 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
El títol d'Odontologia fa referència a l'activitat sanitària assistencial referida essencialment a les dents (d'aquí el nom popular de "dentista"), però sense oblidar que el seu camp d'actuació s'estén a la boca i, fins i tot, a les seves zones veïnes.
D'ençà de la instauració del títol d'odontòleg, l'any 1901, la professió ha anat evolucionant de manera notòria, tal com ha fet la medicina en general. No s'ha d'oblidar que existeixen forts vincles entre aquestes dues activitats, ja que formen part de les ciències de la salut. A més, cal saber que l'any 1948 van suspendre's temporalment els estudis d'Odontologia -com a llicenciatura independent- en favor de la titulació d'Estomatologia; per a obtenir aquest títol calia fer els estudis de Medicina i, posteriorment, uns cursos d'especialització. No va ser fins al 1986, gràcies a l'entrada a la Unió Europea, quan es van reemprendre estudis d'Odontologia com a llicenciatura independent. Així doncs, una mateixa activitat professional (dentista) pot ser desenvolupada tant per estomatòlegs (metges especialistes en estomatologia) com per odontòlegs (llicenciats en Odontologia). | | |
| |
| | Els estudis | |
La llicenciatura d'Odontologia pot cursar-se en diferents universitats públiques (vuit, actualment) de l'estat espanyol, una d'elles la Universitat de Barcelona, havent-hi també la possibilitat de fer-ho en altres d'àmbit privat.
En totes està estructurada en 2 cicles i té una durada mínima de cinc anys. En un primer cicle, l'alumne aprèn els fonaments científics bàsics que li permetran entendre la feina que desenvoluparà en un futur; aquest primer cicle té una durada de 2 anys. En el segon cicle, que dura 3 anys, l'alumne, després de fer les pràctiques simulades en un fantomas, passa a realitzar la seva activitat clínica (diagnòstics, tractaments, etc.) sobre pacients, sota la supervisió estreta del professor responsable.
La llicenciatura, fins ara, té una càrrega lectiva de 375 crèdits, repartits en 300 de matèries troncals, 37,5 d'assignatures optatives i 37,5 de lliure elecció curricular. Cada crèdit teòric equival a 10 hores, mentre que els de pràctiques valen 15 quan són preclíniques o de laboratori i 20 quan són clíniques. Això significa que l'alumne ha de realitzar quelcom més de 5000 hores durant aquests anys, xifra que li permetrà la lliure circulació per l'espai de la Unió Europea. | | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | La principal finalitat de l'ensenyament d'Odontologia és assegurar que el nou llicenciat sigui capaç de realitzar una pràctica dental general, però suficient, de forma independent, sense produir iatrogènia (és a dir, sense provocar ell mateix lesions o altres alteracions) i emprant els mitjans de tractament moderns, apropiats i efectius.
Els objectius de la llicenciatura en Odontologia van dirigits a capacitar l'alumne perquè pugui dur a terme un conjunt d'activitats de prevenció, atenció (diagnòstic i tractament de la patologia o de les alteracions bucodentals presents en l'individu que va a la consulta) i rehabilitació en matèria de salut bucodental. Per tant, es tracta d'adquirir una sèrie de competències clíniques, que es consideren com a aptituds mínimes per a la pràctica segura de l'odontologia i això implica necessàriament, entre altres condicions, posseir determinats coneixements teòrics previs i tenir una bona habilitat manual.
Malgrat tot i atenent a la rapidesa en l'evolució dels nostres coneixements en aquest aspecte, cal ser conscient de la necessitat de mantenir -un cop finalitzada la llicenciatura- una formació continuada per estar al dia dels avenços més rellevants. |
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | La càrrega docent d'aquesta llicenciatura és important, recomanant-se a l'alumne una dedicació gairebé plena.
Tot i així, és realment important perfeccionar el seu coneixement d'anglès (sobretot durant els dos primers anys), ja que la major part d'informació i de consulta específica la trobarà escrita en aquesta llengua.
En els cursos següents sempre serà factible l'assistència -com a observador- a d'altres centres públics o privats, per tal de poder complementar la seva formació odontològica. |
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | El futur llicenciat en Odontologia desenvoluparà les feines pròpies que s'especifiquen en una Directiva de la Unió Europea.
De forma resumida, la feina específica del "dentista" serà la de prevenció, diagnòstic i tractament de les anomalies i malalties, no solament de les dents, sinó també de la boca, dels ossos maxil·lars i de les zones veïnes.
Actualment, com ja es comentarà més endavant, hi comença a haver "especialistes" per algunes activitats determinades, dins de l'àmbit de l'odontologia, tot i que això requereix una formació complementària, que se sol dur a terme després de la llicenciatura. |
|
| | |
| | Sortides professionals | | Exercici lliure de la professió: es tracta de l'activitat més usual, podent-se fer de manera autònoma o com a assalariat (és a dir, treballant per compte d'altres).
Odontologia a la xarxa sanitària pública (abans Seguretat Social), realitzant l'assistència en ambulatoris o centres d'atenció primària.
Odontologia en clíniques i hospitals pertanyents a la xarxa sanitària pública, o bé de caràcter privat o semi-privat.
Docència, bàsicament a les facultats d'Odontologia, però també en la formació d'altres professions relacionades, com higienistes bucodentals, protèsics dentals, auxiliars en clíniques odontològiques, etc.
Recerca. |
|
| | |
| | Àmbits de treball | | Consultori dental privat: clínica dental on, generalment, l'odontòleg porta a terme la seva activitat.
Clíniques dentals: Policlíniques on un grup d'odontòlegs realitzen la seva feina, que s'estructura segons especialitats que cadascú domina (i està capacitat per fer-ho).
Centres depenents de la xarxa sanitària pública (ambulatoris, centres d'atenció primària, hospitals) o privada (clíniques, hospitals).
Centres de docència: universitats i escoles de formació professional.
Centres de recerca: universitats i altres organismes oficials, entitats de tipus privat (indústries). |
|
| | |
| | Observacions | | Fins fa pocs anys, l'activitat principal de l'odontòleg se centrava en els aspectes d'atenció als problemes de tipus urgent (el clàssic "mal de queixal") i, sobretot, en els de rehabilitació de les estructures bucodentals, tant des d'un punt de vista de funció com d'estètica.
Avui dia, ha entrat amb força una nova faceta, que és l'activitat preventiva, en què l'odontòleg forma part d'un equip multidisciplinari d'especialistes en salut pública, amb qui col·labora en les campanyes de promoció de la salut. |
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
Objectius formatius, matèries troncals, crèdits i altra informació acadèmica:
Odontologia |
|
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | L'odontòleg ha d'obrir noves sortides professionals i una d'aquestes és l'especialització. Si bé avui dia encara no estan "oficialment acceptades", de fet és coneguda per tothom la seva existència. Ens referim en concret a les d'Ortodòncia, Cirurgia Bucal, Odontopediatria, Periodòncia, etc. La formació en alguna d'aquestes especialitats pot obtenir-se, preferentment, cursant estudis de postgrau, una vegada acabada la llicenciatura d'Odontologia.
Altres camps encara no totalment explotats són els que ja s'han comentat abans, com la participació a la xarxa hospitalària i l'activitat docent i de recerca.
Els canvis demogràfics als quals estem assistint actualment, probablement originaran un nou sector de població jove amb forts requeriments d'assistència bucodental. A més, les perspectives d'augment de l'esperança de vida també obligaran a atendre un important sector de població que anys enrera era impensable. |
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
