 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
L'objectiu de la Física és l'estudi de les lleis de la naturalesa per, a partir d'elles, arribar a entendre els mecanismes bàsics que regulen el seu funcionament. La física tracta de les propietats de la matèria i de l'energia; les seves lleis abasten nivells d'observació molt diferents, des del món microscòpic de les partícules subatòmiques fins a l'univers astronòmic d'estrelles i galàxies.
El coneixement de les lleis de la natura no és només una necessitat inherent a la naturalesa humana sinó que també resulta extraordinàriament útil, ja que és l'element necessari per a fer prediccions i, en conseqüència, per a poder "inventar". Així, l'important desenvolupament de la física en els darrers segles ha estat un element clau per a la gran majoria dels avenços tecnològics de la humanitat i, de ben segur, també ho serà pels descobriments futurs.
| | |
| |
| | Els estudis | |
El tractament teòric de les lleis físiques implica la utilització de matemàtiques a nivells relativament elevats, per tant una part notable de les matèries dels primers cursos de la llicenciatura són de matemàtiques. Per altra banda, la física és una ciència experimental i el seu correcte aprenentatge requereix la realització de classes pràctiques al laboratori. Una part molt important en aquest ensenyament són les classes de problemes, que permeten veure si els estudiants han assimilat correctament els conceptes teòrics i ajuden a fomentar la seva iniciativa, creativitat i sentit crític, elements bàsics en la seva formació com a científics.
La llicenciatura en Física s'estructura en dos cicles:
En el primer es donen, per una banda, els coneixements necessaris de matemàtiques i, per l'altra, s'estudien diferents matèries pròpiament de física, tant des de la vessant teòrica com experimental. Així, a més de diverses assignatures de mètodes matemàtics, es tracten les branques clàssiques de la física, com la mecànica, l'electromagnetisme, la termodinàmica i l'òptica. També es fa una introducció a la física quàntica.
El segon cicle inclou un conjunt d'assignatures que podríem agrupar amb el nom de "física moderna" (que és la que es va desenvolupar durant el segle XX): relativitat, mecànica quàntica, física estadística, física de l'estat sòlid, física atòmica i nuclear, electrònica... En aquest cicle també s'inclouen una sèrie d'assignatures optatives, que poden ser diferents segons les característiques de cada facultat i que permeten orientar els estudis segons les preferències de cada estudiant, per adquirir, així, un cert grau d'especialització. Les assignatures optatives poden ser ampliacions de les matèries ja esmentades o tenir una entitat pròpia com, per exemple, l'astrofísica, la ciència de materials, la cosmologia, la física d'altes energies, la física ambiental, la física mèdica, la geofísica, la història de la física, la meteorologia, etc.
L'especialització es pot continuar amb el tercer cicle, que s'inicia amb l'obtenció del DEA (diploma d'estudis avançats) i que té com a objectiu final el doctorat.
Una altra forma d'especialització més ràpida són els ensenyaments de segon cicle als quals es pot accedir directament des del primer cicle de Física com, per exemple, Enginyeria Electrònica, Enginyeria de Materials o Meteorologia i Climatologia.
| | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | Els estudis de Física requereixen capacitat per a les ciències, en general, i per les matemàtiques, en particular, amb una bona habilitat pel raonament lògic i l'anàlisi rigorosa. Els alumnes d'aquesta llicenciatura acostumen a tenir una forta vocació per la recerca, els interessa entendre com funciona la naturalesa, tenen una notable curiositat pels esdeveniments científics més recents i per les noves tecnologies i, en general, els agrada la informàtica.
|
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | Aquest ensenyament no requereix uns coneixements específics previs ni unes activitats complementàries determinades. Tanmateix, és important tenir un bon nivell d'anglès, que és l'idioma dominant en la bibliografia especialitzada. També és interessant tenir uns coneixements bàsics d'informàtica a nivell d'usuari: edició de textos, programacions senzilles per al tractament de dades, etc.
|
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | Les feines més directament lligades als llicenciats en Física són la recerca i la docència. Tanmateix, cal destacar que aquestes activitats no queden limitades a l'àmbit estricte de la física. Així, el paper del físic pot ser important en qualsevol equip de recerca científic o tècnic, sobretot si és de tipus interdisciplinari, ja que no sols aportarà els seus coneixements específics sinó la seva sòlida formació en la metodologia científica. Pel que fa a la docència, són molts els físics que es dediquen a l'ensenyament de les matemàtiques, matèria que ha constituït una part molt important del seu currículum.
Cal destacar, però, que, segons demostra l'experiència, la formació rebuda pels físics ajuda a desenvolupar capacitats que poden ser aplicades a camps molt diferents, que no han d'estar forçosament lligats a les ciències i fins i tot poden semblar molt allunyats. Per exemple, en el camp de l'economia ja es comencen a aplicar mètodes d'anàlisi que fins ara es consideraven propis de la física. La informàtica i l'electrònica són camps on molts físics han trobat feina.
|
|
| | |
| | Sortides professionals | | La formació dels físics facilita l'adaptabilitat a professions molt diverses. Algunes de les més representatives són:
Recerca fonamental o aplicada en centres de recerca (teòrica i/o experimental).
Recerca i desenvolupament en indústries.
Docència a diferents nivells: educació secundària, universitària (amb el títol de doctor)...
Meteoròleg.
Geofísic.
Físic d'hospital.
Especialista en problemes del medi ambient.
Físic nuclear.
Gestor de sistemes informàtics.
Director i/o cap de producció.
Tècnic de control de qualitat en indústries i serveis.
Assessor científic en el sector del comerç: material de laboratori, editorials...
Consultor i auditor.
|
|
| | |
| | Àmbits de treball | | A les administracions públiques: universitat, instituts de recerca, centres d'ensenyament secundari, laboratoris de control...
A les empreses: electrònica, informàtica, telecomunicacions, ciències de l'espai i aeronàutica, medicina, òptica, química, farmàcia...
Pel seu caràcter interdisciplinari, els físics poden treballar en qualsevol tipus d'indústries, empreses i sectors, havent acreditat una notable capacitat per a la creació d'empreses pròpies.
|
|
| | |
| | Observacions | | Segurament, la principal qualitat dels físics és la seva versatilitat. Els ensenyaments de física no estan especialment enfocats a les aplicacions concretes, donant prioritat a la formació sobre una informació que pot ser molt útil en un moment determinat, però que pot perdre actualitat en poc temps. Aquesta qualitat de les formacions de caràcter més bàsic i generalista pot resultar un avantatge a l'hora de buscar feina, ja que amplia el ventall de possibles ocupacions en comparació a d'altres professionals que han rebut una formació més específica. Podríem dir, doncs, que la principal virtut del físic és la seva capacitat per realitzar tasques molt diferents amb un temps mínim d'adaptació.
|
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
Objectius formatius, matèries troncals, crèdits i altra informació acadèmica:
Física |
|
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | El caràcter formatiu dels estudis de Física els fa especialment útils en un món tan canviant com l'actual, així com en el del futur.
Una bona formació bàsica acostuma a ser la més adient per adaptar-se a les innovacions que, en molts casos, són difícils de preveure en l'etapa d'estudis universitaris d'una persona, però que poden esdevenir importants durant la seva vida professional. En aquest sentit resulta paradigmàtic l'exemple de la informàtica. En els seus inicis, no existien estudis específics d'informàtica i molts dels llocs de treball de més alt nivell en aquest sector varen ser ocupats per físics que, per descomptat, no havien estudiat res d'informàtica en la llicenciatura però que tenien una notable capacitat d'assimilació i adaptació.
|
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
