Ramon Margalef, primer científic que rep la Medalla d'Or de la Generalitat
El Govern català, en un acte presidit per Jordi Pujol, vol reconèixer el paper de referent mundial que ha tingut Margalef en el camp de l'ecologia
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, a qui acompanyarà el conseller del DURSI, Andreu Mas-Colell, lliurarà aquesta tarda la Medalla d'Or de la Generalitat a l'ecòleg Ramon Margalef. És la primera vegada que un científic rep la màxima distinció que atorga la Generalitat a personalitats que han destacat de manera especial en els camps de les arts i de les ciències, i que han contribuït a l'enriquiment del patrimoni espiritual, artístic i cultural de Catalunya.
Margalef està considerat internacionalment com un dels pares de l'ecologia teòrica. També ha fet destacades aportacions científiques en els camps de la limnologia (estudi dels llacs i les aigües continentals) i l'oceanografia. Va ser, el 1967, el primer catedràtic d'ecologia d'una universitat espanyola, i el mestre d'una esplèndida generació d'ecòlegs, com Ramon Folch, Narcís Prat, Jaume Terradas o Joandomènec Ros.
Nascut a Barcelona l'any 1919, Ramon Margalef està casat i té quatre fills. Llicenciat en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid el 1951, va començar la seva carrera com a becari de l'Institut d'Investigacions Pesqueres, del qual més endavant va ser-ne director a Barcelona. Va ser catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona entre 1967 i 1986, i professor emèrit fins a 1992. Ha estat professor convidat a les universitats de Puerto Rico, Woods Hole, París, Chicago, Mèxic, Yale, Perusa, Laval, Québec, Davis i Melbourne.
Entre els premis i distincions que ha rebut al llarg de la seva carrera, destaquen la Medalla Príncep Albert del Institut Oceanogràfic de París (1972), el Premi AG. Huntsman d'Oceanografia Biològica (Canadà, 1980), la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat (1983), el premi Santiago Ramón y Cajal del Ministeri espanyol d'Educació i Ciència (1984), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1990), el Premi Humbolt (Alemanya, 1990), i els Doctorats Honoris Causa per les universitats de Laval, Aix-Marseille i l'Institut Químic de Sarrià.
Margalef va dirigir 36 tesis doctorals entre 1971 i 1990. És autor de dos llibres de text especialment valuosos per als estudiants de llengua hispana: La Ecología, publicat per primera vegada el 1974, i La Limnología, de 1983. Ha publicat prop de 400 treballs, entre llibres i articles en revistes científiques. Entre els seus llibres també destaquen Introducción al estudio del pláncton marino (juntament amb M. Massuti, 1950), l'edició de Western Mediterranean (1985), La teoría de los sistemas ecológicos (1992) i Our Biosphere (1997
 pujar | enviar a un amic  |