 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
La llicenciatura en Geografia està íntimament relacionada amb la ciència del mateix nom que s'ocupa fonamentalment de subministrar explicacions acurades, ordenades i racionals de les característiques i fenòmens variables de la Terra, siguin de tipus físic o humà, així com de les seves relacions recíproques. La geografia és una ciència del territori, una disciplina naturalista i ambiental, al mateix temps que eminentment social, amb una vessant teòrica i una altra cada cop més important de pràctica o aplicada.
Els estudis universitaris de Geografia capaciten per analitzar i fer propostes sobre l'espai terrestre en relació amb la vida i les activitats humanes, tant si s'estudien les relacions de les persones amb el medi natural com amb el medi profundament transformat i alterat pels grups i les organitzacions socials.
Els geògrafs han de poder explicar les diversitats i les complexitats dels territoris que la societat humana aprofita per viure i han de ser capaços d'interrelacionar fenòmens de naturalesa mediambiental amb d'altres de tipus econòmic i social. Les bones interpretacions en Geografia no tenen massa sentit si, a més, no són acompanyades de gràfics i mapes que permetin sintetitzar ràpidament una situació o problemàtica territorial.
Els estudis geogràfics proporcionen avui dia coneixements, metodologies i tècniques per a comprendre i treballar temes com: La distribució i evolució de la població, l'ocupació i ordenació del territori, l'estructura i funcionament de les ciutats, els riscs naturals, la climatologia i el canvi climàtic, la mobilitat de persones i productes, la conservació dels paisatges naturals, les problemàtiques mediambientals, el desenvolupament local, etc.
Els orígens de la ciència es remunten a Grècia i Xina uns quants segles abans de la nostra era i té el seu origen en la necessitat de l'ésser humà de poder explicar i interpretar els territoris i les societats que tenia davant els seus ulls. La geografia és afavorida per la necessitat que tenien comerciants, militars i polítics de posseir coneixements del propi territori i d'altres espais i llocs més distants, fossin ocupats per pobles amics, enemics o desconeguts. Els viatges, les conquestes i els descobriments que seguiren a la descoberta d'Amèrica ampliaren notablement els coneixements geogràfics i perfeccionaren l'art i les tècniques cartogràfiques. En els dos darrers segles, la geografia ha precisat els seus objectius i ha ampliat els camps de coneixement, ha introduït noves tècniques quantitatives i qualitatives, models explicatius i, especialment, ha revolucionat els sistemes de tractament de dades i representació gràcies a la informàtica, la teledetecció i la cartografia automàtica.
La geografia reforça àmpliament la capacitat de comprendre les desigualtats culturals, socials i econòmiques que es donen en el món d'avui, així com augmenta la sensibilitat davant tot tipus de problemàtiques mediambientals i sobre la necessària protecció de la naturalesa. | | |
| |
| | Els estudis | |
Els estudis de llicenciat en Geografia solen tenir uns 300 crèdits acadèmics que volen dir unes 3000 hores de classe, entre teòriques i pràctiques, i que es poden fer en quatre o cinc anys, a raó de matricular entre uns 60 i 75 crèdits per any, d'acord amb les disposicions concretes de cada universitat. Els estudis es divideixen en dos cicles. El primer, per estudiar els aspectes més fonamentals i bàsics de la llicenciatura, i el segon, per especialitzar-se en unes àrees concretes.
En el primer cicle les matèries específiques o troncals, equivalents a totes les universitats, que es poden dividir en diferents assignatures, s'ocupen d'introduir l'estudiant en els conceptes fonamentals de la Geografia física i de la Geografia humana. La primera s'ocupa d'analitzar temes com el relleu, el clima, la vegetació, el sòl, l'aigua i les relacions entre aquests elements. La segona analitza la població i les seves característiques, l'espai i l'hàbitat rural, el funcionament de l'espai agrari, l'estructura i forma de les ciutats, la urbanització, la localització de les activitats econòmiques, etc. Altres matèries neixen de la interrelació de les dues matèries anteriors aplicades a uns espais concrets i delimitats; és el que s'anomena la Geografia regional, amb una matèria sobre la Geografia d'Europa, una altra sobre la Geografia d'Espanya i en totes les universitats del país hi ha també una assignatura sobre Geografia de Catalunya.
