La universitat catalana que volem
Aquests darrers mesos s'ha estat debatent el projecte de Ley Orgánica de Universidades (LOU) presentat pel Govern espanyol, una iniciativa per modificar el marc legal establert l'any 1983 per la Ley de Reforma Universitaria (LRU), promoguda en època de majoria absoluta del PSOE.
Davant d'aquesta iniciativa ens havíem de fer tres preguntes. Primera, quines millores objectives representava el projecte respecte la LRU. Segona, quins canvis calia introduir-hi perquè permetés el ple desenvolupament del nostre model universitari per a Catalunya. I tercera, quin marge de maniobra era possible tenint en compte les postures al Congrés tant de la majoria absoluta com de l'oposició majoritària.
La resposta a aquestes tres preguntes ha generat un procés de negociació responsable i conscient, ha donat com a resultat un alt volum d'esmenes incorporades que fan del projecte aprovat al Congrés un marc molt diferent a l'anterior en qüestions substancials i, finalment, ha portat a un vot favorable del Grup de CiU a fi i efecte de consolidar aquestes millores.
Quins eren els aspectes positius que oferia el projecte de LOU? Un de molt important, més del que sembla a primera vista, és la creació de la figura de professorat contractat, laboral i indefinit, que serà regulat en exclusiva per la Generalitat. Aquesta figura ens permetrà dur a terme la nostra política de professorat, que fins ara era tan sols dels cossos de professors funcionaris de l'Estat. El dinamisme i la qualitat del professorat acaben definint la vitalitat i el nivell de les universitats. Un altre, no menys important, és que posa l'accent en les polítiques de foment de la qualitat, malgrat que en les primeres versions de la Llei no es reconeixia la competència de la Generalitat en matèria d'avaluació. Un tercer també molt rellevant és que pren en consideració el paper important de la recerca. I finalment, el reforç de la línia executiva i de gestió a les universitats constitueix també una millora respecte el marc anterior.
Quins eren els canvis imprescindibles que calia introduir-hi? Cito els més importants. Primer, que la Generalitat ha de tenir plena capacitat per decidir la política d'avaluació de la qualitat, mitjançant l'Agència que funciona ja ara amb un nivell molt alt. També, que Catalunya ha de poder desenvolupar normativament, executar i controlar la política de beques i ajuts a l'estudi. Igualment, que la Universitat Oberta de Catalunya, un model internacional català d'ensenyament virtual, ha de tenir garantida la seva estabilitat i seguretat jurídica. I pel que fa a la via de professorat funcionari, s'havia d'evitar la centralització a Madrid de les proves d'habilitació i s'havia d'obrir l'accés a càtedra als doctors professors contractats i investigadors. Tots aquests canvis són ara part de la llei.
Quin era el marge de maniobra? Reduït. Tant el 83 amb la majoria absoluta del PSOE, com ara amb la majoria absoluta del PP, la política universitària impulsada pel Govern espanyol no ha tingut en compte la plurinacionalitat de l'Estat. A banda, la seva regulació respon a unes realitats universitàries diferents de la catalana. I la suma d'aquests dos factors fan que la llei, malgrat els canvis, reculli encara molts elements que no ens agraden. És excessivament uniformitzadora, manté la tradició estatista de la LRU en elements importants com la competència de l'Estat per crear universitats, i no qüestiona algunes de les característiques discutibles més a l'arrel del sistema, com són les àrees de coneixement o el model de professorat funcionari.
Ara bé, el projecte de LOU que ha aprovat el ple del Congrés és molt diferent dels textos inicials del Ministerio i del projecte que es va publicar el juliol passat, i representa un avenç clar tant en relació a les competències de la Generalitat com a l'autonomia universitària. Els canvis introduïts eliminen els elements d'inconstitucionalitat que també nosaltres vàrem assenyalar, obren la universitat a Europa i, el que és més important, ens permeten, ara, impulsar amb més força que amb el marc legal anterior una política universitària pròpia per a Catalunya.
Ha arribat el moment, doncs, de refermar el rumb de la universitat catalana cap a un futur de qualitat, dinamisme i lideratge internacional. Són moltes les persones que treballen cada dia en aquesta línia, i ens cal ara sumar esforços. Des del treball intens del Govern, des del nou marc legal -una Llei d'Universitats catalana que haurà d'aprovar el Parlament de Catalunya- i, en especial, des del dinamisme i la voluntat de les universitats, construirem plegats la societat del coneixement avançada que el nostre país ambiciona.
Diari Avui - 1 de novembre de 2001
Andreu Mas-Colell
Conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació
 pujar | enviar a un amic  |