Aprovada la Llei d'Universitats de Catalunya
La introducció d'una carrera acadèmica basada en un model de professorat contractat, complementari al model funcionarial clàssic, és la principal novetat d'aquest text legal
Intervenció del conseller Mas-Colell en el Ple
El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest matí la Llei d'Universitats de Catalunya (LUC), amb els vots favorables dels grups de CiU i ERC, i el suport d'ICV en l'apartat que fa referència al finançament. El nou text constitueix el marc regulador del sistema universitari català, d'acord amb les competències que té atorgades la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit i dins el marc estatal definit per la LOU.
El conseller del DURSI, Andreu Mas-Colell, ha mostrat la seva satisfacció per l'aprovació de la Llei i ha afirmat que "avui és un dia important per a la universitat catalana". També ha dit, però, que demà serà un dia igualment significatiu, perquè comença l'etapa d'aplicació de la llei per part de les universitats.
Al Ple hi ha assistit els onze rectors i rectores de les universitats catalanes, a més d'altres representants de la comunitat acadèmica. En finalitzar la votació, el president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i rector de la UB, Joan Tugores, ha parlat en termes elogiosos de la nova Llei.
L'elaboració d'una Llei d'Universitats pròpia era una vella aspiració de la societat catalana i, sobretot, de la comunitat acadèmica. És per aquest motiu que el DURSI ha buscat en tot moment el màxim grau de consens, polític i universitari, al voltant de la Llei, tant en les fases preliminars com en el tràmit parlamentari. El procés d'elaboració de la Llei, que va començar a Sitges amb la celebració d'unes Jornades Universitàries, s'ha allargat poc més d'un any.
La Llei d'Universitats ha de ser una eina més, que no l'única, per facilitar el procés de modernització de les universitats catalanes i la seva incorporació al nou espai europeu d'ensenyament superior.
1. Punt de partida
La Llei d'Universitats parteix de tres idees bàsiques:
a) L'existència d'una realitat universitària catalana, hereva d'una tradició antiga i rica, que anomenem sistema universitari de Catalunya.
b) La voluntat d'aquest sistema universitari d'integrar-se plenament a l'espai europeu d'ensenyament superior (que implica l'adaptació de plans d'estudis, facilitar la mobilitat, noves estructures cícliques, convalidació de crèdits, etc).
c) La voluntat d'excel·lència i qualitat en tots els àmbits de l'activitat universitària com a garantia de progrés.
2. Aspectes més destacats
Els tres eixos sobre els quals es basa la Llei es concreten en unes directrius, entre les quals destaquen les següents:
- Professorat. S'estableixen, per primera vegada des de la Generalitat republicana, categories laborals estables de professorat contractat per les universitats i una carrera acadèmica alternativa a la funcionarial, regulada per la Generalitat, amb un grau d'exigència en cap cas inferior a aquesta.
[Més informació al document adjunt].
- Finançament. S'impulsa l'objectiu de la plena convergència amb Europa en l'horitzó del 2010 i es marca un augment en la dotació dels pressupostos de la Generalitat per al finançament de les universitats públiques. Aquest augment gradual, dins el període 2003-2010, ha de significar un increment real mínim del 30% respecte a la dotació del 2002.
Amb l'objectiu de promoure les noves figures contractuals de professorat, la Llei també preveu la dotació pressupostària (finançament al 50% entre la Generalitat i les universitats) del Programa Serra Húnter, que preveu la creació de 400 contractes de catedràtic i 800 de professor agregat en els propers 12 anys.
- Accés dels estudiants. En els casos en què sigui necessari, es possibilita la implantació d'un sistema d'accés similar a les PAU actuals, amb adaptacions per millorar-les, però mantenint el principi d¿un procés igual per a tothom, únic, objectiu i anònim.
- Agència per a la Qualitat. Enfortiment de l'actual Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, que passa a tenir tres comissions: la d'Avaluació de la Qualitat, enfocada a l'avaluació i acreditació de titulacions i centres; la d'Avaluació de la Recerca; i la de Lectors i col·laboradors, que avaluarà la contractació del professorat lector i del professorat col·laborador.
- Recerca i desenvolupament. Es reconeix el paper central de la universitat en el sistema de recerca. Es fa possible que les universitats contractin investigadors propis i, en particular, postdoctorals. Desapareix la figura del becari postdoctoral.
- Universitat-empresa. S'estimula la mobilitat del professorat entre universitat i empresa. També es promou la valorització adequada dels actius intel·lectuals i materials de la universitat, amb la contractació no subvencionada de serveis per part de les empreses i una política de creació d'empreses des de la universitat.