Una altra matèria versa sobre les Tècniques en Geografia i se sol dividir en assignatures bàsiques com Cartografia, sigui topogràfica o temàtica, on s'introdueix els alumnes en la cartografia automatitzada i els sistemes d'informació geogràfica (S.I.G.), assignatures realitzades per mitjà d'ordinadors i sofisticats programes informàtics. Altres assignatures tècniques estan íntimament associades amb l'estadística, la realització d'enquestes i entrevistes i la utilització de diferents programes de càlcul i bancs de dades informatitzats.
En el segon cicle, les matèries bàsiques estan formades per la Teoria i mètodes de la Geografia, on s'analitzen les principals aportacions teòriques de la ciència i s'aprofundeix sobre les metodologies bàsiques, l'Ordenació del territori i la Geografia humana i física aplicades. Les assignatures concretes de segon cicle poden variar d'una universitat a una altra, però, en general, s'aprofundeix en les pràctiques de cartografia, anàlisi de fotografia aèria i de mapes per satèl·lit i es realitzen diferents treballs pràctics. Els alumnes aprenen a avaluar impactes mediambientals, realitzar diagnosis i plans territorials, fer propostes de desenvolupament local i comarcal, etc. En aquest segon cicle es poden trobar assignatures especialitzades que porten noms del tipus: Geografia industrial, Geografia política, Geografia dels espais turístics, Medi ambient i recursos naturals, Geografia de la muntanya, Anàlisi d'imatges del Meteosat, L'espai intern de la ciutat, Anàlisi i gestió del paisatge natural, Geografia Social, Geografia dels països subdesenvolupats, Geografia del Magreb, etc.
| | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | Per estudiar la llicenciatura en Geografia és important tenir una gran curiositat i interès per conèixer les característiques del nostre món i les seves societats, des del petit món local immediat al món de la globalitat i de les xarxes de comunicació en el qual estem immersos. Un geògraf contemporani ha escrit que la Geografia subministra els elements de cultura general indispensables a tots els que volen ser "ciutadans del món" i dóna una àmplia visió de la Terra, de les seves realitats, dels seus problemes i dels riscos que corren els que l'habiten. Però, a més d'aquesta àmplia visió general, forneix instruments i tècniques per analitzar i recomanar solucions que ajudin a mitigar o resoldre diferents problemes de base territorial.
Els homes i dones aprenents de geògraf han de poseir o adquirir a les classes uns coneixements elementals de matemàtiques que els permetin seguir les assignatures on hi intervenen tècniques quantitatives i, igualment, uns coneixements bàsics en una tercera llengua (prioritàriament l'anglesa) i en el maneig de l'ordinador. Igualment, els ha d'agradar viatjar i fer excursions, tant per la muntanya, com pel camp i les ciutats, saber observar i saber explicar el que s'ha vist.
Fonamentalment, s'haurà de treballar en quatre tipus de pràctiques essencials:
1)- Tractar i recomptar diferents dades per agrupar-les sobre una base territorial (municipis, comarques, àrees, regions, etc.). Dades que s'hauran de saber tractar estadística i cartogràficament.
2)- L'anàlisi de textos, documents i informació oral, que ha de servir per interpretar els fenòmens objecte d'estudi.
3)- L'elaboració de mapes, siguin simples esquemes, mapes topogràfics o mapes sobre els més diversos aspectes.
4)- Escriure correctament i pedagògicament sobre els temes d'anàlisi a fi que s'entenguin amb claredat les interpretacions i recomanacions proposades pels geògrafs.
La llicenciatura en Geografia desenvolupa competències com:
Saber trobar informació adequada, sigui en llibres, per internet, per mitjà d'entrevistes, etc.
Comprendre i interpretar la informació, sigui d'estadístiques, mapes, plànols, gràfics, fotografies, de l'observació directa, etc.
Organitzar la informació recollida a través d'una teoria i de les metodologies més apropiades.
Saber comunicar els resultats de la recerca de la forma més precisa i senzilla.
