 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
Penseu en les diverses activitats que heu fet aquest matí des que us heu llevat fins a l'hora de dinar. A primera vista, us pot semblar que la relació de totes aquestes activitats amb el fenomen jurídic potser no resulta gens evident, però analitzem-les:
Quan ens llevem, encenem els llums i posem en marxa la ràdio o ens posem sota la dutxa, fem ús d'uns serveis (aigua, gas, electricitat) gestionats per empreses que al cap del mes ens passen la factura corresponent i a les quals podem exigir -si estem al corrent del pagament- el gaudi dels serveis esmentats, ja que tenim un "contracte" que estableix que ens els subministrin.
Si els carrers estan nets és perquè hi ha uns altres serveis, en aquest cas normalment de titularitat municipal, que s'ocupen de netejar-los; el municipi ens ho recorda de tant en tant tot enviant-nos un avís de pagament de la taxa de recollida d'escombraries o de l'impost de béns immobles. Aquesta activitat del municipi i també la nostra relació amb aquesta entitat pública pressuposen l'existència d'un determinat entramat de regulacions jurídiques.
Igualment, darrere la compra del diari o del fet de pujar a l'autobús o al metro s'hi amaga una complexa estructura jurídica (un contracte de compravenda o de transport), la qual també se'ns fa present quan portem el vestit a rentar a la tintoreria (convenim un contracte d'arrendament de serveis i, alhora, estem fent un contracte de dipòsit).
No cal dir que els que han agafat el cotxe han hagut de respectar les regles de trànsit i que quan hem anat a correus hem seguit un determinat procediment (identificar-nos, signar un rebut, etc.) a fi que ens lliuressin el paquet o la carta certificada, una carta que confiem -perquè saben que "hi tenim dret"- que ningú no l'haurà obert ni l'haurà llegit abans que nosaltres.
I sabem que si "fitxem" en entrar a la feina és perquè tenim l'obligació de fer-ho, derivada del contracte de treball, de la relació laboral que al seu dia vam establir amb l'empresa. Podem constatar que totes les activitats que hem fet tenen alguna vinculació amb el fenomen jurídic. | | |
| |
| | Els estudis | |
Els objectius formatius dels Estudis de Dret són els de proporcionar els coneixements necessaris per a l'estudi del conjunt de normes legals existents a la nostra societat; així com la interpretació i aplicació de les normes jurídiques.
Els continguts bàsics dels Estudis de Dret són:
Dret administratiu, dret processal, dret civil, dret financer i tributari, dret constitucional, dret mercantil, dret internacional públic i privat, dret del treball i de la seguretat social, dret penal, dret eclesiàstic i de l'Estat, dret romà, teoria i filosofia del dret, economia política i hisenda pública, pràctiques, dret comunitari europeu, història del dret, ciència política. | | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | La llicenciatura en Dret té per objectiu formar juristes -professionals del dret- capaços de convertir en oportunitats els nous reptes que ens presenta la globalització i la societat de la informació.
Per assolir aquest objectiu, per a un món en transformació, cal, per una banda, una formació general i polivalent d'alt rigor acadèmic (assignatures troncals i obligatòries) i, per l'altra, una formació especialitzada (assignatures optatives) en la qual destaca l'atenció prioritària a tots els problemes jurídics derivats de la revolució tecnològica: Noves formes de treball, comerç electrònic, propietat intel·lectual, cibercriminalitat, fiscalitat en la societat de la informació i transformacions de les professions jurídiques. Tot això combinat amb l'adquisició de capacitats que ja són imprescindibles per a un professional del segle XXI: anglès jurídic, multimèdia i comunicació, tècniques de negociació, etc.
Els llicenciats en Dret han de ser professionals acostumats al treball en xarxa, capacitats per a gestionar grans volums d'informació, amb una mentalitat creativa i innovadora, adaptables als canvis i preparats per a l'aprenentatge constant. |
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | És interessant durant els estudis fer pràctiques professionals reals (en un despatx d'advocats, en un jutjat, en una notaria,...).
Aquests professionals han de dominar, amagatzemar i recuperar tot tipus d'informació, és important que es domini la informàtica i les noves tecnologies ja que seran l'eina de treball imprescindible en l'exercici de la seva professió.
Han de conèixer idiomes.
Els estudiants poden aprofitar els crèdits de lliure elecció per fer aquelles assignatures que complementin la seva formació. També és interessant fer una formació complementària al finalitzar els estudis, de estudis de post-grau.
|
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | Els juristes són presents en els processos de gestació de normes -tot dissenyant propostes, assessorant en la redacció de noves lleis-, en els processos d'execució de les lleis -com a tècnics al servei dels diferents òrgans de l'administració pública vetllen perquè l'actuació d'aquesta respecti el principi de legalitat-, en els processos d'interpretació i aplicació del dret -com a jutges, fiscals o advocats-, com a consellers jurídics dels particulars que volen regular les seves relacions per mitjà del dret -advocats, notaris, etc.
