 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
L'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació és una carrera de primer cicle universitari que té una durada prevista de tres anys (sis semestres) i un total de crèdits que oscil·la entre els 180 i els 200. En acabar els estudis l'alumne obté el títol de diplomat en Biblioteconomia i Documentació. Les universitats catalanes que imparteixen aquest ensenyament són les de Barcelona i Vic.
La diplomatura en Biblioteconomia i Documentació s'implantà a l'Estat espanyol el 1981. A Catalunya, i també en altres països, aquests estudis tenen una llarga tradició i van ser establerts per formar professionals que treballaven en biblioteques i tractaven la informació enregistrada sobretot en llibres o revistes. Tanmateix, la informació ha anat ocupant un lloc cada vegada més important en la societat i els seus suports i formats en què es presenta s'han anat diversificant.
L'objectiu bàsic d'aquest ensenyament és formar professionals capaços de seleccionar, gestionar, organitzar i preservar la informació perquè pugui ser utilitzada per tercers independentment del lloc on estigui dipositada o del seu format i suport. El bibliotecari-documentalista treballa en tota mena de biblioteques, centres de documentació i d'informació i arxius i selecciona, organitza i preserva la informació i la documentació impresa, així com la que es presenta en altres formats (enregistraments sonors i de vídeo, fotografies, pel·lícules cinematogràfiques, recursos digitals inclosos els recursos Internet, etc.). El tractament de la informació es fa sempre en funció de la comunitat d'usuaris a qui se serveix. | | |
| |
| | Els estudis | |
Els estudis de Biblioteconomia i Documentació s'articulen al voltant de dos eixos principals: el tractament de la informació, per una banda, i el servei a l'usuari i l'organització dels serveis d'informació, per una altra. Les assignatures del pla d'estudis combinen els diversos aspectes d'aquests dos grans eixos.
Entre els continguts bàsics de les matèries objecte d'estudi hi ha els següents: Biblioteques públiques i de recerca; Fonts i serveis d'informació i Bibliografia general i sistemàtica; Història de la producció documental; Documentació; Catalogació, classificació i indexació; Catàlegs en línia; Informació i documentació científica; Organització d'arxius i anàlisi de fons arxivístics; Tecnologies de la informació i la comunicació i automatització d'unitats d'informació; Preservació i conservació; Introducció a la gestió d'unitats d'informació.
El treball pràctic té un pes molt rellevant en els estudis i es manifesta tant amb treballs que complementen les diverses assignatures i amb visites programades a biblioteques, centres de documentació i arxius, com amb l'assignatura Pràcticum, el qual les dues universitats catalanes que imparteixen aquest ensenyament programen en el darrer curs dels estudis. Aquesta assignatura facilita que l'alumne entri en contacte amb el món professional i pugui aplicar els seus coneixements de manera directa. Al llarg del Pràcticum, l'alumne du a terme un treball continuat d'unes 200 hores en un centre de pràctiques d'algun dels tipus següents: arxius, biblioteques públiques, biblioteques universitàries i biblioteques especialitzades (on es contemplen també empreses de serveis en l'àmbit documental, mitjans de comunicació i centres de caràcter únic, com és el cas de la Biblioteca de Catalunya).
Els continguts bàsics del pla d'estudis es complementen amb una sèrie d'assignatures optatives que s'organitzen al voltant de les matèries bàsiques o troncals i els diversos àmbits de l'actuació professional, que faciliten que l'alumne pugui acabar de configurar el seu perfil professional. Els centres que ofereixen els ensenyaments de Biblioteconomia i Documentació tenen una àmplia oferta d'assignatures optatives. La llista següent és una mostra d'aquesta oferta: arxius de l'administració i de l'empresa; automatització d'arxius; biblioteques i llibres per a infants; classificació i indexació en ciències socials; estadística aplicada; estudis i formació d'usuaris; fonts d'informació en ciència i tecnologia; indústries de la cultura; informació a l'empresa; materials-no-llibre; propietat intel·lectual; publicacions seriades; recursos electrònics; sistemes d'organització i recuperació de continguts al web; tècniques d'edició; tècniques de recuperació de la informació; tractament de la imatge. | | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | El diplomat en Biblioteconomia i Documentació adquireix, al llarg del seu període de formació, una sèrie de competències bàsiques que li faciliten desenvolupar les tasques que comporta la gestió de la informació i els serveis que hi estan relacionats. Així mateix, els estudis han de desvetllar en l'estudiant el desig d'aprenentatge i li han de proporcionar uns instruments perquè pugui actualitzar els seus coneixements de manera continuada.
Entre les competències que ha de tenir un diplomat, es destaquen les següents:
Coneixement del procés de la comunicació, de la naturalesa de la informació, del seu cicle i de les fonts principals d'informació en tots els suports en què es presenta.