- Llengües. Reconeixement del català com a llengua pròpia i d'ús normal de les universitats, en base a la Llei de Política Lingüística de l'any 1998, que reconeix el dret del professorat i l'alumnat a expressar-se en la llengua oficial que prefereixin.
El Govern, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), concretarà els requisits de la Llei de Política Lingüística. Per exemple, procurarà que l'accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitària no alteri els usos lingüístics docents i el procés de normalització lingüística de les universitats.
Foment del coneixement de terceres llengües entre la comunitat universitària.
- Consells Socials. Es redueix la composició dels Consells Socials a 15 membres, per mantenir-hi el pes proporcional de la comunitat acadèmica (que la LOU ha reduït a 6) i guanyar en operativitat. Els exalumnes tindran un representant al Consell Social.
- Espai europeu d'ensenyament superior. Adaptació dels plans d'estudi, expedició per part de les universitats de titulacions pròpies als estudiants que hagin superat el primer cicle dels estudis oficials de primer i segon cicle (Declaració de Bolonya), internacionalització dels estudis de doctorat, foment de titulacions transversals que permetin una formació generalista... En el marc del CIC, es crea l'Oficina sobre l'espai universitari europeu.
3. Diàleg amb la comunitat universitària
El text aprovat és fruit de la voluntat de diàleg i consens que el Govern ha volgut mantenir en tot moment amb la comunitat universitària. És amb aquesta intenció que entre els mesos de gener i febrer es van organitzar a Sitges les Jornades Universitàries de Catalunya, en què hi van participar unes 700 persones, en representació de totes les universitats catalanes i del DURSI.
Igualment, el text s'ha debatut en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i, sobretot, en la Comissió creada en el CIC amb aquest objectiu. Durant els mesos de maig i juny, els diferents vicerectors que representaven les universitats van treballar de manera intensa, conjuntament amb els màxims responsables del DURSI, sobre l'Avantprojecte.
Finalment, el web del DURSI va acollir, durant el temps en què es van fer les Jornades de Sitges, un fòrum virtual per rebre propostes i comentaris, que posteriorment s'ha mantingut obert i en el qual han participat més d'un centenar de persones.
4. Estructura de la Llei
La Llei recull els anteriors textos legals en matèria universitària -en particular la llei de Consells Socials i la del CIC-, i modifica les funcions de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari.
Això comporta que no sigui una llei curta, malgrat no ser tampoc reglamentista. A més, evita donar cap indicació sobre què han de contenir els Estatuts de les universitats. A l'espera de la incorporació de 2 esmenes del Ple d'avui i de la renumeració definitiva del text, la Llei consta de 165 articles, dividits en 8 títols, més les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals.
5. Cronologia bàsica
25.01.02 Comencen a Sitges les Jornades Universitàries de Catalunya, que durant 5 sessions, repartides en dos mesos, serveixen a la comunitat universitària d'espai de debat i reflexió sobre els continguts de la futura Llei.
03.05.02 El conseller Mas-Colell presenta als rectors de les universitats públiques el document preparatiu de l'Avantprojecte de Llei d'Universitats. En el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) es crea una Comissió amb representants del DURSI i de les universitats per discutir sobre el text del document.
27.05.02 El web del DURSI obre un fòrum de debat sobre la futura Llei.
30.05.02 Una moció transaccionada entre els grups parlamentaris de CiU, PSC-CpC, ERC i PP, amb l'abstenció d'ICV, insta el Govern a presentar el Projecte de Llei abans del següent període de sessions.
23.07.02 El Govern aprova el Projecte de Llei d'Universitats, que queda a punt per iniciar el tràmit parlamentari després de l'estiu.
05.11.02 Es constitueix al Parlament la Ponència encarregada de discutir les esmenes al Projecte de Llei.
13.12.02 CiU i ERC arriben a un acord sobre la política de professorat definida a la LUC.
04.02.03 CiU, ERC i ICV arriben a un acord sobre finançament universitari, que rep el suport dels rectors mitjançant un comunicat de l'ACUP (Associació Catalana d'Universitats Públiques).
12.02.03 El Ple del Parlament aprova la LUC.
Adjunt trobareu un document sobre les categories de professorat universitari que estableix la LUC i el discurs del conseller del DURSI, Andreu Mas-Colell.
Recursos:
Política de professorat
Discurso del conseller Mas-Colell (en catalán)
 pujar | enviar a un amic  |