LLEI
1/2003, de 19 de
febrer, d’universitats de Catalunya.
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els
ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord
amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya,
promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Les universitats
catalanes es troben, en aquest principi de segle, davant de noves realitats,
nous reptes i noves oportunitats. Els processos d’internacionalització afecten
plenament el nostre món universitari i requereixen polítiques i estratègies ben
afinades en àmbits com la qualitat de la docència i la recerca, la mobilitat
dels estudiants i del professorat o la convergència cap a la constitució d’un
espai europeu d’ensenyament superior. D’altra banda, l’evolució ràpida de l’entorn
econòmic i social demana una adaptació constant dels ensenyaments i dels mètodes
operatius de les universitats a fi de permetre combinar de manera efectiva la
creació i la transmissió de coneixements científics, tècnics i humanístics amb
la preparació per a l’exercici professional i amb el foment del pensament crític,
el pluralisme i els valors propis d’una societat democràtica. Així mateix, la
generalització de l’ensenyament superior a Catalunya, complementada amb una
certa disminució de la pressió demogràfica, permet desenvolupar, amb decisió
creixent, polítiques de qualitat encaminades a situar les universitats
catalanes en posicions capdavanteres i a oferir un servei de primera línia a la
població de Catalunya en el camp de l’educació superior. Finalment, les
tecnologies de la informació i les comunicacions obren possibilitats fins ara
insospitades i poden constituir instruments essencials per a la millora
permanent de les universitats.
En la tasca d’afrontar
les noves realitats, aquesta Llei es fonamenta en tres premisses bàsiques. En
primer lloc, en l’existència d’una realitat universitària catalana, hereva d’una
tradició intel·lectual, educativa i científica que ens és pròpia i que anomenem
"sistema universitari de Catalunya". En segon lloc, en la voluntat d’aquesta
realitat d’integrar-se plenament en l’espai europeu d’ensenyament superior i d’assolir
un paper protagonista en la seva construcció. Finalment, en l’excel·lència com
a instrument indispensable de progrés en tots els àmbits de l’activitat
universitària i, en particular, en la docència, en la recerca i en la transferència
de tecnologia i de coneixements.
El sistema universitari
de Catalunya constitueix una realitat amb segles d’història. El rei Jaume II va
crear els Estudis Generals de Lleida, l’any 1300, orientat pels principis d’autonomia
universitària i d’universalitat del saber. Entre 1533 i 1645 es posaren també
en funcionament estudis generals o universitats a Barcelona, Girona, Tarragona,
Vic, Solsona i Tortosa. És interessant constatar que les ordinacions (estatuts)
en regulaven amb precisió el funcionament intern i, entre altres coses, l’elecció
del rector, càrrec que es repartien alternativament un català i un aragonès.
També posaven ja l’èmfasi en la voluntat d’atracció d’estudiants forans.
L’ensulsiada de 1714 s’emportà
les universitats històriques. Durant el segle XVIII la Junta de Comerç promogué
a la ciutat de Barcelona una activitat educativa d’esperit alhora modern i pràctic.
La restauració, llargament reivindicada, de la Universitat de Barcelona l’any
1837 fou un gran pas endavant en el redreçament universitari. Milà i Fontanals,
Duran i Bas i d’altres intel·lectuals de la Renaixença en foren professors. En
l’àmbit mèdic, podríem esmentar les recerques de Ramón y Cajal i de l’escola de
fisiologia d’August Pi i Sunyer. La universitat restaurada fou, però, una
universitat burocràtica i de dependència molt centralitzada, una universitat
provincial i subordinada -llevat del parèntesi dels anys trenta del segle XX,
fins al 1954 no es pogueren atorgar doctorats a la Universitat de Barcelona-,
on la realitat de Catalunya trobava dificultats d’expressió i la seva llengua
pròpia era totalment absent. Tot això portà a dues línies d’acció. D’una banda,
a un impuls extern i aliè a la universitat oficial per a envigorir l’ensenyament
superior i la recerca, a Catalunya i sobre Catalunya, que culminà amb la
fundació de l’Institut d’Estudis Catalans i els Estudis Universitaris Catalans.
D’altra banda, a un impuls intern de reforma de la universitat, conduït, en
paraules de Pere Bosch i Gimpera, per una generació "que sentia
apassionadament un ideal català, ideal que porta a la universitat no sols per tractar
de millorar-la, sinó de transformar-la i d’incorporar-la a la vida
catalana". Era una generació inspirada en el lema de Torres i Bages:
"Lo dia que la Universitat sia de debò catalana, començarà la renaixença
de Catalunya". Aquest moviment s’expressà amb lucidesa i un gran caràcter
innovador en el Primer Congrés Universitari Català (1903) i en el Segon (1918),
espais de reflexió, debat i reivindicació en què es van tractar qüestions com
la catalanitat de la universitat, l’autonomia, la llibertat de càtedra i la
renovació pedagògica i cultural i es va reclamar la transformació de la
universitat per a situar-la en condicions d’assolir un nivell alt de qualitat.
Tots aquests moviments
confluïren en l’extraordinària florida de la Universitat Autònoma de Barcelona,
amb un patronat presidit per Pompeu Fabra i, com a rector, Pere Bosch i
Gimpera, que succeí Jaume Serra i Húnter. L’estatut d’autonomia de la
Universitat de Barcelona, promulgat l’any 1933 i vigent, amb interrupcions,
fins el 1939, introduïa innovacions molt destacades en aspectes tan importants
com la selecció del professorat, la regulació del professorat no pertanyent als
cossos estatals, la incorporació dels estudiants als òrgans de govern i la
renovació de plans d’estudi.
En la resistència contra
el franquisme, destacà el paper de la universitat com a espai de reivindicació
democràtica i pacífica de les llibertats i d’afirmació de les seves funcions
socials. En són exponents episodis com l’acte de constitució, el 9 de març de
1966, del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, en
el convent dels Caputxins de Sarrià, on, en presència d’intel·lectuals com
Jordi Rubió, Joan Oliver o Manuel Sacristán, es presentà el "Manifest per
a una universitat democràtica", o documents com el Manifest de Bellaterra,
l’any 1975, que, amb l’objectiu d’assolir una universitat catalana, científica
i democràtica, van impulsar la renovació universitària en la primera etapa de
la transició democràtica.
Ja en aquesta nova etapa,
cal destacar la constitució del Consell Interuniversitari de Catalunya i la
celebració del Tercer Congrés Universitari Català, el 1978, que pretenia
"arribar a una anàlisi global que permeti elaborar una alternativa política
universitària adaptada a les possibilitats d’un marc polític democràtic".
En èpoques més recents,
recuperada ja la Generalitat de Catalunya, s’ha anat consolidant un sistema
universitari propi, alhora català, científic i democràtic. Un sistema, a més,
modern, plural, molt extens i distribuït en el territori. Així mateix, les
universitats catalanes han aprofundit llur relació amb les universitats dels
altres territoris de parla catalana amb la creació de la Xarxa d’Universitats
Institut Joan Lluís Vives. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat s’ha
dotat d’una estructura adequada en l’àmbit universitari, que culmina amb la
creació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, l’abril
de l’any 2000.
De la mateixa manera que
aquesta Llei vol ésser hereva de la dilatada i intensa tradició universitària
de Catalunya i reivindica el catalanisme polític com a inspiració per a la
creació d’un marc propi d’ensenyament superior, també vol impulsar les
aportacions que la universitat catalana pot fer a l’avenç del coneixement, de
les ciències, de les humanitats i del conjunt de l’experiència universitària.
Aquesta Llei pretén contribuir a la construcció d’un sistema universitari
profundament universalista i, en particular, europeista. En aquest sentit, és
bo recordar que, en un escrit de Francesc Layret, la primera proposta d’estatuts
per a una universitat autònoma de Barcelona, feta al Segon Congrés Universitari
Català (1918), deia que la universitat havia d’ésser un "òrgan propulsor
de la cultura catalana" i afegia que "aquesta catalanitat més que a
singularitzar-se ha de tendir a aportar l’esforç i l’esperit del poble català
al patrimoni espiritual de la Humanitat".
Amb aquesta perspectiva,
cal notar que el procés d’integració europea ha avançat els darrers anys amb
alguns projectes de gran significació. La creació d’un espai europeu d’ensenyament
superior, a partir de la Declaració de Bolonya de 1999, signada pels ministres
europeus d’educació, ha de contribuir a donar coherència a un àmbit
universitari que, per definició, no coneix fronteres. Són aspectes fonamentals
d’aquest espai europeu la nova estructura cíclica dels ensenyaments, d’una
banda, i la transportabilitat dels crèdits, que ha de permetre la comparació
entre titulacions, de l’altra. L’estructura de cicles que es desprèn de la
Declaració de Bolonya pretén harmonitzar els cicles universitaris i fomentar
uns ensenyaments superiors més generalistes en les primeres etapes i més
especialitzats en les darreres. Així, a una primera fase de formació general en
una o en diverses àrees, amb èmfasi en la capacitació per a fer front a un món
complex i la transmissió d’habilitats per a la resolució de problemes, segueix
una segona fase molt més especialitzada, amb una orientació cap a l’exercici
professional o la recerca. El sistema es completa amb una darrera fase d’aprofundiment
professional o de doctorat. Aquesta nova estructura i aquesta nova orientació
caldrà introduir-les progressivament en el sistema universitari de Catalunya.
L’europeïtzació i la
internacionalització també es promouen amb la mobilitat d’estudiants i de
professors. La mobilitat fomenta la integració europea, l’aprenentatge de llengües
i el coneixement i el diàleg entre cultures. Pel que fa a la recerca i al
doctorat, cal afegir que la mobilitat és conseqüència necessària de la
universalitat del saber i de la recerca científica.
La internacionalització i
la mobilitat han d’ésser compatibles amb el manteniment de la presència de les
característiques culturals de Catalunya a la universitat i, en particular, de
la llengua pròpia, que és també la llengua pròpia de les universitats
catalanes. Tota llengua de cultura necessita ésser viva i forta a l’ensenyament
superior; això ho sabien prou bé els qui impulsaren els processos d’obertura de
la universitat a la realitat catalana durant els segles XIX i XX. Avui som en
una situació molt millor que la d’ells, però mantenir allò que s’ha aconseguit
exigeix i exigirà un esforç continuat i, alhora, la pràctica sostinguda d’una
política de foment.
La darrera premissa
fonamental del sistema universitari de Catalunya ha d’ésser una aposta, sense
retirada o compromís, per l’excel·lència i la qualitat en tots els àmbits. La
funció social de la universitat només es pot acomplir amb eficàcia si les
institucions d’ensenyament superior es plantegen constantment noves fites, amb
l’ambició de situar-se contínuament en la frontera del coneixement i de les
altres facetes de l’activitat universitària. Això requereix un esforç permanent
de millora de la docència i dels processos d’aprenentatge i formació dels
estudiants, de la qualitat de la recerca, de la transferència tecnològica i de
coneixements cap a la societat i, també, d’introducció de tècniques modernes de
gestió a les universitats mateixes. Són qüestions cabdals, en aquest sentit, la
incorporació dels principis de bona governança en el món universitari; les polítiques
de selecció, formació, promoció i mobilitat del professorat; la col·laboració
entre equips de recerca, o, finalment, el desenvolupament de fórmules adients
per a la valoració dels actius intel·lectuals de les universitats mitjançant,
per exemple, l’estímul de la creació d’empreses de base tecnològica.
Aquesta Llei neix d’un
procés de reflexió llarga sobre els nous reptes i les noves fites de les
universitats del segle XXI, que es produeix arreu i que a Catalunya és fruit d’un
debat permanentment obert amb la comunitat universitària i amb la societat en
general. Aquestes reflexions s’han vist reflectides en documents com l’informe
Higher Education in the Learning Society (informe Dearing, juliol de 1997, Gran
Bretanya), o bé l’informe Universidad 2000 (març de 2000), encomanat per la
Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles i, a Catalunya, l’informe
"Per un nou model d’universitat" (març de 2001), de la Comissió de
Reflexió sobre el Futur de l’Àmbit Universitari Català. Tots els quals
documents, i també d’altres, són de gran interès per a donar fonament i cohesió
a un nou pensament obert i plural i per a una nova universitat.
Aquesta Llei s’empara en
les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya reconegudes pels
articles 15 i 9.7 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, en matèria d’ensenyament
i de recerca, respectivament, i en un respecte escrupolós del dret fonamental a
l’autonomia universitària, en virtut del qual correspon a les universitats
concretar la regulació, en llurs estatuts i altra normativa interna, d’un
nombre considerable d’aspectes continguts en la Llei. Així mateix, aquesta Llei
s’insereix en el marc bàsic establert per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de
desembre, d’universitats.
Aquesta és la primera
llei d’universitats aprovada pel Parlament de Catalunya, però té especialment
en compte les normes aprovades els darrers anys en matèria d’universitats,
algunes de les quals han restat incorporades, amb les modificacions
corresponents, a la nova Llei, com són la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del
Consell Interuniversitari de Catalunya, i la Llei 16/1998, del 28 de desembre,
dels consells socials de les universitats públiques de Catalunya.
La Llei s’estructura en
un títol preliminar i vuit títols. El títol preliminar defineix el sistema
universitari de Catalunya com el que és integrat per les universitats
establertes a Catalunya, que es relacionen, i també per les que siguin creades
o reconegudes en endavant per Parlament de Catalunya, i detalla els objectius i
els principis informadors del sistema universitari de Catalunya, els quals
inspiren la resta de preceptes de la Llei. Es defineix el català com a llengua
pròpia de les universitats de Catalunya, tot remetent-ne la regulació a la
normativa vigent en aquesta matèria, en concret a la Llei 1/1998, del 7 de
gener, de política lingüística, que reconeix el dret del professorat i l’alumnat
a expressar-se en la llengua oficial que prefereixin. En aquest sentit, el
professorat ha de tenir les competències lingüístiques necessàries, d’acord amb
les exigències de la tasca docent.
El títol primer tracta de
l’activitat universitària, que comprèn l’estudi, la docència i la recerca. En l’àmbit
de l’estudi i la docència es posa especial èmfasi en la formació integral dels
estudiants, l’adaptació dels plans d’estudi a l’espai europeu d’ensenyament
superior, el foment de titulacions transversals que permetin una formació
generalista, la internacionalització dels estudis de doctorat, l’educació
superior al llarg de la vida i la qualitat docent. En particular, i amb la
finalitat d’agilitar el procés d’harmonització europea, la Llei possibilita que
les universitats expedeixin titulacions pròpies, dins els actuals estudis
oficials, en correspondència amb les titulacions europees.
La universitat esdevé una
institució central del sistema de recerca. Es defineixen els centres de recerca
universitaris, amb un esment especial dels instituts universitaris, els parcs
cientificotecnològics i els serveis cientificotècnics. Es considera la
universitat com a motor de l’economia, mitjançant l’estímul a la innovació. En
aquest sentit, cal destacar la importància de la col·laboració entre les
universitats i les empreses per a la transferència de coneixements i
tecnologia. En especial, es promou la mobilitat del professorat entre la
universitat i el món de l’empresa i l’aplicació fora de la universitat de la
recerca que s’hi porta a terme. Així, les universitats han de fomentar la
capacitat emprenedora dels investigadors i dels estudiants i la creació d’empreses
i iniciatives innovadores.
La comunitat universitària,
integrada pels estudiants, el personal docent i investigador, els investigadors
i el personal d’administració i serveis, és l’objecte del títol II. S’hi
estableix la possibilitat que les universitats catalanes es puguin coordinar
per a oferir processos comuns d’accés, els quals han de tenir en compte l’oferta
de places disponibles, han de valorar únicament el mèrit i la capacitat, i han
d’ésser en tot cas transparents i objectius i garantir l’anonimat en la
correcció de les proves d’accés. L’experiència dilatada i profitosa de
coordinació en l’accés a les universitats catalanes avala aquest sistema. Es
detallen els drets i els deures dels estudiants, que, com a mínim, han de tenir
en compte les universitats en llur normativa reguladora i es disposa l’acció
coordinada de les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de
Catalunya, per a la determinació dels mecanismes per a la seva garantia. S’estableix
la necessitat d’aplicar mesures d’acolliment, assessorament i integració dels
estudiants en la vida universitària, tant pel que fa als aspectes acadèmics com
als socials i de convivència. És especialment important que les universitats
contribueixin al desenvolupament de les potencialitats dels estudiants. En
aquest sentit, pren relleu la vida universitària com a experiència vital per
als estudiants, i com a espai en el qual es fomenta la implicació i la
participació en àmbits associatius.
Un dels aspectes més
innovadors d’aquesta Llei és la regulació del professorat contractat. S’obre
una nova via de carrera acadèmica, basada en la contractació laboral, que pot ésser
complementària o substitutiva de la funcionarial, però no menys exigent que
aquesta. Això coincideix amb una reivindicació històrica dels moviments
catalans de reforma universitària -els noms "professorat lector" i
"professorat agregat" són presos d’aquesta tradició-. Així, per
exemple, la carrera acadèmica d’un doctor pot començar per un contracte com a
investigador postdoctoral en algun centre de recerca o universitat, seguit, a
la mateixa universitat o departament o en una altra, d’un contracte, per un
termini màxim de quatre anys, com a professor lector (ajudant doctor). Cal
destacar que es regulen, per primera vegada des de la Generalitat republicana,
figures de professorat contractat amb contracte laboral indefinit: la de catedràtic,
la de professor agregat -ambdues, dins la tipologia de professorat contractat
doctor- i la de professor col·laborador permanent. Aquest professorat és
seleccionat directament per les universitats i requereix una acreditació prèvia
de recerca, en el cas dels professors agregats i dels catedràtics, i un informe
previ favorable, en el cas dels professors col·laboradors permanents, emès per
l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. La Llei
regula diferents aspectes relatius al règim jurídic d’aquest professorat i, en
particular, les llicències i les excedències, que pretenen facilitar-ne la
mobilitat, i també la seva implicació en la transferència de coneixement i de
tecnologia i la creació d’empreses de base tecnològica.
Aquesta Llei destina un
capítol al personal acadèmic de recerca, integrat pels professors de la
universitat i pels investigadors amb títol de doctor, que poden ésser propis de
la universitat, amb una menció especial de la contractació per les universitats
de personal investigador postdoctoral, o trobar-s’hi vinculats mitjançant un
conveni de col·laboració per al desenvolupament de projectes, sense que en
resti alterat el vincle jurídic amb l’entitat de procedència. Els becaris de
recerca i els ajudants són considerats investigadors en formació.
