 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
L'Antropologia Social i Cultural és l'estudi científic de la humanitat. Tot i que comparteix aquest mateix objecte d'estudi amb d'altres ciències (des de la biologia humana fins a la psicologia, passant per la història o la sociologia, entre d'altres), l'antropologia se'n diferencia pel seu caràcter global i comparatiu. En aquest sentit, no tracta d'un sol tipus de societats ni s'ha especialitzat en un àmbit concret de la vida social humana, sinó que les seves consideracions i interessos contemplen tant les societats del present com les del passat, tant els grups humans de reduïdes dimensions com les formacions socials més complexes i, per a alguns, fins i tot, tant els aspectes relatius al comportament après i compartit com aquells que es relacionen directament amb la dimensió biològica de la nostra espècie.
L'antropologia està interessada a respondre preguntes relatives als orígens, el desenvolupament i l'estructura de les societats humanes. Malgrat el caràcter humanístic de moltes de les seves consideracions, l'antropologia és una ciència, ja que té com a objectiu descobrir regularitats en el comportament humà, així com descriure i explicar la diversitat humana per mitjà de l'aplicació de mètodes científics i de procediments sistemàtics.
La constitució de l'antropologia com a disciplina científica al final del segle XIX està associada al colonialisme i a l'estudi de les anomenades societats "primitives". Tot i el pes d'aquest primer objecte d'estudi en el desenvolupament dels seus principals procediments i instruments conceptuals, els interessos contemporanis han incorporat les mateixes societats occidentals dins les consideracions de la disciplina. D'aquesta manera, l'antropologia ha tendit a aproximar-se cada cop més al seu programa original d'esdevenir una ciència integradora.
A causa de la seva experiència en l'estudi de realitats socials i culturals molt diferents a les pròpies, els antropòlegs han desenvolupat una perspectiva específica que afavoreix la comprensió dels fenòmens socials i culturals. És per això que, dins d'un context que es caracteritza cada cop més per la presència i la vivència de la diversitat social i cultural, les seves consideracions tenen una importància creixent. | | |
| |
| | Els estudis | |
Junt amb una presentació dels principals camps d'estudi en què s'ha especialitzat tradicionalment l'antropologia social i cultural (els àmbits del parentiu, la política, l'economia, la religió i les representacions simbòliques), les assignatures troncals d'aquests estudis contemplen també una història de les teories i els mètodes de la disciplina (des de la seva institució com a ciència de la cultura al final del segle XIX fins als seus desenvolupaments més recents), una introducció a l'etnologia regional i la formació en tècniques d'investigació tant quantitatives (estadística aplicada) com, sobretot, qualitatives (procediments de recerca etnogràfica).
Els temes que constitueixen l'oferta d'optatives de cada universitat presenten una diversitat significativa. Aquestes assignatures s'orienten sobretot a completar la formació bàsica en la disciplina que proporcionen les troncals, tant pel que fa als seus camps d'estudi (amb la presentació d'àmbits temàtics més específics com ara el de l'antropologia jurídica, urbana, ecològica o dels sistemes de gènere, entre d'altres), com també a les regions culturals (amb un clar èmfasi envers l'etnologia de la Península Ibèrica i d'Amèrica Llatina).
Pel seu caràcter monogràfic, les optatives permeten alhora oferir als estudiants una presentació sistemàtica d'alguns problemes de recerca més actuals i innovadors (l'antropologia de l'art, de l'alimentació, del desenvolupament o de les organitzacions, entre d'altres), però també, i sobretot, d'aquells àmbits més aplicats en relació amb problemes socials contemporanis i que són els que ofereixen, per això, unes possibilitats més grans de professionalització (els moviments migratoris, la marginació social, la salut, el turisme, la conservació i la gestió del patrimoni cultural, l'educació, etc.).
La curta durada dels estudis, en haver-se instituït com un ensenyament de només segon cicle, dificulta les possibilitats reals que l'estudiant pugui assolir un grau elevat d'especialització al llarg de la carrera. En aquest context, i malgrat els seus èmfasis específics, totes les universitats catalanes coincideixen en la necessitat de proporcionar durant la llicenciatura una sòlida formació bàsica en la disciplina, quant als seus aspectes conceptuals, temàtics i metodològics, i en situar l'especialització al tercer cicle (a través de la seva oferta de postgraus i dels programes de doctorat). | | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | En tractar-se d'un ensenyament de només segon cicle, malgrat l'autonomia de l'antropologia en relació amb els estudis que hi donen accés, es recomana especialment haver realitzat de manera prèvia algun curs d'introducció a la disciplina. Per aquells estudis on l'antropologia no forma part de les seves matèries obligatòries o optatives, les possibilitats de cursar un curs introductori passen a través de la lliure elecció o de l'oferta de postgraus. El fet de disposar d'una base prèvia de coneixements sobre l'antropologia social i cultural permetrà que després es pugui rendibilitzar millor un procés d'aprenentatge que és, per força, concentrat.
