 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
La paraula enginyeria prové d'enginy, que és "la facultat que l'home té de pensar, inventar amb rapidesa i facilitat". Així, la principal funció d'un enginyer és donar solucions viables als problemes que sorgeixen dels diferents camps relacionats amb les ciències pràctiques. D'altra banda, la química prové d'alquímia i es podria dir que és la ciència que estudia la composició, estructura i propietat de les diferents substàncies i de les seves transformacions. Per tant, l'Enginyeria Química és l'art de dur a terme a escala industrial una transformació química de les substàncies.
L'Enginyeria Química és una àrea del coneixement bàsicament aplicada i que tracta els processos químics industrials des de la seva concepció fins a la seva correcta operació. Inclou tasques tan variades com el càlcul d'instal·lacions, l'estimació de costos i l'avaluació dels impactes ambientals. El caràcter interdisciplinari de l'enginyeria química fa que els professionals d'aquesta àrea del coneixement requereixin una formació bàsica i una disposició oberta a totes les àrees afins.
La titulació en Enginyeria Química és el perfil professional òptim del tècnic que vol treballar a la indústria química o a la indústria de transformació en general, ja sigui a nivell de la gran multinacional o de la petita i mitjana empresa. La química és un dels sectors econòmics més importants, tant a Catalunya com a la Unió Europea i a tot el món desenvolupat. A més, altres àmbits industrials com l'alimentació, la farmàcia, el metall, l'energia, els serveis, l'administració i l'educació, necessiten constantment professionals de l'enginyeria química.
Des d'aquesta professió es pot actuar positivament en tots els processos industrials i econòmics per tal de preservar l'ecologia i el medi ambient.
Es pot considerar que l'enginyeria química comença quan l'home aprèn a utilitzar el foc, ja que comença a fer les primeres reaccions químiques produint bronze i ferro, o en la producció de vins i cerveses a l'antic Egipte. No obstant, podríem considerar que l'enginyeria química s'inicia a la Revolució Industrial al segle XVIII quan es necessiten grans quantitats de productes elaborats de forma ràpida i econòmica. Els primers processos que es poden considerar d'enginyeria química són el procés d'obtenció d'àlcali, sosa i àcid sulfúric.
| | |
| |
| | Els estudis | |
La primera utilització coneguda de l'expressió "Enginyeria Química" apareix el 1839 al Regne Unit en el "Dictionary of Arts, Manufactures and Mines" però el primer programa docent, clarament estructurat i reconegut fou impartit el 1888 al Massachusetts Institute of Technology (MIT) el 1888 i estava format per aportacions de Química i d'Enginyeria Mecànica. La primera gran associació d'enginyers químics, la "American Institute of Chemical Engineers" AICHE fou fundada el 1908 a Philadelphia (USA) i encara avui constitueix l'associació de professionals de la Indústria Química més important del món.
Es pot dir doncs que l'Enginyeria Química té un origen anglosaxó, de fet nord-americà, que posa més èmfasi en els aspectes enginyerils, per comparació amb l'aproximació europea a la tecnologia química, encapçalada per Alemanya que dóna més importància a la Química Industrial. Les dues escoles han coexistit harmònicament durant el segle XX i han experimentat influències mútues, avui molt evidents.
Des del punt de vista metodològic, es distingeixen dues fites clàssiques en l'evolució dels currículs d'Enginyeria Química, la primera que s'acostuma a anomenar el Primer Paradigma de la disciplina fou la definició d'operació unitària establerta per Davis el 1901 i desenvolupada més tard per Little l'any 1915. Amb el desig d'unificar i simplificar les eines d'anàlisi de les operacions i processos químics, durant els anys que van del 1955 al 1965 es generalitza l'ús de l'aproximació basada en els Fenòmens de Transport, l'anomenat Segon Paradigma de l'Enginyeria Química, habitualment identificat amb la publicació de la monografia "Transport Phenomena" per part de R. B. Bird, W. E. Stuart i E. N. Lighfoot el 1960.