El títol III, sota l’epígraf
"el govern i la representació de les universitats públiques", fa una
referència puntual a les figures del rector o rectora i del gerent o la gerent;
porta a terme la regulació dels consells socials i considera, com a novetat a
destacar, la possible creació d’un consell d’antic alumnat i de persones
amigues de la universitat. Pel que fa als consells socials, la nova regulació
en redueix la composició a quinze membres, nou dels quals són persones
representatives de la societat catalana, nomenades pel Parlament de Catalunya,
el Govern de la Generalitat i les organitzacions sindicals i empresarials, amb
la representació d’una persona antiga alumna, i sis dels quals són membres del
consell de govern de la universitat. D’aquesta manera es manté la proporció
entre els representants interns de la mateixa universitat i externs a aquesta
que es determinava en la regulació anterior, i alhora s’agilita el funcionament
i es millora l’operativitat d’aquest important òrgan de participació de la
societat en la universitat. La Llei detalla les funcions, l’organització i el
funcionament dels consells socials i substitueix la regulació anterior,
continguda a la Llei 16/1998, del 28 de desembre. El consell d’antic alumnat i
de persones amigues de la universitat es configura com un òrgan de relació de
la universitat i el seu antic alumnat i de participació d’aquest en la vida de
la universitat, i representa una innovació en consonància amb el relleu que es
dóna a aquest col·lectiu en molts països del nostre entorn.
El títol IV es dedica al
règim jurídic de les universitats i a l’ordenació dels estudis i les
estructures universitàries. Els instruments bàsics d’ordenació del sistema
universitari de Catalunya, objecte del títol V, són la Programació universitària
de Catalunya i el finançament universitari. La Llei reconeix per primera vegada
la possibilitat que les universitats privades que ho sol·licitin incloguin
llurs ensenyaments en la Programació universitària de Catalunya. Pel que fa al
finançament de les despeses de funcionament de les universitats públiques,
estableix tres classes d’aportacions: la genèrica, la complementària, mitjançant
contractes-programa, i l’obtinguda per convocatòries públiques. El finançament
de les infraestructures i els equipaments s’articula mitjançant el Pla d’inversions
universitàries. Es fa un esment especial del fet que les aportacions del Govern
de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb
caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el
marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.
El Consell
Interuniversitari de Catalunya, regulat pel títol VI, és l’òrgan de coordinació
del sistema universitari de Catalunya i de consulta i assessorament del Govern
de la Generalitat en matèria d’universitats. La regulació continguda en aquest
títol substitueix l’establerta a la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del
Consell Interuniversitari de Catalunya, tot i que en manté pràcticament les
mateixes funcions. Com a novetat, la Junta del nou Consell pot funcionar en ple
o com a junta permanent. En el primer cas, es considera possible la participació
de fins a tres rectors de les universitats privades sense ànim de lucre que s’acullin
a la Programació universitària de Catalunya.
Les garanties de qualitat
de les universitats són tractades pel títol VII. L’Agència per a la Qualitat
del Sistema Universitari de Catalunya es defineix com el principal instrument
per a la promoció i l’avaluació de la qualitat i es configura com una entitat
de dret públic sotmesa al dret privat. L’Agència és fruit de la transformació
del consorci creat pel Decret 355/1996, del 29 d’octubre, en el qual participen
la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques catalanes. Aquest
canvi ha estat necessari per a afrontar les noves responsabilitats que es
deriven de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, amb les
garanties adequades d’independència, professionalitat i llibertat d’obrar, que
caracteritzen les principals agències europees. La nova entitat manté la
representació de les universitats públiques en el Consell de Direcció i afegeix
la participació del rector o rectora de la Universitat Oberta de Catalunya i
fins a tres rectors de les universitats privades que hagin adoptat una figura
jurídica pròpia de les entitats sense ànim de lucre. Per a l’exercici de les
funcions d’avaluació, es creen en el si de l’Agència una comissió d’avaluació
de la qualitat, una comissió de professorat lector i col·laborador i una
comissió d’avaluació de la recerca, les quals aproven les avaluacions dels àmbits
respectius amb independència tècnica, alhora que en són les responsables
finals.
El títol VIII, sota l’epígraf
"el règim econòmic i financer de les universitats públiques", regula
determinats aspectes relatius al patrimoni de les universitats. Destaca la
possibilitat que els projectes d’obres per a la instal·lació, l’ampliació i la
millora d’estructures destinades a serveis i equipaments dels campus
universitaris i dels parcs cientificotecnològics puguin ésser declarats d’utilitat
pública o interès social a efectes d’expropiació. Pel que fa al pressupost de
les universitats, cal fer esment de les disposicions relatives a l’autorització
dels costos de personal i la supervisió econòmica de la universitat.
Finalment, es determina
la creació d’una oficina sobre l’espai europeu d’ensenyament superior en el
marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, com a observatori de les tendències
en aquesta matèria i promotora de l’adaptació de les universitats catalanes a
aquest espai.
Títol preliminar
Disposicions generals
Article 1
Objecte
1. Aquesta Llei té
per objecte l’ordenació del sistema universitari de Catalunya, en el marc de l’espai
europeu d’ensenyament superior.
2. Correspon a la
Generalitat de Catalunya i a les universitats l’impuls i el desenvolupament del
sistema universitari de Catalunya.
Article 2
Sistema universitari
de Catalunya
1. El sistema
universitari de Catalunya és integrat per les universitats establertes a
Catalunya, que són les següents:
a) Universitat de
Barcelona.
b) Universitat Autònoma
de Barcelona.
c) Universitat Politècnica
de Catalunya.
d) Universitat
Pompeu Fabra.
e) Universitat de
Lleida.
f) Universitat de
Girona.
g) Universitat
Rovira i Virgili.
h) Universitat Ramon
Llull.
i) Universitat
Oberta de Catalunya.
j) Universitat de
Vic.
k) Universitat
Internacional de Catalunya.
2. Resten integrades
en el sistema universitari de Catalunya les universitats que siguin creades o
reconegudes pel Parlament de Catalunya.
Article 3
Objectius del sistema
universitari de Catalunya
1. Les universitats
del sistema universitari de Catalunya tenen com a objectius fonamentals:
a) La creació, la
transmissió i la difusió de la cultura i dels coneixements científics, humanístics,
tècnics i professionals, i també la preparació per a l’exercici professional.
b) El foment del
pensament crític i de la cultura de la llibertat, la solidaritat, la igualtat i
el pluralisme, i la transmissió dels valors cívics i socials propis d’una
societat democràtica.
c) L’enriquiment del
patrimoni intel·lectual, cultural i científic de Catalunya, amb l’objectiu del
progrés general, social i econòmic i el seu desenvolupament sostenible.
d) La incorporació
de la llengua catalana a tots els àmbits del coneixement i la contribució al
procés de normalització de l’ús científic, cultural i social del català.
2. Els objectius de
les universitats s’assoleixen principalment per mitjà de l’estudi, la docència
i la recerca.
3. Els poders públics
han de col·laborar amb les universitats per a la consecució de llurs objectius.
Article 4
Principis informadors
L’ordenació del sistema
universitari de Catalunya es fonamenta en els principis següents:
a) El principi d’autonomia
universitària reconegut constitucionalment, que significa que cada universitat és
dipositària de l’interès general de l’educació superior, que assumeix la plena
llibertat d’organització i funcionament, amb capacitat d’autogovern, i compleix
el deure de retre comptes davant la societat en els termes establerts per la
llei.
b) El principi d’igualtat
d’oportunitats en l’accés i la permanència en la universitat per a tots els
ciutadans de Catalunya.
c) El principi d’universalitat
del saber i el mètode científic com a via per a eixamplar l’horitzó del
coneixement.
d) La concepció de
la universitat com a espai de compromís social i participatiu i com a motor de
processos de millora de la societat.
e) La coordinació
entre les universitats del sistema universitari de Catalunya, que, tot i
respectant-ne la diversitat i l’equilibri territorial, garanteixi l’eficàcia i
l’eficiència en la gestió dels recursos públics.
f) El foment de la
recerca científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació.
g) El foment i l’avaluació
de la qualitat en la docència, la recerca i la gestió de serveis universitaris,
d’acord amb criteris i metodologies equiparables internacionalment.
h) L’impuls de la
millora de la docència i la contribució a l’aprenentatge al llarg de la vida,
per a millorar la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de
vida.
i) La coordinació d’accions
per a assolir la plena integració de les universitats a l’espai europeu d’ensenyament
superior i promoure les universitats de Catalunya a Europa i al món.
Article 5
Educació en valors
1. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats han de contribuir, en l’entorn
universitari, al desenvolupament de les capacitats dels estudiants i han de
promoure l’educació en valors com a part integral de llur procés global d’aprenentatge
i formació.
2. Les universitats
han d’estimular i donar suport a les iniciatives complementàries de l’ensenyament
oficial que comportin la transmissió de valors de llibertat, responsabilitat,
convivència, solidaritat, participació i ciutadania plena.
Article 6
Llengua
1. El català és la
llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d’ús
normal de llurs activitats.
2. El català és la
llengua oficial de les universitats de Catalunya, com també ho és el castellà.
L’ús de les llengües oficials en les activitats universitàries es regeix per la
Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística.
3. En el marc de la
Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el Govern i les
universitats, en l’àmbit de llurs respectives competències, han d’estimular el
coneixement i l’ús del català en tots els àmbits de l’activitat universitària i
fomentar-ne l’aprenentatge entre tots els membres de la comunitat universitària.
4. D’acord amb la
Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat
universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment
les dues llengües oficials, d’acord amb les exigències de llurs tasques acadèmiques.
El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari
de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació
es concreti el dit coneixement suficient.
5. El Govern, d’acord
amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya,
ha de procurar que l’accés i la incorporació de nous membres a la comunitat
universitària no alteri els usos lingüístics docents normals i el procés de
normalització lingüística de les universitats.
6. El Govern i les
universitats, en l’àmbit de les competències respectives, han d’establir
programes de foment del coneixement de terceres llengües que puguin incloure
tant l’ús d’aquestes llengües en les activitats acadèmiques de la universitat
com l’oferta d’assignatures específiques de cada titulació.
Títol I
L’activitat universitària
Capítol I
L’estudi i la docència
Secció primera
Les titulaciones i els
plans d’estudis
Article 7
Missió de l’estudi
Els estudis programats a
les universitats tenen com a finalitat la formació cívica, cultural, científica,
humanística, tècnica i professional dels estudiants, i han de contribuir al
desenvolupament de la personalitat de cada individu i a la formació d’universitaris
creatius i compromesos amb llurs professions, amb el progrés científic i amb el
futur de la societat catalana.
Article 8
Aprovació i definició
1. Els plans d’estudis,
que són elaborats i aprovats per la universitat, són instruments de planificació
i d’organització dels estudis universitaris i han de fer possible una formació
de qualitat.
2. Les universitats,
d’acord amb la normativa vigent, han de fomentar les mesures que permetin la
flexibilitat de llurs plans d’estudis i llur adequació a les noves necessitats.
Article 9
Habilitats i competències
El contingut dels plans i
els programes d’estudis ha de facilitar que l’estudiant, en acabar els estudis,
hagi desenvolupat les habilitats i adquirit les competències que li permetin,
amb un nivell elevat d’autonomia, integrar i interpretar dades fonamentals per
a emetre judicis, tenir el seu propi capteniment social, científic i ètic,
comunicar informació a tot tipus d’audiència i adquirir les capacitats necessàries
per a continuar avançant en l’estudi i en la seva formació.
Article 10
Titulacions
transversals
El departament competent
en matèria d’universitats i les universitats públiques, i també les privades
que s’acullin a la Programació universitària de Catalunya, mitjançant la
Programació universitària de Catalunya, han de fomentar estudis que actuïn com
a titulacions transversals amb la superació de les quals es pugui accedir als
estudis que correspongui.
Article 11
Transportabilitat i
mobilitat
1. La convalidació d’estudis
correspon a la universitat.
2. Les universitats,
mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han de coordinar el règim
de convalidacions i adoptar, d’acord amb la normativa vigent, les mesures
pertinents per a facilitar la transportabilitat dels crèdits i la mobilitat
dels estudiants en el marc del sistema universitari de Catalunya i de l’espai
europeu d’ensenyament superior.
3. Així mateix, les
universitats privades poden participar en la coordinació del règim de
convalidacions i l’adopció de les mesures pertinents per a facilitar la
transportabilitat dels crèdits i la mobilitat dels estudiants.
Article 12
Els estudis de
doctorat
1. Els estudis de
doctorat tenen com a finalitat la formació de personal investigador, tant per a
l’àmbit universitari de recerca com per al món professional i de les empreses.
2. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de
promoure accions dirigides a reforçar la qualitat i l’especialització dels
estudis de doctorat, tot fomentant la cooperació interuniversitària i la
internacionalització. També han de promoure accions orientades a potenciar l’accés
als estudis de doctorat dels estudiants més ben preparats, qualsevol que en
sigui la nacionalitat o la procedència.
3. La docència de
doctorat, que es pot impartir als departaments, els centres i els instituts
universitaris, correspon a doctors. Els programes de doctorat aprovats per cada
universitat o conjunt d’universitats tenen un director o directora, que ha d’ésser
un professor o professora, doctor de la universitat coordinadora del programa.
Article 13
Títols propis
1. Les universitats,
mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han d’impulsar i
coordinar les mesures pertinents per a la progressiva i plena harmonització
dels cicles d’estudis i les denominacions dels títols propis de les
universitats al sistema europeu de titulacions.
2. Les universitats
també poden expedir un títol propi als estudiants que hagin superat el primer
cicle dels estudis universitaris oficials de primer i segon cicle.
3. L’Agència per a
la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya pot acreditar i certificar
els títols propis de les universitats.
Article 14
Educació superior al
llarg de la vida
El departament competent
en matèria d’universitats i les universitats, mitjançant el Consell
Interuniversitari de Catalunya, han de vetllar perquè les universitats ofereixin
programes d’educació superior adequats, que permetin la formació universitària
i l’actualització de coneixements i habilitats al llarg de tota la vida, com a
element de l’espai europeu d’ensenyament superior.
Secció segona
L’espai europeu de
titulacions
Article 15
Informació i transparència
1. Als efectes de
fomentar l’espai europeu de titulacions, els diplomes i els títols que
expedeixin les universitats han d’ésser d’acompanyats pel suplement europeu del
títol. Aquest ha de contenir els elements d’informació que garanteixin la
transparència en relació amb el nivell i el contingut dels ensenyaments
cursats, d’acord amb la normativa vigent.
2. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats, mitjançant el Consell
Interuniversitari de Catalunya, poden adaptar, d’acord amb la normativa vigent,
el disseny del suplement europeu del títol a les especificitats del sistema
universitari de Catalunya.
Article 16
Mesures d’adaptabilitat
1. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats que participen en la
Programació universitària de Catalunya han d’impulsar, d’acord amb la normativa
vigent, les adaptacions curriculars necessàries per a la implantació a
Catalunya de titulacions estructurades en els cicles establerts en el marc del
sistema europeu d’ensenyament superior.
2. Als efectes de
facilitar la mobilitat en l’espai europeu d’ensenyament superior dels
estudiants i de les persones titulades, les universitats han d’adoptar, en
relació amb llurs títols i d’acord amb la normativa vigent, mesures que
tendeixin a:
a) Adaptar les
modalitats cícliques dels ensenyaments a les línies generals de l’espai europeu
d’ensenyament superior.
b) Adaptar les
denominacions dels títols.
c) Procurar que la
unitat de valoració dels ensenyaments de llurs plans d’estudis sigui el crèdit
europeu o qualsevol altra unitat que s’adopti en l’espai europeu d’ensenyament
superior.
d) Facilitar l’adaptació
del sistema de qualificacions al marc europeu.
e) Adequar les
altres qualificacions que es puguin adoptar en el marc de l’espai europeu d’ensenyament
superior.
Article 17
Coordinació
El Consell
Interuniversitari de Catalunya ha de coordinar els processos que portin a terme
les universitats per a assolir la convergència europea en les titulacions.
Secció tercera
Docència
Article 18
Missió
El professorat de les
universitats, en el desenvolupament de la seva obligació docent, ha d’assegurar
una formació universitària de qualitat, mitjançant una competència professional
reconeguda i una metodologia docent innovadora i eficaç.
Article 19
Formació docent i
qualitat
1. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de
facilitar que el professorat, al llarg de la seva vida acadèmica i,
especialment, en la seva primera etapa d’actuació docent, gaudeixi de les
possibilitats de formació adients per a oferir una docència de qualitat i per a
actualitzar els seus coneixements i les seves habilitats.
2. La docència
universitària ha d’ésser objecte d’avaluació. A aquests efectes, les
universitats, conjuntament amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema
Universitari de Catalunya, han de desenvolupar metodologies i programes d’avaluació
de la docència en llurs diverses modalitats.
3. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de
desenvolupar programes de formació contínua, d’incentius i de reconeixement de
la qualitat docent, dirigits tant als professors i professores com als equips
docents.
Capítol II
Recerca i transferència
de tecnologia i transmissió de coneixements
Secció primera
Disposicions generals
Article 20
Missió
El departament competent
en matèria d’universitats i les universitats han d’impulsar l’avenç del
coneixement mitjançant la formació investigadora, la recerca i la innovació
tecnològica. Així mateix, han de facilitar que els nous coneixements i les
noves tecnologies arribin a la societat, mitjançant la implantació de
mecanismes de transferència adequats.
Article 21
Foment de la recerca
1. El Govern de la
Generalitat i les universitats, com a part essencial del sistema de recerca,
desenvolupament i innovació de Catalunya, han d’impulsar l’espai europeu de
recerca i la presència activa de les universitats en aquest espai.
2. El Govern de la
Generalitat ha d’estimular la recerca universitària, en el marc de plans de
recerca i desenvolupament pluriennals i mitjançant els programes i les
actuacions que li siguin aplicables.
3. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han d’impulsar,
estimular i ajudar el professorat i d’altre personal investigador a participar
en les accions de finançament competitiu, públic i privat, de la recerca.
Secció segona
Estructures de recerca
i suport a la recerca universitària
Article 22
Tipologia
1. La recerca i la
innovació tecnològica a les universitats públiques es porten a terme
principalment als grups de recerca, als departaments i als centres de recerca.