Tenir el suficient esperit crític per avaluar les informacions i els resultats obtinguts en la recerca.
Proposar solucions possibles i fàcilment realitzables. |
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | Al llarg dels estudis de la llicenciatura es considera molt important continuar amb l'estudi d'una tercera i quarta llengua (fonamentalment l'anglesa). Pel que fa a les assignatures de lliure elecció, és recomanable estudiar matèries que ajudin a complementar la formació bàsica. Així, per a un estudiant a qui li interessi molt la Geografia física és interessant que pugui complementar amb assignatures de temàtica mediambiental, de geologia, botànica, etc., mentre que a un estudiant molt interessat per la Geografia humana li poden ser molt útils assignatures complementàries de sociologia, economia, antropologia i història contemporània. En algunes universitats, els estudiants tenen ja assignatures obligatòries per ampliar el camp formatiu.
Es recomanable també aprofundir en algun dels camps i tècniques estudiades, especialment la cartografia i la informàtica, però també la tècnica del dibuix i la fotografia són interessants per als estudiants de Geografia.
Si la universitat té implantada una assignatura de pràctiques externes en empreses o institucions públiques, la seva matriculació permet aplicar els coneixements a temes concrets i facilita la inserció al món laboral. Igualment interessant és la realització d'algun treball d'investigació, com a assignatura específica o col·laborant amb algun dels grups de recerca existents a la facultat.
Fer assignatures en una altra universitat espanyola o europea a través dels programes d'intercanvi (programes SENECA i ERASMUS) permet conèixer noves realitats territorials i socials, i si es va a l'estranger, fer també pràctiques en altres llengües. Els programes ERASMUS reben una petita subvenció de la Unió Europea .
Viatjar, fer excursions, anar a treballar curts períodes de temps en un altre país... són també experiències enriquidores que complementen la formació rebuda.
Estar al corrent dels esdeveniments i problemàtiques mundials que tenen una forta implicació geogràfica és també important i en aquest sentit el cinema, documentals, noticiaris, periòdics, internet, poden augmentar els coneixements. Hi ha estudiants que participen en associacions de tipus cívic, polític o cultural on poden desenvolupar alguns dels temes apresos a la universitat i n'hi ha que s'adhereixen també a alguna O.N.G. solidària que els permet veure, comprendre i actuar, cosa que els converteix en addictes de la Geografia activa. |
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | Actualment, les principals feines realitzades pels geògrafs en empreses públiques i privades se centren en temes com els següents:
Diagnosi i planejament territorial de comarques, àrees de muntanya, àrees urbanes, zones turístiques, etc.
Realització de mapes topogràfics i temàtics.
Operadors de sistemes d'informació geogràfica (bancs de dades+cartografia).
Treballs de fotointerpretació de fotografia aèria i d'imatges per satèl·lit.
Anàlisi climatològica, observació metereològica i divulgació mediàtica de la climatologia i metereologia.
Plans de desenvolupament comarcal i local.
Anàlisi sòcio-econòmica i territorial de comarques, pobles o barris concrets de les grans ciutats.
Anàlisi demogràfica i projeccions de població.
Estudi de les migracions i de la seva inserció territorial. Mobilitat laboral.
Gestió, anàlisi i planificació turística.
Anàlisi i ordenació de paisatges naturals.
Plans de protecció civil i d'actuacions d'emergència municipal.
Gestió i planejament del transport.
Estudis de marquèting territorial o geomarquèting.
Anàlisi i diagnosi d'impactes ambientals originats per grans actuacions sobre el territori .
Reconeixement de territoris i països (informes, llibres o articles de presentació i explicació de les característiques i problemàtiques d'un país o d'una regió determinada).
Gestió i conservació de parcs naturals i altres espais protegits.
Planificació d'actuacions en prevenció d'incendis i altres riscs naturals.
Docència de Geografia i de Ciències Humanes i Socials a l'ensenyament secundari i de Geografia i tècniques geogràfiques a l'ensenyament superior.
Informació, estadística i planificació municipal.
Informes sobre conflictes internacionals i qüestions de geopolítica.
