PAU: estructura de l'examen i criteris generals d'avaluació, Història de la música
CURS 2007-2008.

Contingut de la matèria

El currículum d'Història de la Música per al Batxillerat, en el capítol de fets i conceptes, estableix sis blocs de continguts. Amb l'objectiu d'aconseguir una major claredat i objectivitat, i tenint en compte el que es pot examinar en el decurs del temps assignat a la prova i les condicions en què aquesta es realitza, s'ha optat per reordenar cronològicament el contingut dels sis blocs i refondre'ls en els que s'esmenten en el document de continguts inclòs en la informació addicional.
A més, per a cada bloc, s'indiquen tot un conjunt de paraules clau i noms d'autors que l'alumnat haurà de saber identificar, entendre i ubicar correctament en el seu context històric.

Pel que fa al bloc de procediments es posarà l'èmfasi de les proves en els següents enunciats del currículum:

Bloc 1: Percepció/recepció d'obres musicals per mitjà de l'escolta i de la lectura de partitures
1.1 Audició d'obres i fragments musicals que menin a la comprensió de l'obra en el seu context.

Bloc 2: Anàlisi d'obres i fragments musicals
2.1 Anàlisi d'obres i fragments escoltats.

Bloc 3: Ús de fonts per a l'obtenció i processament de la informació referida al fet musical
3.5 Processament de la informació que procedeix de les fonts documentals i relació crítica amb l'obra musical estudiada.

Bloc 4: Comunicació del fet musical
4.1 Ús del vocabulari específic de la matèria.
4.2 Elaboració i formulació dels trets principals de les músiques treballades i de les relacions d'aquestes amb els seus contextos.

Finalment, pel que fa als objectius terminals, les proves se centraran en la verificació de les següents competències:

1. Practicar l'escolta de músiques diverses i incloure-la als hàbits culturals i d'oci propis per tal d'ampliar el ventall de productes musicals que pot proporcionar gaudi i enriquiment personal.
3. Fer un adequat ús del vocabulari musical i aplicar-lo a la interpretació i anàlisi de les obres i realitats musicals treballades.
5. Identificar auditivament els principals gèneres de la música vocal i saber relacionar-los amb el seu context.
6. Identificar el context (període, zona, cultura, escola, estil, corrent) al qual pertany una determinada música aplicant criteris d'anàlisi diversos i selectius.
7. Reconèixer un nombre significatiu d'obres o fragments majoritàriament considerats punts culminants de la creació musical.
9. Establir una relació entre qualsevol producte musical escoltat [o llegit] i la divisió en períodes més freqüents de la música occidental.
11. Identificar els aspectes o moments de la música de Catalunya en què aquesta mostra unes peculiaritats especials o un nivell de qualitat excepcionals respecte al seu entorn immediat.

 

Estructura de l'examen

La prova d'Història de la Música serà de correcció objectiva. Constarà de dues parts:

  1. La primera part de la prova consistirà en tres audicions d'un màxim de 3 minuts que es repetiran dues vegades. A partir d'aquestes audicions l'alumnat haurà de contestar 6 qüestions. La durada d'aquesta part serà de 20 minuts. En l'Apèndix 1 es dóna un llistat de les obres a partir de les quals es seleccionaran les audicions.
  2. La segona part de la prova la integraran 19 qüestions sobre el contingut de la matèria amb dos nivells de dificultat diferents. Per a cadascun dels enunciats s'oferiran 4 respostes, de les quals 3 seran distractors i només 1 serà la resposta correcta.

Les competències bàsiques sobre les quals es formularà la prova seran:

  1. Informació
  2. Comprensió (o relació de conceptes)
  3. Aplicació
  4. Anàlisi i síntesi
  5. Avaluació o valoració

 

Criteris generals d'avaluació

La prova d'Història de la Música serà de correcció objectiva:

  • Cada resposta correcta es valorarà amb 0,4 punts.
  • Per cada resposta errònia es descomptarà un 33% de la puntuació de la pregunta.
  • Per les preguntes no contestades no es descomptarà cap punt

 

Informació addicional de la matèria

Els fitxers pdf estan en format PDF i es llegeixen amb l'Adobe Acrobat Reader.
Els fitxers estan en format comprimit ZIP i una vegada descomprimits s'obtindrà un fitxer en format MP3.

  1. Concrecions de continguts - actualitzat el 30 d'octubre de 2007 - (30 Kb) pdf
  2. Apèndix 1: bibliografia (41 Kb) pdf
  3. Apèndix 2: llistat d'audicions- actualitzat el 30 d'octubre de 2007 -(22 Kb) pdf
  4. Apèndix 3: arxius d'audio (sota el nom de cada audició trobareu la versió discogràfica corresponent al document sonor):

Bloc 1: La música durant l’Edat Mitjana.

  1. Cant gregorià: Puer natus est nobis (introit). Cor de l’Abadia de Solesmes; Dom J. Gajard (dir.) [Accord 221612; 1985]
  2. Berenguer de Palou: Tan’t m’abelis. Capella de Ministrers; Carles Magraner (dir.) [CDM 0308; 2000]
  3. Leonin: Viderunt omnes (organum). The Early Music Consort of London; David Munrow (dir.) [Archiv 415 292-2; 1976]
  4. Llibre Vermell de Montserrat: Stella splendens. Hesperion XX; Jordi Savall (dir.) [Virgin 1174-2; 1979]

Bloc 2: La música durant el Renaixement.