2. Els centres de
recerca poden ésser:
a) Propis d’una
universitat.
b) Compartits, amb
la participació d’una universitat o més d’una, soles o amb altres entitats públiques
o privades, mitjançant conveni o altres formes de cooperació.
c) Vinculats a una
universitat o més d’una, mitjançant conveni, quan la titularitat és d’una altra
entitat pública o privada.
3. Els centres de
recerca poden adoptar qualsevol forma jurídica de les admeses en dret que
siguin adequades a llurs finalitats.
4. Correspon a la
universitat la promoció, la creació i la vinculació dels centres o la
participació en aquests, mitjançant la col·laboració que correspongui.
Article 23
Els instituts
universitaris de recerca
1. Els instituts
universitaris de recerca, regulats per l’article 10 de la Llei orgànica 6/2001,
del 21 de desembre, d’universitats, són centres de recerca que, a més de llurs
activitats pròpies, poden organitzar o desenvolupar programes de doctorat.
Poden ésser propis d’una universitat, de caràcter interuniversitari o adscrits
a una universitat pública o més d’una mitjançant conveni.
2. La creació, la
supressió, la modificació, l’adscripció i la desadscripció dels instituts
universitaris de recerca els efectua el departament competent en matèria d’universitats,
a proposta del consell social o a iniciativa pròpia amb l’acord del consell
social i, en tot cas, amb l’informe previ del consell de govern de la
universitat.
Article 24
Els parcs
cientificotecnològics
1. Les universitats
poden crear parcs cientificotecnològics de caràcter universitari o
interuniversitari, que apleguin centres de recerca de la mateixa universitat o
les mateixes universitats, d’empreses i d’altres institucions.
2. Els parcs
cientificotecnològics tenen els objectius principals següents:
a) Promoure i
facilitar la recerca.
b) Facilitar el
contacte i la col·laboració entre la universitat i l’empresa i la difusió dels
resultats de la recerca universitària a la societat.
c) Crear empreses
tecnològicament innovadores.
d) Estimular la
cultura de la qualitat, de la recerca i de la innovació entre les institucions
del parc i entre les empreses que hi estiguin vinculades.
e) Contribuir,
mitjançant el perfeccionament tecnològic i la innovació, a la millora de la
competitivitat de les empreses.
Article 25
Serveis cientificotècnics
1. Les universitats
han d’impulsar els serveis cientificotècnics de suport a la recerca que siguin
necessaris.
2. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de
fomentar la coordinació dels serveis cientificotècnics, en especial de les
biblioteques, les infraestructures per al càlcul d’altes prestacions i les
infraestructures de la informació i la comunicació, amb l’objectiu d’obtenir el
màxim aprofitament dels equipaments de les universitats. També han de promoure
el desenvolupament de nous equipaments cientificotècnics d’utilització comuna
per a tot el sistema universitari.
Article 26
Transferència de
tecnologia i de coneixements
1. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han d’adoptar
les mesures pertinents per a impulsar la transferència de tecnologia i la
transmissió de coneixements a la societat. Amb aquesta finalitat, les
universitats poden crear i promoure entitats, centres i estructures.
2. El Govern de la
Generalitat, en el marc de la seva política de recerca i innovació, ha de
portar a terme accions de suport que incentivin la col·laboració entre les
universitats i entre aquestes i les empreses i la societat en general.
3. Les universitats,
en el marc de llurs propis objectius i normatives, poden establir programes de
cooperació al desenvolupament, orientats a la transferència de tecnologia i
transmissió de coneixements cap a països i pobles que en necessitin, amb l’objectiu
de contribuir-ne al progrés i la millora.
Article 27
Contractes per a
estudis
La contractació per a
portar a terme treballs de recerca, tècnics o artístics, corresponents al que
estableix l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats,
ha d’atendre el principi de compensació. La universitat ha d’ésser compensada
per tots els costos, directes o indirectes, que siguin atribuïbles a cada
contracte.
Article 28
Foment de la capacitat
emprenedora
1. El Govern de la
Generalitat i les universitats han d’afavorir la capacitat emprenedora de llur
personal de recerca i dels estudiants, per a impulsar la creació d’empreses o
iniciatives innovadores en llurs àmbits d’actuació.
2. En el procés de
creació d’empreses, s’han de preservar els interessos i els drets econòmics de
la universitat.
Títol II
La comunitat universitària
Capítol I
Disposicions generals
Article 29
Composició
1. La comunitat
universitària de Catalunya és formada pels estudiants, el personal docent i
investigador, els investigadors de les universitats i el personal d’administració
i serveis.
2. El personal
docent i investigador és constituït pel professorat dels cossos docents
universitaris, pel professorat contractat i pels ajudants.
3. Als efectes del
que estableix l’article 48 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats,
el còmput del personal docent i investigador s’efectua en equivalències a temps
complet.
Article 30
Objectius
El departament competent
en matèria d’universitats i les universitats han d’adoptar mesures perquè, tant
en la definició de les línies estratègiques i programàtiques com en la
determinació de polítiques específiques, es concretin les directrius i els
procediments destinats a fomentar:
a) L’activitat
interuniversitària i la comunicació entre els membres de la comunitat universitària
de Catalunya.
b) La plena
consolidació de la comunitat universitària de Catalunya com a part integrant de
la comunitat universitària europea i de la comunitat científica internacional,
tot establint vincles de col·laboració acadèmica interuniversitària i impulsant
fluxos de mobilitat entre els membres de les dites comunitats.
Article 31
El síndic de greuges
de la comunitat universitària
1. Cada universitat
pública ha d’establir en la seva estructura la figura del síndic de greuges de
la comunitat universitària per a vetllar pels drets de llurs membres.
2. El síndic de
greuges de la comunitat universitària actua amb independència i autonomia
respecte a les altres instàncies universitàries.
Capítol II
Els estudiants
Secció primera
Accés i mobilitat
Article 32
Accés
1. L’accés al
sistema universitari públic de Catalunya ha de respectar els principis de
publicitat, igualtat, mèrit i capacitat. Correspon a la universitat, d’acord
amb la normativa vigent, l’admissió dels estudiants.
2. El departament
competent en matèria d’universitats ha d’adoptar les mesures pertinents perquè
les universitats puguin actuar coordinadament en matèria d’accés a la
universitat, a fi de garantir que els estudiants concorrin als processos d’accés
en igualtat d’oportunitats. Amb aquesta finalitat, el Consell Interuniversitari
de Catalunya ha d’oferir processos d’accés per a les universitats que s’hi
acullin, els quals han d’ésser respectuosos amb l’autonomia universitària.
3. Els processos d’accés,
que han de tenir en compte l’oferta de places disponibles, han d’ésser
transparents i objectius. Com a norma general, els processos selectius s’articulen
mitjançant proves que garanteixin la correcció anònima.
Article 33
Mobilitat
El departament competent
en matèria d’universitats i les universitats públiques han de portar a terme
les accions següents:
a) Adoptar mesures
per a facilitar que els estudiants que hagin accedit a la universitat des de
Catalunya puguin continuar els estudis en altres universitats d’Europa. A
aquests efectes, d’acord amb la normativa vigent, s’han d’afavorir models d’accés
i permanència que puguin ésser reconeguts i acceptats a les universitats de l’espai
europeu d’educació superior.
b) Aprovar programes
per a fomentar l’accés a les universitats del sistema universitari de
Catalunya, especialment en els cursos més avançats, dels estudiants que
procedeixin de fora de Catalunya, en el marc del que estableix la normativa
vigent a aquest respecte. Per a fer possible llur plena integració en els
estudis corresponents, el Govern de la Generalitat, mitjançant el Consell
Interuniversitari de Catalunya, ha d’establir sistemes per a promoure el
coneixement suficient de la llengua catalana.
2. El Departament
competent en matèria d’universitats ha de preparar plans d’acolliment per a
facilitar i fomentar la integració dels estudiants de fora de Catalunya a la
realitat catalana.
Article 34
Cooperació al
desenvolupament
Les universitats han de
fomentar programes de cooperació per a l’accés a les universitats públiques de
Catalunya dels estudiants procedents de països i pobles en desenvolupament, amb
l’objectiu de contribuir al progrés i la millora dels dits països, en el marc
de la col·laboració que a aquests efectes s’estableixi.
Article 35
Acolliment
Les universitats han d’establir
mecanismes d’acolliment i d’assessorament dels estudiants de nou accés, i també
programes i activitats socials amb l’objectiu de facilitar-ne la integració en
l’entorn universitari i en el coneixement del país, la seva llengua i la seva
cultura.
Secció segona
Drets i deures
Article 36
Regulació dels drets i
els deures
Les universitats han de
protegir els drets i els deures dels estudiants. El Consell Interuniversitari
de Catalunya ha de coordinar l’adopció per les universitats dels mecanismes per
a la garantia dels drets i els deures dels estudiants.
Article 37
Drets
1. A més dels drets
reconeguts per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, s’han
de garantir als estudiants, com a mínim, els drets següents:
a) Rebre una formació
i una docència de qualitat.
b) No ésser
discriminat per raons de naixença, gènere, orientació sexual, ètnia, opinió,
religió o qualsevol altra circumstància personal o social.
c) Rebre informació
sobre els plans d’estudis i llurs objectius.
d) Ésser avaluats
objectivament en el rendiment acadèmic.
e) Exercir la
llibertat d’associació, d’informació, d’expressió i de reunió en els campus
universitaris, d’acord amb les condicions d’utilització establertes per la universitat.
2. Els estudiants
han d’exercir llurs drets amb ple reconeixement de la dignitat de les persones,
els principis democràtics i els drets de la resta de membres de la comunitat
universitària, i amb respecte pels béns d’ús col·lectiu.
Article 38
Deures
Els estudiants, en l’activitat
universitària, tenen, com a mínim, els deures següents:
a) Portar a terme
les tasques d’estudi pròpies de llur condició d’estudiants universitaris amb la
dedicació i l’aprofitament necessaris.
b) Complir les
normes estatutàries i l’altra normativa interna de la universitat.
c) Cooperar amb la
resta de la comunitat universitària en la consecució dels objectius de la
universitat i el seu més bon funcionament.
d) Assistir a les
reunions dels òrgans de govern i representació de la universitat per als quals
hagin estat elegits o designats i participar-hi.
Article 39
Inserció laboral
El departament competent
en matèria d’universitats i les universitats han d’orientar els estudiants en
llur incorporació al món laboral promovent la relació i la col·laboració dels
estudiants i les persones titulades amb els agents econòmics i les institucions
socials. Amb aquesta finalitat, d’acord amb el consell social de cada
universitat, s’han de promoure accions efectives que afavoreixin la inserció
laboral i professional dels titulats.
Article 40
Associacionisme i
activitat voluntària
1. Les universitats
han de promoure entre els estudiants el civisme, la solidaritat i la
participació.
2. Per a contribuir
a la consolidació i el creixement del teixit social implicat en la vida de la
universitat i de la comunitat, el departament competent en matèria d’universitats
i les universitats han de facilitar, estimular i donar suport a l’associacionisme
dels estudiants. Les associacions han de gaudir d’un marc dinàmic de
participació dins la universitat.
3. Igualment, per a
reforçar l’acció solidària i les actituds cíviques, el departament competent en
matèria d’universitats i les universitats han de fomentar l’activitat voluntària
i de cooperació dels estudiants.
Article 41
Beques i crèdits
1. El departament
competent en matèria d’universitats ha d’articular, en el marc del sistema
general de foment a l’estudi superior establert per l’article 45 de la Llei orgànica
6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, una política de crèdits i beques
que garanteixi que ningú que compleixi les condicions per a cursar estudis
universitaris amb aprofitament no en resti exclòs per raons econòmiques, i que
permeti també adaptar el sistema general a les necessitats socioeconòmiques i
territorials de Catalunya.
2. El departament
competent en matèria d’universitats ha d’articular una política específica de
beques i ajuts per a la formació investigadora predoctoral.
3. El departament
competent en matèria d’universitats ha d’articular, mitjançant l’Agència de
Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, creada per la Llei 7/2001, del 31 de
març, i coordinadament amb les universitats, un sistema de gestió eficaç i
eficient dels crèdits, les beques i els ajuts a l’estudi i la recerca
universitaris.
Capítol III
El personal acadèmic
Article 42
Tipologia de personal
acadèmic
El personal acadèmic de
les universitats públiques és integrat pel professorat dels cossos docents
universitaris, pel professorat contractat i pels investigadors propis i
vinculats, contractats d’acord amb la normativa vigent.
Secció primera
El professorat
Article 43
Composició
1. El professorat
universitari és format pel professorat dels cossos docents universitaris i el
professorat contractat laboral, amb caràcter permanent o temporal, en funció de
les categories que estableix aquesta Llei.
2. En l’exercici de
llurs competències, les universitats han de garantir la identitat dels drets
del professorat contractat permanent amb els del professorat dels cossos
docents universitaris, sens perjudici del que estableix la legislació bàsica de
l’Estat.
Article 44
El professorat
contractat
1. Són professors
contractats permanents els catedràtics, els professors agregats i, si s’escau,
els professors col·laboradors permanents.
2. Són professorat
contractat temporal els professors lectors, els professors col·laboradors, els
professors associats, els professors visitants i els professors emèrits.
Article 45
Selecció del
professorat contractat
1. La selecció del
professorat contractat de les universitats públiques es fa per concurs públic
entre persones de qualsevol nacionalitat que compleixin els requisits legals de
capacitat establerts per aquesta Llei i la resta de la normativa vigent, i els
que pugui determinar la convocatòria específica.
2. La decisió
selectiva s’ha de basar en criteris acadèmics i els òrgans de selecció, que
poden ésser integrats per membres de qualsevol nacionalitat, s’han d’ajustar
estrictament als principis d’especialitat, valoració de mèrits i objectivitat.
3. Els òrgans
competents de les universitats han d’aprovar les convocatòries de professorat i
donar-ne la publicitat necessària, per vies telemàtiques i d’altres. En
particular, les convocatòries de professorat permanent i llurs bases s’han de
publicar al DOGC. Les convocatòries han d’ésser comunicades al Consell
Interuniversitari de Catalunya i, d’acord amb la Llei orgànica 6/2001, del 21
de desembre, d’universitats, al Consell de Coordinació Universitària.
Article 46
Professorat contractat
doctor
L’accés a la universitat
en la figura contractual de professorat contractat doctor, amb caràcter
permanent, es pot fer en una de les categories següents:
a) Catedràtic o
catedràtica, que suposa una carrera docent i investigadora consolidada.
b) Professor o
professora agregat, que suposa una provada capacitat docent i investigadora.
Article 47
Requisits
1. Per a ésser admès
als processos selectius que les universitats convoquin per a accedir com a
catedràtic o catedràtica o com a professor o professora agregat, la persona
candidata ha de complir els requisits següents:
a) Estar en possessió
del títol de doctor.
b) Acreditar almenys
tres anys d’activitat docent i de recerca, o prioritàriament de recerca
postdoctoral.
c) Acreditar dos
anys d’activitat docent o investigadora, predoctoral o postdoctoral, o de
transferència de tecnologia o de coneixements, en situació de desvinculació
acadèmica de la universitat convocant. Aquest requisit es considera acomplert
si els estudis de doctorat han estat cursats íntegrament en una altra
universitat, la qual ha expedit el títol de doctor.
d) Disposar d’una
acreditació de recerca, per a accedir a la categoria de professor o professora
agregat, o d’una acreditació de recerca avançada, per accedir a la categoria de
catedràtic o catedràtica
2. Les acreditacions
a les quals es refereix la lletra d de l’apartat 1 són emeses per l’Agència per
a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, als efectes de l’avaluació
positiva establerta per l’article 52 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de
desembre, d’universitats.
3. Si s’escau, les
persones candidates han de comptar amb un informe de llur activitat docent, d’acord
amb els procediments i els criteris que estableixi l’Agència per a la Qualitat
del Sistema Universitari de Catalunya, als efectes de l’avaluació positiva
establerta per l’article 52 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.
4. En els processos
selectius que demanin una acreditació de recerca, les convocatòries han d’ésser
programades amb antelació suficient per permetre’n l’anunci a les persones
interessades i la tramitació de les acreditacions corresponents.
Article 48
El professorat col·laborador
1. Les universitats
poden contractar amb caràcter temporal i, si s’escau, amb caràcter permanent,
professorat col·laborador, amb l’objecte de desenvolupar tasques docents, als
efectes de cobrir les necessitats de docència qualificada en àmbits específics
de coneixement, d’acord amb allò que estableix l’article 51 de la Llei orgànica
6/2001, del 21 de desembre, d’universitats
2. Per a ésser admès
als processos selectius que la universitat convoqui per a accedir com a professor
o professora col·laborador, les persones candidates han de disposar d’un
informe favorable de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de
Catalunya. Aquest informe té validesa indefinida.
Article 49
El professorat lector
1. El professorat
lector és el professorat ajudant doctor i és contractat per la universitat amb
l’objecte de desenvolupar tasques docents i de recerca en la fase inicial de la
seva carrera acadèmica.
2. El professorat
lector és contractat amb dedicació a temps complet. En cap cas el professorat
lector no pot ésser contractat per més de quatre anys, que poden ésser
consecutius o no.
3. Per a ésser admès
als processos selectius que la universitat convoqui per a accedir com a
professor o professora lector, les persones candidates han de complir els
requisits següents:
a) Estar en possessió
del títol de doctor.
b) Acreditar,
almenys, dos anys d’activitat docent o de recerca, predoctorals o
postdoctorals, en situació de desvinculació de la universitat convocant. Aquest
requisit es considera complert si els estudis de doctorat han estat cursats íntegrament
en una altra universitat, la qual ha expedit el títol de doctor.
c) Disposar d’un
informe favorable de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de
Catalunya, als efectes de l’avaluació positiva establerta per l’article 50 de
la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.
4. L’informe emès
per l’Agència ha de fer constar, en tot cas, que la persona candidata és en
possessió del títol de doctor i que, almenys durant dos anys, no ha tingut
relació contractual, estatutària o becària amb la universitat convocant, o bé
que els estudis de doctorat han estat cursats íntegrament en una altra
universitat, la qual ha expedit el títol de doctor.
Article 50
El professorat
associat
El professorat associat és
contractat en règim de dedicació a temps parcial, amb caràcter temporal i en règim
laboral, entre els especialistes de reconeguda competència que acreditin
exercir llur activitat professional fora de la universitat, per a desenvolupar
tasques docents a la universitat. Disposa de plena capacitat docent en l’àmbit
de la seva competència.