Serveis editorials, elaboració de programes sobre viatges, rutes turístiques i sobre temes d'actualitat mundial per televisions, cadenes de ràdio i per la premsa.
Seguretat i prevenció ciutadana.
Elaboració i gestió de plans i programes de la Unió Europea (fons FEDER, etc.).
Estudis de localització d'activitats industrials, comercials i de serveis.
Delimitació d'espais funcionals i dels termes municipals (agregacions i segregacions).
Elaboració i seguiment de plans estratègics municipals o comarcals.
Planificació i gestió de serveis públics i privats (de salut, educatius, tercera edat, etc.).
|
|
| | |
| | Sortides professionals | | En acabar els estudis de Geografia hi ha llicenciats que continuen un tercer cicle per obtenir un Diploma d'Estudis Avançats (D.E.A.) que confereix un major grau d'especialització i, si els interessa, els permet fer la tesi doctoral i aconseguir el títol de doctor. En força casos aquests estudis van acompanyats de l'obtenció d'una beca de formació de personal investigador, que tenen una durada de quatre anys i poden perllongar-se en una altra beca d'estada en una universitat estrangera. Hi ha universitats que també atorguen beques pròpies per a poder realitzar estudis de doctorat.
Altres llicenciats, mentre cerquen un treball, o bé compaginant-ho amb la feina, complementen la seva formació amb diplomes o màsters de postgrau que els donen una formació molt pràctica sobre un tema determinat i que no necessàriament han de correspondre amb cap de les matèries de la llicenciatura. Així, hi ha qui es decanta per temes de gestió mediambiental, demografia, gestió i anàlisi del paisatge, etc., però d'altres prefereixen entrar en el món dels negocis i l'administració d'empreses, el marquèting o el comerç internacional; i realitzen cursos sobre aquests temes. La formació àmplia i flexible dels geògrafs és especialment apreciada en determinades activitats empresarials del sector serveis.
Pel que fa a les sortides professionals directes, n'hi ha de vinculades al món de la cartografia, treballant en empreses dedicades a la confecció de mapes i plànols, o bé a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, on es pot arribar a Tècnic superior cartògraf o a Tècnic de grau mig cartògraf de la Generalitat de Catalunya.
Diferents departaments de la Generalitat de Catalunya tenen també places de Tècnics superiors i de grau mig geògrafs, entre els quals s'esmenten els Departaments de Política Territorial i Obres Públiques, Medi Ambient, Governació, Agricultura, Ramaderia i Pesca, Indústria, Comerç i Turisme, Sanitat, entre d'altres.
Trobem, igualment, professionals geògrafs que treballen com a tècnics en organismes com l'Institut Català del Sòl, el Servei de Metereologia de Catalunya, l'Instituto Nacional de Metereología, el Port Autònom de Barcelona, diferents Cambres de Comerç i d'Indústria, serveis cadastrals i estadístics, etc.
Altres geògrafs treballen com a tals en algunes Diputacions Provincials, Consells Comarcals i Ajuntaments, en gabinets de programació, planificació, estudis mediambientals, parcs naturals, patronats de turisme, etc.
Altres llicenciats/des opten per concursar a les escales bàsiques i tècniques de l'administració local, autonòmica o estatal, preparant les oposicions corresponents a cada plaça i utilitzant la seva formació universitària i els coneixements tècnics de Geografia per donar un tractament especial al seu treball (capacitat de captar informació, sistematització de la mateixa, confecció de gràfics, mapes, coneixements d'estadística, etc.).
Una altra sortida professional, ens els últims anys força restringida, és el camp de l'ensenyament, tant en centres de secundària com a la universitat, així com la recerca en instituts d'investigació.
L'empresa privada ocupa també un bon nombre de geògrafs en tasques molt variades, però fonamentalment en els sectors de màrqueting, comercial i internacional, treballs cartogràfics i topogràfics, sistemes d'informació geogràfica, etc. Finalment, hi ha professionals que treballen pel seu compte com a consultors lliures. |
|
| | |
| | Àmbits de treball | | Cartografia i topografia, són àmbits en els quals els geògrafs hi tenen una àmplia participació. Avui en dia el procés de producció cartogràfica està totalment automatitzat.