Coneixement de les tècniques de selecció, organització, conservació i tractament de la informació, de les tècniques relatives a la seva recuperació, intercanvi i disseminació i de les eines adequades per a cadascuna d'aquestes funcions.
Capacitat d'aplicar les tècniques d'avaluació de centres i serveis.
Coneixement de la realitat del país en matèria de polítiques i serveis d'informació.
Capacitats d'anàlisi i de síntesi que li facilitin l'establiment d'objectius i de prioritats d'acord amb cada situació i segons els diversos àmbits d'activitat de la societat.
Habilitats per a la comunicació oral i escrita.
Habilitats per a assessorar i dur a terme la formació d'usuaris en el servei.
Habilitats en el maneig de les tecnologies com a mitjà indispensable en tots els processos de tractament i transferència de la informació.
Coneixements d'ofimàtica i d'Internet.
Capacitats per al treball en equip i la col·laboració.
Pel que fa a les competències que faciliten l'aprenentatge al llarg del període de formació, es destaquen les següents:
Coneixement de llengües, sobretot de l'anglès.
Habilitat en el maneig de les tecnologies.
Capacitat de sistematització, d'anàlisi i de síntesi.
Hàbits de rigor i coherència en el treball i l'estudi. |
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | L'estructura actual dels plans d'estudis universitaris permet que l'alumnat pugui complementar la seva formació amb les assignatures de lliure elecció, que cada estudiant pot escollir d'una oferta molt àmplia. En general, i en funció dels coneixements previs dels alumnes en iniciar els estudis, es recomana que els crèdits de lliure elecció s'apliquin a reforçar els coneixements d'anglès i de tecnologies imprescindibles per a un professional de la informació i la documentació.
Els alumnes de Biblioteconomia i Documentació també tenen moltes oportunitats al llarg dels seus estudis de fer pràctiques complementàries en empreses i institucions per les quals poden rebre crèdits de lliure elecció o una remuneració econòmica.
Les possibilitats de fer assignatures i/o activitats de lliure elecció són moltes, però els crèdits de lliure elecció que cal fer per completar els estudis són reduïts (uns 18); per això cal que l'estudiant sàpiga molt bé a què vol aplicar-los i com treure'n un rendiment màxim de cara a la seva formació. Els tutors de l'ensenyament són un bona opció perquè l'alumne rebi assessorament de com enfocar aquestes assignatures. |
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | Els diplomats en Biblioteconomia i Documentació seleccionen, organitzen, conserven i preserven tota mena de documents i d'informació per posar-la a l'abast de l'usuari ara i en el futur. En les darreres dècades, tant la metodologia de treball, com els materials que organitzen i preserven, o els serveis que presten han evolucionat molt a mesura que ho ha fet la tecnologia disponible i la implantació de l'edició de recursos digitals que es distribueixen per Internet o altres xarxes. La tecnologia ha facilitat i ha potenciat també la cooperació en la prestació de serveis i en l'adquisició, l'organització i la preservació de recursos.
La feina del bibliotecari-documentalista és molt diversa i, a més, varia molt segons el tipus i les característiques del centre en què es realitza. Entre les feines concretes que té encomanades hi ha les següents:
Selecciona materials en tota mena de suport que han de formar part de la col·lecció d'acord amb les polítiques del centre i qui en gestiona l'adquisició.
Estableix contactes amb el mercat editorial -tant el tradicional com el de l'edició digital- i en controla les novetats.
Crea eines per a la recuperació de la informació -catàlegs locals i catàlegs col·lectius- d'acord amb les normatives internacionals que li permeten compartir aquesta informació bibliogràfica; i elabora altres eines que apropen la informació a l'usuari -bibliografies generals i especialitzades, guies per a la consulta de fonts d'informació, pàgines web, directoris i catàlegs de recursos web, guies de lectura, etc.
Dissenya i organitza circuits per a la distribució de la informació.
Informa i orienta els usuaris i els elabora la informació.
Fa la formació dels seus usuaris en l'ús dels serveis i de les fonts d'informació que posa al seu abast.
Fa cerques en catàlegs i bases de dades.
Analitza les característiques i necessitats dels seus usuaris i fa propostes de nous serveis.
Aplica les polítiques de preservació i conservació dels fons.
Elabora informes i estadístiques sobre els processos i els serveis del centre.
Controla el pressupost assignat al centre.
Estableix i manté relacions amb els organismes superiors de qui depèn i amb altres centres i organismes.
Actualitza els seus coneixements professionals i tecnològics. |
|
| | |
| | Sortides professionals | | Els estudis de Biblioteconomia i Documentació són força generalistes. Malgrat això, i també precisament per això, el diplomat és un professional prou polivalent que encaixa en diversos perfils professionals i que té al seu abast un ampli ventall de sortides professionals:
Bibliotecari-documentalista de serveis generals d'informació, tant de l'administració com del sector privat.
