El DURSI presenta el document preparatiu de l'Avantprojecte de Llei d'Universitats
L'excel·lència en docència i recerca, així com la plena integració del sistema català a Europa, eixos destacats del text.
El conseller del DURSI, Andreu Mas-Colell, ha presentat aquest matí als rectors de les universitats públiques de Catalunya el "Document preparatiu de l'Avantprojecte de Llei d'Universitats". Un cop els representants de la comunitat acadèmica hagin llegit i discutit el text amb el DURSI, aquest farà arribar l'esborrany final al Govern de la Generalitat per a la seva aprovació. L'avantprojecte de llei resultant es portarà aleshores al Parlament de Catalunya per al seu debat polític i posterior votació. La intenció, ha dit el conseller Mas-Colell en conferència de premsa, és que el text pugui entrar al Parlament el mes de juny.
El document presentat avui als rectors s'inspira en uns quants fonaments bàsics: el reconeixement d'un sistema universitari específicament català; la voluntat de la plena integració a l'espai europeu d'ensenyament superior i la voluntat de ser protagonistes de la seva construcció; i per últim, l'ambició d'excel·lència en tots els àmbits de l'activitat universitària, és a dir, en docència, en recerca i en transferència de coneixements.
Mas-Colell ha explicat que, tot i ser un document llarg perquè incorpora dues de les lleis fins ara existents, com són la de Consells Socials i la del Consell Interuniversitari de Catalunya, que quedarien derogades, així com la creació de dues agències, és una text poc reglamentista. És una llei que creu fermament en la creativitat de les universitats i en la convicció que tot el què cal és obrir portes i augmentar les seves opcions, ha dit Mas-Colell.
El document preparatiu de l'Avantprojecte de Llei d'Universitats té com a funció servir de base per a la discussió i el debat sobre el futur Avantprojecte de Llei d'Universitats. Per això no està articulat i no és un document jurídicament acabat.
Pel que fa al contingut explícit del document, el conseller n'ha enumerat els aspectes més destacats:
- Política de professorat
S'estableixen, per primera vegada des de la Generalitat republicana, categories laborals estables de professorat contractat: professor col·laborador, professor lector, catedràtic agregat i catedràtic plenari. Amb això, les universitats amplien, mes enllà de l'opció funcionarial, el ventall de les seves possibilitats de contractació estable amb noves formes que, amb el temps, poden demostrar ser molt importants i que ens situen al costat de la resta de països europeus.
Segons Mas-Colell, la categoria de professor contractat permanent es crea per ajudar a créixer el sistema i augmentar-ne la seva exigència.
Aquest professorat és seleccionat directament per la universitats que el contracta i no passa cap altre filtre que l'avaluació de recerca de l'Agència Catalana d'Avaluació de la Recerca.
- Accés dels estudiants, estudi i docència
Sobre l'accés: es possibilita constituir voluntàriament, en els casos on pugui ser necessari, un sistema d'accés similar a les PAU actuals, amb adaptacions per millorar l'ajust estudiants-places, però mantenint el principi d'un tractament igual, objectiu i anònim. Només el mèrit i la capacitat han de comptar. Mas-Colell ha volgut diferenciar aquest procés coordinat d'accés amb les actuals PAU destacant-ne tres diferències: 1) pot ser que no sigui indispensable per a tots els estudiants; 2) hi pot haver ponderacions específiques segons la titulació a la qual es vulgui accedir; i 3) es vol evitar, en la mesura del possible, que els estudiants hagin de passar dues proves.
Sobre la docència: s'emfatitza com a component central de l'activitat universitària i se n'indica la seva necessària avaluació. La bona docència s'ha d'estimular i premiar.
Sobre la flexibilitat curricular: davant l'espai europeu d'ensenyament superior, es planteja facilitar la mobilitat i la transportabilitat de títols, així com l'adaptació de currículums i cicles a aquest espai.
Sobre la vida universitària: es convida les universitats a facilitar la integració dels estudiants, el seu associacionisme i desenvolupament personal i l'educació en valors.
- Sobre la política d'avaluació de la qualitat
La llei atribueix a les dues agències catalanes les competències d'avaluació i acreditació de la docència i de la recerca que estableix la norma bàsica estatal.
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari: Queda reforçada com a peça clau del sistema. Se li atribueixen noves funcions d'acreditació i de certificació, i assumeix la responsabilitat de l'avaluació docent.
Agència Catalana d'Avaluació de la Recerca: De nova creació, és una peça clau en la política catalana de recerca. Avaluarà i, quan sigui el cas, certificarà. Acreditarà els candidats a professorat contractat.
- Sobre consells socials i presència de la societat
Es redueix la composició dels consells socials a 15 membres, per tal de mantenir el pes proporcional de la comunitat acadèmica (la LOU n'ha reduït la presència a 6) i, addicionalment, guanyar en operativitat. La presència de representants de la societat es realitza entre persones nomenades pel Parlament, pel Govern i pel nou Consell de Treball, Econòmic i Social, que composen el món econòmic i els agents socials.
També s'innova amb la presència d'un exalumne al consell social, en paral·lel a la proposta de creació dins les universitats de consells que apleguin exalumnes. Aquestes figures en molts països ja tenen una funció important de projecció de la universitat a la societat.
- Recerca i desenvolupament (R+D)
Recerca: S'estableix la universitat com a institució central del sistema de recerca. Es reconeix que la recerca es pot desenvolupar mitjançant moltes formes institucionals. S'estimula el treball en unitats d'una mínima dimensió. També es reconeix la necessitat de col·laborar i de desenvolupar infraestructures compartides. S'obren algunes figures noves de recerca, com per exemple la d'investigador postdoctoral.
Transferència de coneixement: La universitat ha de ser motor de l'economia, mitjançant l'estímul a la innovació. Es reconeix l'existència de campus, de parcs cientificotècnics i d'estructures diverses de recerca. També s'estimula la mobilitat del professorat entre la universitat i el mon de l'empresa, així com la contractació a traves de la universitat dels professors i investigadors universitaris amb empreses, sempre que la universitat sigui plenament compensada pels costos directes i indirectes d'aquesta contractació.
- Espai europeu d'ensenyament superior
El conjunt del document fa referències permanents a la tendència que ha de tenir tot el sistema universitari català d'anar participant en la composició del futur espai universitari d'ensenyament europeu, en especial pel que fa a convalidacions i a mobilitat d'estudiants i de professors.
Oficina sobre l'espai universitari europeu: En el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, es crea una Oficina que serveixi com a entitat coordinadora i de reflexió per la incorporació de Catalunya a l'espai europeu d'ensenyament superior i, alhora, també per incidir en aquest espai amb les característiques pròpies del nostre sistema.
 pujar | enviar a un amic  |