Exercici professional lliure:
- Advocats
Una de les principals sortides dels llicenciats en Dret és l'exercici lliure de l'advocacia. "Advocar" per algú altre vol dir defensar-lo, intercedir per ell, fer de mitjancer en favor d'ell.
Per a adquirir la condició d'advocat i exercir la professió cal obtenir el títol de llicenciat en Dret i, a més, pertànyer al Col·legi d'advocats de l'àmbit territorial on es pensi exercir.
A diferència d'altres països, a l'estat espanyol no s'exigeix encara cap preparació pràctica especial, al marge de la llicenciatura en Dret, per a col·legiar-se i iniciar l'activitat professional com a advocat. És per això que la universitat tendeix cada cop més a potenciar aquest aspecte en el marc dels estudis jurídics, tot oferint als estudiants una o diverses assignatures de Pràcticum.
Les diferents tasques que realitza l'advocat es poden agrupar en dos grans blocs: l'assessorament i la defensa jurídica. Per una banda, el professional lliure del dret aconsella els seus clients sobre la millor forma de portar a terme i regular les seves relacions jurídiques; per l'altra, compareix davant dels tribunals per defensar els interessos dels seus representats. De manera que no és suficient que l'advocat conegui a fons -des d'un punt de vista científic- el dret vigent, sinó que ha de dominar també totes aquelles tècniques i pràctiques -forenses, processals, oratòries, de negociació, etc.- que fan possible l'aplicació diària del dret a la vida dels fets.
- Procuradors dels Tribunals
En molts tipus de processos judicials, els particulars necessiten, per a comparèixer davant dels tribunals, l'assistència de professionals especialitzats anomenats procuradors dels tribunals. El procurador és un professional del dret que, legalment habilitat, es dedica a representar les parts litigants davant dels tribunals de justícia. El procurador és qui en els processos judicials realitza, en nom del demandant o del demandat en un judici, tots aquells actes que pertoquen a aquests. El procurador es converteix en el col·laborador més immediat de l'advocat, al qual ajuda a resoldre les tasques de gestió, vigilar els terminis, complimentar les proves, practicar diligències de tràmit, etc.
L'accés a la professió de procurador dels tribunals requereix ser llicenciat en Dret, obtenir el títol de procurador -que expedeix el Ministeri de Justícia a aquells que reuneixen les condicions exigides-, inscriure's al Col·legi professional respectiu i dipositar una fiança per cobrir les responsabilitats civils que pogués contreure en l'exercici del seu càrrec.
- Notaris i Registradors
Aquests professionals exerceixen funcions públiques, però ho fan de manera similar als professionals lliures. La seva remuneració no va a càrrec dels pressupostos de l'estat -com és el cas dels funcionaris-, sinó directament dels particulars, mitjançant honoraris o aranzels.
Les funcions d'aquests professionals venen determinades per la necessitat de dotar de seguretat el tràfic jurídic i les relacions patrimonials. Tant la funció notarial com la funció registral tenen la seva raó de ser en l'exercici de la fe pública. Notaris i registradors estan investits d'autoritat per a "donar fe", de manera indubtable, de determinats actes i situacions amb transcendència jurídica.
L'accés a la professió de notari o registrador es produeix mitjançant oposició, en la qual -ateses les funcions que s'hauran d'exercir- l'aspirant haurà d'acreditar un coneixement molt profund de matèries de dret privat (dret civil, dret hipotecari i dret mercantil).
Juristes a l'Administració de Justícia:
- Jutges
L'Administració de Justícia, com a institució que té al seu càrrec jutjar i fer complir allò que s'ha jutjat, està personificada per la figura dels jutges i els magistrats, professionals del dret especialitzats en la tasca d'interpretar i aplicar les lleis als casos particulars.
Per arribar a ser jutge professional, és a dir, per ingressar en la carrera judicial, hi ha dues vies. Una és mitjançant una oposició lliure, en la que s'ha d'acreditar que es coneixen tots els aspectes de la realitat jurídica. L'altra via d'accés és mitjançant un concurs de mèrits entre juristes amb experiència i competència reconeguda.
- Fiscals
El professional del dret juga també un altre paper important en l'àmbit de l'Administració de Justícia com a fiscal.
El fiscal és defensor de tota la legalitat -no només de la penal- i, primordialment, de la Constitució i dels drets i llibertats bàsiques dels ciutadans. És per aquesta raó que el Ministeri Fiscal està legitimat per interposar recursos d'empara davant del Tribunal Constitucional (art. 162.1.b) CE) quan consideri que s'han lesionat drets fonamentals. I ho està, no perquè ostenti la titularitat dels drets lesionats, sinó perquè vetllar per al compliment i garantia d'aquests drets és un interès públic i la defensa d'aquest interès és la missió principal del Ministeri Fiscal.
