 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
L'Educació Social és una resposta a la necessitat que l'educació esdevingui un procés al llarg de tota la vida de les persones i una activitat que no pot restar emmarcada únicament en el context escolar. Per això l'educació social té més a veure amb la vida quotidiana de les persones o amb el lleure, que amb els continguts del sistema educatiu reglat. També per això l'educació social és una activitat que no es veu limitada a la infància, sinó que actua amb la gent jove, els adults i àdhuc la gent gran.
Així mateix, l'educació social està vinculada a la resposta a les noves demandes d'accés a la cultura, al benestar i a la qualitat de vida i a les demandes de participació en la vida social. En el desenvolupament dels nous serveis d'atenció a les persones, que sovint necessiten incorporar una dimensió formativa, l'educació social també hi té un paper important. És per això que aquesta activitat apareix vinculada als anomenats nous filons d'ocupació o a les noves professions.
Com a titulació universitària, l'educació social és recent. La diplomatura es va crear l'any 1992. Com a activitat professional, la trajectòria és molt més llarga, encara que els professionals que la desenvolupaven rebessin altres denominacions (educadors especialitzats, animadors sòcio-culturals, educadors en el lleure, animadors socials...). L'origen o els antecedents d'aquestes pràctiques sovint es troben en l'acció dels voluntaris d'organitzacions molt diverses o com a actuacions més o menys espontànies dels líders o de persones significatives de les comunitats. | | |
| |
| | Els estudis | |
Els estudis d'Educació Social corresponen a una titulació de primer cicle, d'una durada de tres anys i una càrrega lectiva mínima de 180 crèdits i màxima de 207 crèdits.
Aquests estudis pretenen fornir d'una base teòrica i conceptual que ajudi a esdevenir un professional reflexiu capaç de dissenyar i avaluar la seva pròpia actuació i, alhora, dotar dels elements metodològics i pràctics que permetin un bon desenvolupament com a professional que intervé o actua en situacions concretes.
El plans d'estudi són força multidisciplinaris, amb assignatures de psicologia, pedagogia, sociologia i antropologia, gestió i organització, política social, etc. Així mateix, són importants les matèries aplicades sobre la intervenció sòcio-educativa, ja sigui referida a grups d'edat (infància, joventut, gent gran...), o a sectors, problemàtiques o àmbits on hi intervé l'educació social (la salut, la justícia, els serveis socials, les toxicomanies, etc.).
Les pràctiques directes d'intervenció en recursos o programes sòcio-educatius són una part molt important del currículum d'Educació Social, per la qual cosa cal una dedicació i aplicació igual, si no superior, que a les altres matèries més convencionals.
Es tracta, per tant, d'estudis que fan referència a temàtiques molt diverses, cosa que té un al·licient per als que els cursen, però que també demanen una atenció constant al llarg de tota la carrera i des del primer dia, tractant-se de currículums amb moltes assignatures.
El tipus d'esforç i dedicació que requereixen les diferents matèries també és molt variat. Segons els casos predominarà l'estudi sistemàtic, la capacitat de reflexió, la capacitat d'observació i anàlisi de la realitat, o el desenvolupament d'habilitats comunicatives i, fins i tot, creatives. | | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | Al llarg dels estudis d'Educació Social s'haurà pretès assolir una colla de capacitats com ara:
La capacitat de conèixer l'entorn social, comunitari o institucional en què es desenvolupa la intervenció de l'educador social, analitzant aquells trets més significatius.
La capacitat de conèixer l'educand, el subjecte amb el qual es treballarà, tant des d'una visió individual com des de la consideració de pertinença a un grup determinat.
La capacitat de planejar l'acció educativa a desenvolupar, integrant les dades de l'entorn i del subjecte, elaborant un cert diagnòstic de necessitats sòcio-educatives, formulant objectius de la intervenció, dissenyant estratègies d'intervenció i avaluant els resultats de la mateixa.
La capacitat de desenvolupar l'acció educativa planejada a través de la relació personal, de la dinamització d'activitats, de l'animació de grups o d'altres mitjans.
La capacitat d'intervenir en la gestió de les organitzacions des d'on es desenvolupa l'acció de l'educació social.
Com a activitat relacional que és, també és molt important la maduresa i l'equilibri personal, la reflexió sobre les actituds que guien el propi capteniment, la motivació i l'actitud positiva vers els altres i la capacitat de treballar en equip. |
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | Ja s'ha esmentat la importància de les pràctiques no tan sols com a part del currículum, sinó com element essencial per assolir les capacitats requerides i ajudar a desenvolupar aquells aspectes més lligats a l'evolució personal.
A banda de les pràctiques i, especialment, si no es té experiència o vinculació prèvia amb el món de l'educació social, és molt recomanable participar de manera voluntària en l'ampli teixit d'entitats i associacions que promouen l'atenció a les persones, els serveis socials o àmbits específics de l'educació social (entitats d'educació en el lleure, escoles d'adults, centres de gent gran...). |
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | Com apuntàvem, la tasca de l'educador o educadora social es pot desenvolupar en molts àmbits i contextos diferents, la qual cosa fa variar molt la feina realitzada en cada cas, però les funcions bàsiques d'intervenció directa que realitzen solen ser les següents:
Relació educativa: tutoria, acompanyament i relació d'ajuda amb les persones.
