 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
Des del principi de la vida, l'home sempre ha cercat un sostre on aixoplugar-se. L'arquitectura és la ciència i l'art que estudia i idea els espais per a millorar la qualitat de vida de l'home.
Mitjançant l'anàlisi, la recerca i el desenvolupament de tècniques i processos, l'arquitecte és la persona a qui la societat encomana l'estudi i la creació d'espais habitables, entre d'altres. Aquesta feina apropa les àrees de coneixement tecnològica i humanística per poder sintetitzar-les en el projecte arquitectònic.
És per això que la formació d'un arquitecte està a cavall entre l'art i la ciència; l'art perquè l'arquitecte busca la bellesa en la forma de la seva obra i la ciència perquè aquesta forma ha de tenir les condicions constructives i l'estabilitat necessàries per poder materialitzar-la.
Per aquestes raons, l'arquitectura és una de les ciències més properes als afers més quotidians de la societat.
Idear unes formes que puguin respondre a unes necessitats i poder veure-les materialitzades és una de les majors satisfaccions que pot tenir l'arquitecte. | | |
| |
| | Els estudis | |
Els estudis d'Arquitectura, per la formació de l'arquitecte superior, es desenvolupen en cinc anys, dividits en quadrimestres, i tenen com a eix vertebrador les assignatures de projectes.
En aquestes assignatures es desenvolupen les idees per a la generació, limitació i distribució dels espais que responguin a uns paràmetres de funcionament establerts.
És la feina més engrescadora i a la vegada més lligada a les tasques que el professional haurà de realitzar per a la societat. D'altra banda, també és una nova àrea de coneixement que s'obre i, per tant, la introducció i l'adaptació a aquestes matèries és un repte per a l'estudiant.
Per fonamentar i recolzar les assignatures de projectes, és necessari abordar temes de caràcter científic i humanístic.
El llenguatge de l'arquitecte és un llenguatge eminentment gràfic per aquesta raó, el dibuix és una de les assignatures bàsiques que s'imparteixen en els primers cursos.
La formació en l'àrea de l'expressió gràfica, que contempla tant el dibuix del natural, l'esbós, com el tècnic o la geometria, són coneixements en què l'estudiant hauria d'anar especialment preparat. La història de l'art i l'arquitectura, dins del camp humanístic, són recolzaments necessaris per iniciar els estudis d'arquitectura. La tecnologia aplicada al desenvolupament constructiu abasta les tècniques, sistemes i processos de construcció de l'obra i el disseny i càlcul de l'estructura, de l'acondicionament i serveis de l'edifici. | | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | És necessari tenir un mínim d'habilitat en l'àrea del dibuix i una preparació tècnica bàsica en física i matemàtiques que permeti afrontar els estudis per aconseguir l'estabilitat de l'edifici, així com el càlcul i control del paràmetres naturals i artificials que influeixen en l'edificació.
Una predisposició a la síntesi dels coneixements de diferents àrees ajudarà a l'estudiant a adquirir les habilitats específiques d'aquests estudis. |
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | És recomanable que l'estudiant tingui afició per la lectura, ja que és necessària una base sòlida en el coneixement de la història de l'arquitectura i de l'art, així com de les teories que les fonamenten.
A partir del segon cicle, la pràctica en estudis d'arquitectura compaginada amb els estudis ajuda en el procés de formació de l'arquitecte.
Viatjar en èpoques de vacances per tal de conèixer i analitzar "in situ" la bona arquitectura ja realitzada és una bona recomanació per als estudiants. |
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | La feina de l'estudiant d'Arquitectura és diversa. D'una banda, l'estudi de les matèries de teoria i història, els càlculs d'estructures i dels condicionaments del edifici, així com els sistemes i processos constructius és, com en qualsevol formació, feina obligada i necessària de l'estudiant. D'altra banda, el dibuix i la formalització de maquetes són una constant al llarg del estudis.