A partir d'aquest moment la característica més important que s'afegeix a aquests estudis és el seu caire multidisciplinar, al afegir-hi continguts Termodinàmics, Càlcul, Informàtica, Simulació, Polímers i Economia, entre d'altres. A l'actualitat s'està definint el que s'anomena el tercer paradigma al estudiar els processos químics des de les seves micro, meso i macroescala.
Els estudis d'Enginyeria Química a l'estat espanyol cal que segueixin les directrius aprovades pel "Consejo de Universidades" el 1992 i que defineixen els continguts comuns i obligatoris. Les diferents universitats defineixen als seus plans d'estudis quins són els trets característics que volen donar als seus estudis, definint-ne les assignatures obligatòries i optatives. La majoria d'universitats proposen, per als estudis d'Enginyeria Química, una durada de 5 anys, exigint un nombre de crèdits que oscil·la entre 320 i 380 crèdits, observant-se un màxim de 405 crèdits.
Al primer cicle d'aquests estudis s'imparteixen els principis de l'enginyeria i les eines matemàtiques, físiques i químiques necessàries per establir una base de coneixements. Al segon cicle s'imparteixen els coneixements particulars d'aquesta disciplina, aprofundint en els coneixements de l'enginyeria química a les diferents assignatures troncals, obligatòries i optatives. Alguns plans d'estudi d'Enginyeria Química preveuen estades en pràctiques en indústries per als alumnes de darrer curs i la realització d'un projecte final de carrera de més o menys extensió.
| | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | La titulació en Enginyeria Química és el perfil professional òptim del tècnic que vol treballar a la indústria química o a la indústria de transformació en general, ja sigui a nivell de la gran multinacional o de la petita i mitjana empresa. La química és un dels sectors econòmics més importants, tant a Catalunya com a la Unió Europea i a tot el món desenvolupat. A més, altres àmbits industrials, com l'alimentació, el metall, l'energia, els serveis, l'administració i l'educació, necessiten constantment professionals de l'Enginyeria Química.
Des d'aquesta professió es pot actuar positivament en tots els processos industrials i econòmics per tal de preservar l'ecologia i el medi ambient.
|
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | Un dels objectius de l'ensenyament d'Enginyeria Química és propiciar l'assoliment d'un conjunt de coneixements i de metodologies de treball. Per això, i des de ja fa cinc cursos, es treballa en la incorporació de projectes integradors a cadascun dels cursos.
Es tracta de realitzar projectes, de complexitat creixent al llarg de l'ensenyament, que permetin la cooperació de totes les assignatures i que enfrontin els alumnes, treballant en grup, a problemes oberts que facin entrenar-los, entre altres, en les seves capacitats d'aprenentatge en cooperació, de liderat d'organització, de comunicació i d'enfortiment de les relacions personals. Seguint el procés d'estendre aquesta iniciativa, al curs 1999/2000 participaran en projectes integradors tots els cursos de l'ensenyament d'Enginyeria Química.
|
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | Els enginyers químics treballen en un ventall molt ampli d'activitats industrials, aplicant els seus coneixements de ciència i tecnologia a solucionar els diferents problemes de manera eficient, segura i econòmica. L'enginyer químic treballa en indústries farmacèutiques, construcció, papereres, petroquímiques, electrònica i microelectrònica, de polímers, biotecnologia, medi ambient, seguretat, etc. També aplica les seves habilitats de comunicació, treball en grup, coneixements, mètodes i eines de gestió de projectes per treballar eficaçment en tots els seus àmbits professionals.
Com a exemples de tasques realitzades per un enginyer químic, cal esmentar que aquests elaboren les fibres sintètiques que permeten que la roba siguin més còmoda i resistent. També col·laboren en la millora de les tècniques de processament dels aliments i de la producció de fertilitzants, incrementant, per tant, la quantitat i qualitat dels aliments disponibles al món. Per últim, els enginyers químics proporcionen solucions a problemes ambientals, com són la contaminació de l'aire, el terra, els rius, el mar i oceans, permetent un desenvolupament econòmic i tecnològic més net i sostenible.
