 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
L'Enginyer o Enginyera de Telecomunicació és el professional que dissenya els dispositius, equipaments i sistemes que permeten crear, transmetre, rebre i processar senyals de naturalesa diversa per intercanviar informació com veu, dades o imatges entre diferents ubicacions.
Els estudis d'Enginyeria de Telecomunicació foren creats fa gairebé un segle i han sabut actualitzar-se permanentment per donar resposta als reptes lligats al desenvolupament de les telecomunicacions i de totes les tecnologies associades, com són l'electrònica i la informàtica. Els estudis estan concebuts per formar professionals ben qualificats, necessaris per impulsar, en el seu àmbit professional, la que ja s'anomena societat de la informació i el coneixement.
Com en totes les enginyeries, la formació té una sòlida base científica, a partir de la qual s'introdueix el coneixement de les tecnologies pròpies de la titulació i de les funcions i els fonaments de l'enginyeria. La formació científico-tècnica es complementa amb l'oferta de tot un seguit de matèries i activitats que fan que l'enginyer de telecomunicació pugui desenvolupar la seva professió amb competència en aspectes organitzatius i de gestió, amb una bona percepció de les condicions de l'entorn i dels seus recursos naturals, amb la imprescindible responsabilitat humana pròpia del context social de la producció i els serveis.
Així, l'enginyer de telecomunicació pot dur a terme les funcions típiques de l'enginyeria: recerca i desenvolupament, disseny, producció, operació i manteniment, comercialització, gestió i ensenyament en l'àmbit propi que la titulació li atorga i l'assumpció de les competències professionals específiques que les lleis li atorguen (Reial Decret de 22 d'abril de 1920, reconegut en la Llei d'Ordenació de les Telecomunicacions 31/1987, de 18 de desembre, BOE de 19 de desembre de 1987).
| | |
| |
| | Els estudis | |
Els estudis d'Enginyeria de Telecomunicació tenen per objectiu formar enginyers/eres en el camp de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions (NTIC):
Enginyers generalistes de les NTIC: dissenyadors, planificadors i gestors de sistemes i de serveis de telecomunicació (assignatures troncals i obligatòries).
Enginyers especialistes: creadors de tecnologia i enginyers de recerca i desenvolupament (assignatures optatives i projecte de fi de carrera).
Enginyers emprenedors, impulsors de la indústria i els serveis que utilitzen les NTIC (activitats complementàries).
Els estudis proporcionen una base sòlida en matemàtiques i física (anàlisi vectorial, àlgebra, equacions diferencials, física, electromagnetisme...) sobre la qual recolzen les assignatures més pròpies de la carrera (comunicacions, processament del senyal, electrònica, antenes, arquitectura de xarxes, sistemes i serveis de telecomunicació, programació, arquitectura de computadors...). Aquesta formació de base sòlida i generalista, tant de caire científic com tecnològic, està destinada a proporcionar al futur enginyer de telecomunicació la iniciativa, els hàbits de treball i la capacitat d'aprenentatge per actualitzar permanentment els seus coneixements d'acord amb l'evolució de la professió.
| | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | Durant els estudis, es desenvolupen competències personals pròpies de l'àmbit de l'enginyeria, com són la creativitat, la iniciativa, l'esperit crític, els hàbits de treball, la capacitat de comunicació i de treballar en equip. Cal destacar diverses competències genuïnes que es desenvolupen al llarg dels estudis:
Gran capacitat analítica: comprensió de processos complexos, identificació de les parts que componen sistemes o processos complexos i la seva contribució a la globalitat, identificació de les causes de l'èxit o el fracàs de sistemes o processos, conceptualització i desenvolupament de solucions, comparació i selecció d'opcions davant d'un problema.
Persistència: la capacitat de no abandonar fins aconseguir acabar les tasques, la capacitat de buscar solucions on els altres veuen problemes, la capacitat de buscar recursos nous o d'aplicar l'enginy per trobar solucions.
Capacitat de comunicació: l'ús de les matemàtiques i els gràfics per trametre informació rigorosa i compactada, capacitat per comprendre o resumir explicacions o conceptes complicats, gran capacitat per comprendre o transmetre conceptes abstractes.
Treball en equip: la capacitat d'integrar-se en equips multidisciplinaris per a la consecució d'un objectiu comú.
|
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | El domini d'idiomes a nivell d'eina de treball, fonamentalment l'anglès, esdevé imprescindible per a qualsevol enginyer immers en un món cada vegada més interdependent. Estades curtes a centres de països estrangers, facilitades per les mateixes universitats en els programes de mobilitat, poden suposar ofertes molt interessants per a la formació complementària de l'estudiant.
La participació en tasques de suport a la docència i la recerca, dintre dels programes de beques oferts per les universitats, poden donar a l'estudiant una visió molt directa i un aprofundiment en aquells temes que puguin ser del seu especial interès o vocació.
La realització de pràctiques en empreses, en les diverses modalitats que ofereixen les mateixes universitats en els programes de cooperació educativa, sovint suposen una porta d'entrada ràpida i adequada al món laboral. Una altra modalitat és la realització del projecte de fi de carrera en una empresa acollida als programes de relacions universitat-empresa que impulsen les universitats.
La participació en les activitats i associacions promogudes pels alumnes esdevenen una part fonamental del procés de formació de l'estudiant com a enginyer integral. Les delegacions d'alumnes, les organitzacions estudiantils d'introducció al món laboral, les branques d'estudiants d'organitzacions científiques nacionals i internacionals, les associacions culturals i d'esbarjo poden donar al futur enginyer una dimensió social, humana i cultural necessària per a un correcte desenvolupament professional, de forma complementària a les competències tècniques adquirides.
|
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | L'Enginyeria de Telecomunicació capacita per treballar en qualsevol sector del món professional relacionat amb les comunicacions, tant en l'àmbit de la tecnologia com dels serveis i d'altres disciplines com l'electrònica i la informàtica. Així, l'enginyer de telecomunicació porta a terme les funcions típiques de l'enginyeria: recerca i desenvolupament, disseny, producció, operació i manteniment, comercialització, gestió i ensenyament.