Article 51
El professorat
visitant
El professor visitant és
contractat, amb caràcter temporal i en règim laboral, entre professors i
investigadors de reconegut prestigi, procedents d’altres universitats i centres
de recerca, per al desenvolupament d’activitats específiques de docència i de
projectes de recerca.
Article 52
El professorat emèrit
1. El professor emèrit
és contractat, amb caràcter temporal i en règim laboral entre professors
jubilats funcionaris de la mateixa universitat o d’una altra que hagin prestat
serveis destacats a la universitat.
2. El professorat emèrit
pot col·laborar en activitats específiques de docència o de recerca a la
universitat.
Article 53
Activitat acadèmica
honorària
El professorat contractat
en edat de jubilació que hagi prestat o pugui prestar serveis destacats al
sistema universitari de Catalunya pot col·laborar, a petició de la universitat
i amb caràcter honorari, en activitats específiques de docència o de recerca,
en els termes que es puguin establir, d’acord amb la legislació general de la
seguretat social.
Article 54
Capacitat docent i
investigadora
El professorat contractat
gaudeix de plena capacitat docent i, si està en possessió del títol de doctor,
de plena capacitat investigadora.
Article 55
Adscripció funcional
1. El professorat
contractat s’adscriu a un departament universitari o a un centre de recerca i
desenvolupa les seves activitats docents o de recerca en qualsevol matèria dins
del seu àmbit general de competència, d’acord amb les obligacions que fixi la
universitat.
2. En la relació de
llocs de treball s’ha d’establir l’adscripció de cada lloc de treball al
departament o al centre de recerca corresponent.
Article 56
Llicències i excedències
per al foment de la recerca i la col·laboració interuniversitària
1. Els professors
contractats permanents, els professors col·laboradors temporals amb títol de
doctor i els professors lectors poden sol·licitar una llicència o una excedència
per a les activitats següents:
a) Per al
desenvolupament de programes o activitats de recerca en entitats públiques o
privades, creades per la universitat, vinculades a aquesta o en les quals
aquesta tingui participació i relacionades amb l’activitat científica o tècnica
que desenvolupi la universitat.
b) Per a la creació
d’empreses directament relacionades amb l’activitat científica i tècnica que
desenvolupa la universitat.
c) Per al
desenvolupament de programes o activitats docents o de recerca en altres
universitats, en entitats públiques o privades creades per les universitats o
en les quals aquestes tinguin participació, i en d’altres entitats públiques o
privades amb les quals la universitat hagi subscrit un conveni de col·laboració.
2. La llicència, que
comporta la reserva del lloc de treball, es pot atorgar per un període màxim de
dos anys. Correspon a la universitat determinar les retribucions que, si s’escau,
pot percebre el professor o professora mentre gaudeixi de la situació de llicència.
3. L’excedència s’atorga
per un període no superior a quatre anys. Es concedeix sense acreditació de
retribucions de la universitat d’origen i implica la suspensió automàtica del
contracte.
4. El reingrés a la
universitat es produeix de forma automàtica i definitiva, a sol·licitud de la
persona interessada, en un lloc de treball de la mateixa categoria i en el
mateix departament o centre de recerca d’origen.
5. L’atorgament de
les llicencies i les excedències correspon al rector o rectora i s’ha d’ajustar
al procediment i les condicions que determini la universitat en la seva normativa
interna.
6. Els professors
contractats permanents poden gaudir, d’acord amb la normativa interna de la
universitat, com a màxim, d’un any sabàtic per cada sis anys d’activitat acadèmica,
sempre que aquest període de temps es dediqui a activitats de formació o col·laboració
en una universitat o un centre de recerca de fora de Catalunya.
Article 57
Excedència especial
1. Sens perjudici de
les llicències i les excedències que es reconeguin a la normativa laboral i, si
s’escau, al conveni col·lectiu aplicable, els professors contractats
permanents, els professors col·laboradors temporals amb títol de doctor i els
professors lectors que tinguin un any d’antiguitat, com a mínim, poden gaudir
per una sola vegada d’una excedència especial per un període màxim de quatre
anys.
2. El reingrés a la
universitat es produeix de forma automàtica i definitiva, a sol·licitud de la
persona interessada, en un lloc de treball de la mateixa categoria i en el
mateix departament o centre de recerca d’origen.
3. L’atorgament de l’excedència
s’ha d’ajustar al procediment i les condicions que determini la universitat en
la seva normativa interna.
Article 58
El professorat
contractat de les universitats privades
Les universitats
privades, per a satisfer els requisits d’avaluació externa del seu professorat
establerts per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, han
de formalitzar convenis per al desenvolupament de la metodologia d’aquesta
avaluació amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de
Catalunya.
Secció segona
El personal acadèmic
de recerca
Article 59
Composició
El personal acadèmic de
recerca és integrat pel professorat de la universitat i pels investigadors amb
títol de doctor.
Article 60
Activitat de recerca
El departament competent
en matèria d’universitats i les universitats han de donar impuls a la tasca de
recerca individual del personal investigador i fomentar la recerca en equip
mitjançant el suport als grups de recerca, per a facilitar la cooperació
intradisciplinària i interdisciplinària.
Article 61
Investigadors propis
1. Les universitats
públiques poden contractar investigadors entre persones amb títol de doctor, d’acord
amb la normativa vigent.
2. Les universitats
públiques poden contractar investigadors postdoctorals, per un període màxim de
cinc anys, entre persones amb títol de doctor que ho siguin amb menys de dos
anys d’antiguitat, procedents d’una universitat altra que la contractant.
Article 62
Investigadors amb
vinculació a la universitat
1. Els investigadors
que exerceixen tasques de recerca a la universitat per a la realització de
projectes de recerca, desenvolupament i innovació i per a la transferència de
coneixement i tecnologia, mitjançant un acord o altres formes de col·laboració
amb universitats, centres de recerca o altres entitats públiques o privades, són
considerats investigadors vinculats a la universitat.
2. Les facultats de
direcció i control de l’activitat laboral, les responsabilitats en matèria de
seguretat i salut laboral de la universitat receptora envers els investigadors
vinculats, i també llur equiparació, en allò que escau, als membres de la
comunitat universitària són regulades pels convenis de col·laboració que es
puguin establir. Els investigadors vinculats mantenen el contracte de treball
amb l’entitat d’origen i els és aplicable el règim jurídic que sigui vigent per
a llur categoria professional. La vinculació amb la universitat receptora ha de
comptar amb la conformitat expressa de l’investigador per a cada projecte
concret.
3. Els convenis de
col·laboració poden establir expressament que la universitat receptora
subscrigui un contracte de durada determinada per al desenvolupament d’un
projecte de recerca científica o tècnica amb l’investigador vinculat i, en línia
de continuïtat, que l’entitat d’origen declari l’excedència corresponent que en
garanteixi, a l’acabament del projecte, el reingrés automàtic en un lloc de
treball de la mateixa categoria.
Article 63
Contractes per obra o
servei
Les universitats poden
contractar personal docent, personal investigador, personal tècnic o altre
personal per a una obra o un servei determinat, per al desenvolupament de
projectes concrets de recerca científica o tècnica, d’acord amb la normativa
vigent.
Secció tercera
Disposicions generals
Article 64
Obligacions docents i
de recerca
1. El personal acadèmic
té les obligacions docents o de recerca que li assigni la universitat, d’acord
amb la normativa vigent. Aquesta assignació s’ha d’adaptar a les necessitats de
docència, recerca i transferència de tecnologia i coneixements de la
universitat, tant pel que fa a la distribució entre docència i recerca com pel
que fa a la distribució de la docència al llarg d’un curs acadèmic o més, o a la
distribució entre les matèries i tipus de titulacions.
2. La docència de
doctorat, quan s’exerceix, és considerada una part del compliment de les
obligacions docents.
Article 65
Règim de dedicació
1. El personal acadèmic
contractat, llevat del professorat associat, exerceix les seves funcions
preferentment en règim de dedicació a temps complet.
2. La dedicació a
temps complet pot ésser compatible amb la realització dels treballs científics,
tècnics o artístics a què fa referència l’article 83 de la Llei orgànica
6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.
3. La durada de la
jornada de treball del personal acadèmic contractat amb dedicació a temps
complet és la que es fixi amb caràcter general per al personal funcionari dels
cossos docents universitaris, i es reparteix en activitats docents, de recerca
i de gestió. El règim de dedicació a temps parcial ha d’ésser igual o inferior
a la meitat de la durada de la jornada de treball que es fixi amb caràcter
general per a la dedicació a temps complet.
4. La universitat
determina, mitjançant la seva programació acadèmica, la distribució horària de
les tasques del personal acadèmic.
Article 66
Condicions de treball
i mobilitat
1. Sens perjudici
del que estableixen els articles 56 i 57, el període de vacances, el règim de
permisos i les llicències que corresponen al personal acadèmic contractat són
equivalents als que s’estableixen per al personal funcionari dels cossos
docents universitaris, amb les adaptacions necessàries per a adequar-los a la
programació de l’activitat de la universitat.
2. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han d’establir,
de manera coordinada mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya,
programes per a facilitar la mobilitat del personal acadèmic propi de la
universitat.
Article 67
Propietat intel·lectual
i industrial
El departament competent
en matèria d’universitats i les universitats han de fomentar programes per a la
protecció i l’explotació de la propietat intel·lectual i industrial de les
universitats en totes les activitats de transferència de tecnologia i de
coneixements portats a terme per membres i centres de la comunitat universitària.
Capítol IV
Els investigadors en
formació
Article 68
Tipologia
Els estudiants de
doctorat, inclosos els becaris de recerca i els ajudants, tenen la consideració
d’investigadors en formació.
Article 69
Els becaris de recerca
1. Els estudiants de
doctorat que gaudeixen d’una beca de formació d’investigadors als departaments
i els centres de recerca de la universitat són considerats becaris de recerca.
2. Els becaris de
recerca tenen els drets i les obligacions que la universitat estableixi en la
seva normativa interna. En tot cas, han de gaudir del dret d’accés i d’ús de
les instal·lacions de la universitat.
Article 70
Els ajudants
1. Excepcionalment,
les universitats poden contractar ajudants a temps complet i per una durada
determinada entre els estudiants de doctorat que hagin superat totes les matèries
d’estudi pròpies del títol de doctor. El contracte s’ha de formalitzar dintre
dels quatre anys següents a la superació de les dites matèries i, d’acord amb
la normativa interna de la universitat, els ajudants poden col·laborar en
tasques docents.
2. La durada del
contracte no pot ésser inferior a un any ni superior a quatre. Quan el
contracte s’hagi concertat per un període inferior a quatre anys, es pot
prorrogar successivament per períodes mínims d’un any fins al màxim de quatre,
en les condicions que determini la universitat. En cap cas no es pot estar
contractat com a ajudant més de quatre anys, consecutius o no.
Capítol V
El règim retributiu
Article 71
Règim retributiu del
personal docent i investigador contractat
1. El règim
retributiu del personal docent i investigador contractat és determinat pel
Govern de la Generalitat. Aquest règim té caràcter uniforme en totes les
universitats públiques.
2. El personal
docent i investigador contractat a temps complet és retribuït pels conceptes
següents:
a) Sou base.
b) Pagues extraordinàries.
c) Complement de
lloc de treball.
d) Complement de
categoria, el qual es pot estructurar en diferents nivells retributius.
e) Complement
funcional per càrrecs acadèmics o per responsabilitats de gestió, només pel període
en què s’exerceixen les dites responsabilitats.
f) Complement per mèrits
docents i de recerca.
3. El personal
docent i investigador contractat pot rebre, amb caràcter excepcional, les
gratificacions i les indemnitzacions que corresponguin per raó del servei.
Article 72
Retribucions
addicionals
El Govern de la
Generalitat pot establir, per al personal docent i investigador funcionari i
contractat, retribucions addicionals per mèrits docents, investigadors i de
gestió, que s’assignen per mitjà del consell social a proposta del consell de
govern, amb la valoració prèvia dels mèrits mitjançant l’avaluació de l’Agència
per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.
Capítol VI
El personal d’administració
i serveis de les universitats públiques
Article 73
Funcions
El personal d’administració
i serveis col·labora en el compliment dels objectius de la universitat i
exerceix les funcions definides per l’article 73 de la Llei orgànica 6/2001,
del 21 de desembre, d’universitats.
Article 74
Règim jurídic
1. El personal
funcionari d’administració i serveis de les universitats públiques es regeix
per aquesta Llei, sens perjudici de les bases estatals establertes per la Llei
orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, i la Llei 30/1984, del 2 d’agost,
de mesures per a la reforma de la funció pública, per la normativa dictada en
llur desplegament i pels estatuts o altra normativa interna de les
universitats. El personal laboral d’administració i serveis es regeix, a més,
per la legislació laboral i pels convenis col·lectius que li siguin aplicables.
2. Al personal
funcionari d’administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya
li és aplicable la normativa de la funció pública de l’Administració de la
Generalitat, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, i, en
especial, els preceptes relatius a l’adquisició i la pèrdua de la condició de
funcionari, les condicions i els procediments d’accés, la provisió i la promoció,
les situacions administratives, els drets, els deures i les responsabilitats i
el règim retributiu, amb les adaptacions necessàries a les peculiaritats d’organització
i funcionament de la universitat.
Article 75
Retribucions
1. Les universitats
públiques han d’establir el règim retributiu del personal funcionari d’administració
i serveis, d’acord amb el que estableix aquesta Llei. El personal funcionari d’administració
i serveis és retribuït pels conceptes establerts per l’article 101 del Decret
legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre.
2. L’import total
dels crèdits destinats a retribuir el personal funcionari d’administració i
serveis pels conceptes de complement específic, complement de productivitat i
gratificacions per serveis extraordinaris ha d’ésser el que resulti de restar a
les retribucions íntegres del dit personal la suma de les quantitats que li
corresponguin pels conceptes de retribucions bàsiques, complement de destinació
i, si escau, complements personals transitoris.
3. El personal
funcionari d’administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya
ha de percebre les indemnitzacions per raó del servei que corresponguin, que no
poden superar els imports aplicables al personal funcionari al servei de l’Administració
de la Generalitat.
Article 76
Formació i mobilitat
1. Les universitats
públiques han de fomentar la formació del personal d’administració i serveis
mitjançant l’oferta de programes específics, especialment en el coneixement de
terceres llengües i en l’ús de les tecnologies de la informació i les
comunicacions.
2. Les universitats
públiques han de facilitar la mobilitat del personal d’administració i serveis
entre les diferents universitats. A aquest efecte, la Junta del Consell
Interuniversitari de Catalunya ha de prendre els acords corresponents.
3. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats públiques, mitjançant el
Consell Interuniversitari de Catalunya, han de fomentar programes
interuniversitaris de formació i mobilitat.
Títol III
El govern i la
representació de les universitats públiques
Capítol I
Disposicions generals
Article 77
Òrgans de govern
Les universitats públiques
poden constituir òrgans de govern, representació, consulta i coordinació
addicionals als que estableixen la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats,
i aquesta Llei, per a completar l’estructura de govern i representació
adaptant-la a llurs especificitats d’organització, per al millor compliment de
les seves funcions.
Article 78
Procés electoral
Les universitats han de
procurar incorporar en els processos d’elecció de llurs òrgans de govern i
representació, en el marc de la normativa vigent i garantint la representació
de tots els sectors de la comunitat universitària, una representació significativament
destacada del professorat contractat permanent doctor.
Capítol II
Òrgans unipersonals
Article 79
El rector o rectora
1. El rector o
rectora és la màxima autoritat acadèmica de la universitat i n’exerceix la
representació.
2. El rector o
rectora té encomanades les responsabilitats i les funcions de direcció, govern
i gestió de la universitat que li atribueixen la Llei orgànica 6/2001, del 21
de desembre, d’universitats, aquesta Llei, els estatuts o altra normativa
interna de les universitats i la resta de la normativa vigent.
3. El rector o
rectora, com a responsable màxim de l’impuls de la universitat i responsable últim
del seu govern i de l’acompliment dels seus objectius, ha d’ésser assistit en l’exercici
de les seves funcions per tots els òrgans de govern i representació de la
universitat.
4. El rector o
rectora és elegit per la universitat, d’acord amb el procediment que estableix
l’article 20 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.
5. Correspon al
Govern el nomenament dels rectors de les universitats públiques de Catalunya.
Article 80
El gerent o la gerent
1. El gerent o la
gerent és proposat pel rector o rectora i nomenat per aquest, d’acord amb el
consell social.
2. Correspon al
gerent o la gerent, d’acord amb el rector o rectora, la direcció i la gestió
dels recursos de la universitat, en els termes establerts per la normativa
interna de la universitat.
3. El gerent o la
gerent no pot desenvolupar tasques docents a la universitat.
Capítol III
El consell social
Secció primera
Definició, composició
i nomenament
Article 81
Definició i composició
1. El consell social
és l’òrgan mitjançant el qual la societat participa en la universitat.
2. Cadascuna de les
universitats públiques amb seu a Catalunya té un consell social, compost pels
quinze membres següents:
a) Nou persones
representatives de la societat catalana, nomenades segons el que estableix l’article
82.
b) Sis membres del
consell de govern de la universitat, nomenats segons el que estableix l’article
83.
Article 82
Membres representatius
de la societat catalana
1. Els nou membres
del consell social representatius de la societat catalana són els següents:
a) Dues persones
nomenades pel Parlament de Catalunya.
b) Tres persones
nomenades pel Govern de la Generalitat.
c) Una persona
escollida pels ens locals en l’àmbit territorial dels quals hi hagi instal·lats
els centres de la universitat, elecció que, en el cas de la ciutat de
Barcelona, correspon a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb la seva Carta
municipal.
d) Una persona
escollida per les organitzacions sindicals de treballadors més representatives
en l’àmbit de Catalunya.
e) Una persona
escollida per les organitzacions empresarials legalment constituïdes de més
implantació, provinent de l’àrea d’influència de cada universitat.
f) Un antic alumne o
alumna amb titulació de la universitat corresponent, que no pot ésser membre en
actiu de la comunitat universitària.
2. Els membres
nomenats pel Parlament i pel Govern de la Generalitat han d’ésser persones
representatives, a títol individual, o persones representants d’entitats, de la
vida cívica, cultural, professional, econòmica, laboral, social i territorial,
de l’entorn de la universitat.