Sistemes d'informació geogràfica. Són bancs de dades que van acompanyats de la seva referència espacial a través de coordenades geogràfiques. Els mapes emmagatzemats a l'ordinador poden ser objecte de peticions d'informació complexes, reals o figurades.
Fotointerpretació i teledetecció. L'anàlisi de la fotografia aèria i la selecció i tractament de la informació recollida per satèl·lit, permeten detectar nombrosos processos evolutius i impactes que es produeixen en el territori.
Estudis ambientals i de paisatge. Es remarquen les avaluacions d'impacte ambiental que han d'acompanyar els projectes d'obres d'infraestructura i que han d'estimar la possible incidència de les mateixes sobre l'entorn. Els estudis han de fer aportacions que permetin seleccionar les alternatives més respectuoses amb el medi.
Demografia i estudis de població. Les anàlisis de l'estructura, l'evolució de la població i les migracions són essencials per a la planificació econòmica i social dels territoris.
Estudis urbans i urbanisme. Els estudis són imprescindibles per fer planejament urbanístic i per programar els diferents serveis i equipaments d'un municipi o d'un altre ens territorial. Es contribueix en el treball d'informació urbanística i en la redacció de les memòries de diferents figures de planejament, així com en la realització de propostes d'ordenació.
Estadística i planificació. Es treballa en la confecció de determinades estadístiques (censos de població, habitatges, propietat rústica i urbana, activitats industrials, etc.) i s'estableixen les unitats territorials de referència que permetin analitzar la interrelació de diferents variables i fer propostes útils per a l'administració corresponent.
Desenvolupament rural i comarcal. Realització de diagnosis sòcio-econòmiques d'àrees rurals o de comarques rurals amb la formalització de propostes operatives per aconseguir un increment de l'activitat econòmica i una millora de la qualitat de vida. En alguns casos, l'estudi està relacionat amb l'obtenció i gestió de fons FEDER de la U.E.
Turisme. Es treballa en l'inventari dels recursos turístics, realització de plans de desenvolupament turístic, creació de productes turístics lligats al medi natural, propostes de rehabilitació d'espais turístics degradats, gestió de patronats turístics, observatoris de les característiques dels turistes, exploració de nous espais i segments turístics, etc.
Delimitació i demarcacions territorials. Realització de propostes de resolució de conflictes entre municipis a causa d'alguna disfuncionalitat territorial, cosa que comporta l'agregació i/o segregació de part o parts d'un municipi a un altre. Estudis de fusions, agregacions i segregacions de termes municipals per constituir-ne un de nou. Propostes d'organització municipal en barris o districtes.
Estudis de prevenció de riscos naturals i catàstrofes. Detecció de possibles catàstrofes naturals provocades per l'aigua, la neu, el foc, etc., proposant actuacions mitigadores o anul·ladores de les mateixes.
|
|
| | |
| | Observacions | | Més que el comentari d'un expert, transcriuré una part del discurs que el Secretari General de les Nacions Unides, Sr. Kofi Annan, va dirigir l'1 de març del 2001 als membres de la Unió Geogràfica Internacional, perquè crec que ajuda a entendre el paper dels professionals de la Geografia. El Secretari General parla de l'intens treball realitzat per geògrafs i davant de mapes per planejar l'operació dels cascos blaus a la frontera entre el Líban i Israel i diu que: "Les forces de pacificació necessiten conèixer el terreny i el lloc on podrien estar amagades les mines de terra. Els treballadors sanitaris dispersos pel territori per vacunar els nens necessiten saber la distribució de la població.
Els experts ambientals necessiten saber si els recursos estan sota la pressió dels assentaments o sofreixen algun altre tipus d'amenaces. I les Nacions Unides estan preparant-se per marcar la disputada frontera entre Eritrea i Etiòpia com a part de l'establiment de la pau entre els dos països" [...] "Hem sentit parlar molt sobre els cascos blaus i els treballadors d'ajuda humanitària a les àrees de guerra i de desastres del món, però no hem d'oblidar que els geògrafs estan també a primera línia"
"En bona part, els geògrafs omplen els espais en blanc de la terra desconeguda, permeten la gent actualitzar els seus punts de vista sobre la Terra i els seus habitants. Les Nacions Unides també intenten que la gent vegi el món d'una forma nova. M'agradaria sugerir-los avui que busquem avantatges d'aquesta estreta afinitat i que treballem junts per afrontar alguns dels desafiaments més greus que afecten la comunitat humana: el canvi climàtic, el perillós estat del medi ambient global i la finalitat a llarg termini d'aconseguir un desenvolupament veritablement sostenible."
