 |
|
Com
es va fer el model català per la Societat de
la Informació
|
 |
Josep
Valor
Professor
de l'IESE
Com ja sha fet públic per aquest
i altres mitjans, durant la primavera de 2003 es va elaborar
un document que pretén donar idees sobre com fer avançar
Catalunya en la Societat de la Informació. Les conclusions
fonamentals del document han estat discutides en aquest butlletí
i poden ser consultades en detall a la pàgina del DURSI
(www.gencat.net/dursi).
El projecte va néixer amb lobjectiu de copsar
la situació actual de la Societat de la Informació
i dintentar esbrinar la visió que de la mateixa
i del seu futur tenen diferents estaments la societat catalana.
A través daquesta diagnosi, es volien trobar
possibles línies dactuació que les administracions
i (o en col·laboració amb) el sector privat
podien endegar per posar Catalunya al capdavant de la societat
del coneixement.
Aquests tipus destudis presenten sempre dues vessants:
una quantitativa, que descriu la situació i fixa objectius
mesurables (nombre dequips Pc, línies dalta
velocitat, freqüència dús, etc.);
i una segona qualitativa, que resulta especialment important
quan es tracta de generar idees per al futur.
Laspecte quantitatiu és fàcil de resoldre.
De fet, tant Localret com la Secretaria de Telecomunicacions
i la Societat de la Informació del DURSI disposen dinstitucions
estadístiques i observatoris que recullen duna
forma bastant acurada la situació del país.
La fotografia qualitativa és més difícil
dobtenir i es poden cometre greus errors metodològics
en la seva elaboració. Per tal devitar lesbiaixament
dels resultats i de mantenir el màxim nivell dobjectivitat,
la recollida de les dades qualitatives va ser encomanada a
lescola de negocis IESE.
La nostra tasca consistia en organitzar una consulta pública
que permetés obtenir un ampli ventall dopinions
que cobrissin, en la mesura del possible, els diferents punts
de vista polítics, econòmics i socials que hi
ha a Catalunya.
Per fer-ho, els impulsors del projecte (STSI i Localret) ens
van proporcionar una llista de possibles contactes -la majoria
d'ells participants en el darrer Pla Estratègic de
la Societat de la Informació-, peró van donar
llibertat a la institució encarregada del informe per
convidar a tothom que semblés addient. La suma d'aquestes
fonts va donar lloc a la convocatòria d'unes quatre-centes
persones.
En general, hi han dues maneres
d'afrontar sondejos d'opinió massius. La primera, que
vam desestimar, és preguntar mitjançant procediments
mecànics com carta, e-mail, qüestionari web o,
fins i tot, entrevista telefònica subcontratada a empreses
especialitzades. Aquest procediment té uns índexs
de resposta molt baixos i s'ha demostrat repetidament ineficaç
degut al direccionisme implícit de les preguntes, que
contribueix a esbiaxar cap als extrems les respostes. Nosaltres
vam optar per un segon enfoc, molt més personal: convidar
als experts a unes reunions a fi i efecte de que, amb tota
llibertat i amb les seves pròpies paraules, poguessin
expressar la seva visió de la Societat de la Informació
a Catalunya i ens diguessin què farien per fer avançar
el país.
Aquest sistema presentava el problema dhaver de coordinar
molta gent, per la qual cosa es va optar per una metodologia
de dos nivells. Un grup dexperts transversal, format
per 18 persones reconegudes en matèria de la Societat
de la Informació, que van reflexionar durant quatre
mesos sobre tots els temes i ens va aconsellar sobre com dividir
la resta dels experts en taules de caràcter sectorial.
El segon nivell va reunir 213 persones en 9 grups de discussió
sectorials o temàtics (infraestructures, e-government,
economia, sanitat, educació, continguts, audiovisual,
canvi social i turisme). El fet que no es tracti de classificacions
homogènies i que hi hagi categories molt específiques,
com la indústria audiovisual o el turisme, respon a
la seva incidència o potencialitat en la economia i
la societat catalanes.
Tots els participants en el projecte van rebre documents de
base sobre cada tema particular per preparar les sessions.
Durant reunions de tres hores van poder expressar les seves
opinions en discussions obertes. Lobjectiu no era arribar
necessàriament a un consens, sinó obtenir una
visió complerta del parer de diferents estaments de
la societat.
Es va organitzar un resum de les reunions que es va posar
a disposició dels participants, per tal de que poguessin
fer-nos arribar matisos o aportacions addicionals.
Finalment, un grup de treball reduït (format per membres
del IESE, la Secretaria de Telecomunicacions i Localret) va
ordenar les opinions i propostes recollides, i va estructurar
un model basat en una sèrie daccions, algunes
dàmbit estructural i altres sectorials.
Article
complet
|