 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
La de filologia, com tantes altres etiquetes de què ens servim per designar els diversos camps de la ciència, ha tingut i té un abast conceptual variable. Podem llegir al respecte el Diccionario de términos filológicos (s.v. filología) de Fernando Lázaro Carreter (Gredos: Madrid, 1953, 19683):
"Antiguamente se designó así la ciencia que se ocupaba de fijar, restaurar y comentar los textos literarios, tratando de extraer de ellos las reglas de uso lingüístico. Modernamente, amplió su campo, convirtiéndose además en la ciencia que estudia el lenguaje, la literatura y todos los fenómenos de cultura de un pueblo o de un grupo de pueblos por medio de textos escritos [...]".
Aquesta doble vessant, antiga i moderna, integradora, és la que presideix els estudis actuals de Filologia Romànica. L'altrament dita Romanística ("ciència que estudia les llengües romàniques i les seves literatures", segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, DIEC) s'ocupa, doncs, de l'àmbit (temporal i territorial) de la Romània. És a dir, de les diverses manifestacions (orals, escrites) del món romànic, des que la Romània va començar a ser Romània (en el trànsit del llatí al romanç, durant l'alta edat mitjana) fins a l'actualitat.
Tradicionalment la Filologia Romànica s'ha orientat cap a l'estudi de la transmissió dels documents romànics del passat i llur ulterior edició i interpretació, així com cap a la investigació relacionada amb les literatures romàniques medievals. Ara bé, això no exclou, ni molt menys, que avui dia tingui una orientació més oberta i inclogui també unes altres vessants investigadores que miren al present i al futur (vegeu "Perspectives de futur"). | | |
| |
| | Els estudis | |
| La Filologia Romànica no resulta de la suma de les diverses parcel·les que integren el món romànic (les llengües i les literatures romàniques), ans l'entén com un fet que cal estudiar globalment. Aquest és un tret diferencial de la nostra disciplina respecte d'aquelles que estudien separadament el món romànic (Filologies Hispànica, Catalana, Francesa, Italiana, Gallega i Portuguesa, etc.). És en aquest sentit global/integrador que s'orienten les principals assignatures de la disciplina (Literatura Romànica, Lingüística Romànica, Edició de textos) o algunes de més específiques (Èpica, Lírica i Narrativa Romàniques; Etimologia Romànica). | | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | Per fer Filologia Romànica, més que un gran bagatge de coneixements previs, cal sobretot esperit romànic.
L'alumne universitari, a casa nostra, sol tenir familiaritat d'entrada amb almenys dues llengües/realitats romàniques, la catalana i la castellana/espanyola/hispànica.
D'altra banda, pel fet que el nostre país mediterrani ocupa una posició central en la Romània (territorialment) contínua, més o menys equidistant de Lisboa, Santiago de Compostel·la, París i Roma, a l'alumne de Filologia Romànica no li haurà de costar gaire deixar-se seduir pel gallec i el portuguès, el francès i el (vell) provençal o el (modern) occità -representat a un angle de Catalunya per l'aranès-, l'italià, etc. Amb aquesta provisió li serà més fàcil l'aventura de viatjar a les respectives literatures i cultures. No li farà cap mal familiaritzar-se amb l'àmbit romànic més oriental d'Europa, el del romanès. Haurà de mirar al passat, a l'edat mitjana i més enrere, als nostres orígens (Roma i el llatí). I li serà força útil tant el coneixement de la "lingua franca" del nostre món global, l'anglès, com la que algú va dir que era per tradició la primera llengua de la Romanística, l'alemany. |
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | | Com que la Filologia Romànica és una disciplina que es presta a la interdisciplinarietat, és recomanable la dedicació a camps d'estudi connexos, com ara la història, la paleografia, la filosofia, l'arqueologia, la musicologia, el folklore, etc. |
