 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
La Teràpia Ocupacional es refereix al grup d'activitats i feines de la vida diària que realitza la persona i que tenen un valor i un significat individual i cultural en si mateixes.
Hem de pensar que les activitats que realitzen les persones en la seva vida diària, com tenir cura de si mateix, treballar, estudiar, jugar, divertir-se o ocupar el temps d'oci, serveixen per mantenir-se actiu, per organitzar la seva vida, per assumir rols, per relacionar-se amb els altres, per sentir-se competent i útil.
Quan es pateix algun problema, ja sigui des del moment del naixement (malaltia congènita, paràlisi cerebral, etc.) o adquirit (traumatismes, accidents, etc.), aquestes activitats són les que es veuen afectades de manera total (impossibilitat total de realitzar-les) o parcial. | | |
| |
| | Els estudis | |
La Teràpia Ocupacional està estructurada com uns estudis universitaris de primer cicle. Per tant, és una diplomatura universitària. Com qualsevol diplomatura, el seu pla d'estudis està organitzat en tres cursos acadèmics.
Durant el 1r curs s'estudia el funcionament normal de la persona i el seus components, començant un primer contacte amb les activitats de la vida diària (alimentació, vestit, activitats de la llar, etc.) i amb els fonaments científics de la Teràpia Ocupacional.
A 2n curs es veuen els problemes que tenen les persones en les diferents àrees i, cada vegada més, s'introdueix els estudiants en els àmbits específics, els models conceptuals, els marcs de referència i les estratègies específiques d'actuació, com el disseny i confecció de dispositius (ortesis) que ajuden a recuperar una funció i/o mantenir una correcta alineació dels ossos, com a prevenció de possibles discapacitats; en adaptacions d'utensilis i d'entorns; en la utilització i recomanació d'ajudes tècniques, de manera individualitzada. Durant aquest curs es fa el primer període d'estades pràctiques a hospitals, centres especialitzats, etc. Això fa que l'estudiant es comenci a relacionar directament amb el malalt.
A 3r curs es donen els coneixements que fan referència a la intervenció del terapeuta ocupacional en els diferents àmbits específics: pediatria, salut mental i rehabilitació física. Durant aquest curs, també, es realitzen períodes de pràctica específica a hospitals, centres de salut mental, escoles d'educació especial, etc., on el futur terapeuta ocupacional té l'oportunitat de posar en pràctica les habilitats necessàries per al seu exercici professional.
Assignatures:
Fonaments de teràpia ocupacional.
Activitats de la vida diària i activitats ocupacionals aplicades.
Psicologia general i evolutiva.
Estructura i funcionament del cos humà.
Geriatria.
Afeccions mèdiques i quirúrgiques.
Psicopatologia.
Salut pública.
Sociologia.
Estades pràctiques.
A més, els estudiants també han de cursar assignatures optatives i de lliure elecció. | | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | El terapeuta ocupacional és un professional que té coneixement de la globalitat de la persona i del seu entorn.
Té capacitat per analitzar totes les activitats i el context on les desenvolupa la persona i concretar-les en la seva cura, en la seva productivitat i en l'ocupació del seu temps lliure.
Té coneixements i recursos per ajudar a resoldre dificultats i per imaginar i crear formes diverses de fer les coses, adequades a cada persona, per tal que pugui viure en el seu entorn amb la màxima autonomia possible.
Així, el terapeuta ocupacional ha de ser una persona amb bones relacions interpersonals i habilitats socials, amb capacitat per solucionar problemes, prendre decisions i actuar amb rigor metodològic. Ha d'ésser un professional amb disposició de promoure i dinamitzar processos ocupacionals amb iniciativa i creativitat, amb bona capacitat d'observació i reflexió i amb tolerància davant les diferències culturals i ètniques. |
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | Participar en programes d'associacions de persones amb discapacitats o disminucions és una bona forma d'aprofundir en el coneixement de les necessitats de la persona, d'experimentar les relacions interpersonals i d'explorar les pròpies capacitats i habilitats.
El coneixement d'altres llengües, principalment l'anglès, es fa cada vegada més necessari, per l'extensa bibliografia pròpia de la Teràpia Ocupacional i l'oferta d'intercanvis d'estudis i de pràctiques professionals, així com de formació de postgrau a nivell internacional. |
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | Els terapeutes ocupacionals planifiquen i desenvolupen programes de tractament que promouran la millora del desenvolupament ocupacional de la persona o dels grups que els necessiten.