  1. Josquin Desprez: Miserere mei Deus (motet). La Chapelle Royale; Philippe Herreweghe (dir.) [Harmonia Mundi 901243; 1986]
  2. Mateu Fletxa el Vell: La Negrina (ensalada). Ensemble La Colombina [Accent ACC 94103 D; 1994]
  3. Luca Marenzio: Cruda amarilli (madrigal). The Amaryllis Consort [PCD 822; 1986]
  4. Tielman Susato: Dansereye: Pavana Mille regretz; Gallarda II. New London Consort; Philip Pickett (dir.) [Decca 436 131-2; 1993]

Bloc 3: La música barroca.

  1. Giuseppe Tartini: Sonata en sol m, op. 1, núm. 10, “Didone abbandonata”: II. Presto. Ingolf Turban (violí); Yves Savary (violoncel); Ursula Duetschler (clave) [Claves CD 50-9110; 1991]
  2. Antonio Vivaldi: Concert per flauta en sol m, op. 10, núm. 2, “La Notte”: I. Largo; II: Presto (Fantasmi); III. Largo. The English Concert; Trevor Pinnock (dir.) [Archiv 431 710-2]
  3. Henry Purcell: Dido and Æneas: Recitatiu: ‘Thy hand, Belinda’; Ària: ‘When I am laid in earth’. Ann Murray; Concentus Musicus Wien; Nikolaus Harnoncourt (dir.) [Teldec 2292 42959-2; 1983]
  4. Johann Sebastian Bach: Obertura (Suite) núm. 2 en si m, BWV 1067: V. Polonaise/Double; VI. Menuet; VII. Badinerie. Concentus Musicus Wien; Nikolaus Harnoncourt (dir.) [Teldec 243 033-2; 1989]
  5. Georg F. Haendel: Messiah: 11. ‘For unto us a child is born’ (cor). Monteverdi Choir & English Baroque Soloists; John Eliot Gardiner (dir.) [Philips 411 041-2; 1982]

Bloc 4: La música del Classicisme.

  1. Giovanni Battista Pergolesi: La serva padrona: Recitatiu i Ària ‘Stizzoso, mio stizzoso’. Maddalena Bonifaccio; Collegium Aureum [Deutsche Harmonia Mundi RD77184; 1969]
  2. Joseph Haydn: Quartet de corda, en Do M, op. 76, núm. 3 (Emperador): II. Poco adagio, cantabile. Kodály Quartet. [Naxos 8.550315; 1989]
  3. Wolfgang Amadeus Mozart: Simfonia núm. 40 en sol m, K. 550: I. Molto allegro. Academy of St. Martin in the Fields; Sir Neville Marriner (dir.) [Philips 438 332-2; 1978]
  4. Wolfgang Amadeus Mozart: Concert per a clarinet i orquestra en La M, K. 622: II. Adagio. Eric Hoeprich (clarinet); Orchestra of the Eighteenth Century; Frans Brüggen (dir.) [Philips 420 242-2; 1985]
  5. Ludwig van Beethoven: Simfonia núm. 3 en Mib M, op. 55 (Heròica): I. Allegro con brio. Chicago Symphony Orchestra; Sir Georg Solti (dir.) [Decca 430 792-2; 1974]

Bloc 5: La música durant el segle XIX.

  1. Franz Schubert: Gretchen am Spinnrade, D. 118 (lied). Elly Ameling (soprano); Jörg Demus (pianoforte) [Deutsche Harmonia Mundi D77085; 1967]
  2. Gioacchino Rossini: Il Barbiere di Siviglia: ‘Una voce poco fa’. Marylin Horne; Orquestra i Cors de La Scala, Milà; Riccardo Chailly (dir.) [CBS: M3K 37862; 1982]
  3. Hector Berlioz: Simfonia fantàstica, op. 14: V. Somni d’una nit de Sàbat. The Philadelphia Orchestra; Eugene Ormandy (dir.) [Sony SBK 46 329; 1990]
  4. Frederic Chopin: Estudi en do menor, op. 10, núm. 12. Vladimir Ashkenazy (piano) [Decca 444 830-2; 1984]
  5. Gustav Mahler: Simfonia núm. 2, “Resurrecció”: IV. Urlicht. Chicago Symphony Orchestra; Sir Georg Solti (dir.) [Decca 430 804-2; 1980]

Bloc 6: La música durant el segle XX.

  1. Claude Debussy: Préludes per a piano I: ‘La Cathédrale engloutie’. Aldo Ciccolini (piano) [EMI 367 563-2; 1991]
  2. Igor Stravinski: La Consagració de la Primavera: 2. Dansa de les adolescents. Israel Philharmanic Orchestra; Leonard Bernstein (dir.) [Deutsche Grammophon 429 493-2; 1983]
  3. Arnold Schoenberg: Pierrot Lunaire, op. 21: 18. ‘Der Mondfleck’. Christine Schäfer; London Sinfonietta; David Atherton (dir.) [Decca 425 626-2; 1990]
  4. Edgar Varèse: Ionisation. Membres de la New York Philharmonic; Pierre Boulez (dir.) [Sony SK 45844; 1977]
  5. Frederic Mompou: Cançó i dansa VIII. Frederic Mompou (piano) [Ensayo ENY-CD-3453; 1974]
  6. Leonard Bernstein: West Side Story: ‘Dance at the Gym’. New York Philharmonic; Leonard Bernstein (dir.) [CBS MK 42263; 1986]
  7. György Ligeti: Atmosphères per a gran orquestra. Sinfonie-Orchester der Südwestfunks, Baden- Baden; Ernest Bour (dir.) [Wergo Wer 60162-50; 1966]
Darrera actualització: 13 de novembre de 2007