• Estructura de l'examen
• Criteris generals d'avaluació
• Informació addicional de la matèria

El currículum d’Història de l’Art estableix que un 50% de la matèria s’ha de situar dins de l’època contemporània, entenent aquesta com el període que abasta des de finals del segle XVIII (neoclassicisme) fins a l’actualitat. Els objectius terminals precisen amb claredat que de la resta dels períodes (art clàssic, medieval i modern) se n’ha de triar com a mínim un. Finalment el currículum prescriu en els seus objectius terminals el caràcter procedimental dels aprenentatges insistint de manera específica en la manifestació de la capacitat de comentari de les obres d’art. En funció, doncs, del currículum a continuació explicitem l’estructura de la prova, els criteris generals d’avaluació i el llistat d’obres d’art susceptible de ser demanat als exàmens.

Estructura de la prova

1. Cada prova contindrà dues opcions (A i B) perquè l’alumnat en triï una.
2. Cada opció constarà de dos exercicis.
3. Cada exercici valdrà 5 punts.
4. El primer exercici de cada opció constarà d’una pregunta oberta sobre la forma de comentar una obra pictòrica o arquitectònica o escultòrica (Nota 1). A continuació es reproduirà una obra d’art contemporani (del període comprès des de finals del segle XVIII i pels segles XIX i XX) que s’haurà de comentar aplicant l’esquema anterior. Les preguntes sempre es formularan de la mateixa manera:
   
   1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que seguiu per comentar una obra arquitectònica o pictòrica o escultòrica (1 punt)
   2. Apliqueu aquest esquema de comentari a l’obra "x" (4 punts)

   (Nota 1: Objectiu terminal 4: Resumir els passos d'un sistema de comentari i lectura d'una obra d'art arquitectònica, pictòrica o escultòrica.)

5. En el segon exercici de cada opció es proposaran tres obres més:
   • una d’art clàssic (Grècia i Roma)
   • una altra d’art medieval (Romànic i Gòtic)
   • una tercera d’art modern (segles XV, XVI, XVII i XVIII
     
   
   D’aquestes tres obres l’alumnat només n’haurà de comentar una a lliure elecció responent les qüestions següents que seran les mateixes per a totes les proves:

Trieu una de les tres obres que hi ha a continuació i responeu les qüestions que se us proposen.

--Si trieu una obra arquitectònica:

• Situeu l’obra triada en el temps i relacioneu-la breument amb el context històric (1 punt)
• Digueu a quin estil pertany l’obra que heu triat i descriviu els elements més importants d'aquest estil. Comenteu-ne l’estructura i els espais. Utilitzeu els aspectes visibles de l’obra per donar suport a la vostra descripció. (2,5 punts)
• Resumiu el significat i la funció de l’obra escollida (1,5 punts)

--Si trieu una obra pictòrica o escultòrica:

• Situeu l’obra triada en el temps i relacioneu-la breument amb el context històric (1 punt)
• Digueu a quin estil pertany l’obra que heu triat i descriviu els elements més importants d’aquest estil. Utilitzeu els aspectes visibles de l’obra per donar suport a la vostra descripció. (2 punt)
• Identifiqueu i comenteu la iconografia de l'obra que heu triat i resumiu-ne el significat i la funció. (2 punts)

6. Les obres d’art que es proposaran al comentari de les proves de PAU seran obres considerades mestres i de popularitat innegable que solen ser presents a tots els manuals d’Història de l’Art. Amb tot i per facilitar la tasca del professorat es proposen a l’annex uns llistats d’obres de cada període. Cal recordar que no és preceptiu que l’alumnat les treballi totes llevat de les contemporànies i de les d’un dels períodes esmentats al punt 5., malgrat que es aconsellable donar una visió general de totes les èpoques.
7. Entre les dues opcions de la prova hi haurà almenys una obra d’art catalana.
8. Les obres d’art propostes per a la prova explicitaran el seu nom i el de l’autor o autora, si és conegut.
9. Es procurarà que l’obra d’art contemporani de cada opció no sigui del mateix vehicle (si a una opció és una pintura, a l’altra serà una obra arquitectònica o una imatge escultòrica) i mantinguin una certa distància en el temps, la qual cosa no vol dir que una sigui forçosament del XIX i una altra del XX.

Criteris generals d’avaluació

1. Es valorarà d’una manera especial la correcció lingüística, l’ordre en l’exposició i la claredat en la utilització del vocabulari general i artístic. Els correctors valoraran per igual tant les exposicions de redactat més literari com les esquematitzades en punts de redactat concís.
2. A la primera qüestió del primer exercici es valorarà la coherència i riquesa de l’esquema que l’alumnat proposi. En cas de dubte per mancances notòries s’observarà, abans de qualificar-lo, la seva aplicació a l’obra concreta que es demana a la segona qüestió del primer exercici per tal de valorar-ne la pertinència. A tall d’orientació es considera que un esquema ha de respondre a tres grans blocs: documentació general, anàlisi formal i estilístic, i interpretació, els quals cal que s’especifiquin amb més detall segons la tipologia de l’obra a comentar. Tanmateix són perfectament admissibles altres tipus d’esquema, especialment si estan justificats o argumentats.
3. Es valorarà específicament no tant la quantitat de coneixements sobre l’obra concreta que es proposa al primer exercici sinó l’aplicació ordenada i coherent de l’esquema de la primera qüestió. S’insisteixen que la primera i la segona qüestió del primer exercici estan íntimament relacionades. Un comentari que no tingui res a veure o molt poc amb l’esquema es considerarà que no respon la pregunta formulada a la segona qüestió del primer exercici.
4. L’alumnat haurà de situar l’obra triada del segon exercici en el seu context històric-cronològic, indicant clarament el període temporal, el nom de l’estil al qual pertany i els aspectes que directament poden tenir relació amb l’obra. Quan això darrer no sigui possible es pot procedir a una relació més genèrica de tipus sociocultural, la qual, evidentment, es pot proporcionar sempre. A continuació s'ha de descriure les característiques principals de l’estil general al qual pertany l’obra tot esmentant, si és possible, alguns dels seus elements perceptibles en el decurs de l’explicació. Finalment haurà d’identificar la iconografia i les seves fonts i haurà de resumir la funció i la significació de l’obra. En el cas que es tracti d’una obra arquitectònica, a més de la significació i la funció, haurà de comentar l’estructura i els espais.
5. En les obres no figuratives contemporànies haurà de comentar les raons que en cada cas poden explicar la manca d’una iconografia temàtica. Pot ser que en algunes obres els conceptes de significació i funcionalitat poden confondre’s. Sempre que l’alumnat explícitament ho comenti i/o ho justifiqui serà valorat positivament.
6. Tot i que, lògicament, es penalitzin els errors sempre es tindrà més en compte i es valorarà positivament allò que l’alumnat aporta de manera correcta, més que no pas allò que es deixa de dir.

• Llistat d'obres d'Història de l'art (41 Kb)

• Bibliografia bàsica d'Història de l'art (115 Kb)