Tot això dintre de les grans àrees en les quals s'inscriu fonamentalment la seva professió: el tractament de la informació, els serveis de telecomunicació, la telemàtica, el suport físic de les telecomunicacions i l 'electrònica. Ho podem particularitzar amb les següents tècniques i tecnologies:
La generació, la transmissió, la recepció i el processament de senyals elèctrics, acústics i òptics, en tot l'espectre de freqüència i el tractament de la informació que hi està associada (veu, imatge i dades).
La propagació de senyals electromagnètiques per diferents mitjans (parell de coure, cable coaxial, fibra òptica, espai lliure...) com també totes les seves aplicacions.
Les tecnologies electròniques susceptibles de ser emprades en les seves dues vessants, els components i la instrumentació, i en les seves dues realitzacions, analògica i digital.
Els sistemes i serveis de telecomunicació.
Els sistemes de transmissió, radiodifusió i televisió.
Els sistemes i serveis telemàtics: xarxes telefòniques (fixes i mòbils), de transmissió de dades integrades (banda estreta i banda ampla), xarxes intel·ligents i de gestió, disseny i validació de protocols i comunicacions multimèdia, així com els serveis i aplicacions associats a les xarxes de telecomunicació.
El radar, la radionavegació i la teledetecció.
Els sistemes de control.
Els sistemes informàtics (hardware i software).
Els sistemes d'enregistrament, reproducció i processament del so, la imatge, les dades i la informació multimèdia.
I, en general, totes les tècniques i tecnologies que tinguin a veure amb el disseny i l'ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions.
|
|
| | |
| | Sortides professionals | | Segons les darreres enquestes sòcio-professionals, les àrees tecnològiques en les quals els enginyers de telecomunicació desenvolupen fonamentalment la seva professió són:
Gestió, planificació i operació de xarxes i serveis de telecomunicació.
Disseny, operació i gestió de serveis d'informació (proveïdors de serveis i aplicacions, internet, intranets).
Infraestructura de telecomunicació, construcció o desplegament de xarxes de telecomunicació (cable, fibra, ràdio).
Enginyeria electrònica.
Enginyeria telemàtica.
Enginyeria del software.
Control de sistemes i processos. Automatització industrial.
Producció de continguts audiovisuals.
Gestió, planificació i operació en àrees no especificades anteriorment (recursos humans, direcció financera...).
Consultoria (tecnològica, estratègica...).
Ensenyament.
Un percentatge significatiu d'enginyers de telecomunicació desenvolupen la seva professió en l'àmbit de la recerca i el desenvolupament, dintre de grans organismes nacionals i internacionals.
|
|
| | |
| | Àmbits de treball | | Segons les darreres enquestes sòcio-professionals del sector, les àrees d'activitat en les quals se situen les empreses o entitats en les quals treballen els enginyers de telecomunicació són:
Operadora de xarxes i serveis bàsics de telecomunicació.
Proveïdora de serveis de telecomunicació de valor afegit.
Subministradora d'equips i sistemes de telecomunicació.
Gran usuària de serveis de telecomunicació (sector financer, gran empresa, etc.).
Reguladora de les telecomunicacions.
Subministradora d'equips i serveis informàtics.
Subministradora d'equips i sistemes electrònics i industrials.
Comercialitzadora de components electrònics.
Docent i investigació.
Consultoria (tecnològica, estratègica...).
|
|
| | |
| | Observacions | | Es tracta d'uns estudis moderns que preparen per treballar en un camp professional que es renova contínuament utilitzant unes tecnologies punteres i que han d'anar assumint els nous reptes de intercomunicació que la societat demana en camps com el de l'entorn personal, l'empresa, la sanitat, l'espai, la producció, el transport, l'entreteniment, la llar, la navegació per terra, mar i aire.
Les noves tecnologies electròniques i informàtiques necessàries per respondre a aquestes demandes han d'orientar-se en la línia de la personalització, la multifuncionalitat, la seguretat, la miniaturització, la incorporació progressiva de la fotònica, l'aproximació a les ciències de la vida, i en definitiva cap els nous camps del saber que faran possible l'aparició de noves aplicacions imaginatives com les que han suposat els telèfons mòbils, els sistemes GPS o el món d'internet .
|
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | L'Enginyeria de Telecomunicació encara és una disciplina jove i en constant evolució, que s'inscriu plenament en la que ja anomenem societat de la informació i el coneixement. Aquest fet, motivat principalment pels avenços en les noves tecnologies de la informació i les comunicacions (NTIC), es caracteritza, des d'un punt de vista operacional, per la desaparició de barreres entre els tres sectors (telecomunicacions, informàtica i audiovisuals) de la indústria de la informació. Efectivament, des que les telecomunicacions i l'audiovisual opten per la tecnologia digital, tecnologia en què es fonamenta la informàtica, una àmplia sèrie de productes i serveis apareixen propiciats per aquesta convergència tecnològica impulsant el progrés tecnològic i social.
Fets més concrets, com són la liberalització de les telecomunicacions, l'explosió de la telefonia mòbil, internet, l'accés massiu de la població a la societat de la informació, la creixent demanda de serveis i sistemes de telecomunicació i multimèdia en tots els àmbits socials i professionals..., donen unes immillorables perspectives professionals als futurs titulats.
|
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
