules de caràcter sectorial. El segon nivell va reunir 213 persones en 9 grups de discussió sectorials o temàtics (infraestructures, e-government, economia, sanitat, educació, continguts, audiovisual, canvi social i turisme). El fet que no es tracti de classificacions homogènies i que hi hagi categories molt específiques, com la indústria audiovisual o el turisme, respon a la seva incidència o potencialitat en la economia i la societat catalanes.

Tots els participants en el projecte van rebre documents de base sobre cada tema particular per preparar les sessions. Durant reunions de tres hores van poder expressar les seves opinions en discussions obertes. L’objectiu no era arribar necessàriament a un consens, sinó obtenir una visió complerta del parer de diferents estaments de la societat.

Es va organitzar un resum de les reunions que es va posar a disposició dels participants, per tal de que poguessin fer-nos arribar matisos o aportacions addicionals.

Finalment, un grup de treball reduït (format per membres del IESE, la Secretaria de Telecomunicacions i Localret) va ordenar les opinions i propostes recollides, i va estructurar un model basat en una sèrie d’accions, algunes d’àmbit estructural i altres sectorials. En aquest procés d’estructuració, el grup transversal va contribuir a fer que les idees no fossin massa concretes per no ser aplicables, ni massa genèriques que no diguessin res.

Des de l’IESE creiem que el procés ha permès recollir en un document la majoria de les idees i conceptes que els participants van aportar, i que aquests es van poder expressar amb tota franquesa, sense les limitacions d’un qüestionari. Potser no s’ha revelat cap fórmula màgica però, de ben segur, les administracions catalanes estan ara més informades per cometre les seves polítiques de desenvolupament de la Societat de la Informació a Catalunya amb un model propi, sostenible i integrador.