PAU: estructura de l'examen i criteris generals d'avaluació, Literatura catalana
CURS 2007-2008.

• Estructura de l'examen
• Criteris generals d'avaluació
• Informació addicional de la matèria

La prova permet triar entre dues opcions: A i B.

Cada opció conté tres qüestions; les dues primeres, de caràcter teòric, i la tercera, pràctic. Totes les qüestions es fonamenten en les sis lectures obligatòries del curs. Les tres qüestions de cada opció es refereixen a tres lectures diferents. Pel que fa a la tercera part, pràctica, de comentari de text, si una de les dues opcions proposa el comentari d’un poema, l’altra opció el proposarà sobre un text d’un altre gènere (narrativa o teatre).

Primera part (teòrica)

La primera qüestió és d’un abast ampli i permet a l’estudiant resoldre-la en forma de tema. Es formula, doncs, amb un enunciat més o menys genèric i pot anar acompanyada d’un fragment d’un text crític sobre l’obra a què es refereix el tema. L’enunciat indica suficientment i clara el sentit de la pregunta i s’hi inclouen unes pautes orientatives, per tal de facilitar que l’alumne/a es centri en els aspectes realment significatius del que se li demana i no es perdi en divagacions o en qüestions anecdòtiques.

Aquesta primera qüestió es valora en 3 punts.

La segona qüestió es refereix a aspectes més concrets de les lectures i pot ser resolta de forma breu. En aquesta qüestió es proposa a l’alumne/a que analitzi un aspecte determinat d’una lectura, suficientment explicitat en l’enunciat.

La segona qüestió es valora en 2 punts.

Totes dues qüestions es plantegen de manera que es puguin resoldre a partir del coneixement d’aquells aspectes que la bibliografia existent sobre cada obra considera importants, i poden referir-se tant a elements de contingut o formals de l’obra, com al seu context històrico-literari (moviment o corrent literari, poètica, etc.).

Segona part (pràctica)

La tercera qüestió de l’exercici consisteix en el comentari d’un fragment o d’un text extret d’una de les sis obres del programa. Es tracta d’un comentari obert, però a l’enunciat s’indicaran aquells punts que necessàriament, i com a mínim, ha de tenir en compte l’estudiant. Aquests punts no es formularan com a preguntes tancades, sinó com a indicacions, segons procedeixi, del tipus «temes plantejats en el text que són significatius en la lectura de l’obra», «contextualització del text, a partir d’elements del propi text, en l’obra de què forma part», «valoració del text en relació a l’obra global de l’autor», «anàlisi de la mètrica», «recursos estilístics i formals presents en el text i, si s’escau, extrapolació al conjunt de l’obra», «connexió del text amb característiques d’un corrent determinat», etc.

Criteris generals d'avaluació

Es tracta d’avaluar bàsicament els continguts; per això, es tindràen compte sobretot l’adequació de les respostes a les indicacions dels enunciats, especialment en les qüestions teòriques. La correcció tindrà en compte, doncs, que l’alumne/a hagi seguit, en els casos pertinents, les orientacions dels enunciats.

Es valorarà que les respostes demostrin un coneixement suficient de l’obra de què es tracti i de les seves característiques conceptuals i formals; per això, es tindran en compte els aspectes bàsics que n’hagi tractat la bibliografia més usual sobre cada obra, i de l’autor corresponent en relació amb l’obra. Es parteix del fet que l’alumne ha de ser capaç de contextualitzar suficientment cada obra en la producció de l’autor i en l’època, el corrent o el moviment de què forma part, si és del cas.

Tant en el cas de les qüestions teòriques com en el comentari de text, no cal que el discurs de l’alumne/a es limiti als aspectes que s’apunten en l’enunciat, però cal tenir-los especialment en compte a l’hora d’avaluar, d’acord amb el que s’indiqui a la pauta específica per a la correcció de cada sèrie d’exàmens. Així doncs, si l’alumne/a desenvolupa correctament algun altre aspecte de la qüestió proposada, no indicat expressament en l’enunciat, però coherent amb el que es demana, per aquest concepte es pot assignar fins a 1 punt, sense sobrepassar mai la puntuació que correspongui a aquella qüestió. L’avaluació considerarà error tant allò que no es diu i caldria dir, d’acord amb l’enunciat, com el que es diu malament.

Es valorarà l’esforç interpretatiu de l’alumne/a a partir de les dades bàsiques de l’enunciat o del text a comentar, per damunt de la simple descripció, per més que no es demani un nivell excessivament aprofundit en la seva interpretació.

La valoració dels aspectes formals del discurs de l’estudiant es reserven especialment al comentari de text, on té més possibilitats de demostrar la seva capacitat d’argumentació, ordenació, coherència i fluïdesa d’exposició. Això no implica que en casos flagrants –i justificats en la correcció– aquests aspectes també incideixin negativament en la valoració de les qüestions teòriques.

Quant al comentari de text, no s’admet com a vàlida la simple paràfrasi, si no és com a punt de partida per a extreure’n conclusions significatives. Així mateix, es valoraran negativament els comentaris estrictament descriptius (els que constaten evidències), els merament acumulatius (que no utilitzen la informació extreta del text per a interpretar-lo), i els que es queden en idees generals sobre l’obra, l’autor o el seu context sense entrar en l’anàlisi del text proposat. La incorporació d’elements innecessaris al discurs –de farciment, divagatoris o simplement que no vinguin al cas– es consideraran negativament en el còmput dels dos punts reservats als aspectes metodològics del comentari.

Vegeu, com a complement a aquests criteris, els models d’exàmens, amb les corresponents pautes de correcció, del curs passat al web de l’Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat.

Barem gramatical

La nota final de l’examen pot reduir-se de mig o un punt quan els errors ortogràfics i gramaticals siguin greus; d’un punt, si a l’examen hi ha errors greus de manera reiterada b/v, h, frases agramaticals, barbarismes flagrants, greus problemes de puntuació...), i mig punt si conté menys errors greus (fins a quatre o cinc) o si els que hi ha no es consideren tan greus (dièresis, determinats errors en l’ús dels relatius i dels pronoms febles, construccions dubtoses...). La suma de pocs errors greus i d’errors lleus reiterats es penalitzarà amb un punt. No es descomptarà puntuació si s’adverteixen errors atribuïbles a lapsus o per la presència de poques errades lleus.

En casos extrems, amb justificació per part del corrector, es poden descomptar dos punts per qüestions gramaticals.

Informació addicional de la matèria

Les lectures prescriptives per a les proves PAU del 2008 són les fixades pel Departament d’Educació:

• Narcís Oller, La bogeria
• Víctor Català, Solitud
• Joan Salvat-Papasseit, L’irradiador del port i les gavines
• Joan Oliver, Ball robat
• Joaquim Amat-Piniella, K. L. Reich
• M. Mercè Marçal, Bruixa de dol