Bibliotecari-documentalista de biblioteques especialitzades o centres de documentació de l'administració pública, d'empreses, de mitjans de comunicació, d'editorials i llibreries, d'assessories i consultories legals, financeres, d'informàtica i tecnologies, etc.
Bibliotecari de tot tipus de biblioteques (públiques, universitàries, de centres d'ensenyament primari i secundari, parlamentàries, nacionals, etc.).
Tècnic d'arxius (administratius, d'empresa, d'imatges, etc.).
Tècnic en empreses de serveis documentals (creació i difusió de bases de dades, creació de sistemes d'emmagatzematge i recuperació de la informació, creació de continguts web, etc.). |
|
| | |
| | Àmbits de treball | | El bibliotecari-documentalista pot exercir la seva professió en molts àmbits de treball, que van des de l'administració fins a l'empresa privada i també a particulars.
La llista següent és una mostra dels àmbits en què es pot desenvolupar l'activitat professional dels diplomats en Bibiblioteconomia i Documentació:
Arxius administratius, històrics i d'empreses, fundacions, etc.
Arxius d'imatges i fonoteques.
Biblioteques públiques, universitàries i de centres d'ensenyament primari i secundari; xarxes i consorcis de biblioteques.
Centres de recursos pedagògics.
Biblioteques especialitzades i centres de documentació de l'administració pública i d'empreses i institutions (per exemple, departaments de l'administració, fundacions, col·legis professionals, laboratoris, bufets d'advocats, despatxos d'arquitectes, etc.).
Empreses de suport als serveis bibliotecaris (conversió retrospectiva de catàlegs, externalització de la catalogació, serveis de subscripció a revistes, assessorament tècnic, anàlisis de serveis, etc.).
Mitjans de comunicació, com ara redaccions de diaris i de premsa periòdica, ràdio i televisió, serveis de premsa (recull de dades, elaboració de dossiers de premsa, organització de la documentació textual, gràfica, àudiovisual, digital).
Llibreries i distribuïdores de llibres i altres materials bibliogràfics (informació bibliogràfica, recerques documentals, serveis externs a biblioteques i consorcis de biblioteques).
Editorials (elaboració d'obres de referència com enciclopèdies, directoris, etc.; recerques documentals, elaboració d'índexs, creació de bases de dades, organització de la documentació).
Empreses creadores de bases de dades.
Empreses d'informàtica, de software, de telecomunicacions (anàlisi de sistemes, difusió de productes, formació d'usuaris, etc.).
Portals web i empreses d'Internet (creació de pàgines web, creació de bases de dades web, organització de continguts digitals, etc.).
Consultories empresarials, financeres, legals i de recursos humans. |
|
| | |
| | Observacions | | L'estudiant de Biblioteconomia i Documentació té al llarg del seu període de formació moltes oportunitats per a fer pràctiques en empreses i institucions per mitjà de convenis de cooperació educativa. També pot gaudir de beques específiques per al treball en biblioteques i centres de documentació tant de Catalunya i Espanya com d'altres països. Amb aquesta oferta pot completar la seva formació i tenir una perspectiva més directa i real de la professió. Així mateix, aquestes oportunitats representen sovint una primera entrada en el món laboral.
Mitjançant beques com les dels programes Erasmus i Sèneca pot completar la seva formació, a través de classes teòriques o activitats pràctiques, en centres de formació i biblioteques espanyoles i europees. |
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | Mai tant com en l'actualitat la professió de bibliotecari-documentalista havia tingut tantes perspectives de futur. Tradicionalment, aquest professional ha desenvolupat la seva activitat en l'àmbit de l'administració -sobretot en biblioteques públiques i de centres d'ensenyament i en centres de documentació. Si bé aviat tingué entrada en el sector privat (laboratoris farmacèutics, col·legis professionals, fundacions, etc.), aquest era un mercat laboral latent que encara no havia acabat de descobrir els beneficis que podia obtenir d'aquest professional, però ho està fent en els darrers anys.
En un estudi recent d'un grup de professors de la facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona sobre "Els nous jaciments laborals per a diplomats en Biblioteconomia i Documentació", en què s'analitzen els convenis de cooperació educativa amb el sector privat, es fa palès que hi ha un creixement continuat de les ofertes que provenen d'aquest sector i que hi destaquen les empreses amb un ús intensiu de la informació, com ara les indústries de continguts (portals web, empreses d'Internet, premsa escrita i serveis editorials) i les consultories i assessories que presten serveis a altres empreses. Si bé l'estudi es fa sobre ofertes adreçades a estudiants, els resultats són indicatius de la necessitat que hi ha i que hi haurà d'aquest professional. Per descomptat, els sectors i àmbits més tradicionals continuen brindant moltes oportunitats laborals. |
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