3. El nomenament
dels membres corresponents a la lletra b de l’apartat 1 s’efectua havent
consultat el president del consell social, sempre que el càrrec no estigui
vacant.
4. El membre
corresponent a la lletra f de l’apartat 1 és nomenat pel president o presidenta
del consell social, escoltat el rector o rectora i, si n’hi ha, a proposta del
consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat.
5. El nomenament
dels membres dels quals fa esment aquest article es publica per acord del
departament competent en matèria d’universitats en el DOGC.
Article 83
Membres representants
del consell de govern de la universitat
1. Els membres del
consell social que pertanyen al consell de govern de la universitat són un
representant dels estudiants, un representant del personal docent i
investigador i un representant del personal d’administració i serveis elegits
pel mateix consell de govern d’entre els seus membres per un període màxim de
quatre anys, d’acord amb els estatuts de cada universitat. En són membres nats
el rector o rectora, el secretari o secretària general i el gerent o la gerent
de la universitat.
2. El nomenament
dels membres del consell social a què es refereix aquest article es publica per
acord de les universitats en el DOGC.
Article 84
Nomenament del
president o presidenta
El president o presidenta
del consell social és nomenat o separat per acord del Govern de la Generalitat,
a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d’universitats,
d’entre els membres del consell social representatius de la societat catalana.
El mandat és de quatre anys i és renovable per un únic període de la mateixa
durada.
Article 85
Renovació i vacants
1. Els membres del
consell social nomenats entre persones representatives de la societat catalana
ho són per un període de quatre anys. Són renovats o reelegits per meitats cada
dos anys, dos mesos abans d’expirar el període de mandat.
2. En el cas que es
produís una vacant en el consell social, aquesta ha d’ésser coberta d’acord amb
el procediment establert per l’article 82. El nou membre és nomenat pel període
restant de mandat del membre que ha substituït, excepte el president, el qual és
nomenat pel període establert per l’article 84.
3. Els membres que
siguin nomenats per raó del càrrec que ocupen han de cessar en la representació
quan cessen en el càrrec.
Article 86
Incompatibilitats
1. La condició de
membre del consell social és incompatible amb l’exercici de càrrecs directius
en empreses o en societats contractades per la universitat, directament o
mitjançant persona interposada, i també amb una participació en les dites
empreses superior al 10% del capital social. Aquesta incompatibilitat no afecta
els contractes subscrits d’acord amb l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001,
del 21 de desembre, d’universitats.
2. El personal acadèmic
que es trobi en situació de servei actiu a temps complet en la mateixa
universitat o en una altra, no pot ésser nomenat membre d’un consell social com
una de les nou persones representatives de la societat catalana.
Article 87
Fòrum de participació
El consell social pot
constituir un fòrum a fi de promoure la participació i l’assessorament de les
persones, les institucions i les entitats associatives, cíviques, culturals,
professionals, econòmiques, laborals, socials i territorials que, per llurs
competències, activitats, coneixements o experiències puguin contribuir a
complir millor les funcions del consell social.
Secció segona
Funcions del consell
social
Article 88
Funcions de programació
i gestió
Corresponen al consell
social, en relació amb la programació i la gestió universitàries, les funcions
següents:
a) Col·laborar amb
el consell de govern en la definició dels criteris i els objectius del
planejament estratègic de la universitat.
b) Proposar al
departament competent en matèria d’universitats, amb l’informe previ del
consell de govern, la implantació o la supressió d’ensenyaments conduents a l’obtenció
de títols universitaris oficials, i també la creació, la supressió, l’adscripció,
la desadscripció i la reordenació dels centres docents universitaris i dels
instituts universitaris de recerca.
c) Acordar, a
iniciativa del departament competent en matèria d’universitats i amb l’informe
previ del consell de govern, la creació, la modificació i la supressió dels ensenyaments
conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials i dels centres docents
i els instituts universitaris de recerca.
d) Contribuir a la
supervisió i l’avaluació de la qualitat, del rendiment i de la viabilitat econòmica
i social de la universitat, en col·laboració amb l’Agència per a la Qualitat
del Sistema Universitari de Catalunya, i participar-hi.
e) Aprovar la
constitució, la modificació i l’extinció d’entitats jurídiques per a la promoció
i el desenvolupament de les finalitats de la universitat, i aprovar la
participació de la universitat en altres entitats.
f) Aprovar els
projectes de concert entre la universitat i les institucions sanitàries.
g) Promoure vincles
de col·laboració mútua entre universitats i amb entitats socials
representatives.
Article 89
Funcions econòmiques,
pressupostàries i patrimonials
Corresponen al consell
social, en matèria econòmica, pressupostària i patrimonial, les funcions següents:
a) Promoure la
participació de la societat en l’activitat de la universitat, especialment en
el seu finançament, i fomentar les relacions entre la universitat i el seu
entorn cultural, professional, econòmic, social i territorial.
b) Estimular la
inversió en recerca de les empreses i llur col·laboració en la recerca
universitària.
c) Participar en la
determinació dels criteris bàsics per a l’elaboració del pressupost de la
universitat i, a proposta del consell de govern, aprovar-lo.
d) Supervisar les
activitats de caràcter econòmic, fer el seguiment del pressupost i aprovar, a
proposta del consell de govern, la programació i la despesa pluriennal de la
universitat, i també prendre les mesures pertinents per a assegurar el
compliment dels criteris amb què s’ha elaborat el pressupost.
e) Aprovar el balanç
i la memòria econòmica, el compte de resultats i la liquidació del pressupost
de la universitat de l’exercici anterior i els comptes anuals de les entitats
que en depenguin, d’acord amb la normativa vigent.
f) Acordar les
propostes d’operacions d’endeutament i d’aval que la universitat presenti al
departament competent en matèria d’universitats, perquè siguin autoritzades pel
Govern de la Generalitat, d’acord amb la normativa vigent, i vetllar pel
compliment de les condicions de les operacions esmentades i de la normativa
aplicable.
g) Acordar les
transferències de crèdit d’operacions de capital a operacions corrents, amb la
conformitat prèvia del departament competent en matèria d’universitats.
h) Acordar, a
proposta de l’òrgan competent de la universitat, les sol·licituds de crèdit
extraordinari o suplements de crèdit, sempre que s’hagi de fer una despesa que
no pugui ésser ajornada per a l’exercici següent i per a la qual no hi hagi crèdit
consignat en el pressupost, o bé sigui insuficient o no ampliable. L’acord n’ha
d’establir el finançament.
i) Aprovar els preus
dels ensenyaments propis de la universitat, els dels cursos d’especialització,
amb llurs possibles exempcions i bonificacions, i els dels serveis de la
universitat.
j) Vetllar pel
patrimoni de la universitat i aprovar la desafectació dels béns de domini públic
de la universitat, d’acord amb el que estableix aquesta Llei i la legislació de
patrimoni de la Generalitat.
k) Autoritzar el
rector o rectora a adoptar els acords d’adquisició, disposició i gravamen de béns
immobles i, a partir dels límits que aprovi el consell social, dels béns mobles
de la universitat, els títols de valor i les participacions socials.
l) Ésser informat,
directament per la universitat o mitjançant altres entitats, de la formalització
dels contractes i els convenis que comporten despeses o ingressos per a la
universitat.
Article 90
Funcions respecte a la
comunitat universitària
Corresponen al consell
social, en relació amb els diferents sectors de la comunitat universitària, les
funcions següents:
a) Designar i fer
cessar com a membres del consell de govern de la universitat tres membres del
consell social, d’entre els nomenats com a persones representatives de la
societat catalana.
b) Acordar, si s’escau,
dins dels límits que fixi el Govern de la Generalitat i a proposta del consell
de govern de la universitat, l’assignació singular i individual de retribucions
addicionals per mèrits docents, de recerca i de gestió al personal docent i
investigador funcionari i contractat.
c) Aprovar la relació
de llocs de treball del personal d’administració i serveis de la universitat, i
les modificacions i la despesa que comporten.
d) Determinar els
llocs als quals correspon l’assignació d’un complement específic amb l’import
del dit complement, i fixar la quantia total destinada a l’assignació del
complement de productivitat i les gratificacions extraordinàries, i aprovar els
criteris per a assignar-los i distribuir-los i les quantitats de les
indemnitzacions per raó de servei.
e) Informar sobre
els convenis col·lectius del personal laboral de la universitat, abans de
formalitzar-los.
f) Estudiar i
acordar, si escau, la proposta de nomenament del gerent o la gerent presentada
pel rector o rectora, i aprovar-ne, d’acord amb el rector o rectora, les
condicions del contracte.
g) Promoure, en tots
els àmbits de la comunitat universitària, la participació dels estudiants en
els òrgans de govern de la universitat, i també la divulgació de llur tasca.
h) Acordar, a fi de
garantir la no-exclusió de cap estudiant per raons econòmiques, la política de
beques, d’ajuts i de crèdits per a l’estudi i la recerca que, si escau, atorgui
la universitat amb càrrec als seus pressupostos, d’acord amb els principis de
publicitat, concurrència i objectivitat.
i) Aprovar les
normes que regulen el progrés i la permanència dels estudiants a la
universitat, atenent les característiques dels diferents estudis, de manera que
evitin la discriminació dels estudiants.
j) Promoure la col·laboració
entre la universitat i altres entitats públiques o privades, amb la finalitat
de completar la formació dels estudiants i les persones titulades de la
universitat i de facilitar-ne l’accés al món del treball.
k) Vetllar per la
correcta inserció laboral dels titulats de la universitat.
Article 91
Altres funcions i
informació
A més de les funcions
atribuïdes per aquesta Llei, correspon al consell social qualsevol altra funció
que li sigui atribuïda pels estatuts o altra normativa interna de la
universitat i per la resta de la normativa vigent.
Secció tercera
Organització i
funcionament
Article 92
La presidència
El president o presidenta
del consell social exerceix les funcions pròpies de la presidència d’un òrgan
col·legiat i, en concret, les que li són encomanades per aquesta Llei, pel
reglament d’organització i de funcionament del consell social i per la resta de
la normativa vigent.
Article 93
La secretaria
1. La secretaria és
l’estructura administrativa bàsica de suport al consell social. El secretari o
secretària és nomenat i separat pel president o presidenta i exerceix les
funcions pròpies de la secretaria d’un òrgan col·legiat i, en concret, les que
li són encomanades per aquesta Llei i pel reglament d’organització i de
funcionament del consell social.
2. Els òrgans de la
universitat han de facilitar a la secretaria del consell social la informació i
l’accés a la documentació necessària perquè pugui complir adequadament les
seves funcions.
Article 94
Funcionament
1. El consell social
pot funcionar en ple o en les comissions específiques que el ple acordi, amb la
composició i les funcions que específicament determini el reglament d’organització
i funcionament del consell social o en un acord exprés de delegació.
2. Dins el consell
social s’ha de constituir una comissió econòmica, amb la composició i les
funcions que determini el reglament d’organització i funcionament del consell
social.
3. Les comissions,
de caràcter temporal o permanent, poden ésser mixtes, és a dir, integrades per
membres del consell social i per d’altres membres d’òrgans de govern,
representació, consulta, coordinació o acadèmics de la universitat, als efectes
de garantir la informació, la participació i la coordinació necessàries en els
assumptes que s’hagin de sotmetre al consell social, en l’exercici de les seves
funcions.
4. Les comissions
han de retre comptes al ple del consell social dels acords adoptats i del grau
de compliment de les tasques que tenen encomanades.
5. No poden ésser
objecte de delegació en les comissions les funcions establertes per les lletres
a, b, i c de l’article 88; c i f de l’article 89 i a de l’article 90.
Article 95
Assistència de tercers
La presidència del
consell social pot convidar a assistir a les reunions del ple o de les
comissions, amb veu i sense vot, persones expertes i membres de la comunitat
universitària, d’acord amb la naturalesa dels assumptes a tractar.
Article 96
Reglament
1. Cada consell
social ha d’elaborar el seu reglament d’organització i de funcionament, que pot
establir el cessament dels seus membres per manca d’assistència reiterada a les
reunions.
2. En tot allò que
no sigui específicament regulat per aquesta Llei i pels reglaments d’organització
i de funcionament respectius, és aplicable la normativa reguladora d’òrgans col·legiats
establerta per la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment
i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Article 97
Auditoria
1. El consell social
ha de vetllar perquè, abans d’aprovar el balanç i la liquidació del pressupost
de la universitat, hagi estat feta l’auditoria corresponent, la qual pot ésser
sol·licitada a la Intervenció General de la Generalitat o bé a serveis externs.
Les auditories externes actuen sota les directrius de la Intervenció General de
la Generalitat.
2. Els resultats de
les auditories han d’ésser supervisats pel consell social i tramesos al
departament competent en matèria d’universitats perquè els lliuri a la
Sindicatura de Comptes.
Article 98
Pressupost
El consell social ha de
tenir un pressupost propi, com a centre de cost independent i específic dins el
pressupost de la universitat. La gestió del pressupost i la disposició dels
fons s’han de fer de la manera que acordi el consell social, en el marc del
reglament d’organització i de funcionament intern.
Capítol IV
Consell d’antic
alumnat i de persones amigues de la universitat
Article 99
Definició
Les universitats públiques
poden constituir un consell d’antic alumnat i de persones amigues de la
universitat com a òrgan de relació entre la universitat i els seus antics
alumnes i les associacions d’antics alumnes o d’amics, i també de participació
d’aquests en la vida de la universitat.
Article 100
Composició i funcions
1. Són membres del
consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat les persones
que pertanyen a les associacions d’antics alumnes i d’amics reconegudes com a
tals per la universitat i les persones que s’hi vinculin directament, en la
forma que determini la universitat.
2. El consell d’antic
alumnat i de persones amigues de la universitat té les funcions que li
atribueixi la normativa interna de la universitat.
Títol IV
L’ordenació de l’activitat
universitària
Capítol I
El règim jurídic de
les universitats
Article 101
Creació i
reconeixement d’universitats
1. Les universitats
del sistema universitari de Catalunya són creades o reconegudes per llei del
Parlament de Catalunya, d’acord amb l’article 4 de la Llei orgànica 6/2001, del
21 de desembre, d’universitats, amb l’informe previ de la Junta del Consell
Interuniversitari de Catalunya. Gaudeixen de personalitat jurídica plena,
capacitat d’obrar i patrimoni propi.
2. Per a la creació
o el reconeixement de les universitats a què es refereix l’article 4.1.b de la
Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, l’acord del Govern de
la Generalitat ha de comptar amb la ratificació del Parlament.
3. El reconeixement
d’universitats privades pel Parlament requereix una garantia suficient de llur
qualitat acadèmica i llur viabilitat econòmica. A aquests efectes, i sens
perjudici dels requisits bàsics que siguin exigibles, el Govern de la
Generalitat pot establir els requisits i les garanties de suficiència que
siguin pertinents.
Article 102
Règim jurídic
1. Les universitats
públiques i privades de Catalunya es regeixen per aquesta Llei i per les normes
que la desenvolupin, sens perjudici de la normativa bàsica estatal regulada per
la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, i per les normes
que la desenvolupen; per la Llei 13/1986, del 14 d’abril, de foment i
coordinació general de la investigació científica i tècnica; per la seva llei
de creació o de reconeixement i, en el cas de les universitats privades, per la
normativa aplicable a la figura jurídica que hagin adoptat.
2. En virtut de llur
autonomia, les universitats es regeixen per llurs estatuts, en el cas de les públiques,
o per llurs normes d’organització i funcionament, en el cas de les privades, i
per l’altra normativa interna.
3. En defecte de
norma expressa i en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, és d’aplicació
supletòria a les universitats públiques de Catalunya la legislació de la
Generalitat sobre el procediment administratiu, el règim dels funcionaris de l’Administració
de la Generalitat, llevat del règim estatutari aplicable als funcionaris dels
cossos docents universitaris, el règim patrimonial i financer i la contractació
administrativa.
4. Les universitats
públiques exerceixen les prerrogatives establertes per la normativa vigent per
a les administracions públiques, tret de les pròpies i exclusives dels ens
territorials.
Article 103
Estatuts i normes d’organització
i funcionament
1. Correspon a les
universitats elaborar els propis estatuts, en el cas de les públiques, o les pròpies
normes d’organització i funcionament, en el cas de les privades.
2. Correspon al
Govern de la Generalitat aprovar, amb el control previ de llur legalitat, els
estatuts de les universitats públiques i les normes d’organització i
funcionament de les universitats privades.
Capítol II
L’ordenació dels
estudis i de les estructures universitàries
Article 104
Creació, reconeixement
i implantació
Correspon al departament
competent en matèria d’universitats:
a) La creació, la
modificació i la supressió, en universitats públiques, de facultats, escoles tècniques
o politècniques superiors, escoles universitàries, escoles universitàries politècniques,
instituts universitaris de recerca i tots els altres centres o estructures que
organitzen ensenyaments oficials en modalitat no presencial, a proposta del
consell social o a iniciativa pròpia amb l’acord del consell social. En ambdós
casos és preceptiu l’informe previ del consell de govern de la universitat.
b) El reconeixement,
en universitats privades, de la creació, la modificació i la supressió dels
centres indicats per la lletra a, a proposta de la universitat.
c) La implantació i
la supressió, en universitats públiques, d’ensenyaments, presencials o virtuals
conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials, a proposta del consell
social o a iniciativa pròpia amb l’acord del consell social. En ambdós, casos és
preceptiu l’informe previ del consell de govern de la universitat.
d) El reconeixement,
en universitats privades, de la implantació i la supressió d’ensenyaments
presencials o virtuals conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials,
a proposta de la universitat.
e) L’aprovació, prèviament
a ésser creats o suprimits pel Govern de l’Estat, de l’establiment de centres
dependents de les universitats a l’estranger, per a impartir ensenyaments en
modalitat presencial conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials.
Article 105
Adscripció
Correspon al departament
competent en matèria d’universitats, a proposta del consell social i amb l’informe
previ del consell de govern de la universitat, aprovar l’adscripció o la
desadscripció a una universitat pública de centres docents, de titularitat pública
o privada, per a impartir títols universitaris oficials, i també la implantació
o la supressió d’ensenyaments oficials de caràcter presencial o virtual en els
dits centres.
Article 106
Integració
Els centres docents d’ensenyament
superior de titularitat pública o privada es poden integrar a una universitat pública
o privada, respectivament, com a centres propis. El reconeixement de la
integració del centre per a impartir títols universitaris oficials és acordat
pel departament competent en matèria d’universitats, a proposta de la
universitat.
