 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
En la nostra vida diària i en la nostra feina, a la ràdio, a la televisió i al telèfon fix de generacions anteriors hi hem de sumar l'ús creixent d'ordinadors, internet, xarxes locals d'ordinadors, serveis de televisió i informació per cable o per fibra òptica, ADSL a la línia fixa de telefonia, videoconferència, telèfons mòbils amb nous serveis, comandaments a distància, televisió per satèl·lit, sistemes de localització global (GPS) que ens diuen on ens trobem amb gran precisió, radars que fan possible l'aviació comercial... i d'altres coses de les quals ens beneficiem sense adonar-nos-en, com l'observació permanent de la Terra des de satèl·lits o els radars meteorològics.
Tot això és el resultat, principalment, de l'enginyeria de telecomunicació, que s'ocupa de l'emissió, transmissió i recepció de missatges (veu, imatges, fitxers, senyals...) a través de cables, ràdio, fibres òptiques o rajos de llum a l'espai amb ajuda d'equips electrònics.
L'Enginyeria Tècnica de Telecomunicació és una carrera de tres anys de durada que prepara professionals competents en les activitats anteriors i, en particular, en l'especialitat de Sistemes de Telecomunicació (l'altra especialitat és la Telemàtica), posant èmfasi en el projecte, la fabricació, el manteniment i operació dels equips electrònics que generen i reben els senyals (transmissors i receptors) i els mitjans que es fan servir per transmetre-les d'una banda a l'altra: antenes, cables i fibres òptiques.
| | |
| |
| | Els estudis | |
Les matèries principals estan relacionades amb l'electrònica, les ones electromagnètiques de ràdio o de llum que es propaguen per l'aire o dins dels cables i les fibres òptiques, els ordinadors (com a usuari avançat, no com a informàtic professional) i amb la conversió dels missatges originals (veu, imatges, textos, programes) en senyals radioelèctrics aptes per a circular pel mitjà de transmissió escollit, cosa que acostuma a requerir un tractament matemàtic avançat del senyal. De manera que les matemàtiques apareixen no només com a suport de les eines necessàries (la física de les ones de ràdio, o l'anàlisi d'un circuit electrònic, per exemple) sinó també, cada cop més, com a instrument per millorar els sistemes de comunicacions mitjançant la codificació de senyals. Per exemple, el sistema de compressió que permet emmagatzemar una pel·lícula amb gran qualitat d'imatge dins d'un DVD, anomenat MPEG, és un complex procés matemàtic de tractament de dades digitals.
S'ha de tenir en compte, a més, que una de les missions d'un enginyer és fer projectes o previsions de forma quantitativa, ja que d'altra manera no es poden controlar els costos dels productes o dels serveis. Per tant, els resultats sempre van acompanyats de números que han de ser precisos i que han de sorgir amb l'ajuda de les teories corresponents.
Finalment, els projectes es converteixen en equips i aparells que es fabriquen, es comproven i es reparen en un taller o laboratori, de manera que les competències tecnològiques (capacitat de muntar, comprovar i mesurar) són també essencials i la formació pràctica en laboratoris és un element molt important dins dels estudis.
| | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | | La qualitat més essencial per realitzar els estudis, com per a tots els d'Enginyeria en general, és la curiositat intensa per saber com funcionen les coses i com poden millorar-se. A partir d'aquí, evidentment, és necessària l'afició a la física (és a dir, a les lleis que governen i permeten predir què passa amb els electrons, amb els corrents, amb les ones...) i a les matemàtiques i a les habilitats tecnològiques que normalment es desenvolupen en un laboratori o taller amb instruments de muntatge i mesura de circuits i d'equips. A més, la informàtica (l'ús d'ordinadors i la seva programació) és una eina molt important i, encara que els estudis no requereixin una formació prèvia, l'afecció per aquestes tecnologies és indispensable. |
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | Per a un enginyer tècnic de Telecomunicació (per a qualsevol professional), la capacitat d'expressar-se correctament i amb soltura de forma verbal i per escrit és essencial, el domini de l'anglès és imprescindible i el coneixement d'una segona llengua rellevant (francès o alemany, per exemple) és cada cop més recomanable.
Per altra banda, a l'actualitat un enginyer difícilment desenvolupa la seva feina sol, sinó integrat en un equip, cosa que requereix la capacitat de relacionar-se, organitzar-se i treballar amb altres persones amb diferents formacions, inclinacions i gustos.
