Jornades Universitàries de Catalunya: resum del segon bloc temàtic, sobre docència i recerca
Flexibilitat, renovació, cooperació i compromís apareixen com a idees centrals en els diferents debats
Avui ha finalitzat a Sitges la segona part de les Jornades Universitàries de Catalunya, dedicades genèricament a docència i recerca, amb l'acord unànime de buscar mecanismes per fer una universitat més flexible, que combini competitivitat i cooperació.
Després que el conseller Mas-Colell pronunciés la ponència marc "Perspectives per a una política catalana de professorat" (veure nota de premsa d'ahir), es van obrir tres grans temes de debat: el professorat, la docència, i la recerca. El treball s'ha desenvolupat durant dos dies a Sitges, mitjançant tallers i la posterior posada en comú dels temes de debat. Podeu consultar el programa de les Jornades i el nom dels ponents de cada taller en aquest mateix web (http://dursi.gencat.es/ca/un/forum_unifutur_programa.htm).
En l'àmbit del professorat, hi ha hagut un taller que ha tractat sobre la via contractual, en què s'han posat de manifest algunes contradiccions i indefinicions de la LOU pel que fa a la contractació de personal docent i s'ha destacat la necessitat d'afavorir la flexibilitat docent i equiparar les vies contractuals amb les funcionarials. També s'ha manifestat la necessitat d'obtenir les acreditacions en termes europeus i s'ha lamentat la baixa representativitat del professorat en el claustre.
En un segon taller sobre el model funcionarial, s'han expressat molts dubtes sobre els criteris del nou sistema d'habilitació, de caràcter estatal, i del respecte d'aquest per l'autonomia universitària. També s'ha expressat la necessitat d'arribar a un consens interuniversitari per als concursos d'accés i per redefinir-ne les àrees de coneixement. La necessitat d'un marc legislatiu més flexible i la potenciació de la via contractual paral·lela, sobretot en recerca, han estat alguns dels altres temes tractats.
La mobilitat ha centrat el tercer taller de treball, com a element bàsic per al desenvolupament personal i per a la millora de la qualitat universitària. Els participants han manifestat la necessitat d'ampliar el concepte de mobilitat i d'augmentar la col·laboració entre les universitats. També s'ha considerat molt important el domini d'almenys dues terceres llengües per aconseguir una mobilitat d'excel·lència.
En l'àmbit de la docència, s'ha parlat de l'ensenyament i l'aprenentatge, i el debat ha posat de manifest la necessitat de canvis en el treball del professor/a: canvis en el material, en la metodologia i en les eines comunicatives. Aquests canvis serien extensius a l'alumnat. D'altra banda, el sistema europeu de crèdits obliga a un canvi en el currículum docent que es podria basar, però, en models actuals.
En un segon taller, sobre el rendiment acadèmic, s'ha proposat la coresponsabilització del professorat en l'aprenentatge i la necessitat d'un canvi en la gestió docent i en l'avaluació. Per aconseguir-ho, però, cal l'elaboració d'un Pla de Qualitat que hauria d'orientar el Pla Estratègic de les universitats.
Finalment, pel que fa a la formació del professorat, s'ha constatat una millora amb els grups i programes d'innovació que han aparegut darrerament, encara que les estructures i els pressupostos es considerin insuficients. També s'ha reclamat una millor coordinació interuniversitària i una obertura a l'exterior (empreses i societat).
En l'àmbit de la recerca, la flexibilització i l'explotació de la via contractual s'han perfilat com els eixos d'una política sobre el personal investigador. Tot i les experiències dels programes ICREA i Ramón y Cajal, s'ha constatat l'endarreriment que pateix encara el nostre país en finançament a la recerca i en nombre de personal científic, i s¿ha proposat explorar noves vies de finançament i dedicar especial atenció als joves investigadors.
En un taller sobre estructures organitzatives per a la recerca, s'ha manifestat la necessitat d'afavorir els centres i parcs tecnològics, per poder ser presents en el nou espai de recerca europeu. Tot i això, s'ha destacat la necessitat de trobar un equilibri entre els petits centres de recerca i les macroestructures, i de promoure etiquetes regionals, amb una certa "imatge de marca".
Finalment, en el darrer taller s'ha demanat un canvi de mentalitat perquè el concepte tradicional de transferència de tecnologia s'ampliï al de transferència de coneixement i, per tant, inclogui totes les disciplines científiques, fins i tot les ciències socials. S'han plantejat diversos models de transferència de coneixement, decantant-se majoritàriament pel model de centres en xarxa amb suport d'una estructura externa.
 pujar | enviar a un amic  |