Per això cal:
Avaluar les capacitats de la persona per realitzar les activitats que li són pròpies a la seva edat i al seu context sòcio-ambiental.
Exemple:
- Pot una persona amb artritis a les dues mans agafar objectes pesats?
- Pot posar-se i botonar la camisa?
Plantejar una varietat de programes dirigits a:
- Donar recursos a les persones per tal que elles mateixes puguin resoldre les dificultats.
Exemple:
- Que una persona amb problemes de comunicació sigui capaç d'anar a demanar feina, a comprar el diari o a fer una gestió al banc.
- Ensenyar noves formes de fer les coses.
Exemple:
- Vestir-se estant assegut;
- Cuinar utilitzant només una mà;
- Fer moviments adequats per evitar que una lesió d'esquena esdevingui crònica.
Ajudar-les a organitzar el temps.
Exemple:
- Persona drogodepenent que ha perdut els hàbits del ritme de vida.
- Adaptar els diferents entorns on es mou la persona.
Exemple:
- Adaptar una cambra de bany perquè pugui utilitzar-la una persona que tingui poca força i mobilitat.
- Adaptar el mobiliari i material escolar.
- Facilitar les ajudes tècniques necessàries.
Orientar i informar la família de la persona amb discapacitat.
Exemple:
- Quines pautes verbals s'han de donar a una persona amb problemes de memòria, en el moment de vestir-se.
- També pot ajudar a prevenir el deteriorament i millorar, mantenir i/o estimular les capacitats de la persona. |
|
| | |
| | Sortides professionals | | | Per les sortides professionals dels titulats en Teràpia Ocupacional, podeu mirar l'apartat següent dels Àmbits. |
|
| | |
| | Àmbits de treball | | El terapeuta ocupacional és un professional amb una creixent demanda.
Els àmbits de treball en què desenvolupa la professió són els següents:
Àmbit sanitari: unitats hospitalàries (rehabilitació física, geriatria, neurologia, cardiorespiratoris, cremats, psiquiatria infantil i d'adults, unitats de desintoxicació, etc.)
Àmbit sòcio-sanitari: unitats de llarga estada, hospitals de dia sòcio-sanitars, assistència domiciliària, cures pal·liatives.
Àmbit social: centres d'estimulació precoç, centres ocupacionals, centres de rehabilitació psico-social, habitatges tutelats, residències, centres d'atenció al drogodependent, centres especials de treball, centres penitenciaris, etc.
Associacions de familiars, ONGs.
Àmbit educatiu: educació especial; integració, dins del sistema educatiu ordinari, d'equips d'atenció precoç.
Docència: formació dels propis i d'altres professionals. |
|
| | |
| | Observacions | | | L'evolució professional del terapeuta ocupacional va lligada a desenvolupament de programes de salut i d'atenció social. |
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
Objectius formatius, matèries troncals, crèdits i altra informació acadèmica:
Teràpia ocupacional |
|
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | El terapeuta ocupacional és un professional amb un alt potencial de desenvolupament.
La proporció de terapeutes ocupacionals en tot l'estat espanyol és sensiblement inferior a la necessitat que hi ha de disposar d'aquest tipus de professionals per donar resposta al volum de persones amb discapacitats i disminucions i, més encara, si la comparem amb la dels països més desenvolupats de l'entorn europeu i mundial.
És un professional que es podrà integrar en tots els equips que portin a terme actuacions que afavoreixin l'autonomia, la integració i la normalització de les persones en el seu entorn.
Hi ha un ampli col·lectiu de persones amb necessitats d'atenció. Per exemple, la gent gran, que requereixen un professional que els ajudi a prevenir el deteriorament de les seves capacitats físiques i mentals i a mantenir la seva autonomia; o les persones amb lesions cerebrals greus la recuperació de les quals depèn d'un tractament rehabilitador multidisciplinari; així com les persones afectades de trastorns mentals que tenen limitada l'autonomia per desenvolupar-se en la seva vida diària.
Des d'aquesta perspectiva, l'evolució professional d'aquests titulats anirà lligada al desenvolupament de programes de salut i d'atenció social. |
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