Hom només pot pensar erròniament que els enginyers químics només saben elaborar productes, també treballen en àrees com la legislació, educació, publicitat, finances, medicina, sanitat, administració, etc.
|
|
| | |
| | Sortides professionals | | L'enginyeria química és una titulació completament nova, amb plans d'estudis actualitzats i adequats a les necessitats del sector industrial. Per tant, el mercat laboral de professionals ben preparats no està pas saturat en aquesta nova professió.
Quant a les sortides professionals, l'àmbit tradicional de l'enginyer químic és l'empresa en els diferents nivells d'enginyeria, producció, R+D o gestió. Per enumerar les sortides més importants:
Indústries petroquímiques, agroalimentàries, farmacèutiques, etc.
Laboratoris i instituts d'R+D.
Administració.
Recerca. Investigar ja sigui al sector privat o públic.
Empreses d'enginyeria.
Exercici lliure de la professió. Treballar com a enginyer independent, que fa projectes per encàrrec.
Docència, tant en educació secundària com superior.
Sector serveis i comercial.
Auditoria (energètica, ambiental, etc.).
Assessorament en nous projectes, inversions, etc.
Generació d'una empresa pròpia. El dinamisme dels enginyers químics els permet tenir prou idees i empenta per tirar endavant un negoci propi.
Estacions depuradores d'aigües residuals.
|
|
| | |
| | Àmbits de treball | | Bàsicament, els enginyers químics utilitzen els coneixements en química i enginyeria per aplicar-los a la indústria i als processos del món que ens envolta. "L'expert en la concepció, càlcul, disseny, construcció i operació d'instal·lacions o equips en els quals la matèria experimenta un canvi d'estat, de contingut d'energia o de composició.
Aquests titulats poden treballar en àmbits com la indústria, l'administració, la recerca, en empreses d'enginyeria, docència (secundària i superior), empreses de serveis, auditories energètiques, auditories ambientals, assessorament, creació d'empreses pròpies, tecnologia dels aliments, estacions depuradores d'aigües, professional liberal.
|
|
| | |
| | Observacions | | Algunes bones raons per estudiar Enginyeria Química:
El pla d'estudis és nou de trinca; les empreses que contracten enginyers químics han contribuït a elaborar-lo.
Pràctiques a la indústria incloses dins el pla d'estudis.
Beques per a fer pràctiques en indústries estrangeres (programa Leonardo).
Possibilitat d'intercanvis amb universitats europees i de la resta del món.
|
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
Objectius formatius, matèries troncals, crèdits i altra informació acadèmica:
Enginyeria química |
|
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | La raó de ser de l'ensenyament d'Enginyeria Química és la de formar professionals innovadors, versàtils i competitius, capaços de treballar en equip, liderar grups i participar en activitats d'R+D, i la de contribuir al desenvolupament del coneixement i de la tecnologia en l'àmbit de l'enginyeria química.
Per tal de generar professionals amb una personalitat pròpia que els permeti ser identificats fàcilment, cal que les actuacions estiguin dirigides a potenciar els següents valors:
Valors personals i treball en equip. Formar equips on el més important són les persones. S'actuarà amb honradesa, es respectarà la diversitat, el sentit de llibertat individual i la independència.
Vocació de servei. Organització amb voluntat de servei a la societat, en docència, recerca i desenvolupament, i implementació de les noves tecnologies.
Eficàcia/Fiabilitat/Responsabilitat. Som propietaris dels resultats de l'organització, som capaços de prendre decisions, actuem amb eficàcia i de manera responsable.
Excel·lència/Desenvolupament i Difusió del coneixement. Es vol generar, desenvolupar i difondre el coneixement mitjançant una permanent posada al dia, rigor intel·lectual, foment del pensament crític i d'una formació interdisciplinaria i humanista.
Esperit emprenedor (iniciativa, dinamisme, versatilitat i adaptabilitat). Tenim creativitat, dinamisme, caràcter innovador, capacitat d'adaptació i mentalitat oberta en un món canviant, ple de matisos.
|
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