"Com només nosaltres sabem bé, els signes de riscos ambientals estan al nostre voltant. Les pràctiques insostenibles estan arrelades profundament en el teixit de la vida moderna. La degradació del sòl amenaça la seguretat alimentària. La destrucció dels boscos amenaça la biodiversitat. La pol·lució de l'aigua desafia la salut pública i la intensa competència per l'aigua dolça pot convertir-se en font de conflicte i guerres en el futur. Les preocupacions ambientals són els temes de seguretat nacional del futur."
"La nova onada de tecnologia geogràfica té un enorme potencial. Pot avisar-nos amb anticipació dels desastres naturals i de les amenaces ambientals i permetre'ns planificar les nostres ciutats de forma que sigui més sa viure-hi. Hem de fer més per assegurar-nos que aquestes noves eines estiguin disponibles per desenvolupar els països."
|
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
Objectius formatius, matèries troncals, crèdits i altra informació acadèmica:
Geografia |
|
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | Un estudi recent sobre sortides professionals realitzat per un cercle d'empresaris valorava dels estudis de Geografia la flexibilitat que dóna als seus titulats el poder exercir diferents funcions i, malgrat, que la demanda del mercat laboral no fos molt alta es considerava superior a la d'altres titulacions. No obstant, es preveia que la demanda creixeria en els propers anys.
Últimament apareixen als periòdics demandes de geògrafs en relació al coneixement de la cartografia automàtica i els sistemes d'informació geogràfica i també entorn l'anàlisi i prospecció de mercats nacionals i internacionals. Empreses modernes relacionades amb la cartografia i les tecnologies de la informació del nostre país que empleen geògrafs són, per exemple, Netmaps, Geoplaneta i Teleatlas, entre d'altres.
Els empresaris, tant en empreses privades com en institucions públiques, cerquen persones amb bones possiblitats d'adaptar-se a nous reptes, que tinguin coneixements bàsics i aplicables, capacitat de treballar en equip, domini d'idiomes i d'informàtica, que hagin viatjat i estat en altres països, etc. Els titulats en Geografia que s'han preparat adequadament són ben acceptats perquè posseeixen àmpliament aquestes qualitats.
Directius empresarials relacionats amb tecnologies de la informació valoraven dels geògrafs la seva versatilitat i la capacitat de manejar, sintetitzar i sincronitzar molta i variada informació i d'ordenar-la de forma intel·ligible.
Darrerament s'han format també consultories de temes de geografia aplicada i hi ha professionals lliures que actuen com a consultors en temes d'ordenació del territori, transports, urbanisme, plans de desenvolupament local, turisme, etc., una pràctica que aquí només comença, però que és molt normal en països estrangers com França, Holanda, el Regne Unit, Alemanya o els Estats Units.
Les administracions públiques continuaran necessitant geògrafs com a experts en el territori, igual com passa en altres països europeus on als serveis de planejament territorial, al costat d'arquitectes urbanistes i d'economistes, s'hi troben sempre geògrafs. A Holanda, per exemple, la planificació territorial es considera una tasca gairebé exclusiva dels geògrafs. A França mateix, les associacions professionals d'urbanisme agrupen arquitectes i geògrafs, entre d'altres titulats. Al Regne Unit, a les oficines de planejament dels comtats és normal la presència de professionals geògrafs.
La consolidació de la geografia professional al nostre país s'ha vist enfortida des que l'any 1988 es va crear a Barcelona l'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya i, darrerament, a Madrid, el Col·legi de Geògrafs (Llei 16/1999, de 4 de maig, de creació i O.M. de 30 de maig de 2001 per la qual s'aproven els Estatuts del Col·legi de Geògrafs). |
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