D'una manera general, els coneixements relatius a la teoria i la metodologia de les ciències socials han de considerar-se com a un molt bon complement a l'hora de cursar aquests estudis. En el terreny més instrumental, el domini de les principals llengües usades en la comunicació científica (sobretot de l'anglès) facilita notablement l'accés a la bibliografia més àmplia i actualitzada.
|
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | És recomanable aprofitar la durada dels estudis per millorar la competència en el coneixement d'idiomes, en especial de l'anglès i el francès. Igualment, els crèdits de lliure configuració obren la possibilitat de cursar complementàriament tant assignatures de disciplines afins a l'antropologia (com ara la sociologia, la història contemporània, la psicologia o la geografia humana) com d'altres que poden afavorir una certa especialització regional o temàtica.
L'Institut Català d'Antropologia (ICA) ofereix cada curs acadèmic un programa de seminaris monogràfics que, junt amb la convocatòria d'altres activitats més puntuals (conferències, debats, presentació de llibres, etc.), permeten apropar tant als estudiants com als graduats als temes d'investigació i de debat més recents.
Cadascuna de les universitats catalanes que imparteixen els estudis d'antropologia social i cultural disposa de la seva pròpia associació d'estudiants: Associació Antropologies, de la UB; "On som", de la UAB i Associació Estudiants Antropologia, de la URV. A banda de tenir entre els seus objectius principals la dinamització de la vida acadèmica a través de l'organització d'activitats, aquestes associacions convoquen periòdicament un congrés internacional d'estudiants.
|
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | Per les seves característiques, aquests estudis esdevenen un bon complement per a aquells titulats que desenvolupen la seva activitat en contextos socials caracteritzats bé sigui per una marcada especificitat o bé per presentar un grau significatiu de diversitat. En aquest sentit, els professionals del camp ampli del benestar social (des de la salut als serveis culturals) hi adquireixen una major competència, conceptual i instrumental, per desenvolupar les seves funcions específiques. De la mateixa manera, els estudis d'Antropologia social i cultural, com a conseqüència de l'originalitat i de l'amplitud de la seva perspectiva, conformen un complement d'interès pel professorat de primària i secundària que cerca un reciclatge o una formació permanent. Tant en un cas com en l'altre, la titulació en Antropologia pot afavorir un millor desenvolupament de les funcions professionals anteriors, així com una possible promoció professional. Les competències adquirides afavoreixen igualment participar en la gestió de recursos humans, el disseny d'actuacions en el terreny de la intervenció social o la recerca aplicada al seguiment de programes.
Per aquells que no tenen una qualificació professional prèvia i pels quals l'Antropologia social i cultural esdevé l'única titulació obtinguda, les ocupacions laborals són molt més diverses. D'una banda, hi ha aquelles que són comunes a totes les carreres humanístiques i les que es vinculen a l'àmbit acadèmic de la recerca i la docència. Més enllà d'això, no obstant, els estudis socials, la gestió de recursos humans i la planificació del desenvolupament local conformen sectors en què hi ha una participació creixent d'antropòlegs.
|
|
| | |
| | Sortides professionals | | Una part important de les sortides professionals que tenen els estudis d'Antropologia social i cultural és comuna al conjunt de les ciències humanes i socials:
Docència a l'ensenyament secundari; docència i recerca bàsica en institucions universitàries; recerca aplicada en l'àmbit sòcio-cultural; gestió cultural; conservació del patrimoni cultural i/o tècnic de museus. En aquests camps, es valora molt especialment el perfil ampli de la formació rebuda, les capacitats adquirides en l'abordatge de problemes socials i culturals, les habilitats per gestionar contextos caracteritzats per un grau elevat de diversitat així com la flexibilitat dels titulats per desenvolupar funcions diferents, si bé en alguns casos pot esdevenir un complement important disposar d'una formació específica obtinguda en estudis de postgrau.
L'aparició de nous problemes i demandes socials ha fet incrementar als darrers anys la demanda específica d'antropòlegs socials, alhora que ha eixamplat els àmbits laborals des dels quals procedeix aquesta demanda. En aquest sentit, l'escala mundial de molts fenòmens contemporanis està comportant l'aparició de canvis socials i culturals significatius que subratllen la importància de la qüestió de la diversitat cultural, que constitueix l'argument central de l'antropologia social i cultural. Els actuals fluxos migratoris, per exemple, han generat noves necessitats socials en camps com ara el de l'educació, el treball, l'atenció sanitària o l'habitatge, en els quals aquesta diversitat sovint genera fenòmens d'incomprensió i de rebuig que l'antropologia, més que cap altra disciplina, pot contribuir a resoldre.