Per això, fer pràctiques en empreses treballant en situacions reals és molt recomanable, fins i tot encara que el treball no coincideixi exactament amb les competències de la professió. |
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | La formació rebuda fa que l'enginyer tècnic de telecomunicacions sigui un professional molt versàtil, capaç de realitzar un ventall d'activitats molt variades i d'aprendre amb facilitat d'altres que van apareixent, relacionades amb les noves tecnologies.
En principi, les activitats consisteixen en algunes o diverses d'entre les següents:
- la planificació,
- el disseny,
- la fabricació,
- la instal·lació,
- l'operació
- i el manteniment de serveis o equips electrònics de telecomunicacions,
que poden estar relacionats amb:
- les comunicacions telefòniques,
- la difusió de ràdio o televisió,
- els ràdioenllaços,
- les xarxes de cable i de fibra òptica,
- les instal·lacions d'antenes col·lectives,
- les xarxes d'ordenadors,
- internet,
- els equips d'electromedicina,
- els radars de control del tràfic aeri,
- la investigació de noves tecnologies...
Aquestes tasques es poden realitzar en:
- oficines,
- laboratoris,
- fàbriques o plantes de producció,
- estudis de ràdio i televisió,
- centres emissors,
- aeroports, etc.
|
|
| | |
| | Sortides professionals | | La versatilitat de què parlàvem al paràgraf anterior fa que les possibilitats de treball siguin molt variades;
- en un extrem tenim una petita empresa on l'enginyer s'ha d'ocupar des dels equips electrònics fins a la instal·lació i manteniment d'una xarxa local d'ordinadors;
- a l'altre, una empresa multinacional, o un operador de telefonia, o un fabricant d'equips electrònics, on l'enginyer ha de realitzar una feina molt més especialitzada (en el departament de disseny, producció, atenció al client, etc.).
En tota la gamma intermitja les possibilitats passen per empreses de disseny electrònic, d'instal·lacions de telecomunicacions, d'altres sectors que necessiten infraestructures de comunicacions (sector tèxtil o paperer, de distribució, grans magatzems...).
Fins i tot, durant els últims anys, s'ha desenvolupat un important volum de treball per als enginyers tècnics de telecomunicació als hospitals i al sector sanitari en general, per a l'operació i manteniment de les cada cop més importants instal·lacions electròniques (equips d'electromedicina) i de comunicacions.
|
|
| | |
| | Àmbits de treball | | La versatilitat professional a fa que l'àmbit de treball sigui molt ampli, des de poder escollir un treball molt pròxim a la nostra residència habitual a fer-ho en un país molt distant.
No obstant, si es considera la qualitat professional del treball, és a dir, la que permet el desenvolupament professional i el manteniment al dia de la competència, és molt possible que l'interès dels treballs sigui invers al de la distància. Per exemple, dins de Catalunya, l'activitat més important està centrada al voltant de Barcelona i, dins d'Espanya, a Madrid. A partir d'aquí, moltes feines interessants només poden desenvolupar-se en altres països europeus, on ja hi ha molts enginyers catalans treballant-hi (Holanda, Alemanya, França, Regne Unit, Finlàndia i Suècia, principalment).
|
|
| | |
| | Observacions | | | Amb la velocitat amb què evolucionen les tecnologies de la informació i les comunicacions, en què estan immersos els enginyers tècnics de telecomunicació, i la rapidesa amb què es mou el sector (empreses potents poden desaparèixer d'un dia a l'altre) la professió requereix una activitat continuada d'adquisició de nous coneixements i tècniques i la disposició a canviar amb certa freqüència d'empresa, de tipus de feina i, en ocasions, de lloc de residència. |
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | La demanda de tècnics en el sector de les telecomunicacions està creixent de forma continuada des de fa dècades i les perspectives, més enllà d'alts i baixos cojunturals (èpoques d'eufòria que vénen seguides d'altres d'acomiadaments massius), continuen sent de creixement sostingut, especialment en el sector de serveis i altres sectors emergents com el teletreball, la telemedicina, la teleeducació, el comerç electrònic, etc.
S'ha de tenir en compte que moltes de les tecnologies que es faran servir d'aquí a quinze anys encara no s'han inventat i que la tendència és que les telecomunicacions continuïn invadint tots els sectors de la societat. |
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