Disseny, promoció i animació d'activitats educatives o de dinamització per a persones, grups o col·lectivitats (activitats lúdiques, terapèutiques, culturals, socials...).
Organitació de la vida quotidiana en situacions de convivència col·lectiva (centres residencials, colònies de vacances, centres de dia...): ordenació de l'espai, del temps i de la satisfacció de les necessitats bàsiques (descans, alimentació, higiene, seguretat...).
Dinamització de grups: ajudant a la configuració de grups i afavorint la interacció dels seus membres.
Informació i assessorament.
Junt amb aquestes tasques també hi ha funcions que no suposen una intervenció directa amb els usuaris o clients de l'educador social, però que en diferents graus també poden ser responsabilitat seva:
Planejament de la intervenció i disseny de projectes o programes d'intervenció.
Direcció d'equips d'educadors o d'equips interdisciplinaris.
Gestió i administració, per assegurar els recursos materials per a desenvolupar les accions dissenyades i pel bon funcionament de l'organització en els diferents aspectes.
Relacions institucionals amb l'entorn familiar, social o administratiu en el qual es produeix la intervenció. |
|
| | |
| | Sortides professionals | | En acabar la diplomatura en Educació Social tens tres opcions que no són incompatibles entre si, ja que en pots compaginar més d'una de manera simultània o de manera consecutiva en l'ordre que més t'interessi.
Treballar:
Educació Social és una carrera professionalitzadora i amb moltes sortides professionals tant en el sector públic com en el privat i, de manera especial dins aquest camp, en l'anomenat tercer sector o sector social (fundacions, associacions i entitats no lucratives), que és el de major creixement en l'ocupació d'educadors socials. També hi ha possibilitats d'autoocupació com a autònom o a través de cooperatives.
Estudiar un segon cicle:
Aquesta diplomatura, a més del títol final que s'obté, dóna accés directe o amb complements de formació a un nombre important de segons cicles (Antropologia social i cultural, Pedagogia, Ciències del Treball, Psciopedagogia, Humanitats, Història i Ciències de la Música, Documentació...). Això vol dir que no et tanca portes en la teva formació universitària.
Especialitzar-se amb formació de postgrau:
Donat l'ampli abast de sectors i àmbits de l'educació social, la carrera és necessàriament generalista, però han sorgit ja formacions de postgrau adreçades a especialitzar en sectors d'intervenció (infància, gent gran, salut, família, immigració...), en gestió o en determinades tècniques o metodologies d'intervenció (resolució de conflictes, counsellig, animació estimulativa...).
Sigui abans d'exercir com educador o molt millor de manera simultània, és important aquesta formació d'especialització, així com la formació contínua que t'ha d'acompanyar al llarg de la teva vida professional. |
|
| | |
| | Àmbits de treball | | Atenció a la infància i a l'adolescència en risc social.
Serveis socials d'atenció primària.
Educador en centres de justícia i presons o en mesures alternatives.
Formació de persones adultes i inserció laboral.
Animació en residències i equipaments per a la gent gran.
Educació en el lleure i animació sòcio-cultural.
Àrees de benestar o educació en municipis i comarques.
Intervenció sòcio-educativa i per a la inserció social amb col·lectius amb necessitats específiques: dones, minories ètniques, persones amb disminucions, persones sense llar, drogoaddictes, persones amb problemes de salut mental, immigrants.
Gestió d'equipaments socials i culturals.
Programes de mediació i resolució de conflictes. |
|
| | |
| | Observacions | | En funció dels sectors o dels territoris, podem trobar graus diferents d'institucionalització de la figura de l'educador social. Alguns dels seus àmbits de treball no ho són en exclusiva, sinó en concurrència amb d'altres professionals i perfils.
La intervenció social i el serveis d'atenció a les persones són sectors dinàmics, cosa que implica que els àmbits de treball evolucionen d'acord amb les necessitats i se'n generen de nous o es transformen d'acord amb les demandes socials emergents.
Així, avui es comença a detectar una major demanda de professionals en els àmbits de tipus sòcio-sanitari, en els serveis relacionats amb la gent gran i en els relacionats amb el lleure, mentre que d'altres àmbits més tradicionals, com pot ser el de la infància en risc, presenten una major saturació en l'ocupació. |
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
Objectius formatius, matèries troncals, crèdits i altra informació acadèmica:
Educació social |
|
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | Tot i convergir de diverses i llargues tradicions, la institucionalització i la demanda d'educadors socials professionals i qualificats és recent i cal considerar-la encara com una professió emergent, amb moltes possibilitats de creixement i en canvi.
És d'esperar que en el futur, junt amb el creixement de la demanda d'educadors socials, apareguin especialitzacions que permetin ajustar millor el perfil professional a les tasques a realitzar, ja que avui són molt àmplies i sobre sectors també molt diferenciats. |
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