Article 107
Informe dels plans d’estudis
1. Correspon al
departament competent en matèria d’universitats emetre un informe dels plans d’estudis,
a petició del rector o rectora i prèviament a l’homologació del títol, d’acord
amb la normativa vigent.
2. L’informe a què
es refereix l’apartat 1 ha de verificar la viabilitat econòmica del pla d’estudis
i la seva adequació als requisits bàsics i al que estableixen aquesta Llei i la
resta de la normativa vigent.
Article 108
Inici d’activitats
El departament competent
en matèria d’universitats autoritza l’inici d’activitats dels estudis en els
centres universitaris propis o adscrits, un cop homologat el títol, a sol·licitud
del rector o rectora.
Article 109
Variacions en les
condicions de l’autorització
1. El departament
competent en matèria d’universitats autoritza el canvi de denominació, d’emplaçament
i de destinació dels centres docents propis de les universitats públiques.
2. El departament
competent en matèria d’universitats ha de donar la seva conformitat:
a) Als actes i els
negocis jurídics que modifiquin la personalitat jurídica o l’estructura d’una
universitat privada, o que impliquin la transmissió o la cessió, entre vius,
total o parcial, a títol onerós o gratuït, de la titularitat directa o
indirecta que les persones físiques o jurídiques exerceixen sobre les
universitats privades o sobre els centres universitaris privats adscrits a
universitats públiques.
b) Al canvi de
denominació i d’emplaçament dels centres docents propis d’universitats
privades, i també dels centres docents adscrits.
Article 110
Revocació
La revocació del
reconeixement d’una universitat privada, els seus centres universitaris o els
seus ensenyaments l’ha d’efectuar l’òrgan que els ha autoritzat, amb l’audiència
prèvia de la universitat corresponent, d’acord amb el que estableix la
disposició addicional novena de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.
En tot cas, s’ha de garantir que els estudiants puguin acabar els estudis d’acord
amb les regles generals per a l’extinció dels plans d’estudis.
Article 111
Els campus
universitaris i interuniversitaris
1. Les universitats
públiques catalanes es poden estructurar en campus universitaris, concebuts com
a espais presencials o virtuals d’integració i convivència dels membres de la
comunitat universitària.
2. Les universitats
poden constituir campus interuniversitaris, amb caràcter presencial o virtual,
amb l’objectiu de compartir personal, centres, estructures, ensenyaments,
recerca i serveis. Les universitats han de facilitar la mobilitat de llur
personal docent i investigador i dels estudiants en els campus
interuniversitaris.
Article 112
Altres estructures
Les universitats, sens
perjudici dels centres i les estructures bàsiques que estableix l’article 7.1
de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, poden crear
altres estructures per a impartir ensenyaments de caràcter presencial o virtual
que no condueixin a l’obtenció d’un títol oficial.
Article 113
Centres docents que
expedeixen títols estrangers
1. Correspon al
departament competent en matèria d’universitats autoritzar els centres docents
que es vulguin establir a Catalunya per a impartir, sota qualsevol modalitat,
ensenyaments conduents a l’obtenció de títols d’educació superior universitària
no homologats als títols universitaris oficials, i també revocar-ne l’autorització.
2. L’autorització a
què es refereix l’apartat 1 requereix l’informe previ favorable de l’Agència
per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, d’acord amb els estàndards
de qualitat que l’Agència hagi elaborat per a aquests tipus de centres.
Article 114
Funcions inspectores i
comprovació dels requisits
El departament competent
en matèria d’universitats ha de exercir la funció inspectora per a garantir que
les universitats i els centres universitaris compleixen els requisits
establerts per la normativa vigent en relació amb les actuacions regulades per
aquest capítol i, si escau, els compromisos adquirits pels titulars de les
universitats i els centres universitaris privats.
Títol V
Instruments bàsics d’ordenació
Article 115
Tipologia
Els instruments bàsics d’ordenació
del sistema universitari de Catalunya són:
a) La Programació
universitària de Catalunya.
b) El finançament
universitari.
Article 116
La programació
universitària de Catalunya
1. La Programació
universitària de Catalunya és un instrument de planificació, coordinació i
reordenació dels ensenyaments que ofereixen les universitats públiques de
Catalunya, que inclou, com a mínim, els ensenyaments conduents a l’obtenció
dels títols universitaris oficials.
2. La Programació
universitària de Catalunya també té en compte els ensenyaments de les
universitats privades que sol·licitin ésser-hi incloses.
3. La Programació
universitària de Catalunya és elaborada pel departament competent en matèria d’universitats,
per períodes pluriennals. Ha de tenir en compte les demandes de les
universitats i s’ha de basar en els criteris proposats pel Consell
Interuniversitari de Catalunya, els quals han de considerar, com a mínim:
a) El grau de
demanda dels diferents estudis i les necessitats de la societat en educació
superior universitària.
b) L’equilibri
territorial, en un marc d’eficiència en la utilització dels mitjans materials i
dels recursos humans del sistema universitari de Catalunya, i els costos econòmics
i llur finançament.
c) L’especialització
i la diversificació universitària en un context de cooperació interuniversitària.
Article 117
El finançament
universitari
1. El règim econòmic
de les universitats públiques de Catalunya és el regulat per la Llei orgànica
6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, per aquesta Llei i per la normativa
de finances i pressupostària de la Generalitat.
2. Les universitats
públiques gaudeixen d’autonomia econòmica i financera, d’acord amb la normativa
vigent, i disposen dels recursos suficients per a l’exercici de llurs funcions.
3. Correspon al
Govern de la Generalitat aprovar els preus públics dels ensenyaments conduents
a l’obtenció dels títols universitaris oficials i la resta de drets legalment
establerts.
4. El servei públic
de l’ensenyament superior sostingut econòmicament per la Generalitat no es
presta amb caràcter empresarial.
5. Les universitats
públiques i el departament competent en matèria d’universitats han de fomentar
la promoció i el patrocini de llurs serveis, especialment per als sectors de la
societat que en resultin directament beneficiats.
6. Els compromisos econòmics
de caràcter pluriennal amb càrrec als pressupostos de la Generalitat que es
derivin de l’aplicació d’aquesta Llei s’aproven d’acord amb la normativa de
finances públiques de la Generalitat.
Article 118
Estructura del finançament
universitari
1. El finançament de
les despeses de funcionament de les universitats públiques, amb càrrec als
pressupostos de la Generalitat i d’acord amb les disponibilitats pressupostàries,
s’ha de basar en tres tipus d’aportacions:
a) Genèrica, segons
criteris objectius, transparents i compatibles, a partir de paràmetres generals
comuns a totes les universitats.
b) Complementària,
lligada a objectius específics per a la millora de la qualitat de les
universitats i per a atendre’n les especificitats. Aquesta aportació es fa
mitjançant contractes-programa.
c) Per convocatòries
públiques, que estimulin la millora de la qualitat i premiïn l’excel·lència.
2. Correspon al
departament competent en matèria d’universitats establir l’estructura del model
de finançament universitari. Aquest model ha d’ésser transparent i ha d’assegurar
a les universitats públiques l’estabilitat dels recursos econòmics necessaris
per a l’acompliment de llurs finalitats i l’estímul de l’eficiència, l’eficàcia
i la millora de la qualitat.
Article 119
Els
contractes-programa
1. Els
contractes-programa són un instrument de finançament de l’aportació complementària
establerta per la lletra b de l’article 118, i també l’instrument d’observació,
de diagnòstic, de planificació i d’adopció de decisions conjuntes entre el
departament competent en matèria d’universitats i les universitats.
2. Els
contractes-programa han d’establir els indicadors susceptibles de valorar els
resultats de les actuacions orientades a aconseguir els objectius fixats, i
també els objectius de millora de la qualitat de la universitat. També poden
considerar els resultats de les avaluacions de l’Agència per a la Qualitat del
Sistema Universitari de Catalunya.
Article 120
El Pla d’inversions
universitàries
1. El Pla d’inversions
universitàries és l’instrument específic per a finançar les infraestructures i
els equipaments de les universitats públiques que es requereixen per a l’execució
de la Programació universitària de Catalunya.
2. El Pla d’inversions
universitàries, que té caràcter pluriennal, és aprovat pel Govern de la
Generalitat.
3. El Pla d’inversions
universitàries ha de tenir en compte l’aplicació de criteris de sostenibilitat
i de mesures que facilitin la mobilitat de les persones amb discapacitats.
Títol VI
La coordinació
universitària. El consell interuniversitari de Catalunya
Capítol I
Definició, estructura
i funcionament
Article 121
Definició
El Consell
Interuniversitari de Catalunya és l’òrgan de coordinació del sistema
universitari de Catalunya i de consulta i assessorament del Govern de la
Generalitat en matèria d’universitats.
Article 122
Estructura
1. El Consell
Interuniversitari de Catalunya s’estructura en els òrgans següents:
a) Unipersonals: el
president o presidenta, el vicepresident o vicepresidenta i el secretari o
secretària general.
b) Col·legiats: la
Conferència General i la Junta.
2. El Consell
Interuniversitari de Catalunya es pot organitzar també en comissions de caràcter
permanent, amb l’objecte d’informar i assessorar pel que fa a qüestions
relatives a l’activitat acadèmica; i en comissions de caràcter no permanent,
amb l’objecte d’informar i assessorar pel que fa a aspectes concrets d’interès
general del sistema universitari.
3. Correspon al
president o presidenta, a proposta del vicepresident o vicepresidenta o de
qualsevol dels òrgans col·legiats del Consell, constituir les comissions a què
es refereix l’apartat 1 i determinar-ne la composició i les funcions.
4. El Consell Interuniversitari
de Catalunya, mitjançant la creació de comissions específiques de caràcter
assessor, ha de promoure la participació de les persones o de les entitats
representatives de les necessitats i els interessos socials, professionals,
acadèmics o econòmics que, per llurs competències, activitats, coneixements o
experiència, puguin ajudar el Consell a complir més bé les funcions que té
encomanades.
Article 123
Funcionament
1. El Consell
Interuniversitari de Catalunya es regeix per aquesta Llei, per les seves normes
d’organització i funcionament i, en allò no que sigui expressament regulat per
aquestes, per la normativa específica dels òrgans col·legiats aplicable a l’Administració
de la Generalitat.
2. La Conferència
General ha de tenir dues reunions ordinàries, com a mínim, durant el curs acadèmic.
Per a convocar una reunió extraordinària és necessari la decisió del president
o presidenta o, almenys, l’acord d’una tercera part dels seus membres.
Capítol II
Òrgans unipersonals
Article 124
El president o
presidenta
1. La presidència de
la Conferència General i la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya
recau en la persona titular del departament competent en matèria d’universitats,
la qual també presideix les reunions de les comissions, quan hi assisteix.
2. El president o
presidenta té atribuïdes les funcions pròpies de la presidència d’un òrgan col·legiat
i les pot delegar expressament en el vicepresident o vicepresidenta.
Article 125
El vicepresident o
vicepresidenta
El vicepresident o
vicepresidenta del Consell Interuniversitari de Catalunya és designat pel
president o presidenta. Aquesta designació ha de recaure en un alt càrrec del
departament competent en matèria d’universitats. El vicepresident o
vicepresidenta substitueix el president o presidenta en el supòsit d’absència
per malaltia o per qualsevol altra causa justificada.
Article 126
El secretari o secretària
general
1. El secretari o
secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya té atribuïdes les
funcions de suport als òrgans del Consell i de direcció de les oficines, les
estructures i els serveis adscrits al Consell, i les pròpies de les secretaries
dels òrgans col·legiats.
2. El secretari o
secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, que és també
secretari o secretària de la Conferència General i de la Junta, és nomenat i
destituït pel Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del
departament competent en matèria d’universitats.
3. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats públiques poden
adscriure personal a la Secretaria General del Consell, en la situació que
correspongui administrativament, d’acord amb la normativa vigent.
4. El secretari o
secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya ha d’elaborar una
memòria anual que reculli les activitats de la Junta i de les comissions i també
les conclusions de la Conferència General. Aquesta memòria ha d’ésser
presentada al departament competent en matèria d’universitats i a les
universitats catalanes, i ha d’ésser tramesa al Parlament de Catalunya.
Capítol III
Òrgans col·legiats
Article 127
La conferència general
1. La Conferència
General del Consell Interuniversitari de Catalunya és l’òrgan de participació i
coordinació de la comunitat universitària per a conèixer i avaluar els
objectius principals del sistema universitari de Catalunya.
2. Integren la
Conferència General del Consell Interuniversitari de Catalunya:
a) El president o
presidenta del Consell.
b) El vicepresident
o vicepresidenta del Consell.
c) Els rectors de
les universitats.
d) Els presidents
dels consells socials de les universitats públiques i dels òrgans anàlegs de
les universitats privades.
e) Tres
representants del departament competent en matèria d’universitats, nomenats pel
seu titular.
f) Tres
representants de la comunitat universitària de cadascuna de les universitats públiques
i privades, nomenats d’acord amb el que estableixi el consell de govern o les
normes d’organització i de funcionament respectius, les quals, en tot cas, han
de garantir la representació dels estudiants.
g) Un membre de
cadascun dels consells socials de les universitats públiques, nomenat segons el
que estableixi el reglament intern del consell social respectiu.
h) El president o
presidenta i el director o directora de l’Agència per a la Qualitat del Sistema
Universitari de Catalunya.
i) Quatre persones
escollides per les organitzacions sindicals de treballadors més representatives
en l’àmbit de Catalunya.
j) Un representant
de les associacions d’estudiants, nomenat pel Consell Nacional de la Joventut
de Catalunya.
k) El president o
presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans.
l) Els representants
de les entitats o les persones a títol individual que el president o presidenta
del Consell nomeni, el nombre de les quals no pot ésser superior al de les
persones a què es refereix la lletra g. Aquestes persones han d’ésser de competència
reconeguda en l’àmbit professional, cultural, social, empresarial o territorial.
m) El secretari o
secretària general del Consell.
3. Els membres de la
Conferència General que no ho són per raó del càrrec que ocupen són nomenats
per un període de quatre anys i poden ésser renovats pel mateix període. En el
supòsit que es produeixi una vacant, el nou membre és nomenat pel període
restant de mandat del membre que ha cessat.
Article 128
Funcions de la conferència
Corresponen a la Conferència
General les funcions següents:
a) Assessorar el
departament competent en matèria d’universitats en relació amb els criteris per
a elaborar la Programació universitària de Catalunya.
b) Emetre un informe
de les qüestions que, a iniciativa de la Presidència o de la Junta, es
considerin d’interès general per al sistema universitari de Catalunya.
c) Facilitar l’intercanvi
d’informació i les consultes recíproques entre les universitats catalanes,
especialment en els àmbits i en les situacions que les afecten d’una manera
conjunta.
d) Impulsar
programes conjunts d’actuació interuniversitària i promoure i elaborar
documents d’interès comú en l’àmbit de la docència, de la recerca i de la gestió
i els serveis.
e) Promoure la col·laboració
de les universitats amb altres institucions, públiques o privades, per a
executar programes d’interès general.
f) Fomentar l’equilibri
entre les universitats, tenint en compte la Programació universitària de
Catalunya en el seu conjunt, evitant duplicitats innecessàries i promovent l’equilibri
territorial i mediambiental.
g) Promoure les
universitats del sistema universitari de Catalunya, especialment pel que fa a l’oferta
educativa i la qualitat dels centres i els serveis universitaris.
h) Conèixer la memòria
d’activitats de la Junta del Consell i de les seves comissions.
i) La resta de
funcions que li atribueixin aquesta Llei i l’altra normativa vigent.
j) Proposar els
criteris de la política de beques que garanteixin una igualtat d’oportunitats
efectiva.
Article 129
La junta
1. La Junta del
Consell Interuniversitari de Catalunya és l’òrgan de gestió del Consell per a
exercir les funcions que li encomana aquesta Llei. La Junta actua en ple o com
a junta permanent.
2. Integren el ple
de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya:
a) El president o
presidenta del Consell.
b) El vicepresident
o vicepresidenta del Consell.
c) Els rectors de
les universitats públiques i el rector o rectora de la Universitat Oberta de
Catalunya.
d) Els rectors, fins
a un màxim de tres d’entre les universitats privades que tinguin una figura jurídica
pròpia de les entitats sense ànim de lucre i que s’acullin a la Programació
universitària de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 116.2.
e) Els presidents
dels consells socials de les universitats públiques.
f) Tres
representants del departament competent en matèria d’universitats, nomenats pel
seu titular.
g) El secretari o
secretària general del Consell.
3. La Junta
Permanent és integrada pel president o presidenta, el vicepresident o
vicepresidenta, els rectors de les universitats públiques, el rector o rectora
de la Universitat Oberta de Catalunya, els presidents dels consells socials de
les universitats públiques, els tres representants del departament competent en
matèria d’universitats i el secretari o secretària general del Consell. Li corresponen
les funcions establertes per l’article 131 quan afectin exclusivament les
universitats públiques.
4. Els membres de la
Junta del Consell són nomenats i separats d’acord amb el que estableix l’article
127.3.
Article 130
Assistència
L’assistència a la Junta
del Consell Interuniversitari de Catalunya, tant pel que fa al ple com a la
junta permanent, és indelegable.