Els fiscals, com els jutges, són funcionaris de l'estat. Tots els fiscals pertanyen a un únic cos, organitzat jeràrquicament. Per a ingressar-hi i exercir professionalment com a fiscal, la via obligada és la de l'oposició, en la qual s'ha de demostrar -igual com en l'oposició per a la judicatura- un coneixement global de la totalitat de l'ordenament jurídic.
Entre les diferents funcions que el jurista pot exercir dins de l'àmbit de l'Administració de Justícia, hi ha la de secretari judicial, el qual, sota la direcció del jutge respectiu, té cura de la gestió i organització de l'oficina judicial.
Juristes a l'administració pública:
El llicenciat en Dret que vulgui entrar al servei de l'administració té un ampli repertori d'oficis entre els quals decidir, considerant l'amplitud i l'extensió del conjunt d'òrgans i funcions que porten a terme l'activitat administrativa (des de l'administració estatal, autonòmica o municipal fins a tot un seguit d'organismes autònoms): lletrats o advocats de l'estat, tècnics superiors de l'administració civil, inspectors de finances de l'estat, inspectors de treball i de la Seguretat Social, etc.
La tasca dels lletrats o advocats de l'estat, com el seu propi nom indica, és la de representació i defensa de l'estat en tots aquells assumptes en els quals l'administració tingui un interès directe, així com la d'assessoria jurídica en la gestió quotidiana dels òrgans administratius i de govern.
L'assessoria i consulta es pot convertir també en l'activitat principal d'un jurista al servei de l'Estat: és el cas dels professionals del dret que exerceixen de lletrats en institucions com el Consell d'Estat, les Corts, el Tribunal Constitucional, així com en els òrgans consultius o els parlaments de les diferents comunitats autònomes.
Els tècnics superiors de l'administració civil de l'estat o els seus equivalents al servei de les comunitats Autònomes, porten a terme les funcions de gestió, coordinació i estudi a nivell superior en l'àmbit de l'administració pública. Són experts en gestió administrativa que elaboren projectes, planifiquen i organitzen l'acció administrativa, sempre amb la finalitat última que aquesta s'ajusti als principis constitucionals de servir amb objectivitat els interessos generals, amb ple respecte a la llei i al dret.
Docència i investigació:
Els juristes poden dedicar també la seva vida professional a la investigació científica i a la formació de nous juristes en el marc universitari. Aquestes són tasques que exigeixen igualment una preparació específica i un elevat grau d'especialització: el nou llicenciat en Dret que vulgui seguir aquest camí haurà de prosseguir la seva formació acadèmica mitjançant la realització d'estudis de tercer cicle o de postgrau -cursos de doctorat- al llarg dels quals aprofundirà en les tècniques d'investigació i s'especialitzarà en una àrea de coneixement determinada. Aquest procés culmina amb l'elaboració d'una tesi doctoral, que consisteix en un treball original d'investigació mitjançant el qual es demostra el coneixement de l'especialitat i s'acredita la capacitat investigadora. La superació d'aquesta etapa de formació condueix a l'obtenció del grau de doctor en Dret. |
|
| | |
| | Sortides professionals | | | Mireu l'apartat "Quina feina fan?" |
|
| | |
| | Àmbits de treball | | Exercici professional lliure:
- Advocats: exercici de la professió en totes les seves especialitats (civil, mercantil, penal, laboral, administrativa, fiscal i internacional).
- Procuradors dels Tribunals
- Notaris i Registradors
Juristes a l'Administració de Justícia:
- Jutges
- Fiscals
Juristes a l'Administració pública
Docència i investigació |
|
| | |
| | Observacions | | Amb el primer cicle de la llicenciatura en Dret aprovat, es pot accedir als estudis de segon cicle de Ciències Polítiques i de l'Administració i també al segon cicle de Ciències del Treball, Ciències Actuarials i Financeres, Ciències Polítiques i de l'Administració i Investigació i Tècniques de Mercat.
Un cop obtinguda la llicenciatura, es pot accedir a estudis de tercer cicle per a obtenir el títol de doctor/a, o especialitzar-se seguint cursos de postgrau. |
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
Objectius formatius, matèries troncals, crèdits i altra informació acadèmica:
Dret |
|
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | Les tradicionals professions jurídiques estan sotmeses des de fa uns anys a profundes transformacions com a conseqüència de l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i del coneixement en el nou paradigma que suposa la societat de la informació.
Els coneixements de dret, juntament amb el coneixement de diverses llengües, l'ús d'eines telemàtiques, la formació en tècniques de negociació, l'estudi de les noves disciplines jurídiques que deriven de la societat de la informació i el Pràcticum virtual fan que estiguin capacitats per participar activament en el mercat laboral i convertir en oportunitats els reptes que aquestes transformacions suposen. |
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