Els estudis d'Arquitectura, si es diferencien d'altres, és per la quantitat d'hores que l'estudiant es passa davant d'un tauler de dibuix o, últimament, davant de l'ordinador, desenvolupant les idees del projecte i adaptant-les a les necessitats constructives i estructurals de l'edifici.
|
|
| | |
| | Sortides professionals | | Els arquitectes fan projectes d'arquitectura. És a dir, generen idees que permeten habilitar un espai per a usos determinats, encarregats per particulars o per l'administració.
Dins del procés de desenvolupament del projecte hi ha diferents etapes:
- A la primera, es fa la concreció de la idea i la determinació i distribució dels espais, és allò que s'anomena projecte bàsic.
- A la segona, es realitzen els càlculs, es defineixen els detalls tant tècnics com de disseny i es fan les correccions necessàries que permetin portar les primeres idees a la pràctica, és el projecte d'execució.
- Per últim, la materialització de l'obra i la seva direcció acaben una de les feines de l'arquitecte.
Aquest procés pot determinar sortides professionals, ja que l'especialització en les diferents àrees de coneixement que s'imparteixen durant els estudis defineixen perfils d'arquitecte ben variats.
Per als arquitectes, societats constructores i immobiliàries, el camp del càlcul, les estructures i les instal·lacions d'un edifici poden tenir especialistes, també arquitectes que coneixen millor l'àmbit del desenvolupament de l'arquitectura i d'aquesta manera poden aplicar i adaptar solucions tècniques amb criteris més definits. |
|
| | |
| | Àmbits de treball | | Els àmbits de treball de l'arquitecte són molt diversos. Fins fa poc temps, la manera més habitual d'exercir com a arquitecte era la de l'exercici lliure de la professió. L'arquitecte establia el seu despatx i realitzava els encàrrecs, tant per als particulars com per a l'administració. En aquests moments, aquesta forma d'exercir la professió es fa des de la perspectiva de compartir la feina amb altres professionals o companys de professió especialitzats en diferents àrees de l'arquitectura.
Algunes d'aquestes àrees d'especialitat, dins la feina de l'arquitectura i la construcció, són:
La restauració i rehabilitació d'edificis
El càlcul d'estructures
El càlcul i disseny d'instal·lacions
L'urbanisme i l'entorn urbà de l'edifici
El disseny d'interiors i d'objectes
Les tècniques constructives
El paisatgisme
El medi ambient
L'arquitectura legal, amb les seves branques de peritatges d'edificis -amb la determinació de les causes i de les patologies d'una edificació i les seves solucions-
La valoració d'immobles
La interpretació d'escriptures i altres documents relacionats amb l'edificació.
Totes aquestes especialitats es poden realitzar tant des de l'exercici lliure com estant assalariat per empreses particulars o per organismes oficials, com ara administracions locals, autonòmiques o estatals.
La docència i la recerca són també àmbits de treball per a l'arquitecte, des de l'ensenyament del dibuix a col·legis i instituts de secundària, fins al desenvolupament de projectes de recerca des de la universitat i amb la col·laboració d'empreses. |
|
| | |
| | Observacions | | | Conjugar els coneixements del procés de projectar i de la construcció amb l'especialitat que més satisfactòriament culmini les nostres ambicions és el camí que en un futur pròxim pot permetre als professionals de l'arquitectura desenvolupar el paper que els ha determinat la societat. |
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
Objectius formatius, matèries troncals, crèdits i altra informació acadèmica:
Arquitectura |
|
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | La necessitat de l'habitatge suposa la continuïtat de l'arquitectura, si bé és cert que aquestes necessitats poden variar en un futur a causa de nous plantejaments de la societat.
Per aquesta raó, i perquè conèixer tot el que hi ha sobre un tema és cada vegada més difícil, és necessari plantejar-se l'especialització, dins del coneixement global de l'arquitectura, per poder servir més i millor a la societat. |
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