Article 131
Funcions de la junta
1. Correspon a la
Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya:
a) Proposar al
departament competent en matèria d’universitats els criteris per a elaborar la
Programació universitària de Catalunya, un cop escoltada la Conferència
General.
b) Emetre un informe
de la proposta de Programació universitària de Catalunya i de les seves
modificacions abans d’ésser aprovada pel departament competent en matèria d’universitats.
c) Emetre un informe
de les propostes de creació o de reconeixement de les universitats públiques i
privades, un cop consultada la Conferència General.
d) Emetre un informe
de les propostes de places de nou accés dels centres docents universitaris
propis de les universitats públiques i dels centres docents adscrits.
e) Emetre un informe
de la proposta de preus públics acadèmics i de la resta de drets que estableixi
la normativa vigent en relació amb els estudis conduents a l’obtenció dels títols
universitaris oficials, i també de la política de beques, un cop escoltada la
Conferència General.
f) Conèixer els
estudis de doctorat i altres estudis de postgrau i els programes d’extensió
universitària, d’actualització i de formació continuada.
g) Proposar les
mesures pertinents per a garantir la coordinació universitària, en especial pel
que fa al règim d’admissió i de permanència dels estudiants i les
convalidacions d’estudis.
h) Articular mesures
de foment de la flexibilitat dels plans d’estudis perquè s’adeqüin a les
necessitats de l’exercici de la professió corresponent i de la societat
catalana en general.
i) Proposar mesures
d’adaptabilitat dels plans d’estudis de les universitats als perfils
professionals de la Unió Europea.
j) Conèixer i
elaborar, si escau, propostes de coordinació de les bases de dades
interuniversitàries.
k) Elaborar
propostes de racionalització dels serveis que presten les universitats públiques,
especialment quant a l’intercanvi i la mobilitat de llurs recursos humans i la
creació de serveis conjunts d’interès comú.
l) Impulsar mesures
de coordinació entre els ensenyaments universitaris i els ensenyaments de formació
professional de grau superior i de règim especial equivalents als
universitaris.
m) Nomenar els
representants de les universitats públiques catalanes en altres organismes, si
aquesta representació comprèn més d’una universitat, seguint el criteri d’aconseguir
una representació equilibrada dels diferents sectors de la comunitat universitària
representats en el Consell Interuniversitari de Catalunya.
n) Qualsevol altra
funció que li sigui atribuïda per la normativa vigent.
2. Sens perjudici
del que estableix l’article 116.2, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha
d’ésser informat de la programació de les universitats privades, als efectes de
l’emissió de l’informe a què es refereix la lletra b de l’apartat 1. Les
universitats privades han de posar en coneixement del departament competent en
matèria d’universitats llur programació.
Article 132
Delegació i validació
1. La Junta del
Consell pot delegar expressament en les comissions permanents que es
constitueixin les funcions que li són atribuïdes per l’article 131.
2. La Junta ha de
validar els informes i les propostes de les comissions del Consell
Interuniversitari de Catalunya i pot expressar la posició institucional del
Consell en els assumptes que li siguin expressament sotmesos per la Presidència
del Consell.
3. Els informes del
Consell Interuniversitari de Catalunya són preceptius, però només són
vinculants si una disposició normativa expressa ho estableix.
Article 133
Audiència
Sens perjudici de les
possibles audiències que tinguin lloc directament en les respectives
universitats, el Consell Interuniversitari de Catalunya, mitjançant la Junta,
gaudeix de la consideració d’entitat representativa dels interessos de les
universitats que la integren pel que fa al tràmit d’audiència establert per la
normativa de procediment de l’Administració de la Generalitat i del procediment
administratiu comú.
Capítol IV
Coordinació i col·laboració
Article 134
Encàrrec de gestió
1. Les universitats
públiques i el departament competent en matèria d’universitats poden encarregar
al Consell Interuniversitari de Catalunya la gestió d’activitats de caràcter tècnic
o de serveis de llur competència per a la coordinació interuniversitària, d’acord
amb el que estableix l’article 15 de la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim
jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
2. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats han de dotar el Consell
Interuniversitari de Catalunya dels mitjans necessaris per a exercir les
funcions que li siguin encarregades.
Article 135
Assistència d’experts
El president o presidenta
del Consell Interuniversitari de Catalunya i els presidents de les seves
comissions poden convidar a assistir a les reunions, amb veu i sense vot,
persones expertes i òrgans o membres de la comunitat universitària, d’acord amb
la naturalesa dels assumptes que s’hi han de tractar.
Article 136
Col·laboració
1. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats poden acordar fórmules
de col·laboració per a garantir la coordinació necessària per al ple
desenvolupament del sistema universitari de Catalunya.
2. El Consell
Interuniversitari de Catalunya i l’Agència per a la Qualitat del Sistema
Universitari de Catalunya han de col·laborar en tot allò que faciliti l’exercici
de llurs competències.
3. En el marc del
suport i la col·laboració entre institucions, les universitats han de
proporcionar al Consell Interuniversitari de Catalunya la informació i, en
particular, les dades estadístiques que aquest els sol·liciti, tot respectant
la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
Títol VII
Les garanties de
qualitat. L’avaluació, l’acreditació i la certificació
Capítol I
La qualitat
Article 137
La qualitat
1. La promoció i la
garantia de la qualitat de les universitats catalanes correspon a les mateixes
universitats i al departament competent en matèria d’universitats.
2. El principal
instrument per a la promoció i l’avaluació de la qualitat és l’Agència per a la
Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.
Capítol II
L’Agència per a la
Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya
Article 138
Finalitats
L’avaluació de la
qualitat, la certificació dels processos i l’acreditació de l’aprenentatge dels
ensenyaments del sistema universitari de Catalunya s’han d’orientar a llur
adequació permanent a les demandes socials, als requisits de qualitat de
formació universitària i a la millora contínua de llurs processos, en el marc
de l’espai europeu d’ensenyament superior.
Article 139
Naturalesa
1. La configuració
jurídica del Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a
Catalunya, creada pel Decret 355/1996, del 29 d’octubre, es modifica i adopta
la forma jurídica d’entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya que
ajusta la seva activitat al dret privat, vinculada al departament competent en
matèria d’universitats, amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d’obrar
i patrimoni propi per al compliment de les seves funcions.
2. L’Agència per a
la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, passa a denominar-se Agència
per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.
Article 140
Objectiu i funcions
1. L’Agència per a
la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya té com a objectiu l’avaluació,
l’acreditació i la certificació de la qualitat en l’àmbit de les universitats i
dels centres d’ensenyament superior de Catalunya.
2. Corresponen a l’Agència
les funcions següents:
a) L’avaluació dels
ensenyaments conduents a l’obtenció dels títols oficials i propis que
imparteixen les universitats i els centres docents d’ensenyament superior.
b) La certificació
de la qualitat dels ensenyaments, de la gestió i de les activitats de les
universitats.
c) L’acreditació
dels ensenyaments en el marc de l’espai europeu de la qualitat.
d) L’avaluació dels
centres docents establerts a Catalunya que imparteixen ensenyaments conduents a
l’obtenció de títols estrangers d’educació superior universitària.
e) L’acreditació
dels sistemes i els procediments d’avaluació de la qualitat de les
universitats, inclosos els que es refereixen a la funció docent del
professorat.
f) L’emissió dels
informes pertinents per a la contractació de professorat lector i professorat
col·laborador.
g) L’emissió de les
acreditacions de recerca i de recerca avançada.
h) L’avaluació de l’activitat
desenvolupada pels investigadors, i la valoració dels mèrits individuals del
personal docent, funcionari i contractat, per a l’assignació de complements
retributius, d’acord amb els articles 55 i 69 de la Llei orgànica 6/2001, del
21 de desembre, d’universitats.
i) L’avaluació de l’activitat
investigadora del personal docent i investigador de les universitats privades.
j) La valoració dels
mèrits individuals docents i de gestió del personal docent i investigador
funcionari i contractat, per a l’assignació de complements retributius d’acord
amb els articles 55 i 69 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats,
i l’avaluació de l’activitat docent del personal docent i investigador de les
universitats privades.
k) L’avaluació de
les activitats, els programes, els serveis i la gestió de les universitats i
dels centres d’ensenyament superior.
l) La promoció de l’avaluació
i de la comparació de criteris de qualitat en el marc europeu i internacional.
m) L’elaboració d’estudis
per a la millora i la innovació dels models d’avaluació, certificació i
acreditació.
n) L’emissió d’informes
d’avaluació adreçats a les universitats, l’administració educativa, els agents
socials i la societat en general.
o) L’assessorament
de l’Administració educativa, les universitats i altres institucions en l’àmbit
propi de les seves funcions.
p) L’establiment de
vincles de cooperació i col·laboració amb altres agències estatals, autonòmiques
i internacionals que tinguin atribuïdes funcions d’avaluació, acreditació i
certificació.
q) Les tasques que
li siguin encarregades pel departament competent en matèria d’universitats i
per les universitats, mitjançant conveni.
r) La resta de
funcions que li atribueix aquesta Llei, els seus estatuts i l’altra normativa
vigent.
3. Als efectes del
que estableix la lletra i de l’apartat 2, les universitats privades han de formalitzar
el corresponent conveni amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema
Universitari de Catalunya.
Article 141
Òrgans de govern
L’Agència per a la
Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya s’estructura en els òrgans de
govern següents:
a) El president o
presidenta, el qual és nomenat pel Govern de la Generalitat, a proposta de la
persona titular del departament competent en matèria d’universitats, d’entre
personalitats de reconegut prestigi en l’àmbit universitari, per un període de
quatre anys, renovable.
b) El Consell de
Direcció.
c) El director o
directora.
Article 142
El Consell de Direcció
1. El Consell de
Direcció és l’òrgan superior de govern de l’Agència, i les seves funcions són
les que estableixin els seus estatuts.
2. El Consell de
Direcció és constituït pels membres següents:
a) El president o
presidenta de l’Agència, que també ho és del Consell de Direcció.
b) Els rectors de
les universitats públiques i el rector o rectora de la Universitat Oberta de
Catalunya.
c) Els rectors, fins
a un màxim de tres, d’universitats privades que hagin adoptat una figura jurídica
pròpia de les entitats sense ànim de lucre, elegits pel Consell
Interuniversitari de Catalunya, i que s’acullin a la Programació universitària
de Catalunya d’acord amb el que estableix l’article 116.2.
d) Els presidents
dels consells socials de les universitats públiques.
e) Tres persones
destacades de la comunitat acadèmica, nomenades per la persona titular del
departament competent en matèria d’universitats.
f) Dues persones del
departament competent en matèria d’universitats, nomenades pel seu titular.
g) El president o
presidenta de la Comissió d’Avaluació de la Recerca.
h) El president o
presidenta de la Comissió de Professorat Lector i Professorat Col·laborador.
i) El director o
directora de l’Agència.
3. Els membres del
Consell de Direcció són nomenats per un període de quatre anys i poden ésser
reelegits per dos mandats més de la mateixa durada. Es renoven per meitats cada
dos anys, tret dels que ho siguin per raó del càrrec, que cessen en la
representació quan cessen en aquest.
4. El president o
presidenta de la Comissió de Professorat Lector i Professorat Col·laborador i
el president o presidenta de la Comissió d’Avaluació de la Recerca són nomenats
per un període de quatre anys renovable.
5. El Consell de
Direcció s’ha de reunir, de manera ordinària, dues vegades l’any, com a mínim.
Perquè es pugui reunir en sessió extraordinària és necessari la decisió del
president o presidenta o, almenys, l’acord d’una tercera part dels seus
membres.
Article 143
El director o
directora
1. El director o
directora assumeix la direcció de l’Agència per a la Qualitat del Sistema
Universitari de Catalunya i la representació plena del Consell de Direcció en
relació amb l’execució dels acords que adopti aquest òrgan.
2. El director o
directora és designat per la persona titular del departament competent en matèria
d’universitats, escoltat el Consell de Direcció, per un període de quatre anys,
prorrogable per dues vegades.
Article 144
Comissió d’Avaluació
de la Qualitat
1. Es crea la
Comissió d’Avaluació de la Qualitat, amb caràcter permanent, que exerceix les
funcions establertes per l’article 140.2, llevat de les fixades per les lletres
f, g, h i i.
2. La composició de
la Comissió d’Avaluació de la Qualitat ha d’ésser adequada al que estableixin
les normes, els criteris i les recomanacions internacionals per a l’atorgament
de les certificacions i les acreditacions corresponents. Els seus membres són
designats pel director o directora de l’Agència, escoltat el Consell de Direcció,
i, en tot cas, ha d’integrar membres externs al sistema universitari de
Catalunya.
Article 145
Comissió de
Professorat Lector i Professorat Col·laborador
1. Es crea la
Comissió de Professorat Lector i Professorat Col·laborador, amb caràcter
permanent, que exerceix la funció establerta per la lletra f de l’article 140.2
i les que li siguin expressament atribuïdes per la resta de la normativa vigent
o encomanades pel departament competent en matèria d’universitats.
2. La Comissió de
Professorat Lector i Professorat Col·laborador és constituïda pels membres següents:
a) El president o
presidenta, que és nomenat per la persona titular del departament competent en
matèria d’universitats entre persones de reconegut prestigi acadèmic.
b) Dues persones
designades per la persona titular del departament competent en matèria d’universitats.
c) Cinc persones
designades pel Consell de Direcció de l’Agència, a proposta del president o
presidenta de la Comissió.
Article 146
Comissió d’Avaluació
de la Recerca
1. Es crea la
Comissió d’Avaluació de la Recerca, amb caràcter permanent, que exerceix les
funcions establertes per les lletres g, h i i de l’article 140.2 i les que li
siguin expressament atribuïdes per la resta de la normativa vigent o
encomanades pel departament competent en matèria d’universitats.
2. La Comissió d’Avaluació
de la Recerca és constituïda pels membres següents:
a) El president o
presidenta, que és nomenat per la persona titular del departament competent en
matèria d’universitats entre persones amb mèrits científics prominents.
b) Quatre persones
designades per la persona titular del departament competent en matèria d’universitats.
c) Setze persones
designades pel Consell de Direcció de l’Agència, a proposta del president o
presidenta de la Comissió.
3. Els membres
designats d’acord amb les lletres b i c de l’apartat 2 ho són d’entre el col·lectiu
de catedràtics funcionaris o contractats a Catalunya en situació d’actius, que
compleixin alguna de les condicions següents:
a) Haver superat
quatre avaluacions positives de llur activitat investigadora, d’acord amb la
normativa que sigui aplicable al professorat funcionari i contractat,
respectivament.
b) Haver estat
guardonats amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, amb
la Distinció de la Generalitat per a la Promoció de la Recerca Universitària o
amb una altra distinció de nivell anàleg o superior, a criteri del Consell de
Direcció.
4. En la designació
dels membres de la Comissió d’Avaluació de la Recerca s’ha de procurar l’equilibri
entre els diferents àmbits del coneixement.
Article 147
Funcionament
1. La Comissió d’Avaluació
de la Recerca desenvolupa la seva activitat mitjançant comissions, que poden
tenir caràcter permanent, amb funcions d’informació, proposta i recomanació.
2. Els membres de
les comissions són designats d’acord amb els requisits i el procediment que
estableixi la Comissió d’Avaluació de la Recerca. S’hi han d’integrar, en tot
cas, membres externs al sistema universitari i de recerca català.
3. En tot cas, s’ha
de constituir una comissió o més de les modalitats següents:
a) Comissions per a
l’acreditació de recerca, en els diferents àmbits del coneixement.
b) Comissions per a
l’acreditació de recerca avançada, en els diferents àmbits del coneixement.
Article 148
Independència tècnica
i consideració d’altres avaluacions
1. Les comissions
avaluadores, que actuen amb independència, aproven les avaluacions que faci l’Agència
en llurs àmbits respectius, i en són les responsables finals.
2. Les avaluacions i
les acreditacions fetes per altres agències o òrgans d’avaluació en matèria de
la competència de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de
Catalunya poden ésser considerades per l’esmentada Agència, als efectes del que
estableix aquesta Llei.
Capítol III
Disposicions generals
Article 149
Règim jurídic
1. L’Agència per a
la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya es regeix per aquesta Llei;
per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana;
pels seus estatuts i per la resta de la normativa vigent que li sigui
aplicable.
2. L’Agència sotmet
la seva activitat en les relacions externes, amb caràcter general, a les normes
de dret civil, mercantil i laboral que li siguin aplicables, tret dels actes d’avaluació,
acreditació o certificació i els que impliquin l’exercici de potestats públiques,
els quals resten sotmesos al dret públic.
3. En les relacions
internes de l’Agència amb l’Administració de la Generalitat, amb les
universitats públiques i amb la resta d’administracions públiques, s’aplica el
dret públic.
4. El règim d’adopció
d’acords i funcionament dels seus òrgans col·legiats se subjecta a la normativa
de la Generalitat aplicable als dits òrgans.
Article 150
Estatuts
1. Els estatuts de l’Agència
són aprovats per decret del Govern de la Generalitat, a proposta de la persona
titular del departament competent en matèria d’universitats i a iniciativa del
Consell de Direcció.
2. Els estatuts han
de determinar, com a mínim, les funcions dels òrgans de govern, l’estructura
orgànica, les normes de funcionament i el règim d’impugnació dels actes.
Article 151
Recursos humans
El personal de l’Agència és
format per:
a) Personal propi,
contractat en règim de dret laboral tot respectant els principis de mèrit i de
capacitat.
b) Personal de l’Administració
de la Generalitat i de les universitats públiques que els sigui adscrit, d’acord
amb la normativa vigent.
Article 152
Patrimoni
1. Constitueixen el
patrimoni de l’Agència els béns i els drets que li són adscrits i els béns i
els drets propis de qualsevol naturalesa que adquireixi o rebi per qualsevol títol,
els quals han d’ésser registrats en l’inventari corresponent.
2. El patrimoni de l’Agència
afectat a l’exercici de les seves funcions té la consideració de domini públic
i s’adequa al règim jurídic propi d’aquest tipus de béns.
3. S’entén implícita
la utilitat pública en relació amb l’expropiació d’immobles pel que fa a les
obres i els serveis de l’Agència.
4. La gestió del
patrimoni s’ha d’ajustar al que disposa la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut
de l’empresa pública catalana, i a la legislació de patrimoni de la Generalitat
de Catalunya.
Article 153
Recursos econòmics
Els recursos econòmics de
l’Agència són:
a) Els que se li
assignin amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.
b) Els rendiments
procedents dels béns i dels drets propis o que tingui adscrits.
c) Els ingressos
derivats de l’exercici de la seva activitat.
d) Les subvencions i
les donacions d’entitats públiques i privades o de particulars.
e) Els crèdits i els
préstecs que li siguin concedits, si escau, d’acord amb la normativa vigent.
f) Qualssevol altres
que li puguin correspondre.
Article 154
Dissolució i
modificació
1. La dissolució de
l’Agència es produeix per llei, la qual ha d’establir el procediment de
liquidació i la forma mitjançant la qual els òrgans de l’Agència continuen
exercint provisionalment les funcions fins que la liquidació sigui total.
2. La modificació de
la naturalesa jurídica de l’Agència requereix una llei del Parlament de
Catalunya.
