Fa ja uns anys que al món dels hackers (els experts en l'avui sacrosanta informàtica i internet) es parla i es gaudeix amb el programari de codi obert. Alguns n'hi diuen també programari lliure per connotació amb la llibertat amb què també va néixer internet, basat en codis oberts, que ha proporcionat la tremenda expansió (lliure) de la xarxa i dels seus continguts.

Algú hagués apostat fa trenta anys per John Postel, un dels pares d'Internet, des del punt de vista empresarial? Algú de nosaltres hagués apostat per Bill Gates fa només vint-i-cinc anys? Què dirien els hàbils "head-hunters" i els conservadors analistes de capital risc d'avui dia d'en Richard Stallman?

Però més enllà de la confiança que podrien inspirar aquests personatges en el seu moment, alguns d'ells han aconseguit amb el seu esforç i el de molts altres que internet arribi arreu del món, perquè està basat en protocols oberts de fàcil implantació. Aquest mèrit, que no es pot deixar de reconèixer, crec que no es contraposa amb el mèrit de figures com Steven Jobs o Bill Gates, que amb models de negoci diferents que han aconseguit l'absoluta popularització de l'ofimàtica en pocs anys.

Però tot ha de plantejarse com a dicotomia? llibertat o propietat? Cal contraposar els dos models com a antagònics? Els darrers mesos s'han dut a terme i publicat diferents articles i estudis de consultores, de la UOC (Jordi Mas, Julià Minguillón), de l'eBusiness Center de l'IESE o analistes independents, realitzades en algun cas per justificar les decisions empresarials i institucionals en aquesta matèria: hem d'apostar pel programari de codi obert, o no? Perquè? Què aporta a la nostra organització? En què millora? A quin cost? .

Aquestes, i moltes d'altres, són les preguntes que s'han de respondre per part de cada director de sistemes quan proposa un projecte d'implantació de sistemes basat en codi obert.

El passat mes de març vaig tenir una interessant experiència a Washington, D.C. Una conferència organitzada per la Universitat George Washington sota el títol "Open Standards/Open Source for National and Local eGovernment Programs". Va ser molt revelador escoltar les grans companyies de programari i de maquinari i algunes administracions públiques, la seva aposta estratègica pels estàndards oberts: IBM, HP, Oracle, Dell, Sun Microsystems el departament de defensa i el de salut pública del govern federal dels EUA. És fins a cert punt sorprenent que el departament de defensa tingui implantades més de dues-centes aplicacions diferents basades en codi obert. La raó (no declarada explícitament) és senzilla: no volen que Microsoft controli què passa als seus sistemes, però no perquè tinguin la sospita (fonamentada o no) que hi ha portes falses o possibilitat de control remot, sinó perquè simplement no en volen dependre. El govern americà aprofita Microsoft per colonitzar el món i ingressar bons impostos, però no en vol dependre.

Ara bé, el cost declarat és molt alt en tècnics de desenvolupament i de manteniment, que es converteixen en peces clau i imprescindibles dels sistemes d'informació i defensa dels Estats Units.

I això em val com a exemple per comparar-ho amb la política que la Unió Europea està intentant generalitzar en aquest camp. També eren presents a Washington, i van exposar el seu projecte. Poc entusiasme. A Europa tenim una comissió molt influenciable per part dels lobbys que controla la Business Software Alliance, i tot i que el pla eEurope 2005 promou la implantació i generalització dels sistemes basats en codi obert als Estats membres, no té, des del meu punt de vista, prou força per imposar-ho. Podem estar molt d'acord en que seria positiu per l'economia europea desenvolupar una indústria productiva i de serveis basada en aquests sistemes, però això costa de dur a terme de forma desordenada i dispersa.

Organitzacions com Softcatalà o Hispalinux, al nostre entorn ajuden a fer cada cop més accessible el programari de codi obert, la seva difusió, i la seva implantació. Però des del meu punt de vista cal que es faci, potser particularment al nostre país, una reflexió sobre el fet següent: volem el programari de codi obert com a una oportunitat econòmica, com un model de negoci alternatiu i diferent al del programari propietari? O, amb perdó, només volem tenir uns "bojos de la informàtica" a qui de tant en tant escoltem i llegim, però només com a nota folklòrica?

En aquest sentit, el passat mes de maig va venir a Barcelona Miguel de Icaza, dins de l'Internet Global Congress. És considerat un dels gurús més rellevants d'aquest moviment mundial, juntament amb l'inefable Stallman. Un dels missatges que va llençar a l'auditori, absolutament entregat i majoritàriament expert, va ser que cal que el programari lliure surti de la "cripta" dels experts per conquerir els usuaris a través d'interfícies gràfiques amables, usables i atractives. Aquesta, deia el "gurú", era la clau de l'èxit en aquest moment. Brillant.