Com a resultat d'aquests mateixos processos i per la posició que ocupa el nostre país en aquest context, el sector de les agències de cooperació internacional per al desenvolupament i la seva demanda d'antropòlegs socials s'han consolidat als darrers anys. En aquest terreny, la formació de l'antropòleg esdevé un avantatge en haver de desenvolupar les seves funcions en contextos culturals diferents al propi. Igual com als programes d'intervenció que tenen per objecte sectors socials del propi país, la seva participació sol orientar-se al disseny d'actuacions i a la coordinació d'equips on hi concorren especialistes de múltiples disciplines, així com al seguiment de l'aplicació dels resultats.
|
|
| | |
| | Àmbits de treball | | Una part important dels titulats en Antropologia social i cultural desenvolupa les seves activitats professionals en l'àmbit del benestar social i dels serveis personals, participant en activitats de caràcter aplicat (professionals sanitaris, treballadors socials, etc.). Cal subratllar, en aquest sentit, la llarga tradició dels estudis d'Antropologia en el camp de la marginació social, les drogodependències, la família, els grups d'edat, el gènere, etc. Es vinculen habitualment al sector públic aquells titulats que treballen en els camps del desenvolupament local i dels serveis culturals, com és el cas dels que depenen de les administracions locals.
La investigació bàsica es desenvolupa exclusivament a les universitats i en d'altres organismes públics de recerca. Dins del terreny de les empreses que es dediquen als estudis socials aplicats i de mercat, la participació (encara reduïda) de titulats en Antropologia social i cultural es justifica pel seu entrenament específic en les tècniques qualitatives de recerca.
Les oportunitats d'ocupació en la gestió de recursos humans dins del sector privat són, contràriament al que passa en d'altres països que han comptat amb una major tradició d'aquests estudis, molt escasses, presentant, no obstant això, un gran potencial.
|
|
| | |
| | Observacions | | La titulació en Antropologia social i cultural no disposa d'un camp professional específic i delimitat. Encara que, només en part, això es pot atribuir a la presència relativament recent d'aquests estudis al nostre país, com demostra el fet que no hagin disposat d'un reconeixement acadèmic oficial fins l'aprovació de l'actual titulació ara fa tan sols deu anys. Fins llavors, la formació en antropologia es considerava només com a una matèria complementària dins del context d'altres estudis.
Malgrat que, contràriament al que passa a la resta de ciències humanes i socials, l'antropologia no es funda a partir d'un objecte d'estudi exclusiu, aspectes com ara els canvis d'interessos que ha registrat al llarg de la seva curta història, la seva particular insistència en la construcció teòrica, la impossibilitat que presenten els seus procediments per oferir resultats a molt curt termini o el caràcter essencialment crític de moltes de les seves elaboracions, han dificultat, més que en d'altres casos, un desenvolupament professional paral·lel a la demanda que tenen aquests estudis.
En efecte, cal destacar l'elevat nombre de sol·licituds per cursar-los en un context que es caracteritza, en canvi, per un descens general d'estudiants als ensenyaments d'humanitats.
|
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | Probablement el potencial que ofereix l'Antropologia social i cultural radica en el caràcter eclèctic que ofereix el seu enfocament global i comparatiu i en l'amplitud de terrenys on aquests estudis poden aportar un complement important a d'altres coneixements i habilitats que gaudeixen d'una major presència social.
Cal preveure que el nombre creixent de titulats en Antropologia social i cultural ha d'afavorir un increment d'aquesta visibilitat, contribuint així a identificar els continguts de la disciplina i a desvetllar un major interès social per les seves elaboracions. No obstant això, és probable que només una part dels titulats aconsegueixin desenvolupar la seva activitat professional en qualitat d'antropòlegs (com passa ja ara en les institucions universitàries, els museus o en determinats llocs de l'administració pública, dels serveis culturals o dels serveis socials).
Més freqüentment, i d'una manera creixent, es valorarà la formació en antropologia social i cultural com a qualitat addicional en persones amb d'altres titulacions i que disposin, a través d'aquestes, d'un camp professional més ben delimitat. En aquest sentit, l'estatut actual d'ensenyament de només segon cicle afavoreix a cursar els estudis d'Antropologia com una segona titulació. |
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
