 |
 |
|
 |
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
Els Enginyers d'Organització són els que apropen la ciència i la tecnologia a les organitzacions i fan de pont entre el coneixement tecnològic i les necessitats de la societat.
La titulació d'Enginyeria en Organització Industrial és de segon cicle i s'hi pot accedir des dels primers cicles de les enginyeries superiors, des de les enginyeries tècniques industrials i des de l'arquitectura tècnica. La titulació té el seu origen en l'especialitat d'organització de la carrera d'enginyer industrial en el pla d'estudis de 1964. L'èxit de l'especialitat va aconsellar donar-li una identitat pròpia en un segon cicle.
A Catalunya, els segons cicles d'Enginyeria en Organització Industrial s'imparteixen en dos cursos que inclouen el projecte final de carrera. Un cop superades les assignatures i el projecte final de carrera s'obté el Títol Superior d'Enginyer en Organització.
| | |
| |
| | Els estudis | |
Les diferents branques dels ensenyaments de l'enginyeria, lògicament, donen prioritat a aquelles disciplines relacionades amb les seves competències específiques. L'enginyer en organització industrial és qui endreça el procés de producció i qui vetlla pel procés d'innovació a l'empresa i a les organitzacions. Per tant, les assignatures que s'imparteixen giren al voltant de les següents paraules: innovació, eficiència, nous productes, gestió de la recerca i del desenvolupament, producció, logística, distribució, qualitat, sistemes d'informació, polítiques industrials i tecnològiques, viabilitat, gestió de projectes. Aquestes disciplines tenen avui un component de formalització molt potent i, per tant, els coneixements matemàtics i informàtics que s'han de menester són considerables i el seu ús, freqüent.
Tanmateix, malgrat la seva dificultat, els ensenyaments de l'organització són molt propers als alumnes. No es tracta tant d'estudiar algoritmes i formulacions per ser-ne coneixedor sinó de fer-se amb una eina que faci possible proposar-se i resoldre engrescadors problemes que fan que les organitzacions millorin.
| | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | Les competències bàsiques que s'han de tenir per poder seguir els estudis d'Enginyeria en Organització Industrial no són una barrera d'entrada. Els coneixements matemàtics necessaris han estat adquirits en els primers cicles que possibiliten accedir-hi i, en tot cas, s'han de posar al dia. Les altres competències estan relacionades amb una comprensió del fet productiu i dels models bàsics de l'economia i de les ciències de la gestió. Tanmateix, la seqüència dels estudis de la titulació ho faciliten.
Els estudiants adquireixen coneixements científics de base, coneixements tecnològics específics, capacitat d'aplicar, capacitat de dissenyar, capacitat d'interpretar dades, capacitat de realitzar experiments. En definitiva, saber on col·locar l'instrument "ciència - tecnologia" en el si de l'organització, que és tant com dominar el procés de la innovació i la lògica del funcionament de les organitzacions.
|
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | No cal dir que les ciències de l'organització industrial segueixen l'evolució del fet productiu i en un món global els avenços i bona part de la literatura es produeixen en anglès. Conseqüentment, per estar al dia, l'estudiant d'Organització treurà més profit dels seus estudis si té un coneixement aprofundit de l'idioma anglès.
L'enginyer en organització està a cavall entre la producció i la gestió. Alhora que s'ocupa dels productes, dels processos, la seva tasca té molt a veure amb la gestió de les persones i, en general, de les organitzacions. Per tant, el coneixement de les disciplines que hi estan relacionades són un bon complement.
La vesant informàtica i de les NTIC està cada cop més present en la professió de l'enginyer d'organització i per tant una actitud oberta a els ensenyaments relacionats amb la informàtica és també molt recomanable.
Finalment, els estudis tenen una important vessant d'aplicació i el seu aprofitament millorarà amb un coneixement directe de la feina i, per tant, les pràctiques a les empreses també són aconsellables.
|
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | És difícil encaixar els enginyers en organització en un ofici o en una professió tradicional. Els enginyers en organització són, gairebé per definició uns "tot terreny". La seva formació de primer cicle els capacita per a la transversalitat i el segon cicle específic els prepara per proposar-se i resoldre reptes relacionats en endreçar els processos productius i per dirigir la innovació a l'empresa.
La combinació de tecnologia i gestió fa que molts dels titulats treballin en feines que van des de la gestió dels recursos humans fins a la direcció dels departaments d'R+D, passant per la direcció de la producció i pel departament de qualitat, o bé per ocupar-se de la implementació de sistemes d'informació o la direcció de projectes complexes.
Malgrat la titulació té encara pocs anys de volada sovint els enginyers d'organització ocupen càrrecs de gestió en departaments de les àreas funcionals de l'empresa o en l'alta direcció més enllà de les seves competències bàsiques.
|
|
| | |
| | Sortides professionals | | Les sortides professionals de l'enginyer/a en organització industrial les pots veure en l'apartat següent d' "Àmbits de treball".
|
|
| | |
| | Àmbits de treball | | La professió d'enginyer en organització es pot desenvolupar tant en el camp de l'empresa com de les organitzacions públiques i va des de la indústria als serveis.
L'enginyer en organització té una preparació pensada per plantejar-se millores en l'eficiència de les organitzacions. On s'hagin de menester models per millorar l'eficiència, l'enginyer en organització té una preparació adient.
Els àmbits de treball freqüents per els enginyers d'organització són:
producció,
qualitat,
logística,
R+D,
project manager,
sistemes d'informació,
organització,
implementació de softs de gestió sofisticats,
consultoria,
gestió.
Finalment, els enginyers en organització tenen formació específica per treballar en els camps de política industrial i tecnològica i, per tant, per treballar en els departaments de les administracions que s'ocupen de la promoció del desenvolupament econòmic.
|
|
| | |
| | Observacions | | L'enginyer en organització té una preparació en termes de models i vocabulari en un va del nucli dur de les ciències de la gestió que li permet accedir a formació continuada de nivell sense passar per aprenentatges previs. Per altra part el saber dels enginyers d'organització requereix d'una formació prèvia que es podria qualificar de hard i difícil d'adquirir, i per tant els llocs de treball que ocupen no són fàcils de substituir per altres profesionals en aparença properes.
|
|
| | |
| | INFORMACIÓ |  |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | En una economia del coneixement on la utilització de les NTIC i les exigències sobre la qualitat són irrenunciables, els enginyers d'organització tenen una molt bona plataforma per ampliar les seves capacitats quan la necessitat es presenti. Els coneixements de base adquirits a la carrera són difícils d'aprendre si no és en un règim de formació reglada i intensa.
Per altra part, gràcies a aquesta formació, els sabers que s'albiren que tinguin un component tècnic i d'organització poden ser adquirits amb facilitat per un enginyer d'organització. Les necessitats de les habilitats professionals dels enginyers d'organització per part del mercat de treball són creixents i aquesta tendència es mantindrà a llarg termini.
|
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
|  |