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | | Tot i que no disposem de dades precises i quantificades de manera estadística, el seguiment d'alguns dels nostres ex-alumnes ens ha permès saber que estan ocupats en feines d'allò més estimulants. Per exemple, les relacionades amb el món de l'edició o l'audiovisual: la correcció de proves o d'aspectes normatius de llengua (escrita, oral), la feina de maquetar i coordinar edicions. Igualment són de destacar ocupacions vinculades a la cultura (en el sentit més noble i ampli) del món romànic, i no només a Europa, sinó també a d'altres continents. Coneixem ex-alumnes que han trobat feina en diferents universitats (com a lectors o professors), d'altres com a agregats culturals d'ambaixades, com a traductors jurats, en biblioteques, en els organismes de la Unió Europea... No oblidem que, de l'Europa unida, en formen (o en formaran) part diversos països (nacions, estats) amb llengües romàniques i àdhuc amb multilingüisme romànic (vegeu novament les "Perspectives de futur"). |
|
| | |
| | Sortides professionals | | | Les passes dels alumnes llicenciats (alguns, a més, doctorats) en Filologia Romànica durant els dos darrers decennis (vegeu el punt precedent) creiem que poden ser seguides per futurs romanistes formats a les nostres universitats. |
|
| | |
| | Àmbits de treball | | D'una banda, cal destacar la professió per excel·lència, la professió de docent. I un dels àmbits de treball més sol·licitats en aquest món professional és el de l'ensenyament mitjà. Essent com és imprescindible la formació humanística dels adolescents i joves pre-universitaris, fóra bo que giréssim la mirada, des de la universitat, cap als nostres futurs alumnes. Malauradament no s'ensenya Filologia Romànica als instituts, però un romanista està tan ben preparat per impartir Llengua i Literatura Espanyoles o Llengua i Literatura Catalanes, com un llicenciat en qualsevol d'aquestes dues parcel·les de la Romanística. O potser millor. Tot això, sense moure's de casa.
D'altra banda, en un món cada cop més interrelacionat, més en el marc europeu, i encara més en el de la convergència europea que s'albira per a les universitats de cara a l'any 2010, no han de faltar àmbits d'ocupació per aquells amb inquietud per conèixer altra gent, altres terres, altres cultures. De Finisterre a la Mar Adriàtica. De Brussel·les a Sicília. |
|
| | |
| | Observacions | | Per a un llicenciat en Filologia Romànica és relativament fàcil obtenir una segona llicenciatura en qualsevol de les filologies integrades al Departament (Filologia Francesa, Italiana, Gallega i Portuguesa). Tant per les competències adquirides com pel significatiu nombre d'assignatures comunes entre aquestes especialitats.
I a la inversa, la de Filologia Romànica pot ser una segona llicenciatura ideal, perquè completa les perspectives professionals, la formació i el tarannà cultural de qualsevol llicenciat en una filologia vinculada a qualsevol de les parcel·les de la Romanística: castellà, català, francès, italià, gallec i portuguès, si pensem en l'oferta concreta dels departaments i seccions de la nostra facultat. És una segona llicenciatura que ofereix una visió complementària i contextualitzadora d'allò que l'alumne ha après en una primera llicenciatura. En definitiva, una visió i una formació integralment romàniques.
|
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
Objectius formatius, matèries troncals, crèdits i altra informació acadèmica:
Filologia romànica |
|
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | Cada cop el món és més petit. Obrim un ordinador i ens trobem en contacte amb qualsevol racó del planeta. En aquest nou segle, que iniciem amb el repte d'uns possibles Estats Units d'Europa, la diversitat serà un dels béns a preservar. Diversitat de llengües i de cultures. L'Europa unida del futur serà necessàriament diversa, "unidiversa". Com la universitat, "unidiversitat".
Davant d'aquest esdevenidor, ha de tenir un paper rellevant qui estudiï les llengües, les literatures i les cultures de la família lingüística més ben coneguda del món. Aquella els orígens de la qual (Roma i el llatí) no només ens són familiars, sinó que han actuat secularment com a substrat cultural de la civilització d'Occident. Qui en pugui parlar amb coneixement i lucidesa, estarà en les millors condicions de buscar-se la vida (professional) en l'inici d'aquest tercer mil·lenni.
|
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