Títol VIII
El règim econòmic i
financer de les universitats públiques
Capítol I
Patrimoni i
contractació
Article 155
Règim jurídic
El patrimoni de les
universitats públiques de Catalunya es regeix per aquesta Llei, sens perjudici
de les bases estatals establertes per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de
desembre, d’universitats, per la normativa dictada en el seu desplegament, per
la normativa reguladora del patrimoni de la Generalitat adaptada a les seves
peculiaritats d’organització i funcionament i pels estatuts o altra normativa
interna de les universitats.
Article 156
Béns de domini públic
1. Els béns i els
drets de cadascuna de les universitats públiques de Catalunya afectats al
servei públic tenen la consideració de béns de domini públic. La universitat
assumeix la titularitat dels béns de domini públic afectes al compliment de les
seves funcions, d’acord amb el que estableix l’article 80 de la Llei orgànica
6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.
2. En l’exercici de
les seves facultats patrimonials de desafectació dels béns immobles de domini públic,
els consells socials de les universitats públiques de Catalunya requereixen la
ratificació posterior del Govern de la Generalitat.
Article 157
Béns patrimonials
1. Els béns i drets
que adquireixin les universitats públiques, quan no estiguin afectats al servei
públic, tenen la consideració de béns patrimonials.
2. L’alienació de títols
de societats que desenvolupin o gestionin serveis públics o d’altres, o que
impliquin directament o indirecta l’extinció de la participació de la
universitat o la pèrdua de la seva condició majoritària, ha d’ésser acordada
pel consell social.
Article 158
Gestió i conservació
del patrimoni
Les universitats públiques
són responsables de la gestió, la conservació i l’administració de llurs béns.
Article 159
Exportació
1. Es reconeix a les
universitats establertes a Catalunya la condició de beneficiàries de les
expropiacions forçoses que facin les administracions públiques amb capacitat
expropiatòria per a la instal·lació, l’ampliació o la millora dels serveis i
els equipaments propis de la finalitat de les universitats.
2. Es declaren d’utilitat
pública i d’interès social els projectes d’obres per a la instal·lació, l’ampliació
i la millora de les estructures destinades a serveis i dels equipaments dels
campus universitaris i els parcs cientificotecnològics, a l’efecte de l’expropiació
forçosa dels béns i els drets necessaris per a llur establiment.
3. L’aprovació del
projecte porta implícita la declaració d’utilitat pública o interès social de l’expropiació,
que es tramita pel procediment d’urgència establert per l’article 52 de la Llei
d’expropiació forçosa del 16 de desembre de 1954.
Article 160
Contractació
La contractació de les
universitats públiques resta subjecta a la normativa reguladora dels contractes
de les administracions públiques, sens perjudici de les particularitats que
deriven dels contractes per a la realització de treballs de caràcter científic,
tècnic o artístic i per al desenvolupament d’ensenyaments d’especialització o d’activitats
específiques de formació definits per l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001,
del 21 de desembre, d’universitats.
Capítol II
El pressupost
Article 161
Règim jurídic
El pressupost de les
universitats públiques es regeix per aquesta Llei, sens perjudici de les bases
estatals establertes per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats,
per la normativa de finances i pressupostària de la Generalitat, per la
normativa que la desplega i pels estatuts o altra normativa interna de la universitat.
Article 162
Desenvolupament i
execució
Correspon a la persona
titular del departament competent en matèria d’universitats, havent escoltat
els consells socials i amb l’informe previ del departament competent en matèria
d’economia i finances, aprovar les normes i els procediments per a desenvolupar
i executar el pressupost i per a controlar les inversions, les despeses i els
ingressos de les universitats. Aquest control s’ha de fer mitjançant les tècniques
d’auditoria pertinents.
Article 163
Autorització de costos
de personal
1. A l’estat de
despeses corrents del pressupost s’ha d’adjuntar la relació de llocs de treball
del personal de totes les categories de la universitat, especificant-ne la
totalitat de les despeses i indicant si es tracta de personal docent i
investigador o de personal d’administració i serveis, i, en ambdós casos, si és
personal funcionari o contractat.
2. Amb una antelació
mínima de dos mesos a l’inici de l’any fiscal, les universitats han de
comunicar al departament competent en matèria d’universitats una previsió
agregada de les places dels cossos docents i investigadors i dels contractes
docents i investigadors que han d’ésser convocats o oferts durant l’any fiscal.
3. Els costos del
personal docent i investigador, els del personal d’administració i serveis i la
previsió agregada de places i contractes han d’ésser autoritzats pel Govern de
la Generalitat.
Article 164
Supervisió econòmica
1. Cada universitat
ha de trametre al departament competent en matèria d’universitats, en el
termini que aquest departament determini, la liquidació auditada del pressupost
anterior i la resta de documentació que constitueixen els comptes anuals de les
entitats en el capital o fons patrimonial equivalent de les quals la
universitat té participació majoritària, als efectes de llur remissió a la
Intervenció General de la Generalitat i a la Sindicatura de Comptes.
2. El consell social
ha de supervisar les actuacions pròpies de les funcions d’auditoria de la
universitat.
Article 165
Pla de comptabilitat
Les universitats públiques
han d’aplicar el Pla especial de comptabilitat pública que aprovi, un cop
escoltades les universitats, la Intervenció General de la Generalitat. En tot el
que no estableixi el Pla especial de comptabilitat, és aplicable el Pla general
de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya.
Disposicions addicionals
Primera
Competència material
Les referències d’aquesta
Llei al departament competent en matèria d’universitats i a les universitats de
manera conjunta s’entenen fetes en l’àmbit de les competències respectives, tot
respectant l’autonomia universitària.
Segona
Relacions laborals
1. Tots els
establiments de cada universitat pública de competència de la Generalitat
constitueixen un únic centre de treball.
2. No obstant el que
estableix l’apartat 1, a efectes representatius, per a cada universitat pública,
les relacions laborals del personal acadèmic contractat i els ajudants i les
relacions laborals del personal d’administració i serveis contractat en règim
laboral constitueixen, cadascuna per si mateixa, un centre de treball
diferenciat.
3. El departament
competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de
promoure la constitució d’una estructura tècnica amb la finalitat d’assumir la
representació de la part pública en la negociació de convenis, acords i pactes
col·lectius i assistir les universitats públiques per a aplicar-los i
administrar-los.
Tercera
Denominacions i publicitat
La utilització de les
denominacions que la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats,
i aquesta Llei reserven a les universitats, els centres, els ensenyaments, els
títols universitaris oficials i els òrgans unipersonals de govern creats i
reconeguts d’acord amb el que s’hi disposa, i també la utilització d’altres
denominacions que per llur significat puguin induir a confusió, pot ésser
objecte de sanció, d’acord amb el que disposa la Llei 1/1990, del 8 de gener,
sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i els usuaris.
Quarta
Oficina sobre l’espai
europeu d’ensenyament superior
1. En el marc del
Consell Interuniversitari de Catalunya, s’ha de crear una oficina amb l’objectiu
de potenciar la plena integració de les universitats en l’espai europeu d’ensenyament
superior.
2. Corresponen a l’oficina
a què es refereix l’apartat 1 les funcions següents:
a) Actuar com a
observatori, a Catalunya, de les tendències europees i internacionals en matèria
d’ensenyament superior.
b) Proposar mesures
per a adaptar les universitats, en els diferents àmbits, als continguts de l’espai
europeu d’ensenyament superior.
c) Fer propostes per
a adaptar els plans d’estudis al model d’estructures cícliques europees i
internacionals.
d) Fomentar les
relacions entre les institucions universitàries catalanes i les de la resta d’Europa.
e) Donar suport a
les universitats per a llur participació en els programes europeus de mobilitat
i cooperació.
f) Les altres
funcions que li encomani la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya.
Cinquena
Silenci administratiu
1. El termini màxim
per a notificar la resolució expressa en els procediments de creació i
reconeixement d’universitats és d’un any, i en els procediments d’ordenació de
l’activitat universitària establerts pels articles 104, 105, 106, 110 i 113 del
capítol II del títol IV és de sis mesos. Passat el dit termini sense que s’hagi
dictat resolució s’entenen desestimats, en els termes establerts per la Llei
30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques
i del procediment administratiu comú, i la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització,
procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
2. Els estatuts de l’Agència
per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya regulada per aquesta
Llei han de fixar el termini per a la resolució dels procediments de la seva
competència. En tot cas, els informes relatius al professorat lector i el
professorat col·laborador s’han d’emetre en el termini màxim de tres mesos,
passats els quals s’entenen valorats positivament. Les acreditacions de recerca
s’han d’expedir en el termini màxim de sis mesos, passats els quals sense
resolució expressa s’entenen atorgades.
Sisena
Universitat Oberta de
Catalunya
1. En atenció a la
Llei 3/1995, del 6 d’abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de
Catalunya, i a la seva condició d’universitat impulsada per la Generalitat, i
sens perjudici del que estableix aquesta Llei, les normes d’organització i
funcionament de la Universitat Oberta de Catalunya, que han d’ésser aprovades
pel Govern de la Generalitat, n’han d’establir l’estructura docent, de recerca
i de gestió; els sistemes de participació; les condicions docents del seu
professorat propi, el règim específic del personal docent col·laborador i el règim
dels convenis de col·laboració amb entitats públiques i privades, per a l’impuls
de la xarxa de centres i punts de suport.
2. El finançament,
els procediments i les normatives dictades pel departament competent en matèria
d’universitats poden ésser objecte de previsions particulars per a adaptar-los
a les característiques especials que, per la seva Llei de reconeixement, té la
Universitat Oberta de Catalunya.
3. En el termini màxim
de sis mesos, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, la Universitat
Oberta de Catalunya ha d’adaptar les seves normes d’organització i funcionament
conforme al que s’hi disposa i trametre-les al Govern de la Generalitat perquè
les aprovi.
Setena
Relació entre
universitats i institucions sanitàries
Els departaments
competents en matèria d’universitats i de sanitat han de promoure la regulació
del règim jurídic singular dels hospitals i els centres assistencials
universitaris, d’acord amb la normativa vigent i amb els principis i objectius
d’aquesta Llei.
Vuitena
Perspectiva de gènere
El departament competent
en matèria d’universitats i les universitats han de promoure accions per a
assolir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en tots els àmbits
universitaris.
Novena
Foment de la recerca,
el desenvolupament i la innovació empresarials
El Govern de la
Generalitat ha d’estimular i ajudar les empreses perquè augmentin els recursos
que destinen a recerca, desenvolupament i innovació, tant els assignats a l’empresa
mateixa com els de cooperació amb les universitats i els centres de recerca.
Igualment, el Govern de la Generalitat ha de promoure la presència activa de
les empreses en la recerca universitària i en l’espai europeu de recerca.
Desena
La Institució Catalana
de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)
1. Les universitats
poden acordar amb la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)
la vinculació d’investigadors a programes o projectes de recerca, en els termes
establerts per l’article 62.
2. Les universitats
poden contractar els investigadors vinculats de la Institució o d’altres
entitats per a desenvolupar tasques docents com a professors col·laboradors,
associats o visitants, d’acord amb la normativa aplicable.
Onzena
Conciliació de la vida
laboral i familiar
Les universitats, en llur
normativa de reglamentació interna, han d’establir mesures de conciliació de la
vida laboral i familiar dels membres de la comunitat universitària.
Dotzena
Paternitat o
maternitat del professorat lector
En cas de maternitat o
paternitat dels professors lectors durant el període contractual, els dotze
mesos següents al naixement del fill o filla no són computats als efectes de la
limitació temporal del contracte legalment establerta.
Disposicions transitòries
Primera
Adaptació dels
consells socials
1. En el termini màxim
de sis mesos, a comptar de l’endemà de la publicació dels estatuts de la
universitat corresponent en el DOGC, els consells socials han d’adaptar llur
composició al que estableix el capítol III del títol III, i n’han d’ésser
designats i nomenats tots els membres. Mentrestant, resta prorrogat el mandat
dels membres que, abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, integraven els
consells socials.
2. La primera
renovació dels consells socials s’ha de produir en el termini de quatre anys a
comptar de l’endemà d’haver estat constituïts.
Segona
Adaptació del Consell
Interuniversitari de Catalunya
Els òrgans col·legiats
que formen el Consell Interuniversitari de Catalunya s’han de constituir en el
termini màxim de sis mesos a comptar de l’endemà de l’entrada en vigor d’aquesta
Llei. Mentre no es porti a terme aquesta constitució, llurs funcions han d’ésser
exercides pels òrgans actuals.
Tercera
Agència per a la
Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
1. Mentre no hagin
entrat en vigor els estatuts de l’Agència per a la Qualitat del Sistema
Universitari de Catalunya, les funcions establertes per l’article 140 són
exercides, amb caràcter transitori, pel Consorci Agència per a la Qualitat del
Sistema Universitari a Catalunya, constituït pel Decret 355/1996, del 29 d’octubre.
2. Els béns i els
mitjans materials adscrits al Consorci, que són de titularitat de la Generalitat,
s’han d’integrar a l’entitat de nova creació, d’acord amb llur naturalesa jurídica
originària. L’entitat de dret públic també se subroga en la posició jurídica de
l’esmentat Consorci pel que fa als drets adquirits i les obligacions contretes.
3. El personal
laboral que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presti serveis
en el Consorci s’ha d’integrar a l’entitat de nova creació, la qual se subroga
de manera expressa respecte a les relacions contractuals laborals del dit
personal.
4. El Consell de
Direcció del Consorci ha d’adoptar els acords necessaris per a donar compliment
al que estableix aquesta Llei.
5. La primera
renovació dels membres del Consell de Direcció de l’Agència per a la Qualitat
del Sistema Universitari de Catalunya s’ha de produir en el termini de quatre
anys a comptar de l’endemà d’haver estat constituït.
Quarta
Beques i crèdits
Mentre no es faci
efectiva la transferència de funcions i serveis de l’Estat en matèria de
beques, la plena efectivitat del que disposa l’article 41 s’ha de produir a
partir de l’assumpció per la Generalitat de la transferència de funcions i
serveis de l’Estat en aquesta matèria.
Cinquena
Adaptació dels
estatuts i les normes d’organització i funcionament
Les universitats públiques
i privades han d’adaptar llurs estatuts i llurs normes d’organització i
funcionament al que estableix aquesta Llei en els terminis establerts per les
disposicions transitòries segona i tercera, respectivament, de la Llei orgànica
6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.
Sisena
Adaptació curricular
sobre l’espai europeu d’ensenyament superior
El departament competent
en matèria d’universitats i les universitats públiques, mitjançant l’oficina
sobre l’espai europeu d’ensenyament superior creada al si del Consell
Interuniversitari de Catalunya, han de treballar en l’adaptació curricular dels
diferents estudis per a adequar-los a la nova estructura cíclica europea. L’Agència
per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya pot acreditar les
titulacions pròpies que posin en marxa les universitats en correspondència amb
les titulacions establertes en el marc de l’espai universitari europeu.
Setena
De la desvinculació
acadèmica
El que disposa l’article
47.1.c sobre la desvinculació acadèmica de la universitat convocant durant dos
anys, no és aplicable:
a) A les persones
que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de
desembre, d’universitats, tenien contracte d’ajudant.
b) A les persones
que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de
desembre, d’universitats, tenien contracte de professor associat.
c) Al professorat
dels cossos docents i els investigadors que ho eren a l’entrada en vigor de la
Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.
Disposició derogatòria
En el moment d’entrar en
vigor aquesta Llei resten expressament derogats:
a) La Llei 26/1984,
del 19 de desembre, de coordinació universitària i de creació de consells
socials.
b) L’article 3 de la
Llei 2/1992, del 7 de juliol, de modificació de la Llei 13/1989, relativa a l’Administració
de la Generalitat, i la Llei 26/1984, del 19 de desembre, relativa a les
universitats.
c) La Llei 15/1998,
del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya.
d) La Llei 16/1998,
del 28 de desembre, dels consells socials de les universitats públiques de
Catalunya.
e) L’article 2 i la
disposició addicional cinquena de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de
mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.
f) La Llei 3/1999,
del 26 d’abril, de modificació de la Llei 16/1998, del 28 de desembre, dels
consells socials de les universitats públiques de Catalunya.
g) La Llei 23/2000,
del 2 de desembre, de modificació de la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del
Consell Interuniversitari de Catalunya.
Disposicions finals
Primera
Desplegament normatiu
i execució
Correspon al Govern i al
departament competent en matèria d’universitats, en l’àmbit de les seves competències,
dictar les disposicions necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta
Llei, tot respectant l’àmbit propi de l’autonomia universitària.
Segona
Aportacions a les
universitats públiques
1. La Generalitat,
amb l’objectiu de fer eficaç aquesta Llei i en el marc del Consell
Interuniversitari de Catalunya, ha de fer un seguiment de les magnituds i els
indicadors del sistema universitari de Catalunya en comparació amb el conjunt
de l’espai europeu d’ensenyament superior, i impulsar l’objectiu de la plena
convergència amb Europa en l’horitzó del 2010 mitjançant les mesures de tota
mena -jurídiques, econòmiques, financeres i de política científica- que siguin
necessàries.
2. En qualsevol cas,
els pressupostos de la Generalitat han d’augmentar la dotació assignada al
finançament de les universitats públiques, dins el període 2003-2010 i de
manera gradual, fins arribar a un increment real mínim del 30% de la dotació
pressupostada per al 2002.
3. Per a promoure
les noves figures contractuals permanents de professorat, la Generalitat ha d’elaborar
i dotar pressupostàriament un pla que estableixi en dotze anys la creació de
400 contractes de catedràtic contractat i 800 de professorat agregat, a raó aproximada
de 100 contractes de catedràtic o professor agregat per any, contractes que ha
de cofinançar en el 50%. Aquestes aportacions, addicionals a l’increment
indicat per l’apartat 2, han d’ésser incloses cada any en els pressupostos de
la Generalitat, a partir dels pressupostos del 2003.
4. Als efectes del
que prescriuen els apartats 1, 2, i 3, s’autoritza el Govern de la Generalitat
a adoptar les mesures de caràcter reglamentari necessàries per a materialitzar
els dits compromisos.
Tercera
Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en
vigor als vint dies d’haver estat publicada en el DOGC, llevat del títol VII,
que entra en vigor l’endemà de la publicació de la Llei.
Per tant, ordeno que tots
els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu
compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin
complir.
Palau de la Generalitat,
19 de febrer de 2003
Jordi Pujol
President de la
Generalitat de Catalunya
Andreu Mas-Colell
Conseller d’Universitats,
Recerca
i Societat de la
Informació
(03.049.128)