El Govern aprova el Projecte de Llei d'Universitats de Catalunya (LUC)
El text és fruit del diàleg amb la comunitat universitària i es vol que al setembre trobi un ampli consens polític al Parlament
El conseller en cap, Artur Mas, i el conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, han presentat avui en conferència de premsa el projecte de Llei d'Universitats, aprovat ahir pel Govern. El text es farà arribar al Parlament abans de finals de juliol i entrarà en el tràmit parlamentari quan el Parlament reprengui la seva activitat, pel setembre.
Diàleg amb la comunitat universitària
El text aprovat és fruit de la voluntat de diàleg i consens que el Govern ha volgut mantenir en tot moment amb la comunitat universitària. És amb aquesta intenció que entre els mesos de gener i febrer es van organitzar a Sitges les Jornades Universitàries de Catalunya, en què hi van participar unes 700 persones, en representació de totes les universitats catalanes i del Departament.
Igualment, el text s'ha debatut en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i, sobretot, en la Comissió creada en el CIC amb aquest objectiu. Durant els mesos de maig i juny, els diferents vicerectors que representaven les universitats van treballar de manera intensa, conjuntament amb els màxims responsables del DURSI, sobre el document preparatiu de l'Avantprojecte.
Finalment, el web del DURSI va acollir, durant el temps en què es van fer les Jornades de Sitges, un fòrum virtual per rebre propostes i comentaris, que posteriorment s'ha mantingut obert i que ha rebut més d'un centenar de missatges.
Fonaments del Projecte de Llei
El Projecte de Llei d'Universitats es basa en tres eixos principals:
- L'existència d'una realitat universitària catalana, hereva d'una tradició antiga i rica, que anomenem sistema universitari català.
- La voluntat d'aquest sistema universitari d'integrar-se plenament a l'espai europeu d'ensenyament superior (que implica l'adaptació de plans d'estudis, facilitar la mobilitat, noves estructures cícliques, convalidació de crèdits, etc.).
- La voluntat d'excel·lència en tots els àmbits de l'activitat universitària com a garantia de progrés.
Aspectes destacats del Projecte de Llei
Els tres eixos sobre els quals es basa el Projecte de Llei es concreten en unes directrius, entre les quals destaquen les següents:
- Professorat: s'estableixen, per primera vegada des de la Generalitat republicana, categories laborals estables de professorat contractat: catedràtic, professorat agregat i professorat col·laborador permanent. Aquesta via ha de ser complementària o substitutiva de la funcionarial, però amb un grau d'exigència no inferior.
- Accés dels estudiants: en els casos en què sigui necessari, es possibilita la implantació d'un sistema d'accés similar a les PAU actuals, amb adaptacions per millorar-les, però mantenint el principi d¿un procés igual per a tothom, objectiu i anònim.
- Universitat-empresa: s'estimula i es facilita la mobilitat del professorat entre universitat i empresa. També es promou la valorització adequada dels actius intel·lectuals i materials de la universitat, amb la contractació no subvencionada de serveis per part de les empreses i una política de creació d'empreses des de la universitat.
- Recerca i desenvolupament: es reconeix el paper central de la universitat en el sistema de recerca. Es fa possible que les universitats contractin investigadors propis i, en particular, postdoctorals. Desapareix la figura del becari postdoctoral.
- Agència per a la Qualitat: enfortiment de l'actual Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, que passa a tenir tres comissions: la d'Avaluació de la Qualitat, més enfocada a la docència; la d'Avaluació de la Recerca; i la de Lectors i col·laboradors, que avaluarà la contractació del professorat lector i del professorat col·laborador.
- Espai europeu d'ensenyament superior: adaptació dels plans d'estudi, expedició per part de les universitats de titulacions pròpies als estudiants que hagin superat el primer cicle dels estudis oficials de primer i segon cicle (Declaració de Bolonya), internacionalització dels estudis de doctorat, foment de titulacions transversals que permetin una formació generalista... En el marc del CIC, es crea l'Oficina sobre l'espai universitari europeu.
- Consells Socials: es redueix la composició dels Consells Socials a 15 membres, per mantenir-hi el pes proporcional de la comunitat acadèmica (que la LOU ha reduït a 6) i guanyar en operativitat. Els exalumnes tindran un representant al Consell Social.
- Llengües: reconeixement del català com a llengua pròpia de les universitats, en base a la llei de política Lingüística de l'any 1998, que reconeix el dret del professorat i l'alumnat a expressar-se en la llengua oficial que prefereixin. El professorat universitari, a excepció dels visitants i casos similars, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials.
Es fomenta el coneixement de terceres llengües entre la comunitat universitària.
Estructura del text
El Projecte de Llei d'Universitats recull els anteriors textos legals en matèria universitària -en particular dues lleis: la de consells socials i la del Consell Interuniversitari de Catalunya-, i modifica les funcions de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari.
Això comporta que no sigui una llei curta, malgrat no ser tampoc reglamentista. A més, evita donar cap indicació sobre què han de contenir els Estatuts de les universitats.
El Projecte de Llei consta de 165 articles, dividits en 8 títols, més les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals.
Recursos:
Projecte de Llei d'Universitats de Catalunya
 pujar | enviar a un amic  |